El jardi de les delicies

Tipus	pintura i triptic
Creador	Hieronymus Bosch
Creacio	aprox. 1480 - 1490
Metode de fabricacio	pintura a l'oli sobre taula
Genere	art sacre
Moviment	Primitius flamencs
Mida	220 ( ) × 195 ( ) cm
Propietat de	Henri III de Nassau-Breda (1517–) Rene of Chalon (en) (1538–) Guillem I d'Orange-Nassau (1544–) Fernando Alvarez de Toledo y Pimentel (1568–) Felip II de Castella , compra : (1591–) Monestir de l'Escorial (1593–)
Col·leccio	Museu del Prado, Madrid
Historia
Data	Esdeveniment significatiu
1568	seizure (en)  ( Brussel·les )
Catalogacio
Numero d'inventari	P002823
Cataleg	Early Netherlandish paintings, Vol. V Geertgen tot Sint Jans en Jerome Bosch (en) :(110)

El jardi de les delicies es l'obra cabdal del pintor neerlandes Hieronymus Bosch , sovint anomenat el Bosch . Es tracta d'un triptic pintat a l'oli de 206 × 386 cm , compost per una taula central i dues de laterals (pintades en els seus dos costats) que es poden tancar sobre aquella.

Es una obra de gran simbolisme que encara no ha estat completament desxifrat. Com El carro de fenc i el "Triptic del Judici Final", el Jardi de les delicies queda fora de qualsevol classificacio iconografica tradicional. Es considera, no obstant aixo, que l'obra obeeix a una intencio moralitzant que hauria estat comprensible per a la gent de l'epoca; en aquest sentit, el mateix rei Felip II de Castella , algu poc sospitos d' heretgia , va arribar a adquirir el quadre a consequencia del seu interes per aquest. Es considera com una de les obres mes fascinants, misterioses i atraients de la historia de l'art ; el quadre forma part dels fons d'exposicio permanent del Museu del Prado de Madrid .

Historia del triptic [ modifica ]

Com la resta de les obres del Bosch, manca de datacio unanime entre els especialistes. Es una d'aquelles en la qual mes enfrontades estan les posicions, ja que mentre uns la consideren jove, d'altres diuen que es obra de maduresa. Baldass i d'altres la situen a l'epoca jove del Bosch ( 1485 ). ^[1] Cinotti la situa entorn de l'any 1503 . Altres fonts parlen de cap al 1510 . ^[2] Tolnay i Larsen la situen al final de l'activitat del Bosch ( 1514 - 1515 ). Les analisis dendrocronologiques parlen de despres del 1466 . Al cataleg de l'exposicio sobre l'artista realitzada a Rotterdam l'any 2001 se n'assenyala la data entre 1480 i 1490 . ^[1]

A partir de Gibson i fins i tot en l'actualitat (Hans Belting, 2002 ), s'ha conjecturat que es va realitzar per a Enric III de Nassau . ^[1] Els primers posseidors de l'obra van ser, doncs, els membres de la casa de Nassau , al palau del qual de Brussel·les va poder veure el quadre el primer biograf d'El Bosch, Antonio de Beatis, personatge que viatjava en el seguici del cardenal d'Arago, l'any 1517 . La seva descripcio no deixa lloc a dubtes que es troba davant el famos triptic: ≪Despres hi ha algunes taules amb diverses extravagancies, on s'imiten mars, cels, boscos i camps i moltes altres coses; uns que surten d'una petxina marina, d'altres que defequen grues, homes i dones, blancs i negres en actes i maneres diferents, ocells, animals de totes classes i realitzats amb molt de naturalisme, coses tan agradables i fantastiques que de cap manera es podrien descriure a aquells que no les hagin vistes≫.

Va ser heretat pel seu fill Rene de Chalon i despres pel nebot d'Enric, Guillem d'Orange , lider de la revolta holandesa contra la corona dels Habsburg . Va ser confiscat pel duc d'Alba , incloent-se a l'inventari redactat amb tal motiu el 20 de gener del 1568 . El duc va deixar els quadres al senyor Fernando, el seu fill natural i prior de l' orde de Sant Joan . ^[1]

Va ser comprada per Felip II en la subhasta dels bens del senyor Fernando, i enviada al monestir d'El Escorial el 8 de juliol del 1593 . ^[1] Es va col·locar al dormitori del rei, on va estar fins a la seva mort. Es la pintura mes famosa de la col·leccio de nou de Hieronymus Bosch que Felip II va reunir a El Escorial. ^[3]

Al principi, al quadre se'l denomina 'Una pintura sobre la varietat del mon' '. Despres, el Quadre de les maduixes , denominacio que es deu al monjo de l'Abocador d'Escoria Jose de Siguenza, el primer critic de l'obra. Polero, que proposa el 1912 una catalogacio de les obres del Museu del Prado, el denomina triptic 'Dels delits carnals'. D'alla arrenca la seva denominacio actual de 'Jardi de les delicies' ' o 'De les delicies terrenals'. Va ser traslladat al Museu del Prado l'any 1936 per a la seva proteccio a causa de la Guerra civil espanyola . ^[4] Despres de la guerra, per desig del dictador Franco , va entrar a formar part de les col·leccions del Prado. ^[1]

Analisi del triptic [ modifica ]

Triptic tancat [ modifica ]

El quadre tancat en la seva part exterior al·ludeix al tercer dia de la creacio del mon . Es representa un globus terraqui , amb la Terra dins d'una esfera transparent, simbol, segons Tolnay, de la fragilitat de l' univers . Nomes hi ha formes vegetals i minerals, no hi ha animals ni persones. Esta pintat en tons grisos, blanc i negre, cosa que es correspon a un mon sense el Sol ni la Lluna , encara que tambe es una manera d'aconseguir un dramatic contrast amb el color interior, entre un mon abans de l'esser huma i un altre poblat per infinitat d'essers (Belting). ^[1]

Tradicionalment, la imatge que mostra el triptic tancat s'ha interpretat com el "tercer dia de la creacio". El nombre tres era considerat un nombre complet, perfecte, ja que en si mateix tanca el principi i el final. I aqui, en tancar-se, es transforma en el nombre u , en el cercle: de nou permet entreveure la perfeccio absoluta i, potser, la trinitat divina. A la cantonada superior esquerra, apareix una petita imatge de Deu , amb una tiara i la Biblia sobre els genolls. En la part superior, es pot llegir la frase, extreta del salm 33, IPSE DIXIT ET FACTA S(U)NT / IPSE MAN(N)DAVIT ET CREATA S(U)NT , que vol dir ≪Ell ho va dir, i tot va ser fet. Ell ho va manar, i tot va ser creat≫. D'altres interpreten que podria representar la Terra despres del diluvi .

Triptic obert [ modifica ]

En obrir-se, el triptic presenta, al plafo esquerre, una imatge del paradis , on es representa l'ultim dia de la creacio, amb Eva i Adam , i al plafo central es representa la bogeria desencadenada: la luxuria . En aquesta taula central, apareix l'acte sexual i es on es descobreixen tota mena de plaers carnals, que son la prova que l'esser huma havia perdut la gracia. Finalment, tenim la taula de la dreta, on es representa la condemna a l' Infern ; en aquesta, el pintor ens mostra un escenari apoteosic i cruel en el qual l'esser huma es condemnat pel seu pecat .

L'estructura de l'obra, per si mateixa, tambe te un enquadrament simbolic: en obrir-se, realment es tanca simbolicament, perque en el seu contingut esta el principi i el final huma. El principi a la primera taula, que representa el Genesi i el Paradis , i el final en la tercera, que representa l'Infern.

Panell esquerre: El jardi de l'Eden [ modifica ]

El finestro de l'esquerra representa el Paradis terrenal. Mesura 220  centimetres d'alt per 97,5 cm d'ample. Al fons, pot veure's la Font de la Vida. En primer pla, hi ha una escena del tot atipica, ja que no representa ni la creacio d'Eva de la costella d'Adam, ni tampoc la manera de comportar-se al jardi, ni la reconvencio que segueix l'expulsio del paradis, els unics temes relatats al Genesi en relacio amb aquest episodi. En aquesta escena curiosa i original, apareixen Deu , Eva i Adam . Adam esta despert, el qual nomes apareix en miniatures , i Deu li esta presentant Eva, de nou creada. Deu esta representat d'una manera antiquada per als temps del Bosch: com a Jesucrist . ^[1] Eva es troba agenollada a terra i presa de la ma per Deu. Adam, tombat, mira la futura pecadora. Al costat del primer home i la primera dona, apareix l'Arbre del be i del mal (una palmera ), ja que al seu voltant s'enrotlla la serp temptadora i l'Arbre de la vida (un exotic Dracaena draco ). Com que al plafo seguent es representa un mon luxurios, s'ha interpretat aquesta taula com el preludi del que despres s'esdevindra.

En el que a primera vista sembla el tipic Eden, associat a la idea de pau i assossec, amb una mica que observem, aquest idil·lic escenari es veu truncat. Diversos signes de fustigacio irrompen: els animals s'enfronten els uns amb els altres; un lleo es tira sobre un cervol i es disposa a menjar-se'l, un estrany bipede es perseguit per un senglar. A l'estany, les disputes entre els animals tornen a reprendre's: un lleopard porta a la boca un ratoli, una au devora una granota. Son senyals aliens a la pau paradisiaca que solen interpretar-se com a avis de pecat.

• El pecat femeni es respresenta en els animals que s'arrosseguen per la terra ( insectes i reptils ) o neden per l'aigua ( amfibis i peixos ), ja que, dels quatre elements (terra, aigua, foc i aire), la terra i l' aigua eren considerades essencies passives plenes de fecunditat que, com la dona , reben la llavor .
• El pecat masculi es representa per les feristeles que volen ( insectes voladors , aus , ratpenats …), ja que l' aire es considerat un element actiu, associat al foc i oposat a la terra, per tant masculi .

• El dimoni esta amagat en els estanys i les roques que son, per al Bosch, el cau dels esperits malignes. Per exemple, en la font de la vida veiem una estructura entre mineral i organica, amb un orifici pel qual n'apunta una oliba , un explicit simbol de la malicia, que tambe apareix a El carro de fenc . Hi ha la possibilitat que aquest element arquitectonic , semblant a una fletxa d'una catedral, en el centre del quadre, sigui un simbol fal·lic preconitzador dels plaers de la carn de la taula central. ^[2] A la seva dreta, "una roca la forma de la qual es el rostre ocult del diable , del qual sorgeix la serp que s'enrosca a l'Arbre de la fruita prohibida. Els estranys contorns d'aquestes muntanyes rocoses del fons indiquen una possible pertorbacio de la pacifica convivencia." ^[2]

Apareixen a l'obra animals irreals o inventats, i altres reals, pero extremadament exotics, a l'epoca del Bosch, com ara girafes, elefants, lleons, lleopards, quan Africa era practicament desconeguda a Europa. L'autor nomes va poder tenir referencia d'aquestes besties a traves dels ≪ bestiaris mitologics ≫ medievals (que sens dubte va superar amb escreix) i els dibuixos que comencaven a circular gracies a la impremta, sobretot els que tenien Egipte com a tema principal.

L'obra presenta un cromatisme intens i variat. Predominen els tons verds i el blau intens del fons, que contrasten amb el mantell vermell de Deu i la blancor dels cossos d'Adam i Eva. ^[1]

Panell central: El jardi de les delicies [ modifica ]

La taula central es el Jardi de les delicies propiament dit; mesura 220 cm d'alt per 195 d'ample. Un fals paradis en el qual la humanitat ja ha sucumbit de ple al pecat , especialment a la luxuria , i es dirigeix a la seva perdicio. Desenes de simbols diferents, les claus dels quals nomes poden sospitar-se, poblen aquest espai opressiu i angunios en que la bogeria s'ha apoderat del mon. Apareixen tant homes com dones, blancs i negres, nus. Es mostren tota mena d’accions que poden simbolitzar relacions sexuals i escenes relativament erotiques , principalment heterosexuals , pero tambe homosexuals i onanistes . A mes, apareixen tambe relacions erotiques o sexuals entre animals, i fins i tot entre plantes.

• La part inferior de la taula esta dominada per nombrosos nus, en grups o en parelles, juntament amb estranyes plantes, minerals i petxines o menjant grans fruits. ^[1] Totes les fruites ( cireres , gerds , maduixes , raim i cireretes d'arboc , etc.), son una clara al·lusio als plaers sexuals. A l'edat mitjana, l'expressio ≪agafar fruita≫ equivalia a tenir una relacio carnal. Pero, alhora, les fruites simbolitzen la fugacitat de l'esmentat plaer, ja que passen en uns dies de la frescor a la putrefaccio.
• Sobretot a l'esquerra, hi ha ocells de grans proporcions. Aquestes aus , com el pit-roig , son tambe simbols erotics, en concret de la lascivia.
• Les estranyes estructures , de vegades son com bombolles, d'altres com petxines. Donen a coneixer indirectament que el pecat s'apodera de l'esser huma, el corromp i atrapa per sempre. Moltes d'aquestes estructures recorden alambins o matrassos , cosa que fa que alguns historiadors considerin que, molt probablement, els significats intrinsecs de l'obra es trobin vinculats al mon de l' alquimia . ^[5]
• Els estanys no son nets , sino focus de concupiscencia, font i origen de tots els mals que reflecteix la pintura; de fet, en aquella epoca, referir-se al bany podia al·ludir a Venus i, per tant, a l'amor carnal. En el centre de la taula, apareix un estany, la forma circular del qual queda subratllada per un festeig de genets, compost gairebe exclusivament per homes nus ^[2] muntats en animals variats, reals o fantastics, com lleopards , panteres , lleons , ossos , unicorns , cervols , ases i grifons , presos dels bestiaris medievals . ^[1] S'ha interpretat l'aparicio d'aquests animals com a simbols de la luxuria. L'estany podria representar la font de l'eterna joventut , un motiu molt estes a la pintura del segle  xvi , o potser siguin les aigues en que els humans banyen els seus pecats . ^[2] Tambe s'ha considerat que podria ser l'≪estany de l'adulteri≫, en el qual, mentre els homes cavalquen en cercle al voltant, les dones es banyen, i porten tocats de corbs (incredulitat), paons (simbol de vanitat ), ibis i d'altres. Darrere, hi ha un estany en el qual flota un enorme globus gris blavos, utilitzat per realitzar acrobacies lascives per part dels personatges luxuriosos, ^[5] i hi ha un riu dividit en quatre ramals. Seria el ≪laberint de la voluptuositat, amb l'estany en el qual flota l'enorme globus gris blavos de la "font de l'adulteri"≫; als seus quatre costats, hi ha uns estranys turons torres i excentriques construccions vegetals i minerals. Els quatre ramals en que es divideix el corrent serien els quatre rius del Paradis terrenal. ^[1]
• Xoquen sobre manera les extraordinaries dimensions dels animals (peixos i musclos inclosos) i les plantes que arriben fins i tot a sobrepassar l'estatura dels humans. Es la idea del "'mon al reves", molt present en el llenguatge iconografic i literari de l'epoca ( La nau dels boigs , de Sebastian Brandt o l' Elogi de la bogeria , d' Erasme , que es va escriure el 1508 , en son mostres). Hi ha una obsessio per presentar animals i persones en posicions invertides: un d'ells apareix amb el cap i el tors submergits en l'aigua mentre que obre les cames en forma de Y. Al costat de les construccions fantastiques de la part superior de la taula, uns homes porten penjat un animal d'un pal, pero aquest, curiosament, en comptes de quedar suspes naturalment apareix de cara amunt desafiant les regles de la gravetat. Totes aquestes escenes mostren que ens trobem davant d'un fals paradis en el qual tot el que es representa no es el que sembla.
• Un altre element clau de la taula es la indiferenciacio sexual. Amb prou feines, distingim els homes de les dones. Els unics signes de diferenciacio entre els dos sexes son els pits femenins (mai massa voluptuosos) i els genitals masculins. Podria ser que el Bosch busques aixi voler mostrar que tota la humanitat estava implicada en el pecat.

• A la part inferior de la taula , es poden apreciar uns altres dos elements simbolics. Es presenten diversos personatges. Un d'aquests, l'unic, per cert, que apareix vestit en tot el quadre, mira clarament cap enfora establint una complicitat amb l'espectador. Assenyala una dona tombada que sens dubte es Eva. Darrere de l'home vestit, irromp un tercer personatge. Sobre qui es l'home vestit hi ha diverses teories. Bax , per exemple, l'identifica amb Adam, mentre que l'home que apareix per darrere sortint d'una cova seria Noe anunciant una nova era despres del diluvi. Mateu te una altra teoria. El baro vestit es Joan Baptista , que sempre es representa amb una pell esfilagarsada i assenyalant sempre alguna cosa, l'Anyell normalment. Aqui, tanmateix, el Bosch ens sorprendria una vegada mes. El Baptista no apareix assenyalant el que treu els pecats del mon (l'Anyell) sino precisament la que els va portar, Eva. La cova per la qual irromp sant Joan seria el simbol d'entrada als llimbs tal com es descriu a l'evangeli apocrif segons Nicodem. Sant Joan encarnaria, d'aquesta manera, l'eix entre el mon anterior al pecat i el mon terrenal. D'altra banda, hi ha una altra obra interessant de sant Agusti, Comentari al Genesi contra els maniqueus , en que el celebre autor assenyala que la mort esta fixada a la tunica de pells: ≪Ells s'haurien cobert de fulles i Deu els va lliurar tuniques de pells, els va cobrir amb la mortalitat d'aquesta vida≫. Aquest significat es el que fa pensar els estudiosos que, sota d'aquesta tunica, es troba la parella original. Des de la cova, es converteixen en testimonis del que va sobrevenir al mon per la seva culpa. A mes, a la cantonada inferior esquerra, hi ha un grup d'homes que estan assenyalant cap a la taula anterior, en especial Eva, la qual cosa s'ha interpretat com una clara acusacio a la dona com a responsable d'haver sucumbit a la temptacio de la serp cometent el pecat pel qual pagara tota la humanitat. La misoginia en l'epoca en que el Bosch pinta el Jardi de les delicies es de sobres coneguda. Erasme de Rotterdam parlava de la niciesa de la dona assenyalant que aquesta nomes servia per procurar plaure a l'home, que tambe fregava la niciesa quan la buscava.

Aquesta es la interpretacio tradicional del plafo central. No obstant aixo, n'hi ha hagut d'altres que se n'aparten, tenint en compte que el Bosch realment no condemna el que s'esta veient en aquest plafo, al contrari, sembla un mon positiu, altament ≪desitjable≫. Es representa un univers de felicitat , sense dolor , malaltia ni mort . No es representa el pas del temps (no hi ha nens ni ancians); tampoc no s'hi veu ningu treballant per guanyar-se l'aliment amb la suor del front. Es descriu una humanitat diversa que s'alimenta dels fruits de la terra i s'organitza en estructures naturals. Per aixo, W. Fraenger va creure veure en l'obra una il·lustracio de les concepcions religioses de la secta heretica dels adamites , tesi que avui no gaudeix de gaire acceptacio. Paul Vandenbroeck (2001) ha defensat que aqui es representa la Muntanya de Venus (El Greal), coneguda a finals del periode medieval com el ≪fals paradis≫, si be com les tesis tradicionals enten que es ≪pecador i demoniac≫. Juan Antonio Ramirez ^[6] defensa, en canvi, que el que s'esta representant realment, ja que hi ha una continuitat del paisatge en relacio amb la taula de l'esquerra, es una il·lustracio del Genesi. S'estaria descrivint el Paradis terrenal, segons el Genesi:

En el quadre del Bosch, poden veure's, en efecte, tota mena de fruites i arbres, aixi com, en la part superior, els quatre rius del Paradis, inclos Piso, amb una construccio amb estranyes flors daurades i Geo amb una colonia de mones, i els altres dos rius al·ludint als rius de Mesopotamia . S'estaria representant el paradis tal com, segons el cristianisme , el va crear Deu, pero no com el lloc en el qual van pecar Eva i Adam, sino com el paradis ideal, el que hagues hagut de ser si Eva no hagues pecat sino seguit les ordres de Deu: ≪Fructifiqueu i multipliqueu, i ompliu la terra, i domineu-la; menjareu tota herba que dona llavor i tot arbre en el qual hi ha fruit d'arbre que dona llavor≫ (Genesi, 1:28-29), per aixo les persones que apareixen estan nues i no senten per aixo gens de rubor (cfr. Genesi, 2:25).

La figura del personatge que probablement es Joan Baptista assenyalaria admonitoriament que aquest es el mon descrit per Deu, poblat per una multitud de felicos innocents, que no va poder arribar a existir a causa de la caiguda, i per aixo situa la culpable, Eva, tancada en una cova i amb un escut de cristall. ^[6]

Panell dret: L'infern [ modifica ]

El finestro de la dreta representa l'Infern. Mesura 220 cm d'alt per 97,5 d'ample.

Tambe es conegut com L'infern musical , per les multiples representacions d'instruments musicals que hi apareixen. S'ignora per quin motiu el Bosch associa la musica amb el pecat. Ha pintat els turments de l'infern, a que esta exposada la humanitat. Descriu un mon oniric, demoniac, opressiu, d'innombrables turments. ^[2] Es una taula molt ombrivola en relacio amb el color de les altres dues: tons livids de l'infern de gel, vives flames de l'infern de foc. ^[1] La taula es pot dividir en tres nivells. En el nivell superior, es veu la tipica imatge de l' infern , amb foc i tortures. Les arquitectures estan sumides en estranyes il·luminacions fosforescents. ^[5] Aquest incendi, que realment representa el paisatge nocturn d'una ciutat en flames, s'ha relacionat amb un trauma del pintor, que va veure com la seva localitat natal era pastura del foc quan era nen. Certament, aquestes representacions de ciutats en flames es poden veure en altres quadres de l'autor. L'atmosfera resulta totalment demoniaca.< ref name = MM/> La critica sembla coincidir que el ganivet unit a les dues orelles es un genital masculi, mentre que la gaita que un monstre soste sobre el cap podria ser un element homosexual o, potser, femeni.

En la part central, apareix un mon oniric, amb criatures fantastiques, i la figura central del qual en un ≪home arbre≫, conegut tambe per un dibuix autograf del Museu Albertina de Viena. ^[1] Mira directament l'espectador. S'ha interpretat en nombroses ocasions com el rostre del mateix artista, que amb un matusser embenat intenta ocultar una nafra produida per la sifilis . Sobre el cap porta un disc, en que ballen petits monstres. ^[2] Els seus bracos son com troncs d'arbre i estan descansant sobre barques. El torax esta obert i buit, i a l'interior hi ha mes essers. A sota, hi ha un llac gelat, sobre el qual patinen alguns condemnats, mentre el gel s'esquerda. En l' edat mitjana , es considerava el contrast entre el fred i la calor com una de les tortures de l'infern. Destaca un personatge amb cap d'au rapac assegut en un lavabo. Es pensa que podria ser Satanas devorant els condemnats i defecant-los en un pou negre en el qual altres personatges vomiten immundicies o excrementen or. Sota el mantell de Satanas, una dona es assetjada per un ens la cara del qual es un mirall on es reflecteix ella mateixa.

En la part inferior, apareixen el que seria l'infern musical propiament dit, on els instruments musicals apareixen transformats en instruments de tortura . A baix, a la dreta, es veu un home abracat per un porc . Es un simbolisme del que ocorre a la gent del plafo central, del Jardi de les delicies a causa del seu comportament. Tambe es pot veure un tema molt frequent en els quadres del Bosch, l'intercanvi de papers: es pot veure un enorme conill antropomorfic vestit com un home que porta a l'espatlla el cadaver d'una persona que acaba de cacar.

Estil [ modifica ]

Aquests quadres semblen una censura implacable, pero la seva inacabable fantasia i l'enquadrament poetic els fa, malgrat tot, divertits i optimistes. La seva ironia i burla del mon es contraposen al realisme hieratic de Jan Van Eyck .

• L'objectiu sembla el de moralitzar; recorden la tradicio medieval que se servia de la deformacio i la caricatura per a revelar la malicia dels seus personatges. Aquesta es l'opinio tradicional, com considera el seu primer analista, el pare Siguenza ( 1605 ):

≪

≪La diferencia entre les pintures del Bosch i les d'altres es que els altres van procurar pintar l'esser huma tal com sembla per fora; aquest es va atrevir a pintar-lo tal com es per dins (…) Els quadres del Bosch no son disbarats, sino uns llibres de gran prudencia i artifici, i si que son disbarats els nostres, no els seus, i, per dir-ho d'una vegada, es una satira pintada dels pecats i desvariejaments de les persones≫. [3]

≫

• Recursos pictorics : no obstant aixo, el Bosch supera les seves fonts gracies al bagatge heretat dels Van Eyck i altres pintors flamencs, que li han proporcionat nombroses eines pictoriques. A la cruesa medieval s'afegeix, ara, una visio poetica gracies als recursos en els quals el Bosch era un mestre: va ser un gran dibuixant, un mestre del color del clarobscur , el tractament de la llum i la perspectiva ; el paisatge (n'hi ha de lluminosos o crepusculars), que malgrat ser irreal es sempre liric. El clar cromatisme de l'ala esquerra i de la taula central s'ha comparat amb miniatures perses (L v. Puyvelde), mentre que la grandiosa representacio nocturna de la part superior de l'infern anuncia les escenes de nit dels segles XVI i XVII . ^[2]

• Composicio : es aparentment caotica, amb multitud d'escenes col·locades sense obeir a una ordenacio espacial clara, encara que en totes les escenes semblen existir grans objectes que actuen com a eixos organitzadors (les fonts a la primera taula, els estanys en la segona, i l'home-arbre i la samfoina en la tercera). Col·loca sempre la linia de l'horitzo molt alta per aconseguir profunditat i poder posar successius plans que, malgrat la seva independencia, es fonguin els uns amb els altres. Malgrat estar compost per nombrosos petits detalls, el triptic es basa en una composicio molt reflexionada. El paradis i la Terra estan units per la mateixa claredat i un mateix horitzo, repetint-s'hi l'estructura circular i les llacunes. No obstant aixo, l'infern es diferent, nocturn, desesperancat. ^[2]

L'autor [ modifica ]

El Bosch (1450-1516) es deia Hieronymus Van Aken, anomenat Bosch (pel seu poble Den Bosch o s-Hertogenbosch, a Holanda ); va tenir una vida acomodada, ja que es va casar amb una dona adinerada (Aleyt van Mervende). Tot i viure com un opulent burges, estava obsessionat amb la religio , el pecat i el sexe. S'ha especulat molt sobre les idees que, potser, li van servir d'inspiracio: potser era un visionari, un heretge, un obses sexual, o confrare d'alguna secta heretica; encara que tot sembla indicar que no va ser res d'aixo, sino simplement un moralista culte i compromes eticament amb una causa, cosa que dificilment no apreciem en Van Eyck, per exemple.

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Torres , Raul. ≪Hieronymus Bosch (El Bosco)≫. A: Maestros del Museo del Prado . Madrid: Panorama.  
• Diversos Autors. Historia del Arte. El Gotico . Barcelona: Oceano-Instituto Gallach, 1997. ISBN 84-494-0315-4 .  
• Zorrilla , Juan-Jose. El Bosco . Madrid: Aldeasa, 2000. ISBN 84-8003-989-2 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: El jardi de les delicies

• El jardi de les Delicies Arxivat 2007-10-12 a Wayback Machine . a la pagina web del Museu del Prado (castella) .
• El Bosc: El jardi de les delicies , bloc Ciencies Socials en Xarxa de Sapiens .
• Bosch esoteric