Eleccions al Parlament de Catalunya de 2003
← 1999   2006  →
Data	16 novembre 2003
Tipus	eleccions al Parlament de Catalunya
Carrec a elegir	135 diputat al Parlament de Catalunya  ? setena legislatura de la Catalunya autonomica . Durada del mandat: 4 anys
Campanya electoral	15 dies
Participacio
5.307.837 3.319.276     62.54? 3.34 3.280.271      8.793    30.212
Resultat de la votacio
CiU  ?  Artur Mas i Gavarro 1.024.425    31.23? 6.82 Diputat 56  → 46 10 PSC  ?  Pasqual Maragall i Mira 1.031.454    31.44? 6.77 Diputat 50  → 42 8 ERC  ?  Josep-Lluis Carod-Rovira 544.324    16.59? 7.83 Diputat 12  → 23 11 PPC  ?  Josep Pique i Camps 393.499    12? 2.4 Diputat 12  → 15 3 ICV-EUiA  ?  Joan Saura i Laporta Comparacio amb: Iniciativa per Catalunya Verds 241.163    7.35? 4.82 Diputat 5  → 9 4
Causa immediata de
20 desembre 2003:  Govern de Catalunya 2003-2006

Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 corresponents a la VII legislatura del periode democratic van estar convocades el 23 de setembre i es van celebrar el dia 16 de novembre de 2003 per elegir els 135 diputats de la cambra catalana.

Aquestes eleccions van representar un repte per les formacions catalanes degut a la decisio de Jordi Pujol de no presentar-se com a cap de llista i retirar-se de la politica activa, despres de vint-i-tres anys ocupant la presidencia de la Generalitat i d'haver guanyat consecutivament els sis comicis als quals s'havia presentat al capdavant de la federacio de CiU .

La cita electoral va ser retransmesa en un programa especial de TV3 , presentat per Ramon Rovira, Carme Ros i Carles Francino , que va obtenir una audiencia record de 821.000 espectadors i el 35,8% de quota de pantalla. ^{[1] [2] [3]}

Context politic [ modifica ]

La retirada de Jordi Pujol com a cap de llista per Convergencia i Unio va donar pas a Artur Mas , aleshores era Conseller en Cap (anomenat ironicament ≪el delfi ≫), com a culminacio d'un llarg proces successori. Mas va ser nomenat candidat el novembre de 2002 amb el repte d'aconseguir assolir el lideratge i mantenir el control sobre la politica interna de la federacio entre Convergencia Democratica de Catalunya i Unio Democratica de Catalunya , que s'havia creat el desembre de 2001 per donar mes estabilitat a la coalicio electoral que ja formaven ambdos partits.

La coalicio formada pel PSC i Ciutadans pel Canvi , liderada per Pasqual Maragall , es trobava en una dificil situacio despres d'haver aconseguit superar a CiU en nombre de vots a les eleccions de 1999 , pero havent obtingut quatre diputats menys a consequencia de l'asimetria territorial. Maragall en la seva ultima oportunitat per assolir la presidencia de la Generalitat de Catalunya havia d'aconseguir concretar el canvi que havia promes quatre anys abans, pero que no li havia permes formar govern.

ERC havia aconseguit millorar els seus resultats electorals de forma constant des de 1988 i s'estava convertint en una forca politica capac de trencar el bipartidisme imperant des del restabliment de la democracia.

El PP de Catalunya reemplacava com a cap de llista a Alberto Fernandez Diaz per l'aleshores ministre Josep Pique i Camps , que va abandonar la cartera de Ciencia i Tecnologia per assumir la presidencia del grup Popular catala. L'aposta de Pique passava per millorar els resultats de 1999, molt inferiors als del 95 i donar viabilitat al projecte catala del PP , que havia donat suport des de l'oposicio al govern de Jordi Pujol.

ICV es presentava en coalicio amb els Verds i EUiA , sota el lideratge de Joan Saura , que era president d'ICV des del febrer de 2002. D'aquesta manera, i renovant el discurs ecosocialista, ICV s'allunyava de la coalicio amb que s'havia presentat quatre anys abans amb PSC i CpC a les demarcacions de Tarragona , Lleida i Girona .

Campanya electoral [ modifica ]

Els canvis en el cartell electoral dels diferents partits van precipitar l'inici de la precampanya molt abans de la seva convocatoria, i que el president Pujol va anunciar que les eleccions tindrien lloc entre finals d'octubre o comencaments de novembre. Aixi mateix, les eleccions municipals que havien de tenir lloc al maig van propiciar un clima electorals creixent, que van aprofitar els diferents partits per iniciar la precampanya de cara al Parlament . La campanya electoral va tenir lloc entre el 31 d'octubre i el 14 de novembre amb una clara orientacio al canvi, fent referencia als vint-i-tres anys de Pujol al capdavant de la Generalitat , i a Catalunya. ^[4] Al llarg de tota la campanya els sondejos assenyalaven una clara majoria socialista i un augment d' esquerra republicana , en cap cas sembla que CiU podria aconseguir sumar una majoria per governar. ^[5]

Sondejos [ modifica ]

Les enquestes publicades als mitjans de comunicacio catalans i espanyols assenyalaven, en la seva gran majoria, una clara victoria dels socialistes i auguraven un creixement d' Esquerra Republicana que passava a ser la tercera forca a la cambra catalana. El principal dubte radicava en si el PSC necessitaria els vots de les altres formacions d'esquerres per formar govern. Per altra banda, en quasi cap sondeig es podia preveure una victoria de CiU amb marge suficient per formar una majoria parlamentaria reeditant el Pacte del Majestic amb el Partit Popular de Catalunya o format un govern nacionalista Esquerra.

Lemes [ modifica ]

Els lemes en aquestes eleccions es caracteritzaven per una orientacio per Catalunya i tambe per una orientacio al canvi , referit al fet de la trajectoria de 23 anys de govern de CIU.

CIU

Si a Catalunya

ERC

+ a prop

ICV-EUiA

Un canvi de debo

Partit Popular de Catalunya

Jo crec en Catalunya

PSC

El canvi per Catalunya

Resultats [ modifica ]

Malgrat que el candidat de Convergencia i Unio , Artur Mas , va aconseguir el maxim nombre d'escons per a la seva formacio, no va obtenir la majoria necessaria per formar govern.

Per contra, es produeix un acord, anomenat Pacte del Tinell , per formar un Govern Catalanista i d'Esquerres entre el Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA). ^[6]

Una altra de les dades destacables d'aquestes eleccions va ser el gran ascens d' Esquerra Republicana de Catalunya que, amb un 16,5 per cent dels vots, va obtenir 23 escons i es va convertir en la tercera forca politica del Parlament .

Investidura del President [ modifica ]

El 16 de desembre de 2003 es va realitzar el debat d'investidura a President. Pasqual Maragall va ser el candidat amb suport suficient per a presentar-se en haver obtingut el suport del PSC , ERC , ICV - EUiA .

Pasqual Maragall va ser investit com a 127e. President de la Generalitat de Catalunya , amb un resultat de 74 vots a favor, 61 en contra i cap abstencio, acabant un periode de 23 anys de govern de Convergencia i Unio.

Amb la presa de possessio del carrec es constitueix el govern de la VII legislatura del periode democratic.

Fitxa [ modifica ]

• Escons : 135
• Electors: 5.307.837, dels que 279.530 ho feien per primera vegada en unes eleccions al Parlament.
• Vots finals: 3.319.276 (62,54%).
  • A candidatures: 3.280.271
  • En blanc : 30.212
  • Nuls : 8.793

Resultats per candidatura [ modifica ]

Nomes es presenten les candidatures amb mes de 1.000 vots .

En negreta , els partits de Govern

Diputats escollits [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• Resultats globals de les eleccions del 2003 Arxivat 2006-07-03 a Wayback Machine .
• Resultats per circumscripcions de les eleccions del 2003 Arxivat 2006-02-04 a Wayback Machine .
• Totes les dades de les eleccions de 2003