El cuirassat Potemkin

Броненосец ≪Потёмкин≫
Fitxa
Direccio	Serguei Eisenstein
Protagonistes	Aleksandr Pavlovich Antonov (en) Grigori Aleksandrov Alexander Stepanovich Antonov (en) Serguei Eisenstein Andrei Fait Beatrice Vitoldi (en) Vladimir Barsky (en) Aleksanteri Ahola-Valo Ivan Bobrov (en)
Produccio	Yakov Bliokh (en)
Guio	Serguei Eisenstein , Nikolai Asseiev , Sergej Mikhajlovi? Tret'akov , Nina Agadjanova-Xutko i Grigori Aleksandrov
Musica	Nikolay Kryukov (en) , Edmund Meisel i Dmitri Xostakovitx
Fotografia	Eduard Tisse i Vladimir Uralsky (en)
Muntatge	Serguei Eisenstein i Grigori Aleksandrov
Productora	Mosfilm i Goskino
Distribuidor	Goskino i Netflix
Dades i xifres
Pais d'origen	Unio Sovietica
Estrena	21 desembre 1925
Durada	74 min
Idioma original	rus
Versio en catala	Si
Color	en blanc i negre
Format	4:3
Recaptacio	46.653 $
Descripcio
Genere	cinema propagandistic i cinema mut
Lloc de la narracio	Ucraina

El cuirassat Potemkin (en rus : Бронено?сец Потёмкин, transcrit al catala : Bronenossets Potiomkin , literalment 'El cuirassat Potemkin') ^[1] es una pel·licula muda dirigida pel cineasta sovietic rus Serguei Eisenstein , produida per Mosfilm ^[2] i estrenada el 1925 . ^{[3] [4]} Es considerada una de les grans obres mestres de la historia del cinema . ^[5] Ha estat subtitulada al catala. ^[6]

Nom de la pel·licula [ modifica ]

La pel·licula porta el nom del vaixell cuirassat Potemkin , ^[7] anomenat en honor de l'oficial de Caterina II, Grigori Aleksandrovitx Potiomkin (Григо?рий Алекса?ндрович Потёмкин, 1739?1791). Sovint s'ha transcrit o transliterat el nom de Potiomkin com a Potemkin perque en rus de vegades s'escriu la lletra " ё " ( io ) sense la dieresi, fent-la semblar igual a la lletra russa " е " ("e" en catala), cosa que pot causar confusio per als no nadius.

Argument [ modifica ]

El cuirassat Potemkin es una pel·licula basada en fets reals, que van succeir al port d' Odessa , a la mar Negra , a Ucraina sota l' Imperi rus , durant la setmana del 26 de juny del 1905 . La pel·licula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el moti del cuirassat arriba la revolucio a Odessa i repercutira en l'Imperi rus .

Plena d'imatges expressives, gairebe com un album fotografic, El cuirassat Potemkin representa la magnificacio de la figura de les masses i les causes col·lectives.

Va ser estrenada durant la primera decada de la Revolucio Russa ( 1925 ) i va significar un rescat de la importancia dels fets que van passar en el Potemkin en el proces de la revolucio fallida del 1905 , que va desembocar en la rebel·lio d'octubre del 1917 .

El film esta compost de cinc episodis:

• Homes i cucs (Люди и черви).
• Drama al port (Драма на Тендре), literalment, 'drama a [l'illa de] Tendra'.
• El mort clama venjanca (Мёртвый взывает), en que la gent d'Odessa plora la mort del mariner Vakulintxuk, afusellat per haver causat la revolta.
• L'escala d' Odessa (Одесская лестница).
• Trobada amb l'esquadra (Встреча с эскадрой).

Com el mateix Eisenstein explica en el text sobre la Unitat organica i pathos en el cuirassat Potemkin , inclos en el llibre de Georges Sadoul sobre aquest film, la pel·licula esta treballada com un tot organic en el qual cadascun dels elements funciona en una composicio que uneix el particular en funcio del tot. Cadascuna de les parts en les quals pot ser dividida son funcionals en un nivell superior de lectura, es a dir, en la generalitat. Es estructurat sobre la base dels cinc actes de la tragedia grega. Per altra banda, hi destaquen la successio i el canvi constant en les qualitats de l'accio, aixo genera en l'espectador una emocio (xoc) que el porta a realitzar, mitjancant un proces psicologic, una reflexio intel·lectual d'acord amb el tema proposat. ^[8]

Comentaris [ modifica ]

El director Eisenstein va rebre la comanda de realitzar aquesta pel·licula l'any 1925 per commemorar els 20 anys de la revolucio fallida. ^[9]

L'obra representava una nova forma de narracio cinematografica. Despres de la genialitat de Griffith en el treball d'escala de plans , Eisenstein observa una altra funcio que pot realitzar la camera, i introdueix inclinacions de camera que li donen com a resultat un emfasi i una sensacio diferent del que s'explica.

D'altra banda, es tracta d'una pel·licula que reflecteix l'esperit de l'epoca en que es realitzada. En aquest sentit, es valora l'exaltacio de l'individu comu, sobretot de l'oprimit que decideix trencar les seves cadenes.

A mes a mes, aquesta pel·licula presenta certes caracteristiques particulars:

• Canvia el final historic per un de felic simbolitzant la fantasia de la revolucio bolxevic que tot ho pot.
• Oposa visualment per fer una crida a l'espectador l'horitzontalitat i la verticalitat; i tambe les ombres dels tsars en contraposicio amb els rostres del poble.
• Plans simbolics i metaforics. Un exemple es el pla del poble esclafat per l'esglesia i el tsar, per la qual cosa juga amb les perspectives, les mides, les formes, les llums expressionistes, el desordre... Tambe trobem la metafora del final, en la qual esquinca la mirada d'una noia, crea la ceguesa, igual que la que preten amb l'espectador.
• Crea certa manipulacio temporal gracies al muntatge; dilata la temporalitat a causa de la multiplicitat d'accions paral·leles (ex: les escales d'Odessa per on baixa el carro del nado); per la qual tambe cal una certa manipulacio espacial.
• Els actors actuen de forma poc realista, la qual adquireix aquesta caracteristica gracies al muntatge (influencia de Kuleshov ).

L'escena de l'escala d'Odessa [ modifica ]

Una de les escenes mes famoses en la historia del cinema pertany a aquesta pel·licula. Descriu el moment en que l'exercit del tsar dispara contra el poble innocent per tal de posar fi al suport als rebels. Cal destacar la imatge en que una mare rep un impacte de bala mentre corre empenyent un cotxet de nado que, en morir la mare, roda escales avall. ^{[10] [11]}

Eisenstein usa dues classes de plans amb ritmes diferents en cada situacio. L'exercit, amb un ritme constant i obsessiu, representa la maquina bel·licista del poder que destrueix el poble indefens. Les imatges del poble son mostrades en plans de diferents durades i desordenats, que ens mostren el caos i el terror dels ciutadans. Tot i que en una sequencia es veuen molt plans paral·lels, Eisenstein ens els mostra l'un rere l'altre perque puguem veure el detall de tot el quadre. ^{[12] [13]}

Durant aquesta escena de gairebe deu minuts de duracio, trobem dos-cents plans diferents. El director aconsegueix transmetre la cara del poble contraposant-se a l'exercit al servei de la tirania del tsar .

Aquesta escena ha estat homenatjada per directors famosos, com ara Francis Ford Coppola en El Padri , Brian De Palma en Els intocables d'Elliot Ness o George Lucas en l'ultim lliurament de La guerra de les galaxies .

L'escena tambe ha sigut parodiada per Woody Allen en Bananas , Terry Gilliam en Brazil , i Peter Segal en el tercer lliurament de The Naked Gun .

Cartells promocionals [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Serguei Eisenstein
• Odessa
• Unio Sovietica
• Cinema rus

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: El cuirassat Potemkin

• Pel·licula en el domini public (subtitulada en angles).