한국   대만   중국   일본 
El Bierzo - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

El Bierzo

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Bierzo
Imatge

Localitzacio
Modifica el valor a Wikidata Map
  42° 39′ 19″ N, 6° 36′ 53″ O  /  42.655389°N , 6.614798°O  / 42.655389; -6.614798
Estat Espanya

Comunitat autonoma Castella i Lleo

Provincia provincia de Lleo Modifica el valor a Wikidata
Capital i Ciutat mes gran Ponferrada Modifica el valor a Wikidata
Conte la subdivisio
Poblacio humana
Poblacio 131.302 (2016) Modifica el valor a Wikidata (56,4 hab./km² )
Geografia
Superficie 2.328 km² Modifica el valor a Wikidata

Lloc web ccbierzo.com Modifica el valor a Wikidata

El Bierzo (en gallec : O Bierzo , en lleones : El Bierzu ) es una comarca de l'oest de la provincia de Lleo , dins la comunitat autonoma de Castella i Lleo . Es l'unica comarca reconeguda per llei (Llei 1/14 de 14 de maig) i aprovada per les Corts de Castella i Lleo el 20 de marc del 1991 tret dels territoris d' Arago , Catalunya , Pais Basc i Galicia . [1]

Orografia [ modifica ]

Es situada als contraforts de la serralada Cantabrica . Es una fossa tectonica omplerta per materials terciaris, que oscil·la entre els 400 i els 500 metres, mentre que l'orla muntanyosa paleozoica es situada entre els 1.500 i els 2.000 metres. La comarca pertany a la conca del Sil , que es la seva sortida natural cap a Galicia . El clima es humit, i les temperatures son mes elevades que a la Meseta . Hi ha rouredes, fagedes, castanyedes, landes i prats a la muntanya, i els fons de les valls son ocupats per conreus.

Linguistica [ modifica ]

Comarques lleoneses on es parla asturlleones.

La llengua predominant es el castella , pero amb importants influencies del gallec i el lleones que van creixent com mes a l'occident i nord del territori, respectivament. L'us del gallec i el lleones en la vida quotidiana te sorts diferents, encara que ambdos estan vivint una recent revitalitzacio a traves de diferents associacions que promouen el seu us i estudi. El gallec es el mes afavorit, ja que esta estenent el seu us en la seva zona d'influencia, i el lleones te actualment un us molt limitat.

S'ha considerat sempre El Bierzo com un pont entre el gallec i el lleones, pero amb trets propis molts diferents, [2] que van portar a definir aquesta parla d'El Bierzo com a dialecte bercia en el segle  xix [3] recollit posteriorment en diverses publicacions. [4]

Una frontera imaginaria que parteix de l' Alto Cua fins a una part de l'actual municipi de Ponferrada ( Fuentesnuevas i Dehesas ) que divideix els territoris linguistics. Des d'antany [5] ambdos van ser la parla o llenguatge quotidia o tradicional. Actualment, exceptuant les poblacions mes urbanes, on l'autocton, linguisticament parlant, practicament ha desaparegut, es nota que formes s'hibriden, i a vegades es barregen resultats fonetics gallecs i lleonesos (com fins i tot castellans) i coexisteixen ambdues formes en alguns casos [6] Per una altra part, moltes de les valls o comarques que formen El Bierzo conserven significatives peculiaritats en la seva parla: aixi, han sorgit argots com el buron (argot dels venedors i albarders ambulants de Fornela . [7] ), i el dialecte ancares .

Bandera del Bierzo, usada pels mes reivindicatius

Economia [ modifica ]

El principal recurs economic es la ramaderia, seguida de l'explotacio de les mines de carbo. La poblacio es distribuida en petits nuclis rurals.

Poblacio [ modifica ]

Com a nuclis urbans destaquen Ponferrada , Villafranca del Bierzo , Cacabelos i Bembibre . La capital comarcal es Ponferrada .

A tota la zona occidental de la comarca es parla gallec on cada any augmenta el nombre d'alumnes que l'estudien a Primaria i Secundaria, tot i que el seu us al carrer es cada vegada mes minoritari. A la part oriental es d'influencia lleones , el qual viu una situacio mes critica encara que el gallec, ja que no s'ensenya ni a escoles ni a instituts, tret d'alguns cursets, encara que el seu us es limita, des de fa molt temps, a girs i modismes en la llengua castellana i l'us, molt limitat i ja desaparegut del Dialecte Berciano ("barreja de lleones i gallec amb particularitats propies) no homogenies, amb amplies diferencies segons els diferents valls i / o comarques d'El Bierzo.

Gastronomia [ modifica ]

L'elaboracio gastronomica mes famosa es el botillo amb DOP . Els vins del Bierzo tambe son molt famosos i tenen el seu propi raim.

- Vi negre, DOP Bierzo amb el seu raim propi: Mencia .

- Vi Blanc, DOP Bierzo amb el seu raim propi: Godello .

Personalitats [ modifica ]

Originaris d'El Bierzo son:

Referencies [ modifica ]

  1. Llei 1/14 de 14 de maig, per la qual es crea la comarca de El Bierzo .
  2. Pueblos y rios bercianos: (significado e historia de sus nombres),Jesus Garcia y Garcia, 1994, ISBN 84-604-8787-3
  3. Isidoro Andres de Llano, "Recuerdo a Puentedeume en dialecto berciano" 1860. Revista Esla
  4. Verardo Garcia Rey, "Vocabulario de El Bierzo", 1934. Manuel Gutierrez Tunon "El Habla de El Bierzo" 1975 y otras
  5. Jesus Garcia Garcia cita la influencia del Gallego desde el rey Suevo Miron (Miro) no dando fechas para el Leones
  6. Emilio Alarcos Llorach (academic de la RAE) "Atlas linguistico de El Bierzo". ISBN 84-88635-11-7
  7. El Buron . Alejandro Alvarez Lopez. ISBN 84-88635-47-8

Enllacos externs [ modifica ]