Elionor de Castella

Biografia
Naixement	1241 Corona de Castella
Mort	28 novembre 1290 (48/49 anys) Harby (Anglaterra) (en)
Sepultura	abadia de Westminster Catedral de Lincoln
Dades personals
Religio	Catolicisme
Activitat
Carrera militar
Conflicte	Vuitena Croada i Novena Croada
Altres
Titol	Comtessa Reina consort
Familia	Casal de Borgonya a Lleo
Conjuge	Eduard I d'Anglaterra (1254 (Gregoria) –)
Fills	Enric d'Angleterra , John of England (en) , Juliana of England (en) , Joan of England (en) , Alice of England (en) , Blanche of England (en) , Berengaria of England (en) , Beatrice of England (en) , Alice of England (en) , Elizabeth of Rhuddlan , Joana d'Acre , Elionor d'Anglaterra i de Castella , Eduard II d'Anglaterra , Alfons de Chester , Mary de Woodstock , Margarita d'Anglaterra , Isabella of England (en)
Pares	Ferran III de Castella   i  Joana de Dammartin
Germans	Enric de Castella el Senador , Felip de Castella , Ferran de Castella-Aumale , Manuel de Borgonya , Frederic de Castella , Sanc de Castella , Alfons X el Savi , Lluis de Castella , Maria de Castella , Berenguera de Castella i Ferran de Castella

Elionor de Castella (1241 - Harby, Nottinghamshire , 28 de novembre de 1290) fou una infanta de Castella per naixement i reina d'Anglaterra per matrimoni amb Eduard I. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Elionor va ser la segona dels tres fills nascuts del segon matrimoni de Ferran III de Castella amb Joana de Dammartin , comtessa de Ponthieu. El 18 d'octubre de 1254, en el monestir de Santa Maria de Las Huelgas es va casar amb el princep Eduard d'Anglaterra, futur rei Eduard I . La intencio original d'aquest matrimoni era segellar la pau entre Enric III d'Anglaterra ?pare d'Eduard? i Alfons X el Savi ?mig germa d'Elionor?, per la possessio de la Gascunya , en litigi des que la filla d'Enric II, Elionor d'Anglaterra , la porta en dot en casar-se amb Alfons VIII el 1177. El rei angles va exigir el matrimoni entre Elionor i Eduard com a prova de sincera voluntat d'acabar amb la guerra. ^[2]

El 1270 va acompanyar al seu marit a la Novena Croada . Elionor i el seu marit Eduard es trobaven encara a Terra Santa quan, a la mort del seu pare Enric III el 16 de novembre de 1272, varen ser proclamats rei i reina d'Anglaterra. No obstant aixo, la coronacio es va fer quan van tornar de les Croades . ^[2] En Terra Santa , Elionor va ser una companya lleial, fins al punt que, segons la llegenda, va arribar a salvar la vida del seu marit succionant el veri d'un escurco que havia mossegat a Eduard. ^[3] Va acompanyar-lo no nomes a les Croades sino tambe en la conquesta de Gal·les , donant a llum al menor dels seus quinze fills, Eduard (futur Eduard II ), al castell de Caernarfon , en el mateix centre de Gal·les . La devocio entre la parella un vers l'altre sembla que va ser major que la de tots dos vers els seus descendents; de fet, els seus fills van acabar sent criats per les seves avies, Elionor de Provenca i Joana de Dammartin . La mort del seu segon fill, Enric el 1274 a Guilford no va ser dolorosa per als seus pares, que no van assistir al seu funeral, malgrat el curt cami que hi havia entre Londres i Guilford.

Elionor va morir el 1290 a Herdeby i fou sepultada a l' abadia de Westminster . ^[4] En el cami de Harby a Westminster, el monarca va ordenar que en cada parada de la reial comitiva s'erigis una creu commemorativa. Van alcar-se dotze d'aquestes creus, de les quals es conserven tres d'elles. Son les conegudes com a Creus d'Elionor . ^[5]

Matrimoni i descendencia [ modifica ]

Del seu matrimoni amb el rei Eduard I d'Anglaterra van neixer quinze fills:

• Una filla ( Bordeus , Franca, ca. 1255).
• Catalina (Franca, 17 de juny de 1264 - ibidem , 5 de setembre de 1264).
• Joana ( Abbeville , Franca, gener de 1265 - ibidem , 7 de setembre de 1265).
• Joan ( castell de Windsor , 13 de juliol de 1266 - Castell de Wallingford , 3 d'agost de 1271).
• Enric ( Castell de Windsor , 6 de maig de 1268 - Castell de Guildford, 14 d'octubre de 1274).
• Elionor (Castell de Windsor, 18 de juny de 1269 - Gant , 29 d'agost de 1297), casada primer amb Alfons el Franc (en un matrimoni per poders, mai consumat per la mort del nuvi abans de les noces), i despres amb Enric III, comte de Bar.
• Juliana Catalina ( Palestina , ca. 1271 - ibidem , 5 de setembre de 1271).
• Joana ( Acre , Palestina, primavera de 1272 - Clare, Suffolk , 7 d'abril de 1307), casada primer amb Gilbert de Clare, comte de Gloucester i Hertford. En enviduar el 1295, el seu pare va pretendre casar-la amb Amadeu V de Savoia , pero ella s'havia casat en secret (1297), amb Ralph de Monthermer, servent del seu primer espos.
• Alfons ( Baiona , Gascunya , Franca, 24 de novembre de 1273 - Castell de Windsor, 19 d'agost de 1284), comte de Chester.
• Margarida (Castell de Windsor, 15 de marc de 1275 - Brussel·les , Belgica , marc de 1333), casada amb Joan II, duc de Brabant .
• Berenguela (Kempton, Middlesex , 1 de maig de 1276 - 27 de juny de 1278).
• Una filla ( Palau de Westminster , desembre de 1277 - ibidem , gener de 1278).
• Maria (Palau de Windsor, 11 de marc de 1279 - Abadia d'Amesbury , Wiltshire , 29 de maig de 1332), monja el 1291, abadessa d'Amesbury.
• Isabel (Castell de Rhuddlan, Carnarvon, 7 d'agost de 1282 - Quendon, Essex, 5 de maig de 1316), casada primer amb Joan I d'Holanda , comte de Frisia Occidental , i despres amb Humphrey de Bohun, comte de Hereford i Essex .
• Eduard (Castell de Caernarvon, 25 d'abril de 1284 - assassinat al castell de Berkeley, 21 de setembre de 1327), successor del seu pare en el tron.

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Elionor de Castella