Elsa Brandstrom

Biografia
Naixement	26 marc 1888 Sant Petersburg (Russia)
Mort	4 marc 1948 (59 anys) Cambridge (Massachusetts)
Sepultura	Cementiri del Nord d'Estocolm , Kvarter 11F, gravnummer 1 (1948?) 59° 21′ 25″ N, 18° 01′ 27″ E  /  59.357°N , 18.0242°E  / 59.357; 18.0242
Activitat
Camp de treball	Filantropia , infermeria i Primera Guerra Mundial
Ocupacio	infermera , filantropa , professora , nurse scientist (en)
Familia
Conjuge	Robert Ulich (1929–)
Pares	Edvard Brandstrom   i  Anna Vilhelmina Brandstrom (en)
Germans	Erik Brandstrom (en)
Premis (1946)   Prince Carl Medal (en)   doctor honoris causa per la Universitat d'Uppsala   doctor honoris causa per la Universitat de Konigsberg   doctor honoris causa per la Universitat de Tubinga   Reial orde dels Serafins

Elsa Brandstrom ( Sant Petersburg , 26 de marc de 1888 - Cambridge , 4 de marc de 1948 ) va ser una infermera i filantropa sueca , ^[1] delegada de la Creu Roja sueca entre 1914 i 1920, i coneguda com l'≪Angel de Siberia≫ (en alemany : Engel von Sibirien ) per la seva labor amb els presoners de guerra i el suport durant la postguerra. ^{[2] [3]}

Vida i compromis [ modifica ]

Elsa Brandstrom havia nascut a Sant Petersburg , Russia. Era filla de l'agregat militar de l'Ambaixada de Suecia, Edvard Brandstrom (1850-1921), i la seva esposa, Anna Wilhelmina Eschelsson (1855-1913). El 1891, quan Elsa tenia tres anys, la seva familia van tornar a Suecia. El 1906, el pare, aleshores general , es va convertir en ambaixador de Suecia a la cort del tsar Nicolas II i va tornar a Sant Petersburg.

Va passar la infancia a Linkoping , a Suecia. De 1906 a 1908 va estudiar a l'Anna Sandstrom Teachers Training College, a Estocolm , pero va tornar a Sant Petersburg el 1908. La seva mare va morir el 1913. Elsa Brandstrom estava a Sant Petersburg quan va esclatar la Primera Guerra Mundial i es va oferir com a voluntaria per a fer d'infermera en l'Exercit Imperial Rus. ^[2]

Primera Guerra Mundial [ modifica ]

El 1915, Elsa Brandstrom va anar a Siberia com a delegada de la Creu Roja Sueca , juntament amb la seva amiga, la infermera Ethel von Heidenstam (1881-1970), per supervisar els camps de presoners i introduir un tractament medic basic per als presoners de guerra alemanys i austriacs. Fins al 80% dels presoners de guerra morien de fred, fam i malalties. Quan Elsa Brandstrom va visitar el primer campament i va ser testimoni de la situacio inhumana en que s'hi vivia, va decidir dedicar la vida a aquests soldats. Els homes d'Alemanya i Austria, tan proxims a la mort, amb febre tifoidal , van batejar-la com l'≪Angel de Siberia≫. ^{[4] [2]}

De retorn a Sant Petersburg, va iniciar el proces per crear una organitzacio d'ajuda sueca. El seu treball es va veure greument obstaculitzat per l'esclat de la Revolucio d'Octubre el 1917. El 1918, les autoritats russes van retirar-li el permis de treball, pero ella no es va rendir. Despres de la guerra va organitzar la repatriacio de presoners alemanys i austriacs. Entre 1919 i 1920 va fer diversos viatges a Siberia fins que va ser arrestada a Omsk i fins i tot condemnada a mort per espionatge; posteriorment la sentencia va ser revocada i Brandstrom va ser reclosa el 1920. ^[5] Despres de ser alliberada, va tornar a Suecia (via Stettin amb el vaixell MS Lisboa; el govern alemany li va fer una recepcio publica oficial) i va organitzar la recaptacio de fons per als expresoners de guerra i les seves families. Posteriorment va emigrar a Alemanya. ^{[6] [2]}

Periode d'entreguerres [ modifica ]

El 1922 es va publicar el seu llibre Bland krigsfangar i Ryssland och Sibirien . A partir de llavors es va ocupar dels antics presoners de guerra en un sanatori de rehabilitacio per a soldats alemanys que tornaven a casa a Marienborn-Schmeckwitz, Saxonia. Va comprar un moli anomenat Schreibermuhle a prop de Lychen , a Uckermark, i el va fer servir com a centre de resocialitzacio per a expresoners de guerra. Schreibermuhle tenia motes terres, que incloien camps, boscos i prats, en els quals es podien conrear tota mena de cultius. Aixo va ser molt util en aquest moment, perque el marc alemany era una moneda inestable i perdia valor dia a dia. ^[7]

El 1923 va fer una gira de sis mesos als Estats Units, organitzant conferencies per a recaptar fons per a una nova llar per als fills de presoners de guerra alemanys i austriacs. En el seu viatge va recorrer 65 pobles i va recaptar 100.000 dolars.

Al gener de 1924 va fundar una llar de nens, ≪Neusorge≫, a Mittweida , que tenia espai per a mes de 200 nens necessitats. A Siberia havia promes a molts soldats alemanys que s'estaven morint que tindria cura dels seus fills.

El 1929 es va casar amb Heinrich Gottlob Robert Ulich, un professor alemany de pedagogia . Posteriorment, es va traslladar amb ell a Dresden . El 1931 va vendre el Schreibermuhle i va donar la seva altra casa, Neusorge , al Centre de Benestar de Leipzig . Va fundar l'≪Elsa-Brandstrom-Foundation-for Women≫, que atorga beques a nenes i nens de Neusorge. El 3 de gener de 1932 va neixer la seva filla Brita a Dresden . El 1933, Robert Ulich va acceptar una catedra a la Universitat Harvard i la familia, despres de l'ascens d'Adolf Hitler, es va establir als Estats Units, on ella podia ajudar els refugiats alemanys i austriacs nouvinguts. El 1939 va obrir el ≪Window-Shop≫, un restaurant que oferia oportunitats de feina als refugiats a Cambridge, Massachusetts. ^{[8] [2]}

Segona Guerra Mundial [ modifica ]

Elsa Brandstrom no va poder emprendre l'ultim viatge planejat a Alemanya a causa d'una malaltia. Va morir el 1948 a Cambridge, Massachusetts. Mentre la seva filla Brita es quedava amb el seu marit i els fills als Estats Units, el seu marit, Robert, tornava a Alemanya, on moriria, el 1977, a Stuttgart . ^{[1] [9]}

Honors i memoria [ modifica ]

Pel seu compromis amb els presoners de guerra , Elsa Brandstrom es va fer famosa com una "santa patrona" dels soldats. A Alemanya i Austria, molts carrers, escoles i institucions porten el seu nom.

Entre innombrables medalles, premis i honors, Brandstrom va rebre la Insignia de l'Imperi alemany : Silberplakette des Deutschen Reiches , i la Medalla d'or dels serafins . Elsa Brandstrom tambe va ser nominada per al Premi Nobel de la Pau cinc vegades: el 1922, dues vegades el 1923, el 1928 i el 1929.

En memoria d'Elsa Brandstrom [ modifica ]

Una cerimonia a Arne-Karlsson-Park, a Viena, el 16 de setembre de 1965, va precedir la inauguracio oficial de la XX Conferencia Internacional de la Creu Roja. En presencia d'autoritats civils i militars austriaques, membres de la colonia sueca, liders de la Creu Roja Austriaca i molts delegats de la conferencia, es va inaugurar un monument a Elsa Brandstrom, obra de l'escultor Robert Ullmann, un testimoniatge de gratitud per la tasca de la famosa infermera sueca amb els presoners germano -austriacs durant la Primera Guerra Mundial . ^[10]

Obres [ modifica ]

• Elsa Brandstrom: Bland Krigsfangar i Ryssland och Sibirien 1914?1920 , Norstedt, Estocolm (1921).
• Elsa Brandstrom: Unter Kriegsgefangenen in Rußland und Sibirien - 1914-1920 , Leipzig, Koehler & Amelang (1927)
• Hanna Lieker-Wentzlau (Hg.) Und Elsa Brandstrom: Elsa Brandstrom-Dank - Das Ehrenbuch nordischer und deutscher Schwesternhilfe fur die Kriegsgefangenen en Sibirien , Becker / Saeman / Heliand

Referencies [ modifica ]