El Valle Altu de Penamellera
[1]
(en castella
Penamellera Alta
) es un
conceyu
de la
Comunitat Autonoma
del
Principat d'Asturies
. Limita al nord amb
Llanes
, a l'oest amb
Cabrales
, a l'est amb
Penamellera Baja
i al sud amb
Cantabria
.
Amb una superficie total de 92,19 km², sent les localitats d'
Alles
(Capital),
Llonin
i
Mier
les quals major nombre de persones concentren. Les regionals AS-114 i l'AS-345, configuren les seves dues principals vies de comunicacio. Es una comarca molt be definida pels accidents geografics, que serveixen de limit amb altres terres. Aixi, limita amb Llanes a traves de la
Serra de Cuera
, avui espai protegit, integrat, en part, en l'anomenat
Paisatge Protegit de la Sierra del Cuera
, sent la seva altura maxima de 1.315 metres en el Pic Turbina. Amb Cantabria actua de limit els Pics d'Europa, els mes destacats accidentalment parlant, sent la Tajadura la seva altitud maxima amb 1.446 metres. Per la seva banda oriental es el mitic pic Penamellera (765 metres) el qual divideix a l'alta de la baixa. Finalment per l'oest els limits els formen la gola del riu Cares i les valls de Rozagas i Arangas.
De la seva xarxa hidrografica destacarem els rius Jana, Rubo, el dels Molins, el de Besnes, el Candaliega, la Molinuca i sobretot el Cares que banya ambdues Penamelleras i en el qual podem gaudir d'unes rutes estupendes. Poden diferenciar-se tres zones dintre del conceyu ben clares: una primera que seria la situada en els contraforts de la serra d'Andara en els Pics d'Europa. Una segona contigua a l'anterior que discorre per la zona central en la vall del Cares, i finalment tenim la comarca nortena que faldeja la serra del Cuera i que va des de Rozagas a Llonin. Respecte al clima direm que es diferent segons la zona en la qual ens trobem, sent molt mes suau i benigne en el nord que en el sud, tenint hiverns freds i duradors i estius curts i calids.
Quan la seva vegetacio tambe hi ha una gran varietat podent contemplar zones de bosc tancat, pins, xiprers, fajos, bedolls, nogueres, castanys, pereres, pomeres i quantitat d'herbes medicinals com arnica, salvia, artemisa, camamilla o titimal. La seva fauna era de gran importancia amb especies com l'os, el urogall, o el cervol que practicament s'han extingit, quedant altres com cabirols, rebecos, jabalis i llops en el mateix perill. El que podem dir que es mante son les truites que es troben als seus rius.
Alles es la capital de Penamellera Alta des de 1869, any en el qual es va acordar la particio de les dues Penamelleras. Es el nucli mes poblat i posseix un interessant patrimoni monumental i artistic com son l'esglesia parroquial i diverses casones indianes. Tambe son de destacar les belles panoramiques que ens oferix, mostrant-nos uns paisatges ideals per a gaudir totalment d'ells.
Evolucio demografica
[
modifica
]
A pesar de l'emigracio ultramarina de comencaments del
segle
xx
, no fou fins a la decada dels 50 i 60 d'aquest segle quan apareixen els veritables problemes demografics amb l'emigracio de moltes persones del conceyu al centre industrial de la regio i a Europa. Es durant aquesta etapa quan la poblacio descendeix de 2.273 habitants de 1940 a les 718 persones comptabilitzades en l'ultim padro. Actualment son esporadiques les sortides que es fan, sent el lloc triat la veina comarca de Llanes gracies a les oportunitats que alli oferix el sector hosteler. Tot aixo ens presenta unes estructures demografiques on es comenca a notar un envelliment de la poblacio, encara que la relacio entre sexes es troba bastant be repartida. Totes les parroquies mostren perdues en la poblacio, sent les de Oceno i Caraves amb mes del 50%, les quals mes retrocedeixen, i la de Rozagas la qual menys amb un 10%, deixant-nos actualment una densitat de poblacio d'entorn de 9,4 habitants/km².
Quant a la contribucio dels diferents sectors en l'ocupacio local podem afirmar que la ramaderia segueix centrant l'activitat economica de la comarca proporcionant un 55,5% de l'ocupacio total. En total existeixen al voltant de 1.800 caps de bestiar de les quals la majoria corresponen a la cabanya bovina. Com activitat derivada de la produccio Lactia, es important en la zona, l'elaboracio artesanal de formatges. El sector secundari i el de la construccio originen un total del 13,10% sent aquesta ultima activitat la qual major nombre d'ocupacions genera. Finalment, cal dir que el sector terciari ocupa a un 31,4% de la poblacio, sent la branca del comercia la qual oferix mes llocs de treball, creient-se que aquest segueixi creixent gracies a la implantacio d'un turisme rural i actiu que potencii la comarca.
Separada de la seva veina la Baja en
1869
, Penamellera Alta va compartir destinacio historica amb aquesta i amb el conceyu de Ribadedeva, sent aquests territoris apartats del territori astur el
1230
, per a ser retornats a la seva jurisdiccio en
1833
. Les primeres mostres humanes que apareixen a Penamellera pertanyen a l'art parietal del paleolitic superior, sent trobades en diverses coves com la de Coimbre, Subores i sobretot la de Llonin, en la qual podem admirar gravats i figures de diferents animals com cavalls, cervols, bisons. Tambe hi ha signes i fins a una representacio humana femenina. De l'epoca
neolitica
son les troballes oposades en la Portilla vora de Turbina, en la qual es van trobar restes ceramiques i un tumul.
De l'edat del bronze es una punta d'una llanca descoberta en Trescares aixi com diferents materials oposats en Llonin i Coimbre. No es troben descobriments que ens mostrin una mica de l'epoca prerromanica i romanica. Del periode de la monarquia asturiana es creu que pertanyen els descobriments oposats sota temple de
San Pedro de Plecin
i que segons sembla corresponia a altra esglesia. La primera prova documental de Penamellera data de
1032
, data en la qual es permutaren els comtes de Piniolo i Aldonza i el rei
Beremund III de Lleo
territoris cedint els primers la meitat de Penamellera. Despres d'incorporar totalment el territori al regne, el monarca
Ferran II
va desposseir a Asturies d'aquestes zones per a incloure-les en el
regne de Lleo
encara que eclesiasticament encara depengues del
bisbat d'Oviedo
.
En
1340
el rei
Alfons XI de Castella
atorga al poble de Penamellera el fur pel qual les gents del conceyu podien nomenar als seus representants sense haver d'acudir als emplacaments de
Santillana
. Apareixen en aquest moment diversos poders senyorials com els d'Aguilar, que van ostentar el senyoriu de Penamellera. Aquesta senyorialitzacio va portar aconsegueixo l'aparicio de torres senyorials i la patrimonialitzacio dels carrecs publics. En aquest periode es parla per primera vegada de la intencio de dividir la vall en dues unitats administratives, l'alta vall i el baix. En l'edat moderna la vall de Penamellera formava part de la mancomunitat de les cinc valls de la comarca de Burgos.
Entre
1514
i
1522
va formar part junta amb San Vicente de la Barquera d'una jurisdiccio independent. En
1749
va ser agregat a la intendencia de
Burgos
i
Baston de Laredo
, i va estar present en
1778
en la formacio de la provincia de
Cantabria
. Les activitats ramaderes i agricultores van estar presents en la vida del conceyu historicament, quedant eximides les seves gents dels impostos derivats de la venda del bestiar gracies a un privilegi que els va ser concedit per
Carles II
. A partir del segle
xviii
se celebra en Ruenes la fira ramadera de Jana. La capital de la vall s'establia en la seva cueto baix, a
Abandames
. Cada cueto, l'alt i al baix tenien un regidor, un jutge noble per a cadascun i altre per a la vall en general. En la vall alta, el carrec de jutge noble era ostentat des del
segle
xiv
pels membres senyorials de Escandon, Cossio, Mier, i Trespalacios, sent aquests desposseits de tal privilegi en
1603
.
La vall va sofrir tambe les consequencies de la
guerra de la independencia
sent ocupat per tropes franceses en 1809 i 1810. En 1833 es retornen els terrenys a territori asturia, i comencen a apareixer les discussions per a la capitalitat del mateix entre Alles i Abandames. En
1869
es divideix la vall en dues, quedant Alles com a capital de la vall alta. Aquesta etapa va ser una epoca d'emigracions de joves a ultramar, el que es va traduir despres en immenses riqueses traduides en enormes casones indianes, carreteres, camins, etc.
El segle
xx
va estar marcat per la guerra civil espanyola sent la vall escenari de cruents i dolorosos combats, acabant aqui els enfrontaments el
10 de setembre
de
1937
, amb l'entrada en la zona de les tropes navarreses en col·laboracio de la
legio Condor
. Durant la postguerra foren vistos pel conceyu diversos guerrillers refugiats en les muntanyes dels
Pics d'Europa
.
Enllacos externs
[
modifica
]