Elinor Ostrom

Biografia
Naixement	(en) Elinor Claire Awan 7 agost 1933 Los Angeles (California)
Mort	12 juny 2012 (78 anys) Bloomington (Indiana)
Causa de mort	Causes naturals  ( Cancer de pancrees )
Presidenta American Political Science Association
1996 ? 1997
Dades personals
Formacio	Universitat de California a Los Angeles Beverly Hills High School
Director de tesi	Dwaine Marvick
Activitat
Camp de treball	Economia
Ocupacio	economista , politologa , professora d'universitat
Ocupador	Universitat Estatal d'Arizona (2006–2012) Universitat d'Indiana (1965–2012) Universitat de California a Los Angeles (1957–1961) Cabot Corporation (1955–1957)
Membre de	Academia Nacional de Ciencies dels Estats Units (2001?) Societat Filosofica Americana Academia Americana de les Arts i les Ciencies Associacio americana per l'avanc de la ciencia
Moviment	Moviment de bens comuns i ecologisme
Professors	Jack Hirshleifer i Armen Alchian
Obra
Estudiant doctoral	John Paul McIver (en)
Familia
Conjuge	Vincent Ostrom
Premis (2009)   Premi del Banc de Suecia de Ciencies Economiques en memoria d'Alfred Nobel (1r juny 2007)   doctor honoris causa per la Universitat Humboldt de Berlin (2004)   Premi John J. Carty a l'avenc de la ciencia (1999)   Premi Johan Skytte de ciencia politica   doctor honoris causa per la Universitat de Zuric   doctor honoris causa per la Universitat d'Uppsala   Membre de l'Academia Americana de les Arts i les Ciencies

Elinor Ostrom ( Los Angeles , California , 7 d'agost de 1933 ? Bloomington , Indiana , 12 de juny de 2012) va ser una politicologa estatunidenca que va estudiar els bens comuns , tot refutant la tesi de la tragedia dels comuns . La publicacio del seu llibre El govern dels bens comuns (1990) va revifar l'interes pels comuns tant a l'academica, com als moviments socials i les institucions publiques. ^[1]

El seu treball va ser reconegut amb el Premi Nobel d'Economia de 2009, juntament amb Oliver E. Williamson , textualment, se li va atorgar aquest premi per ≪la seva analisi de la governanca economica, especialment dels bens comuns ≫. ^{[2] [3]} Va ser la primera dona en guanyar aquest premi. ^[4]

Ostrom tambe va fundar el 1989 la International Association for the Studi of the Commons ( IASC), que va suposar un avenc per l'estudi dels bens comuns. En la seva tesi doctoral de 1965, va analitzar els acords institucionals que regulaven els aquifers de California . ^[1] El 1973, junt amb el seu marit, Vicent Ostrom, va fundar el Taller de Teoria Politica Economica. Ha estat l'autora de nombrosos llibres sobre la teoria de l'organitzacio , la ciencia politica i l' administracio publica .

En particular els treballs d'Ostrom fan emfasi en com els humans i els ecosistemes interaccionen per a proveir rendiments sostenibles amb els recursos disponibles. Boscos , zones de pesca , camps petrolifers, terres de pastura i regadius (en el seu llibre Governing the Commons dedica un capitol al Tribunal de les Aigues de Valencia) ^[5] entre altres que tenen les caracteristiques de pertanyer a un fons comu de recursos ( common pool resources ).

Area de recerca [ modifica ]

Es considera que Ostrom va ser una de les estudioses mes destacades en l'area de recursos compartits o bens comuns ( commons , en angles), en particular, respecte a com els essers humans interaccionen a fi de mantenir a llarg termini els nivells de produccio de recursos comuns, com ara boscos i recursos hidrologics, incloent-hi pesca i sistemes d'irrigacio, arees de pastures , etc.

Tradicionalment els economistes han considerat que mantenir aquests recursos requereix ja sigui de la intervencio estatal o de l'interes privat individual. ^[6] Ostrom ha estudiat la manera en que diverses societats han desenvolupat formes institucionals al respecte i casos concrets en els quals les comunitats han instituit practiques comunals que han permes la preservacio de recursos comuns i evitat la degradacio del medi:

El seu treball fonamental Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action (1990), estudia multiples casos que mostren com gestionar i disposar col·lectivament de recursos escassos. Com a resum de la seva recerca Ostrom nomena els seguents principis com reeixits per a la resolucio de problemes locals de procomu  : ^[7]

1. Limits clarament definits i exclusio efectiva d'estranys.
2. Les normes referides a l'apropiacio i disposicio del procomu s'han d'ajustar a les condicions locals.
3. Els beneficiaris poden participar en la modificacio dels acords i regles per a poder adaptar-se millor a aquests canvis.
4. Vigilancia del compliment de les normes.
5. Possibilitat de sancions adaptades a les violacions de les normes, es a dir que existeixin sancions pero que aquestes no siguin tan altes que no es puguin dur a la practica.
6. Mecanismes de solucio de conflictes.
7. Les instancies superiors de govern reconeixen l'autonomia de la comunitat.
8. Organitzacio dins de capes multiples d'organitzacions.

Els ultims treballs d'Ostrom emfatitzen la naturalesa multivariada de la interaccio entre humans i sistemes ecologics i busca crear un sistema formal general que permeti identificar i estudiar els elements o variables que influeixen en la possibilitat d'autoorganitzacio de les comunitats en relacio al desenvolupament de relacions socioecologiques sostenibles. ^[8]

Seleccio de publicacions [ modifica ]

• Governing the Commons: The Evolution of Institutions for Collective Action Ostrom, Elinor, Cambridge University Press, 1990
• Institutional Incentives and Sustainable Development: Infrastructure Policies in Perspective Ostrom, Elinor, and Schroeder, Larry, and Wynne, Susan, Oxford: Westview Press, 1993
• Rules, Games, and Common Pool Resources Ostrom, Elinor, and Gardner, Roy, and Walker, James, Editors, Ann Arbor, University of Michigan Press, 1994
• amb Crawford, Sue E. S., ≪A Grammar of Institutions.≫ American Political Science Review 89, no.3 (September 1995): 582?600.
• A Behavioral Approach to the Rational Choice Theory of Collective Action: Presidential Address, American Political Science Association, 1997. Ostrom, Elinor, The American Political Science Review 92(1): 1-22. 1998
• Trust and Reciprocity: Interdisciplinary Lessons for Experimental Research , Volume VI in the Russell Sage Foundation Series on Trust, Elinor Ostrom and James Walker , Editors, Russell Sage Foundation, 2003
• Understanding Institutional Diversity Ostrom, Elinor, Princeton, Princeton University Press. 2005.
• Understanding Knowledge as a Commons: From Theory to Practice Arxivat 2010-01-10 a Wayback Machine . Ostrom, Elinor and Hess, Charlotte, Editors, The MIT Press, Cambridge, Massachusetts, 2006.

Referencies [ modifica ]

• William C. Mitchell. "Virginia, Rochester, and Bloomington: Twenty-Five Years of Public Choice and Political Science", Public Choice, 56 (1988), 101-119.
• Ostrom, Vincent and Elinor Ostrom. "Rethinking Institutional Analysis: Interviews with Vincent and Elinor Ostrom." By Paul Dragos Aligica. Interview, Mercatus Center at George Mason University , 2003.
• Aligica , Paul Dragos; Boettke , Peter . Challenging Institutional Analysis and Development: The Bloomington School . Routledge , 2009. ISBN 978-0-415-77820-6 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Elinor Ostrom

• Curriculum Vitae d'Elinor Ostrom Arxivat 2011-10-17 a Wayback Machine .
• Center for the Study of Institutional Diversity Arxivat 2006-12-06 a Wayback Machine .
• Press release de l'Academia Reial Sueca de les Ciencies anunciant la concessio del Premi Nobel en Economia (12 d'octubre de 2009).