한국   대만   중국   일본 
El burlador de Sevilla y convidado de piedra - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

El burlador de Sevilla y convidado de piedra

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'arts escèniquesEl burlador de Sevilla y convidado de piedra

Modifica el valor a Wikidata
Tipus obra literaria Modifica el valor a Wikidata
Autor Tirso de Molina Modifica el valor a Wikidata
Llengua castella Modifica el valor a Wikidata
Genere segle d'or espanyol Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracio Napols , Tarragona i Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Data de publicacio 1630 Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origen Espanya i Corona de Castella Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena 1616 Modifica el valor a Wikidata

El burlador de Sevilla y convidado de piedra es una obra de teatre de Tirso de Molina que recrea el mite del Don Joan . Des de l'estrena el 1630 ha gaudit de gran exit i ha propiciat altres versions de la historia, com per exemple Don Juan Tenorio .

Argument [ modifica ]

Don Joan Tenorio, un lliberti ocios, fingeix que es el promes de la duquessa per seduir-la. Quan es descobreix el parany ha de fugir a Tarragona, on te relacions amb una noia. Mentre el rei mira d'arreglar un casament amb la duquessa per evitar l'escandol, don Joan es refugia en casa d'un amic. Aquest li confia el seu amor per una dama de gran bellesa, fet que omple don Joan de curiositat. Disfressat amb una capa, intenta acostar-se a la noia i enganyar-la, pero el pare el descobreix i l'ataca. Don Juan, gracies a la seva joventut, pot defensar-se i mata don Gonzalo.

En la seva fugida, novament enganya una noia fingint ser el marit en la seva nit de noces per tenir-hi relacions sexuals. Despres s'apropa a la tomba de don Gonzalo i se'n riu, convidant-lo a sopar. El mort, convertit en estatua de pedra, arriba a la cita mentre don Joan comenta com es de maca la duquessa amb qui es casara i mata don Joan, venjant aixi la seva filla i les altres dones enganyades. Com que mor sense confessio, es condemna a l' infern . El rei declara que les noies son vidues, ja que creien que el seductor era el seu marit, i per tant neteja el seu honor per tal que es puguin tornar a casar.

Temes [ modifica ]

Noia i dimoni, cap al 1489

El personatge de don Joan apareix presentat amb una visio molt negativa, a diferencia d'altres versions del mite. Com que l'autor era sacerdot , fa molt d'emfasi en la condemna final del protagonista i en el fet que el pecat sempre rep un castig. Pel mateix motiu el lliberti s'assembla a un dimoni i no solament enganya les noies sino que s'aprofita de l'hospitalitat i amistat dels que l'envolten. Tampoc no respecta els morts o la justicia, es una encarnacio del mal i l' hedonisme mes egoista.

L'ambientacio al segle  xiv permet incorporar mes facilment elements de fantasia , com el mort que apareix com a estatua de pedra, ja que s'associava l'edat mitjana a una epoca de bruixeria i encanteris. L'antagonisme essencial entre aquest personatge i el protagonista apareix ja al titol, mostrant les dues cares de la injusticia: qui la comet i qui l'arregla amb la venjanca .

Les disfresses del protagonista fan referencia a un tema tipicament barroc : la relacio entre veritat i aparenca. L' honor es l'altre pilar de la literatura del segle  xvii .

Estil [ modifica ]

Teatre en un corral

Tirso de Molina no aplica la regla d'Aristoril de la unitat de temps i espai al teatre. Aixi, el personatge es mou per diferents indrets i no es respecta la logica de la durada dels viatges, nomes importen les seves aparicions com a seductor que justifiquen el final tragic. Aquestes aventures son presentades com a fruit de l'enginy de l'heroi i tenen com a objectiu sorprendre i entretenir el public, aquesta ambivalencia de presentar com a interessants les arts d'un personatge dolent van provocar a l'autor problemes amb la censura .

Adopta els preceptes de la nova comedia creada per Lope de Vega , de qui va ser deixeble, pero hi incorpora un to moralitzant. Malgrat que el protagonista mor i es condemnat, l'obra te un final que es pot considerar com a felic, ja que es repara el mal causat per don Joan i es fa justicia, per aquest motiu l'obra es una comedia i pot incorporar elements d'humor, segons la preceptiva de l'epoca.

L' obra de teatre esta escrita en versos de metrica irregular ( polimetria ) per adaptar-se al discurs dels personatges. La rima dels versos es assonant. En les acotacions suggereix efectes escenics espectaculars , com els del sepulcre, per admirar el public dels corrals .

Referencies [ modifica ]

Vegeu texts sobre El burlador de Sevilla y convidado de piedra al Wikisource (castella) .
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: El burlador de Sevilla y convidado de piedra