Emmanuelle Laborit
(
Paris
,
18 d'octubre
de
1971
) es una
actriu
i
escriptora
francesa,
sorda
de naixement.
[1]
[2]
[3]
Neta del
cientific
Henri Laborit
(1914-1995) i neboda de Maria Laborit, sorda de naixement, es va convertir en una destacada actriu. Nomes va coneixer la llengua de signes amb 7 anys, i li ensenya rapidament a la seva germana, que aixi es va convertir en la seva confident. Abans d'aprendre la Llengua de Signes Francesa, nomes es comunicava amb la seva mare; tenien una comunicacio "umbilical".
[4]
Entre altres films, es coneguda per
Les Enfants du silence
(1993),
Retour a la vie
(1999),
Jenseits der Stille
(1996) i
Stille Liebe
(2001).
[5]
[6]
Va guanyar el premi Moliere de la revelacio teatral, el 1993, pel seu paper a
Les Enfants du silence
, adaptat de la peca nord-americana amb el mateix nom, escrita per Mark Medoff: ella es la primera actriu sorda a rebre, a Franca, tal reconeixement. Es va fer tambe l'ambaixadora de la Llengua de Signes Francesa.
[6]
El seu llibre autobiografic
El crit de la gavina
, escrit el 1993, retrata els seus records de la infancia, la seva dificil adolescencia i l'inici de la seva edat adulta autonoma, aixi com el seu recorregut.
[4]
Es membre del comite de patrocini de la Coalicio Francesa per a la Decada de la cultura, de la pau i de la no violencia.
[3]
Membre de Teatre Visual Internacional, Emmanuelle Laborit succeeix al seu director-fundador Alfredo Corrado, al cap de l'establiment, en 2003. Despres de llargs anys d'inestabilitat, el centre va ser instal·lat, des de gener de 2007, a la Cite Chaptal, al nove districte de Paris. L'establiment obre les portes amb les representacions de ≪K.Lear≫ en el qual Emmanuelle Laborit encarna Cordelia.
[1]
[7]
Va donar a la llum un nen, el 2007
- 1994
:
3000 scenaris contre un virus
, de Fernand Moszkowicz
- 1995
:
El techo del mundo
, de
Felipe Vega
- 1996
:
Le Propre de l'homme
, de
Marc Riviere
- 1996
:
Jenseits der Stille
, de
Caroline Link
- 1997
:
Marianna Ucria
, de
Roberto Faenza
- 1997
:
Un air si pur
, d'Yves Angelo
- 2000
:
Retour a la vie
, de Pascal Baeumler
- 2000
:
Marie-Line
, de
Mehdi Charef
- 2001
:
L'Ami Fritz
, de Jean-Louis Lorenzi
- 2001
:
Amour Secret
, de Christoph Schaub
- 2002
:
11'0901 - September 11
, de
Youssef Chahine
,
Amos Gitai
,
Alejandro Gonzalez Inarritu
,
Shohei Imamura
,
Claude Lelouch
,
Ken Loach
,
Samira Makhmalbaf
,
Mira Nair
,
Idrissa Ouedraogo
,
Sean Penn
,
Danis Tanovi?
Publicacions
[
modifica
]
- ↑
1,0
1,1
Kramer
, Virginie ≪
Emmanuelle Laborit
≫.
La Republique des Lettres
. Arxivat de l'
original
el 7 d’agost 2016 [Consulta: 22 novembre 2019].
- ↑
Gicquel
, Patrice. ≪Emmanuelle Laborit≫. A:
Once upon a time... The french deaf: The men and women, the places and the events that made our history
. BoD - Books on Demand, 2019, p. 119?120.
ISBN 978-2-322-08296-4
[Consulta: 22 novembre 2019].
- ↑
3,0
3,1
+
, Marlene.
Mes mains vous disent: Histoire et Culture Sourde
. BoD - Books on Demand, 2016, p. 50.
ISBN 978-2-322-07768-7
[Consulta: 22 novembre 2019].
- ↑
4,0
4,1
Merchin
, Aurore ≪
Emmanuelle Laborit: ≪La surdite est encore consideree comme une maladie a soigner≫. Chaque mercredi, ≪M≫ rencontre une femme qui fait bouger les choses. Cette semaine, la comedienne Emmanuelle Laborit, sourde et militante de la langue des signes, qui remonte sur scene pour ≪chansigner≫ Nina Simone, Verdi, Peaches ou Bashung
≫.
Le Monde
, 26-04-2017 [Consulta: 22 novembre 2019].
- ↑
Briet
, Sylvie ≪
Emmanuelle Laborit. La militante des signes
≫.
Liberation
, 26-01-1995 [Consulta: 22 novembre 2019].
- ↑
6,0
6,1
Querel
, Catherine.
Surdite et sante mentale - Communiquer au coeur du soin
. Lavoisier, 2013, p. 48?50.
ISBN 978-2-257-70539-6
[Consulta: 22 novembre 2019].
- ↑
Bodinat
, Caroline de ≪
Elle depasse l'entendement
≫.
Liberation
, 12-01-2007 [Consulta: 22 novembre 2019].
- ↑
Pato Garcia
, Jorge ≪
Emmanuelle Laborit: El grito de la gaviota
≫.
El Imparcial
, 01-03-2015 [Consulta: 23 febrer 2021].