De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El malalt imaginari
Le Malade imaginaire i Y claf diglefyd
 |
|---|
|
| Tipus
| obra dramatica
|
|---|
| Autor
| Moliere
|
|---|
| Compositor
| Marc-Antoine Charpentier
|
|---|
| Llengua
| frances
|
|---|
| Creacio
| 1673
|
|---|
| Genere
| comedia-ballet
|
|---|
| Data de publicacio
| 1673
|
|---|
| Pais d'origen
| Franca
|
|---|
|
| Personatges
| Thomas Diafoirus
(en)
 ,
Argan
(en)
,
Beline
(en)
,
Angelique
(en)
,
Louison
(en)
,
Beralde
(en)
,
Cleante
(en)
,
Mr. Diafoirus
(en)
,
Mr. Purgon
(en)
,
Mr. Fleurant
(en)
,
Sr. Bonafe
i
Toinette
(en)
|
|---|
| Coreograf
| Pierre Beauchamp
|
|---|
|
| Estrena
| 1673
|
|---|
| Teatre
| Salle du Palais-Royal
(en)
|
|---|
|
| Identificador Theatricalia d'obra dramatica
| 310
|
|---|
 |
El
malalt imaginari
es una
comedia-ballet
de
Moliere
estrenada el
1673
que gira al voltant de la
hipocondria
. Es la darrera comedia de l'autor, que va morir despres d'interpretar justament el paper del malalt.
L'Argant es un vell hipocondriac que esta obsessionat amb la seva salut. El cuiden la seva dona i molts metges, que busquen nomes heretar la fortuna de l'ancia. Al seu costat, pero, te tambe Toinette, la serventa, i la seva filla Angelique, que l'estima de debo. La Toinette intenta que el seu amo es curi de les seves manies i recuperi les ganes de viure i vol desemmascarar els mentiders que l'envolten. Per aquest motiu li diu a l'Argant que fingeixi que es mort, per veure com reaccionen els que suposadament l'estimen. L'Argant s'adona que nomes la seva filla es sincera en l'amor, tot i que es a l'unica a qui no havia deixat ser felic, tot intentant que es cases amb un metge ric i no amb el seu pretendent estimat. En veure com es de caracter, l'Argant accedeix a deixar-la casar amb el seu amant i acaba proposant-se de ser ell mateix el seu metge per no deixar-se enganyar mes.
- Argant, l'hipocondriac
- Toinette, la serventa
- Beline, l'esposa
- Beralde, germa d'Argant
- Angelique, filla
- Louison, una altra filla
- Cleante, pretendent d'Angelique
- Thomas Diaforus, fill de metge amb qui Argant vol que es casi la seva filla
- Monsieur De Bonnefoy, notari
- Monsieur Fleurant, apotecari
- Polichinelle, promes de Toinette
- Monsieur Purgot i Monsieur Diafoirus, metges
Els noms dels personatges son reveladors del seu caracter, aixi Angelique es la bona filla, Fleurant (de flor) prepara remeis a partir d'herbes... Cadascu d'ells representa una figura tipus, pero estan descrits amb realisme. Aquest realisme, pero, no exclou la comicitat, present tant als dialegs, com al final (on el mateix Argan esdeve un metge), com a la figura dels criats, que segueixen la linia de la
commedia dell'arte
(present en tota l'obra) adoptant el paper dels graciosos pero amb sentit comu.
La critica a la medicina es una constant a la
literatura barroca
(com es veu per exemple a les satires de
Francisco de Quevedo
). Tambe es propi del barroc el joc entre aparenca i realitat (els suposats aliats del malalt nomes en volen els diners), tot i que aqui ocupa un lloc secundari davant el caracter satiric de la hipocondria.
Un altre tema recurrent a les obres franceses de l'epoca (que augmentara durant la il·lustracio i el Romanticisme) es la condemna dels matrimonis concertats per a la dona, que s'ha de casar per posicio i no per amor.
El compositor italia
Gennaro Napoli
(1881-1943) va escriure una opera basada en aquest argument.
[1]
