El burlador de Sevilla y convidado de piedra
es una
obra de teatre
de
Tirso de Molina
que recrea el mite del
Don Joan
. Des de l'estrena el
1630
ha gaudit de gran exit i ha propiciat altres versions de la historia, com per exemple
Don Juan Tenorio
.
Don Joan Tenorio, un
lliberti
ocios, fingeix que es el promes de la duquessa per seduir-la. Quan es descobreix el parany ha de fugir a Tarragona, on te relacions amb una noia. Mentre el rei mira d'arreglar un casament amb la duquessa per evitar l'escandol, don Joan es refugia en casa d'un amic. Aquest li confia el seu amor per una dama de gran bellesa, fet que omple don Joan de curiositat. Disfressat amb una capa, intenta acostar-se a la noia i enganyar-la, pero el pare el descobreix i l'ataca. Don Juan, gracies a la seva joventut, pot defensar-se i mata don Gonzalo.
En la seva fugida, novament enganya una noia fingint ser el marit en la seva nit de noces per tenir-hi relacions sexuals. Despres s'apropa a la tomba de don Gonzalo i se'n riu, convidant-lo a sopar. El mort, convertit en estatua de pedra, arriba a la cita mentre don Joan comenta com es de maca la duquessa amb qui es casara i mata don Joan, venjant aixi la seva filla i les altres dones enganyades. Com que mor sense confessio, es condemna a l'
infern
. El rei declara que les noies son vidues, ja que creien que el seductor era el seu marit, i per tant neteja el seu honor per tal que es puguin tornar a casar.
El personatge de don Joan apareix presentat amb una visio molt negativa, a diferencia d'altres versions del mite. Com que l'autor era
sacerdot
, fa molt d'emfasi en la condemna final del protagonista i en el fet que el pecat sempre rep un castig. Pel mateix motiu el lliberti s'assembla a un
dimoni
i no solament enganya les noies sino que s'aprofita de l'hospitalitat i amistat dels que l'envolten. Tampoc no respecta els morts o la justicia, es una encarnacio del mal i l'
hedonisme
mes egoista.
L'ambientacio al
segle
xiv
permet incorporar mes facilment elements de
fantasia
, com el mort que apareix com a estatua de pedra, ja que s'associava l'edat mitjana a una epoca de
bruixeria
i encanteris. L'antagonisme essencial entre aquest personatge i el protagonista apareix ja al titol, mostrant les dues cares de la injusticia: qui la comet i qui l'arregla amb la
venjanca
.
Les disfresses del protagonista fan referencia a un tema tipicament
barroc
: la relacio entre veritat i aparenca. L'
honor
es l'altre pilar de la literatura del segle
xvii
.
Tirso de Molina no aplica la
regla d'Aristoril
de la unitat de temps i espai al teatre. Aixi, el personatge es mou per diferents indrets i no es respecta la logica de la durada dels viatges, nomes importen les seves aparicions com a seductor que justifiquen el final tragic. Aquestes aventures son presentades com a fruit de l'enginy de l'heroi i tenen com a objectiu sorprendre i entretenir el public, aquesta ambivalencia de presentar com a interessants les arts d'un personatge dolent van provocar a l'autor problemes amb la
censura
.
Adopta els preceptes de la nova comedia creada per
Lope de Vega
, de qui va ser deixeble, pero hi incorpora un to moralitzant. Malgrat que el protagonista mor i es condemnat, l'obra te un final que es pot considerar com a felic, ja que es repara el mal causat per don Joan i es fa justicia, per aquest motiu l'obra es una comedia i pot incorporar elements d'humor, segons la preceptiva de l'epoca.
L'
obra de teatre
esta escrita en versos de metrica irregular (
polimetria
) per adaptar-se al discurs dels personatges. La rima dels versos es assonant. En les acotacions suggereix
efectes escenics
espectaculars
, com els del sepulcre, per admirar el public dels
corrals
.