Miniatura otomana del segle
xvi
representant Gabriel que atura el brac d'Abraham, prest a sacrificar el seu fill
L'
Id al-Ad·ha
[1]
(
arab
:
??? ??????
,
??d al-A??a
, ‘Festa del Sacrifici’) o
Aidu l-adha
[2]
o
festa del Sacrifici
[2]
es una de les dues
celebracions
mes importants del
calendari islamic
. S'hi commemora el simbol de la submissio perfecta a la voluntat de
Deu
representat per l'episodi
alcoranic
(i
biblic
) en que
Abraham
va estar a punt de
sacrificar
el seu fill per ordre divina abans que Deu li atures el brac. Se celebra el dese dia del mes de
dhu-l-hijja
i coincideix amb la fi del
hajj
, el pelegrinatge preceptiu a la
Meca
, cinque
pilar de l'islam
.
Aquest dia, en tot el
mon islamic
, les families maten un animal de manera ritual (sovint un
xai
, tal com es diu que va fer el patriarca) en record de l'acte d'Abraham; a continuacio s'organitza un gran apat i els creients es retroben en familia i entre amics i es fan regals als infants. Es un dia de perdo i d'oblit de malentesos, aixi com d'ajuda als mes necessitats, ja que, segons la tradicio, la familia nomes es pot quedar amb una tercera part de l'animal sacrificat i la resta s'ha de compartir.
A mes d'Id al-Ad·ha, la celebracio rep altres noms, com
al-Id al-Kabir
[3]
(
arab
:
????? ??????
,
al-??d al-Kab?r
, ‘festa gran’) o
Aidu l-kabir
,
[2]
com
Id al-Qurban
[3]
(
arab
:
??? ???????
,
al-??d al-Qurb?n
, ‘Festa de l'Ofrena’) o
Aidu l-qurban
[2]
o
Qurban bajram
(escrit diversament segons el pais) o
festa de l'Ofrena
, com
Eid dhoha
(al
Pakistan
) o com
Bisup tabaski
(a l'
Africa subsahariana
). Tambe se la coneix com a
festa del Xai
, ja que es l'animal que se sol sacrificar mes sovint.
Segons l'
Alcora
, Deu va ordenar en un somni a Ibrahim (
Abraham
) que sacrifiques el seu fill
Ismail
(Ismael) per tal de demostrar la seva fidelitat. Quan el profeta estava a punt de complir aquest ordre, Deu el va aturar i va permetre que substituis el seu fill per un xai com a objecte d'ofrena. Posteriorment, l'any
624
, el profeta
Muhammad
va reproduir el sacrifici durant el
pelegrinatge
a la ciutat sagrada de la Meca, establint-se des d'aleshores com un ritual per a la comunitat
musulmana
.
Fidels musulmans al
Senegal
amb l'animal preparat per al sacrifici ritual.
La festa del sacrifici coincideix cada any amb la fi dels rituals que es duen a terme durant el
hajj
, i es el primer dels quatre dies anomenats
ayyam at-taixriq
. Al final d'aquest periode, els pelegrins abandonen la ciutat santa.
La festa s'inicia de bon mati, despres de la sortida del sol, amb una pregaria multitudinaria. L'
imam
pronuncia la
jutba
per recordar, entre altres coses, el significat de sacrifici i del pelegrinatge. Un cop finalitzada l'oracio els musulmans poden procedir a realitzar el sacrifici que, segons la tradicio, fara el cap de familia, tot i que tambe pot fer-lo qualsevol altre musulma.
En general l'animal sacrificat es un xai, pero si no n'hi hagues a disposicio, els texts sagrats autoritzen utilitzar-ne d'altres com vedells, cabres, camells, etc. El ritual a seguir esta codificat segons la
xaria
, la llei islamica:
Cap de les besties pot presentar un defecte fisic i, a mes, ha de tenir una edat determinada segons l'especie; cal orientar l'animal de cara a la Meca tot col·locant-lo sobre el costat esquerre;
abans de procedir al sacrifici, la persona encarregada de dur-lo a terme ha de manifestar la rao de la seva intencio de matar l'animal i ha de pronunciar una frase ritual; finalment ha de degollar-lo segons el metode
halal
, que defineix el que es licit segons la religio.
La data de la festa del sacrifici s'escau setanta dies despres de l'
id al-fitr
, la celebracio del final del
sawm
(dejuni del mes de
ramada
). Com que el calendari islamic es
lunar
, aquesta data avanca cada any uns deu o onze dies en relacio amb el
calendari gregoria
, que es
solar
.
- ↑
Transcripcio segons
Institut d'Estudis Catalans. Seccio Filologica
. ≪
Proposicio sobre els sistemes de transliteracio i transcripcio dels mots arabs al catala : publicat per acord del 21 de desembre de 1989
≫. A:
Documents de la Seccio Filologica, I
. Barcelona: IEC, 1990, p. 141-158.
ISBN 84-7283-156-6
[Consulta: 24 juny 2018].
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
≪
Aidu l-adha
≫.
Cercaterm
.
TERMCAT
, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 setembre 2023].
- ↑
3,0
3,1
Transcripcio segons
Institut d'Estudis Catalans. Seccio Filologica
. ≪
Proposicio sobre els sistemes de transliteracio i transcripcio dels mots arabs al catala : publicat per acord del 21 de desembre de 1989
≫. A:
Documents de la Seccio Filologica, I
. Barcelona: IEC, 1990, p. 141-158.
ISBN 84-7283-156-6
[Consulta: 24 juny 2018].