Els ocells

?ρνιθε?
Tipus	obra dramatica
Autor	Aristofanes
Llengua	grec antic
Genere	vella comedia
Lloc de la narracio	Cloud cuckoo land (en)
Pais d'origen	Antiga Atenes
Personatges
Personatges	Pisthetaerus (en)
Estrena
Estrena	414 aC

Els ocells (en grec antic : ?ρνιθε? ) es una comedia escrita per Aristofanes .

Va ser representada l'any 414 aC al Festival de Dionis , ^[1] en que va guanyar el segon premi. ^[2] A diferencia de les obres anteriors de l'autor, no menciona la Guerra del Pelopones . En temps moderns, l'obra ha estat aclamada com una fantasia perfectament realitzada, remarcable per la seva imitacio comica dels ocells i per l'alegria de les seves cancons. Es la mes llarga de les obres conservades d'Aristofanes i es un clar exemple convencional de la comedia antiga. ^[3] En el llenguatge d'Aristofanes hi ha una serie de jocs de paraules, equivocs i frases fetes propis de la comedia antiga i caracteristics de l'autor. Se'n troben al llarg de la comedia i especialment en punts culminants de la narrativa dramatica, marcant un punt algid o servint com intensificacio del sentit comic d'un passatge en concret. ^[4]

Argument [ modifica ]

Pisthetaerus , un atenes de mitjana edat, fuig fastiguejat per la inutilitat dels seus politics i convenc el mon dels ocells per crear una nova ciutat al cel, i d'aquesta manera obtenir el control de totes les comunicacions entre humans i deus i recuperar el seu lloc al cosmos com a divinitats. Ell es transformat extraordinariament en una figura d'ocell i amb l'ajut dels seus amics, els ocells, i amb els consells de Prometeu, va reemplacar Zeus com el poder eminent al cosmos . Els deus olimpics i els humans intenten impedir-ho debades.

Representacions [ modifica ]

• 1982: King's College Classical society; grec original; representacio commemorada a la pagina web de King's College.
• 1983: Teatre Grec de Nova York , basada en una traduccio de Walker Kerr amb cancons i lletres per Evangelos Fampas i John Neil Harris ; avaluada a New York Times .
• 2009: Institut de Bellefonte Area , basada en una adaptacio dels actors i el director.
• 2019: Sala Beckett , creacio de La Calorica a partir de l'obra d'Aristofanes. Direccio: Israel Sola i dramaturgia de Joan Yago. Repartiment: Xavi Frances, Aitor Galisteo-Rocher, Esther Lopez i Marc Rius. ^{[5] [6]}

Traduccions [ modifica ]

• John Hookham Frere , 1839 - vers
• William James Hickie , 1853 - prosa, text complet en angles
• Benjamin B. Rogers , 1924 - vers
• Arthur S. Way , 1934 - vers
• Eugene O'Neill, Jr , 1938 - prosa: text complet en angles
• Dudley Fitts , 1957 - prosa i vers
• William Arrowsmith , 1962 - vers ^[7]
• Alan H. Sommerstein , 1987 - prosa
• George Theodoridis 2002 - prosa:
• Ian Johnston , 2003 - vers: text complet en angles
• traductor desconegut - prosa: text complet, angles
• Claudia Haas i Richard Cash - obra: text de mostra Arxivat 2006-09-02 a Wayback Machine .

Traduccions catalanes [ modifica ]

• Aristofanes . Comedies, vol. IV: Els ocells. Lisistrata (en grec - catala). Traduccio: Manuel Balasch. Barcelona: Fundacio Bernat Metge, 1973 (Escriptors grecs). ISBN 8472250644 .   ^[8]
• Aristofanes . Els ocells . Traduccio: Cristian Carandell. segona edicio. Institut del Teatre (Diputacio de Barcelona), 2007 (Col·leccio Popular de Teatre Classic Universal ; 60). ISBN 978-84-9803-254-3 .  

Altres obres d'Aristofanes [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Els ocells

• Els acarnesos
• Els cavallers
• Els nuvols
• Les vespes
• Pau
• Lisistrata
• Tesmofories
• Les granotes
• Les assembleistes
• Plutus

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Creus Sabater , Eloi. Director/Tutor: Jaume Portulas. Xavier Riu. Riure en vers: cap a una traduccio poetica d’Aristofanes (tesi). Universitat de Barcelona, 21-04-2021.