 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Eleuterio Quintanilla Prieto
(
Gijon
,
Asturies
,
24 d'octubre
de
1886
-
Bordeus
,
Franca
,
18 de gener
de
1966
) fou un
anarquista
i
pedagog
asturia, deixeble de
Francesc Ferrer i Guardia
.
Pertanyia a una familia nombrosa d'un conserge del mercat d'hortalisses. Als tretze anys comenca a treballar com a aprenent de
xocolater
i frequenta l'Ateneu Obrer de Gijon, on va aprendre
esperanto
i acabaria donant classes de matematiques i de frances. El 1901 funda la revista
Tiempos Modernos
i el 1903 conegue
Ricardo Mella Cea
, amb qui funda el 1904 la revista
Tribuna Libre
.
Comenca la seva relacio amb el moviment llibertari en el periodic
Solidaridad Obrera
el
1909
i funda un any mes tard amb
Ricardo Mella Cea
Accion Libertaria
, alhora que participava en el Primer Congres de la
CNT
en representacio de les societats obreres asturianes. Quan torna a Gijon va ser durament maltractat per la policia.
A Gijon, va fundar una escola neutra que va tenir com a deixebles a
Jose Luis Garcia Rua
i a
Rafael Alvarez Palomo
, i en la que hi col·laboraria
Avelino Gonzalez Mallada
. El 1910 va representar els obrers en vaga en una polemica publica al salo del consistori de Gijon, sent el seu oponent l'enginyer Orueta, que representava a la patronal. El 1911 es crea la CNT, ingressant en la mateixa els anarcosindicalistes de Gijon i
La Felguera
. En esclatar la
Primera Guerra Mundial
, Quintanilla i Mella es declaren
aliadofils
, en la linia de
Piotr Kropotkin
i J. Grave, enfrontant-se a la posicio oficial de la CNT, neutral, la qual cosa va portar
Anselmo Lorenzo
, el 1914 a distanciar-se d'Accion Libertaria. Tot i aixo, participa en l'organitzacio de la
vaga general de 1917
i en el Congres de la CNT de 1919 advoca per la unitat d'accio amb la
UGT
.
Durant la
dictadura de Primo de Rivera
es va dedicar a l'ensenyament i deixa la lluita sindical directa, endara que participa en alguns mitings i mantingue una important influencia entre els minaires asturians. Va participar en la
maconeria
a traves de la logia Jovellanos numero 337 de
Gijon
fins a
1933
quan se'l dona de baixa per falta d'assistencia i pagament de les quotes. El 1934 es mostra partidari de l'
Alianca Obrera
.
Des de
1937
va pertanyer al grup Orto de la
FAI
, amb el que deixa les seves activitats en la maconeria. Durant la
guerra civil espanyola
va treballar en abastaments i el 1937 li confiaren la custodia del Tresor Artistic d'Asturies i Santander pel seu trasllat a Franca.
Segundo Blanco
el nomena president del Consell Nacional de la Infancia Evacuada. Despres de la caiguda d'Asturies es trasllada a Barcelona. El 1938 assisti com a conseller tecnic en la Conferencia de Treball de Ginebra. El 1939 va sortir a l'exili al capdavant d'una colonia infantil. Durant l'ocupacio alemanya a Franca fou enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers de
Roanne
(
Loira
). Va morir el 1966 d'una
hemorragia
cerebral.
En l'actualitat, un carrer porta el seu nom a la seva ciutat natal.
Enllacos externs
[
modifica
]