![](//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Crystal128-pipe.svg/25px-Crystal128-pipe.svg.png) |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
|
Aquest article tracta sobre l'obra musical. Vegeu-ne altres significats a ≪
Messies
≫.
|
Retrat de Handel
El Messies
(en
angles
Messiah
) es un
oratori
de
Georg Friedrich Handel
(
HWV
56) i una de les seves obres mes conegudes i populars, especialment el seu cor ≪Al·leluia≫ (
Hallelujah
).
Tema i estructura
[
modifica
]
Handel compongue
El Messies
durant 24 dies l'estiu de
1741
, entre el 22 d'agost i el 14 de setembre. El text es de
Charles Jennens
i esta format per fragments biblics extrets de la traduccio de la
Biblia
anomenada Biblia del rei Jaume (
King James Version
), molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una opera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de
Jesucrist
: el naixement, la passio i la resurreccio. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesus, la majoria de fragments biblics procedeixen de l'
Antic Testament
que fan referencia a la futura vinguda del
Messies
.
La primera seccio es basa en el
Llibre d'Isaies
, que profetitza la vinguda del
Messies
. Hi ha algunes cites dels
Evangelis
, que son al final de la primera seccio i al principi de la segona. Es refereixen a l'episodi de l'Anunciacio de l'Angel als pastors narrat a l'
Evangeli de Sant Lluc
, dues enigmatiques cites de l'
Evangeli de Sant Mateu
i una de l'
Evangeli de Sant Joan
: 'Contempleu l'anyell de Deu'. La resta de la segona seccio es compon de les profecies d'
Isaies
i cites dels
evangelistes
. La tercera seccio inclou una cita de
Job
: 'Jo se que el meu redemptor viu', i la resta prove principalment de la
Primera Carta als Corintis
de
Sant Pau
. Es interessant la interpolacio de cors de l'
Apocalipsi
. El cor
Al·leluia
al final de la part II i els cors finals (
Digne es l'anyell que fou crucificat
i
Amen
), ambdos presos de l'Apocalipsi.
I ? El
Naixement
I. La profecia de la
Salvacio
II. La profecia de l'arribada del Messies
III. Anuncis al mon en general
IV. Profecia del naixement virginal
V. L'Aparicio de l'angel als pastors
VI. Els Miracles de
Crist
II ? La
Passio
I. El sacrifici, la
flagel·lacio
i l'agonia a la creu
II. Mort,
descens als inferns
i
Resurreccio
III. L'
Ascensio
IV. Deu revela la seva identitat al Cel
V. El comencament de la predicacio de l'Evangeli
VI. El mon i els seus dirigents rebutgen l'Evangeli
VII. El triomf de Deu
III ?
Les Sequeles
I. La promesa de la
redempcio
des de la caiguda d'
Adam
II. El dia del
Judici Final
III. La victoria sobre la Mort i el
Pecat
IV. La glorificacio de Crist
V.
Amen
L'estrena es produi el
13 d'abril
de
1742
a
Dublin
,
[1]
amb el mateix Handel com a director des del
clavicembal
, pero no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es converti en una de les seves obres mes populars, quan es comenca a interpretar anualment i en concerts benefics per a cases de caritat. La seva popularitat augmenta despres de la mort de Handel, amb representacions periodiques i amb d'altres especials, com les del centenari del compositor a l'
abadia de Westminster
el
1784
.
Posteriorment, les representacions de l'epoca victoriana es caracteritzaren per una creixent pompositat i per l'us cada vegada mes exagerat de grans orquestres i cors formats per milers de persones. Aquestes representacions, normalment al
Crystal Palace
londinenc, es convertiren en una tradicio que conserva la idea d'un Handel espectacular i pompos i, alhora, eclipsa la majoria de les seves altres composicions, practicament oblidades (potser amb l'excepcio de la
Musica Aquatica
i la
Musica per a uns Reials Focs d'Artifici
).
Les representacions gegantines obligaren a afegir instruments i a modificar passatges de l'obra per adaptar-los a les grans masses corals i orquestrals; cap a finals del
segle
xix
els editors musicals i els directors havien modificat a tal extrem el caracter original de la musica haendeliana que
Hector Berlioz
considera
El Messies
≪una olla de porc rostit i cervesa≫. No fou fins a mitjan segle
xx
que es va comencar a recuperar el caracter original de
El Messies
i a esporgar-lo de tots els afegits i equivocs acumulats durant el segle
xix
.
Actualment
El Messies
segueix sent l'obra mes popular de Handel i es habitual representar-lo durant l'epoca de
Nadal
(tot i que la idea original era representar-lo durant la
Pasqua
), sovint en concerts populars on els espectadors poden participar durant els cors.