Aquest article o seccio no cita les fonts o necessita mes referencies per a la seva verificabilitat .

Embolia

Tipus	embolisme i trombosi
Especialitat	medicina d'urgencies i cirurgia vascular
Classificacio
CIM-10	I74 , I82 , O88 , T79.0 i T79.1
CIM-9	444.9
Recursos externs
Enciclopedia Catalana	0271669
DiseasesDB	18165
MeSH	D004617

L' embolia (del grec embolos , ?μβολο?, tap) es l'impacte d'una massa no soluble que es transportada pel sistema cardiovascular d'un lloc a un altre. Aquesta massa pot ser de diferents naturaleses: solida, liquida o gasosa. A mes, pot tenir diversos origens. L' embol es la massa intravascular insoluble que produeix l'embolia. Rudolf Virchow va emprar el terme per primera vegada l'any 1854. ^[1] La majoria dels embols son trombes o fragments dels mateixos. En aquests casos es parla de tromboembolisme .

El seu principal efecte es produir isquemies tissulars de major o menor grau en funcio del lloc que afecti aixi com de la mida de l'embol (com mes gran sigui, pot tapar un vas mes important i, per tant, produira un efecte mes extens). En un 2-3 per cent de les embolies no es possible trobar una causa clara de l'embolisme.

Causes [ modifica ]

Es poden trobar els seguents origens:

• Pulmonar : en aquesta forma d'embolia l'embol impacta en les arteries pulmonars , ja que es el lloc on es troben els vasos amb menor calibre d'aquesta part de la circulacio menor . ^[2] Generalment, l'embol s'origina en el sistema venos de les extremitats inferiors (per exemple per una trombosi venosa profunda ) ^[3] o al cor dret (per exemple en una arritmia completa per fibril·lacio auricular ^[4] o en una dilatacio de l' auricula ). ^[5] De manera inusual, la causa de l'embolia pulmonar es un trombe provinent de les venes profundes d'una extremitat superior , ^[6] un estat protrombotic derivat d'una macroglobulinemia de Waldenstrom biclonal ^[7] o un mixoma biauricular (una neoplasia benigna del teixit conjuntiu que afecta les dues auricules cardiques ). ^[8] En un percentatge significatiu de persones amb embolia pulmonar no es possible trobar un origen clar de l'embolisme. ^[9] S'ha descrit algun rar cas de confusio diagnostica entre les caracteristiques cliniques i analitiques d'una disseccio aortica atipica i les esperables en una embolia pulmonar. ^[10]

Es presenta clinicament amb un quadre de dispnea , dolor toracic i cianosi a causa de la hipoxia . ^[11] Aquest tipus d'embolia pot causar infarts pulmonars, ^[12] embolies pulmonars de repeticio (si no s'elimina l'etiologia dels embols) que poden causar hipertensio pulmonar cronica ^[13] i en les tromboembolies poden donar-se embolies anomenades cavalcants (que taponen les bifurcacions de les arteries pulmonars i poden causar la mort de l'individu). ^[14] L'administracio continuada d'alguns medicaments , com ara clozapina (un neuroleptic ) ^[15] o clomife (un inductor de l' ovulacio ), ^[16] es un dels factors que afavoreixen el desenvolupament d'una embolia pulmonar.

• Sistemica : l'embol s'impacta en els capil·lars o en les arterioles de petit calibre d'organs com el cor, el cervell , la melsa , ^[17] els ronyons , ^[18] l' intesti , extremitats inferiors, etc. L'embol te el seu origen en les venes pulmonars, el cor esquerre (per una arritmia, una valvulopatia ^[19] o per dilatacio del cor esquerre) o en el sistema arterial (per l' arterioesclerosi o aneurismes que alliberin embols).

Aquest tipus d'embolies solen originar isquemia i necrosi tissular ( infarts ). Es un fet inusual que un aneurisma congenit septal en el ventricle esquerre sigui la causa d'una embolia coronaria amb subseguent infart miocardiac . ^[20] L'afectacio del cor o el cervell pot ser fatal i causar la mort (per aixo s'ha aplicar tractament precoc quan es detecta l'embolia i fer profilaxi en pacients de risc i hospitalitzats). ^[21]

• Paradoxal : es un tipus molt infrequent. Es la que s'origina en el cor dret o el sistema venos (com l'embolia pulmonar), pero que afecta a organs dependents del sistema circulatori major i no del pulmonar (els organs diana son els de l'embolia sistemica). ^[22] Perque aixo passe han d'existir diverses condicions. En primer lloc, ha d'haver-hi comunicacio entre els dos sistemes (que sol ser interauricular per un forat a l'enva). A mes ha d'existir hipertensio arterial al cor dret (per superar el gradient de pressio que hi ha entre els dos sistemes de forma fisiologica), i finalment i logicament ha d'originar un embol. ^[23] Rares vegades, es produeix en persones adultes amb persistencia del forat oval cardiac ^[24] o causa la isquemia aguda d'una extremitat superior. ^[25]

Tipologia d'embols [ modifica ]

Quant a la composicio dels embols trobem la seguent classificacio:

1. Tromboembolia: es el tipic cas d'embolia. Esta constituit per material trombotic (material sanguini coagulat dins dels vasos). Caracteristicament, aquest embol no s'adapta a les parets vasculars on es troba, ja que s'ha originat en un altre punt distant del sistema vascular.
   1. Pulmonar: a causa d'una trombosi venosa profunda, frequent en pacients amb varius , ^[26] immobilitzats durant molt temps o amb fibril·lacio auricular. ^[27]
   2. Sistemica: cor esquerre per alteracions del ritme o per estenosi de la valvula mitral que comporta una dilatacio auricular. Tambe en algunes endocarditis trombotiques no bacterianes. ^[28] Antics infarts, en afectar la contraccio cardiaca que no es perfecta, tambe poden facilitar la produccio de trombes i embolies. En el sistema vascular arterial els aneurismes i el colesterol cristal·litzat ^[29] provinent de plaques d' ateroma trencades tambe poden generar trombosi. ^[30]
2. Gasosa : sol ser pel nitrogen o l' oxigen (es produeixen bombolles que taponen els vasos).
   1. Venos: ^[31] sol ser causat per procediments medics invasius del territori venos. ^[32] Uns 200 centimetres cubics d'aire poden produir la mort del pacient. ^[33]
   2. Arterial: sol produir-se en intervencions quirurgiques o traumatismes toracics . ^[34] Amb menys aire que el venos pot produir la mort i es comporta com una embolia sistemica pel que fa als organs afectats. ^[35]
   3. Per nitrogen: aixo passa quan hi ha una descompressio rapida , per exemple en els submarinistes que ascendeixen rapidament sense tenir en compte que passen d'un lloc amb molta pressio a un altre amb menys pressio. ^[36] Cada 10 metres de profunditat, la pressio augmenta 1 atmosfera. Pot produir la mort quan afecta el SNC . ^[37]
   4. Per dioxid de carboni: es poc comuna. ^[38] Forma part del conjunt de possibles complicacions accidentals de la cirurgia laparoscopica . ^[39]
3. Greix: l'embol esta format per globuls de teixit adipos . ^[40] Moltes vegades, el seu origen esta en la medul·la ossia (ja que esta formada per teixit adipos i cel·lules hematopoetiques ). ^[41] Pot passar en els traumatismes ossis ^[42] i ser una complicacio eventual de la cirurgia ortopedica , d'un trasplantament de pulmo ^[43] o d'una liposuccio . ^[44] Sol produir embolia pulmonar. ^[45] Rarament, el embolisme gras apareix en el cervell com a consequencia d'una anemia de cel·lules falciformes . ^[46]
4. Liquid amniotic: es produeix en parts dificils, en els que el liquid amniotic que es troba al sac amniotic penetra en la circulacio sanguinia materna, comportant-se com un embol. ^[47] Aquest tipus d'embolia tambe pot originar una coagulacio intravascular disseminada . ^[48]
5. Tumoral: Deguda a la infiltracio d'estructures vasculars per neoplasies malignes ^[49] i, menys comunament, benignes . ^[50] Les neoplasies que embolitzen amb mes frequencia son els tumors d'origen epitelial o carcinomes , ^[51] especialment els renals ^[52] i els hepatics. No obstant aixo, el tumor el que sol produir son metastasis a distancia quan penetra en els vasos (originant nous tumors en altres llocs del cos de la mateixa estirp cel·lular que el primari). ^[53]
6. Septic: l'embol es material septic ( pus amb l' agent infeccios ). ^[54] Sol donar-se en l' endocarditis bacteriana . ^[55] A mes de produir embolies pot originar nous centres infecciosos a distancia (en forma d'abscessos habitualment). Tambe la periodontitis greu, ^[56] l'espondilodiscitis infecciosa (tambe anomenada osteomielitis vertebral ) ^[57] o la tromboflebitis supurativa ^[58] poden originar embols septics. Una complicacio important de l'embolia septica pulmonar en drogoaddictes que fan servir la via endovenosa es el pneumotorax espontani. ^[59]
7. Cossos estranys: ocorre quan el material que provoca l'embolia es un material provinent de l'exterior de l'organisme. Per exemple: projectils d' arma de foc , ^[60] fragments d' agulla hipodermica , ^[61] alguns parasits com els que originen l' equinococcosi quistica ^[62] i de forma iatrogenica quan un cateter venos periferic introduit amb fins medics es trenca i produeix una embolia pulmonar. ^[63]

Consequencies [ modifica ]

Les embolies produeixen situacions d'isquemia (ja que disminueixen el flux de sang provocant que no s'oxigenen correctament alguns teixits). Aquesta situacio s'intenta superar augmentant la circulacio col·lateral, ^[64] encara que en alguns organs com el cor aixo es molt poc frequent, ja que te pocs vasos col·laterals. ^[65]

Si el grau d'obstruccio es total o molt important llavors es pot produir l'infart, que es quan la hipoxia es tan intensa que produeix la mort de cel·lules per necrosi.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Takase , Kei-Ichiro; Maeda , Norihisa; Kawakami , Shoji; Inoue , Shujiro. Paradoxical Cerebellar Embolism Associated with Platypnea-orthodeoxia Syndrome (en angles). Intern Med, 2021 Des 15; 60 (24), pp: 3987-3990. PMID : 34176830 . DOI   10.2169/internalmedicine.7024-21 [Consulta: 26 marc 2023].  
• Sirbu , Oana; Sorodoc , Victorita; Floria , Mariana; Statescu , Cristian; Sascau , Radu; Lionte , Catalina; et al . Nontrombotic Pulmonary Embolism: Different Etiology, Same Significant Consequences (en angles). J Pers Med, 2023 Gen 23; 13 (2), pp: 202. PMID : 36836436 . DOI   10.3390/jpm13020202 [Consulta: 19 febrer 2024].  
• Perez-Oliver , Teresa; Vela-Martinez , Elena; Martin-Zamora , Sergio. Pulmonary embolism after embolization of vein of Galen (en angles). An Pediatr (Engl Ed), 2023 Mar; 98 (3), pp: 236. PMID : 36828698 . DOI   10.1016/j.anpede.2023.02.002 [Consulta: 15 febrer 2024].  
• Sacco , Simona; Harriott , Andrea M.; Ayata , Cenk; Ornello , Raffaele; Bagur , Rodrigo; et al . Microembolism and Other Links Between Migraine and Stroke: Clinical and Pathophysiologic Update (en angles). Neurology, 2023 Abr 11; 100 (15), pp: 716-726. PMID : 36522158 . DOI   10.1212/WNL.0000000000201699 [Consulta: 22 marc 2024].  
• Moellhoff , Nicholas; Kuhlmann , Constanze; Frank , Konstantin; Kim , Bong-Sung; Conte , Francesco; et al . Arterial Embolism After Facial Fat Grafting: A Systematic Literature Review (en angles). Aesthetic Plast Surg, 2023 Des; 47 (6), pp: 2771-2787. PMID : 37563433 . DOI   10.1007/s00266-023-03511-y [Consulta: 15 abril 2024].  

Enllacos externs [ modifica ]

• Embolia Patologia General. 2020 Abr (en castella)
• Iatrogenic Gas Embolism Intensive Care Society. 2020 Nov (en angles)
• Embolism: Definition, Types of Embolism & Clinical Manifestations Med Today. 2020 Des (en angles)