De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Eduardo Alonso Colmenares
(
Corella
(
Navarra
)
13 d'octubre
de
1820
-
Madrid
,
31 de marc
de
1888
). Advocat i politic
espanyol
, va ser ministre de
Gracia i Justicia
durant el regnat d'
Amadeu I
, cartera que tornaria a ocupar juntament amb la de ministre de
Foment
despres de la
I Republica
. Durant la regencia de
Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
va ocupar la presidencia del
Tribunal Suprem
.
Despres d'estudiar Dret a Madrid va exercir l'advocacia a
Tudela
,
Madrid
i
Pamplona
i despres d'aixo ingressa en la judicatura i exerceix com a fiscal en les Audiencies de
Sevilla
,
Barcelona
i
Granada
fins que en
1859
es trasllada a les colonies americanes on exercira els carrecs de Regent de l'Audiencia de
l'Havana
i de
Santo Domingo
, i el d'Intendent General de
Cuba
.
[2]
Amb la
revolucio de 1868
torna a Espanya i inicia la seva carrera politica quan es elegit diputat al
Congres
per la circumscripcio de
Navarra
en les eleccions de
1871
, tornant a resultar elegit en els comicis de
1872
per la circumscripcio de
Logronyo
.
[3]
Posteriorment, en
1877
, passaria al
Senat
com a
senador vitalici
.
[4]
Va ser ministre de Gracia i Justicia entre el
5 d'octubre
de
1871
i el
26 de maig
de
1872
als governs que van presidir
Jose Malcampo y Monge
i
Praxedes Mateo Sagasta
. Posteriorment, i novament sota la presidencia de Sagasta, tornaria a ocupar aquesta mateixa cartera entre el
3 de setembre
i el
31 de desembre
de
1874
. Tambe ocuparia la cartera de Foment entre el
13 de maig
i el
3 de setembre
de
1874
en un gabinet presidit per
Juan Zavala de la Puente
. Entre
1882
i
1888
va ocupar la presidencia del Tribunal Suprem.
[5]
