한국   대만   중국   일본 
El Messies - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

El Messies

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Aquest article tracta sobre l'obra musical. Vegeu-ne altres significats a ≪ Messies ≫.
Infotaula de composicióEl Messies

Titol de la composicio escrit per Handel
Titol original Messiah
Forma musical Oratori
Compositor Georg Friedrich Handel Modifica el valor a Wikidata
Llibretista Charles Jennens Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nom angles
Creacio Barroc
Data de publicacio 1767 Modifica el valor a Wikidata
Catalogacio HWV 56 Modifica el valor a Wikidata
Format per El Messies. Part I , El Messies. Part II i El Messies. Part III Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena 13 d'abril de 1742
Escenari Dublin,
Moviments
53 en tres parts
Musicbrainz: 426b7e1c-68e7-42cf-9cae-4ba34feddf67 IMSLP: Messiah,_HWV_56_(Handel,_George_Frideric) Allmusic: mc0002361579 Modifica el valor a Wikidata
Retrat de Handel

El Messies (en angles Messiah ) es un oratori de Georg Friedrich Handel ( HWV 56) i una de les seves obres mes conegudes i populars, especialment el seu cor ≪Al·leluia≫ ( Hallelujah ).

Tema i estructura [ modifica ]

Handel compongue El Messies durant 24 dies l'estiu de 1741 , entre el 22 d'agost i el 14 de setembre. El text es de Charles Jennens i esta format per fragments biblics extrets de la traduccio de la Biblia anomenada Biblia del rei Jaume ( King James Version ), molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una opera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist : el naixement, la passio i la resurreccio. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesus, la majoria de fragments biblics procedeixen de l' Antic Testament que fan referencia a la futura vinguda del Messies .

La primera seccio es basa en el Llibre d'Isaies , que profetitza la vinguda del Messies . Hi ha algunes cites dels Evangelis , que son al final de la primera seccio i al principi de la segona. Es refereixen a l'episodi de l'Anunciacio de l'Angel als pastors narrat a l' Evangeli de Sant Lluc , dues enigmatiques cites de l' Evangeli de Sant Mateu i una de l' Evangeli de Sant Joan : 'Contempleu l'anyell de Deu'. La resta de la segona seccio es compon de les profecies d' Isaies i cites dels evangelistes . La tercera seccio inclou una cita de Job : 'Jo se que el meu redemptor viu', i la resta prove principalment de la Primera Carta als Corintis de Sant Pau . Es interessant la interpolacio de cors de l' Apocalipsi . El cor Al·leluia al final de la part II i els cors finals ( Digne es l'anyell que fou crucificat i Amen ), ambdos presos de l'Apocalipsi.

I ? El Naixement

I. La profecia de la Salvacio

II. La profecia de l'arribada del Messies

III. Anuncis al mon en general

IV. Profecia del naixement virginal

V. L'Aparicio de l'angel als pastors

VI. Els Miracles de Crist

II ? La Passio

I. El sacrifici, la flagel·lacio i l'agonia a la creu

II. Mort, descens als inferns i Resurreccio

III. L' Ascensio

IV. Deu revela la seva identitat al Cel

V. El comencament de la predicacio de l'Evangeli

VI. El mon i els seus dirigents rebutgen l'Evangeli

VII. El triomf de Deu

III ? Les Sequeles

I. La promesa de la redempcio des de la caiguda d' Adam

II. El dia del Judici Final

III. La victoria sobre la Mort i el Pecat

IV. La glorificacio de Crist

V. Amen

Historia [ modifica ]

L'estrena es produi el 13 d'abril de 1742 a Dublin , [1] amb el mateix Handel com a director des del clavicembal , pero no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es converti en una de les seves obres mes populars, quan es comenca a interpretar anualment i en concerts benefics per a cases de caritat. La seva popularitat augmenta despres de la mort de Handel, amb representacions periodiques i amb d'altres especials, com les del centenari del compositor a l' abadia de Westminster el 1784 .

Posteriorment, les representacions de l'epoca victoriana es caracteritzaren per una creixent pompositat i per l'us cada vegada mes exagerat de grans orquestres i cors formats per milers de persones. Aquestes representacions, normalment al Crystal Palace londinenc, es convertiren en una tradicio que conserva la idea d'un Handel espectacular i pompos i, alhora, eclipsa la majoria de les seves altres composicions, practicament oblidades (potser amb l'excepcio de la Musica Aquatica i la Musica per a uns Reials Focs d'Artifici ).

Les representacions gegantines obligaren a afegir instruments i a modificar passatges de l'obra per adaptar-los a les grans masses corals i orquestrals; cap a finals del segle  xix els editors musicals i els directors havien modificat a tal extrem el caracter original de la musica haendeliana que Hector Berlioz considera El Messies ≪una olla de porc rostit i cervesa≫. No fou fins a mitjan segle  xx que es va comencar a recuperar el caracter original de El Messies i a esporgar-lo de tots els afegits i equivocs acumulats durant el segle  xix .

Actualment El Messies segueix sent l'obra mes popular de Handel i es habitual representar-lo durant l'epoca de Nadal (tot i que la idea original era representar-lo durant la Pasqua ), sovint en concerts populars on els espectadors poden participar durant els cors.

Referencies [ modifica ]

  1. El Mesias, George Frideric Handel ≫ (en castella). [Consulta: 29 abril 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: El Messies