한국   대만   중국   일본 
El gall d'or - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

El gall d'or

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de composicióEl gall d'or

Modifica el valor a Wikidata
Titol original Zolotoy Petushok
Forma musical opera Modifica el valor a Wikidata
Compositor Nikolai Rimski-Korsakov
Llibretista Vladimir Belski
Llengua del terme, de l'obra o del nom rus
Basat en obra homonima d' Aleksandr Puixkin  ( Aleksandr Puixkin Modifica el valor a Wikidata)
Creacio 1908 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicacio 1909 Modifica el valor a Wikidata
Genere Opera-Suite
Parts tres
Durada 2 hores Modifica el valor a Wikidata
Personatges Amelfa (en) Tradueix, Astrologer (en) Tradueix, General Polkan (en) Tradueix, Golden Cockerel (Золотой петушок) (en) Tradueix, Tsar Dodon (Царь Додон) (en) Tradueix, Tsarevich Afron (Царевич Афрон) (en) Tradueix, Tsarevich Gvidon (Царевич Гвидон) (en) Tradueix i Tsaritsa of Shemakha (Шемаханская царица) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena 24 d'octubre de 1909
Escenari Teatre Solodovnikov de Moscou ,
Estrena als Paisos Catalans
Estrena a Catalunya 23 de novembre de 1944, Teatre Tivoli (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu 30 de desembre de 1950
Musicbrainz: dbb8db0e-2ba8-455c-aebe-630f9d39f5cb IMSLP: The_Golden_Cockerel_(opera)_(Rimsky-Korsakov,_Nikolay) Modifica el valor a Wikidata

El gall d'or es una opera en tres actes de Nikolai Rimski-Korsakov , amb llibret de Vladimir Belski , basat en l'obra homonima d' Aleksandr Puixkin . S'estrena al Teatre Solodovnikov de Moscou el 24 d'octubre de 1909 .

Fou l'ultima de les operes de Rimski-Korsakov. Basada en un conte, es una satira habilment disfressada de la corrupta cort del tsar Nicolau II i els seus incompetents caps militars. L'opera fou victima de la censura i la pugna del music abans de la seva estrena el 1907.

Argument [ modifica ]

En la cort, un astroleg presenta a un indolent rei Dodon un gall daurat capac d'avisar dels imminents perills. El cant del gall alerta a la cort d'una possible invasio; el rei promet concedir a l'astroleg qualsevol desig. Quan Dodon es derrotat en el camp de batalla, la reina de Shemaja apareix per entonar el seu seductor Himne al Sol . Bojament enamorat, Dodon la demana en matrimoni, pero l'astroleg reclama a la reina en recompensa pel gall magic. Dodon assassina a l'astroleg, i el gall picoteja al rei fins a matar-lo. Apareix llavors l'astroleg per a confirmar davant del public que tot el succeit nomes era una broma.

Rimski-Korsakov es deixa anar en aquesta obra al seu gust pel cromatisme orquestral i els temes exotics. Avui dia no existeix cap versio en audio de l'opera sencera, pero si de la Suite . Els seus quatre moviments presenten al rei Dodon en el seu palau, en el camp de batalla, amb la reina de Shemaja, en la festa del desposori i en la seva mort.

El 1956 la companyia Merury Living Presence desplaca els seus equips de gravacio des dels Estats Units fins a Londres per a unes sessions de gravacio amb l'Orquestra Simfonica de Londres i el seu prestigios director Antal Dorati . Els enginyers varen romandre al marge: l'equilibri i la dinamica interpretativa foren confiats al director, amb resultats musicals optims.

Bibliografia [ modifica ]

  • 1001 Discos de Musica Clasica que hay que escuchar antes de morir , de Matthew Rye-Luis Sunen, pag. 554. Editorial Grijalbo

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: El gall d'or