한국   대만   중국   일본 
Ecologia - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Ecologia

Modifica els enllacos
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

L' ecologia , com a disciplina cientifica abasta arees com l'estudi de: processos globals (dalt), habitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecifiques ( depredacio i pol·linitzacio ) (baix). Es la part de la biologia que estudia les interaccions dels essers vius entre ells i amb llur medi; [1] es la biologia dels ecosistemes . [2] Tambe es pot definir com l'estudi cientific de les distribucions, l'abundancia i les relacions dels organismes i les seves interaccions amb el medi ambient . [3] El 1866 Ernst Hackel va introduir el concepte d'ecologia, terme compost de les paraules gregues οικο? ( oikos : casa, habitatge, llar) i λ?γο? ( logos : coneixement, ciencia, rao). En un principi, Hackel entenia per ecologia la ciencia que estudia les relacions dels essers vius amb el seu medi ambient, pero mes tard va ampliar aquesta definicio a l'estudi de les caracteristiques del medi, que tambe inclou el transport de materia i energia i la seva transformacio en les comunitats biologiques.

Entren dins el camp de l'ecologia l'estudi de les poblacions de plantes i animals , de les comunitats de plantes i animals i dels ecosistemes. Un ecosistema representa la xarxa de relacions entre els organismes a diferents nivells d'organitzacio i els diferents serveis que es realitzen. Els ecolegs s'interessen per qualsevol forma de biodiversitat , des del paper dels bacteris en el reciclatge dels nutrients als efectes de la selva tropical en la dinamica de l' atmosfera terrestre . La disciplina de l'ecologia va emergir de les ciencies naturals durant el segle  xix . L'ecologia no es sinonim de medi ambient o d' ecologisme , i tambe es diferencia de les ciencies ambientals . [3] [4] [5] L'ecologia tambe esta estretament relacionada amb disciplines com la fisiologia , l' evolucio , la genetica i l' etologia . [6]

Hi ha moltes aplicacions practiques de l'ecologia dins el camp de la biologia de la conservacio , [7] el control dels aiguamolls , la gestio dels recursos naturals ( agricultura , silvicultura , pesca ), la planificacio de ciutats sostenibles (ecologia urbana), la salut publica , l' economia , i en general, les ciencies basiques i aplicades; proporciona un marc conceptual per a la comprensio i la investigacio de la interaccio social humana (ecologia humana). [8] [9] [10] [11]

Objecte d'estudi de l'ecologia [ modifica ]

Exemple d'un proces de successio ecologica despres d'un incendi en un bosc boreal.

L'ecologia estudia els essers vius, el seu medi i les relacions que estableixen entre ells; aixo representa: les proteines i acids nucleics (bioquimica i biologia molecular), les cel·lules (biologia cel·lular), els teixits (histologia), els individus (botanica, zoologia, fisiologia, bacteriologia, virologia, micologia i altres) i, en el nivell mes global, les poblacions, comunitats, ecosistemes i la biosfera en general. Aquests darrers, pero, son els subjectes d'estudi propis de l'ecologia. L'ecologia es una ciencia multidisciplinaria. A causa del seu enfocament en els nivells mes alts de l'organitzacio de la vida a la terra i en interrelacions entre els organismes i el seu ambient, l'ecologia utilitza moltes altres branques de ciencia com la geologia i geografia , la meteorologia , la pedologia , la quimica i la fisica . Aixi, es diu que l'ecologia es una ciencia holistica. Un concepte important en ecologia es el d' ecosistema , el conjunt d'essers vius (comunitat ecologica o biocenosi ), el medi fisic on viuen ( biotop ) i les relacions que s'estableixen entre ells. [12]

Igual que moltes branques de les ciencies naturals , es pot trobar una millor comprensio conceptual de l'ecologia en els detalls mes ampli d'estudi, detalls que comprenen: [3] [4] [5]

L'ecologia estudia tambe com les propietats dels essers vius son afectades per la interaccio amb el seu ambient. Aquest ambient inclou les propietats fisiques que poden ser descrites com la suma de factors abiotics locals, com el clima i la geologia , i els altres organismes que comparteixen aquest habitat (factors biotics). La visio integradora de l'ecologia planteja l'estudi cientific dels processos que influencien la distribucio i abundancia dels organismes, les interaccions entre els organismes, aixi com les interaccions entre els organismes i la transformacio dels fluxos d'energia i materia. [13] Els treballs d'investigacio en aquesta disciplina es diferencien respecte de la majoria dels treballs d'altres branques de la biologia per un us mes important d'eines matematiques , com l'estadistica i determinats models matematics.

Temps, complexitat i biodiversitat [ modifica ]

Els ecosistemes es regeneren despres d'una pertorbacio com el foc, formant mosaics de diferents grups estructurats temporalment. A la foto es mostren diferents etapes en un ecosistema forestal a partir de colonitzacions pioneres que condueixen a un bosc madur.

L'escala i la dinamica tant del temps com de l'espai s'han de considerar acuradament alhora de descriure els fenomens ecologics. [14] Pel que fa al temps, la maduracio dels processos ecologics pot trigar milers d'anys. Per exemple, la vida util d'un arbre pot passar per diferents etapes de successio que conduira finalment al desenvolupament de boscos madurs. El proces ecologic s'esten encara mes lluny en el temps si considerem que els arbres cauen, es van desintegrant i proporcionen un habitat adequat per a moltes especies.

En relacio a l'espai, l'area d'un ecosistema pot variar molt. Per exemple, un sol arbre es menys rellevant si considerem un ecosistema forestal, pero te importancia per als organismes mes petits. [15] Diverses generacions d'una poblacio de pugons , per exemple, podrien existir en una sola fulla. Dins de cada un dels afids hi viuen diverses comunitats de bacteris . [16] El creixement d'arbres, al seu torn, tenen relacio amb les variables locals, com ara el tipus de sol , el contingut d' humitat , el pendent del terreny, i el tancament que produeix el dosser del bosc. Tambe s'han de considerar els factors globals mes complexos, com el clima , necessaris per a la comprensio dels processos que condueixen a conformar un paisatge forestal d'unes determinades caracteristiques. [17]

Els patrons mundials de diversitat biologica son complexos. Aquesta biocomplexitat condiciona la interaccio que esdeve en els processos ecologics. [18] La complexitat ecologica es, almenys, de sis tipus diferents, en relacio a: espai, temps, estructura, proces, comportament i geometria." [19] :3 Hi ha diferents opinions sobre el que constitueix la complexitat. Una perspectiva es que la complexitat en les ciencies de la vida pot ser entesa com a sistemes emergents autoorganitzats amb multiples resultats possibles i que es dirigida per accidents produits a l'atzar al llarg de la historia. [20] Els patrons de petita escala no necessariament expliquen els fenomens a gran escala, afirmacio que estaria d'acord amb l'expressio ≪la suma es major que les parts". [21] [22] Els especialistes han identificat propietats emergents i que serien fenomens d'autoorganitzacio que actuen amb diferents graus d'influencia sobre el medi ambient, que van des del nivell molecular al planetari, i que requereixen diferents explicacions cientifiques. [23] [24] Els estudis ecologics a llarg termini proporcionen proves importants que permeten comprendre millor la complexitat dels ecosistemes de periodes temporals llargs i amb grans escales espacials. L'International Long Term Ecological Network (Organisme Internacional de la Xarxa Ecologica) [25] gestiona i intercanvia informacio cientifica, a llarg termini, entre centres de recerca. L'experiment mes destacat es el Park Grass Experiment ( Hertfordshire , Anglaterra ), una recerca que es va iniciar l'any 1856 . [26] Un altre exemple es l'estudi de Hubbard Brook, a les White Mountains, a Nou Hampshire , en funcionament des de 1960. [27]

Per estructurar l'estudi de l'ecologia en un marc clar, s'organitza el mon biologic en un entramat jerarquic que va des del nivell genetic ( gens ), a les cel·lules , els teixits, els organs , els organismes, les especies i aixi fins al nivell de la biosfera. [28] Els ecosistemes son el centre de les investigacions al voltant fonamentalment dels tres nivells basics, que son els organismes, les poblacions i les comunitats. Els ecolegs estudien els ecosistemes a partir d'una mostra d'individus que son representatius d'una poblacio. Els ecosistemes estan formats per comunitats que interaccionen entre si i amb el medi ambient. En ecologia, les comunitats es creen per la interaccio de poblacions de diferents especies que convieuen en una area. [29] [30]

La biodiversitat , un terme que es una abreviatura de diversitat biologica, descriu totes les varietats de la vida, des dels gens als ecosistemes i abasta tots els nivells d'organitzacio biologica. Hi ha molts tipus d'index, de mesures que representen la biodiversitat. [31] La biodiversitat inclou la diversitat d'especies, d'ecosistemes, la diversitat genetica i la complexitat de processos que operen en i entre aquests nivells respectius. [31] [32] [33] La diversitat biologica te un paper important en la salut ecologica tant com ho es per a la salut humana. [34] [35] Prevenir o donar prioritat a les especies en perill d'extincio es una forma de preservar la biodiversitat; les prioritats de conservacio i tecniques de gestio requereixen diferents enfocaments per fer front a cada situacio. L'estudi de les poblacions i la migracio d'especies, per exemple, son indicadors mes sensibles de l'estat dels ecosistemes que son el capital natural , base del benestar de la humanitat. [36] [37] [38] [39]

Ninxol ecologic i l'habitat [ modifica ]

Articles principals: Ninxol ecologic i Habitat
Termiters que presenten xemeneies de diverses altures per poder regular l'intercanvi de gasos, temperatura i altres parametres ambientals que es necessiten per mantenir la fisiologia interna de tota la colonia. [40] [41]

Hi ha moltes definicions de ninxol ecologic, definicions que es remunten ja al 1917 , [42] pero el 1957 , George Evelyn Hutchinson va introduir la definicio que actualment es mes acceptada: [43] [44] El ninxol es el conjunt de condicions biotiques i abiotiques en les quals una especie es capac de subsistir i mantenir les mides d'una poblacio estable . [42] :519 El ninxol ecologic es un concepte central en l'ecologia dels organismes.

L'habitat d'una especie es un concepte relacionat amb el de ninxol, i descriu el medi ambient sobre el qual es coneix la presencia d'una especie i el tipus de comunitat que es forma a consequencia d'aixo. [45] Mes concretament, els habitats poden ser definits com a regions del medi ambient que es componen de multiples dimensions, cadascuna representant una variable de l'entorn biotic o abiotic, es a dir, qualsevol component o caracteristica del medi ambient relacionada directament ?com, per exemple, la biomassa o la qualitat del farratge? o indirectament ? com, per exemple, altitud?, per a la localitzacio d'un animal. [46] :745 Per exemple, l'habitat pot referir-se a un medi aquatic o terrestre que alhora pot classificar-se com un ecosistema de muntanya o alpi.

Els patrons biogeografics i els tipus de distribucions s'expliquen o es poden preveure a traves del coneixement i la comprensio de les caracteristiques d'una especie i les necessitats del lloc. [47] Les especies tenen caracteristiques funcionals que son adaptades al ninxol ecologic. Un tret es una propietat mesurable d'un organisme que influeix en el seu rendiment. [48] Les caracteristiques de cada especie s'adapten especificament al seu ninxol ecologic. Aixo significa que les especies residents es troben en un avantatge i tenen la possibilitat d'excloure de manera competitiva a altres especies adaptades de manera similar amb un interval de superposicio geografica. Aixo es coneix com el principi d'exclusio competitiva. [49]

La biodiversitat d'un escull de corall . Els coralls s'adapten i modifiquen el seu entorn mitjancant la formacio d'esquelets de carbonat de calci que proporcionen les condicions de creixement per a futures generacions i un tipus d'habitat per a moltes altres especies. [50]

Els organismes estan subjectes a les pressions ambientals, pero tambe son modificadors dels seus habitats. Els comentaris de reglamentacio entre els organismes i el seu medi ambient pot modificar les condicions del lloc (per exemple, un estany ) a escala mundial ( hipotesi Gaia ), al llarg del temps i fins i tot despres de la mort, com es el cas de troncs en descomposicio o diposits d'esquelets de silice d'organismes marins. [51] El proces i el concepte d'enginyeria dels ecosistemes tambe ha estat denominat "construccio de ninxols". Els enginyers de l'ecosistema es defineixen com: "... els organismes que directament o indirectament modulen la disponibilitat de recursos per a altres especies, provocant canvis en l'estat fisic en materials biotics o abiotics. En fer-ho, modifiquen, mantenen i creen habitats." [52] :373

El concepte d'enginyeria d'ecosistemes ha fet replantejar el pes que tenen els organismes dins els ecosistemes i en el mateix proces evolutiu. La construccio de ninxols termes utilitzats amb mes frequencia en referencia al mecanisme de retroalimentacio en virtut apreciada de la seleccio natural impartint forces en el ninxol abiotic. [40] [53] Un exemple de seleccio natural a traves d'enginyeria d'ecosistemes es produeix en els nius dels insectes socials, com les formigues, abelles, vespes i termits. Hi ha una homeostasi emergent en l'estructura del niu que regula, mante i defensa la fisiologia de tota la colonia. monticles de termits, per exemple, mantenir una temperatura interna constant a traves del disseny de les xemeneies d'aire condicionat. L'estructura dels nius per si subjectes a les forces de la seleccio natural. D'altra banda, el niu pot sobreviure en generacions successives, el que significa que els ancestres donen com herencia als descendents tant material genetic com un ninxol llegat que es va construir abans. [40] [41] [54] Les diatomees en la Badia de Fundy, Canada, constitueix un altre exemple d'un enginyer dels ecosistemes. diatomees bentoniques que viuen en els sediments de l'estuari secreten exsudats hidrats de carboni que s'uneixen a la sorra i s'estabilitza en el medi ambient. Les diatomees provocar un canvi d'estat fisic en les propietats de la sorra que permet que altres organismes per colonitzar la zona. El concepte d'enginyeria dels ecosistemes porta noves implicacions conceptuals de la disciplina de la biologia de la conservacio. [55]

Poblacions [ modifica ]

La poblacio es la unitat d'analisi en ecologia de poblacions. Una poblacio composta d'individus de la mateixa especie que viuen, interaccionen i migren a traves d'aquest ninxol i l'habitat. Una llei fonamental de l'ecologia de poblacions es el model de creixement maltusia. [ cal citacio ]

Aquesta premissa malthusiana proporciona la base per a la formulacio de teories i analisi predictiva que segueixen models simplificats de la poblacio general, comencen amb quatre variables, inclosa la mort, el naixement, la immigracio i l'emigracio. Els models matematics s'utilitzen per calcular els canvis en la demografia de la poblacio que utilitza un model nul. Un model nul s'utilitza com a hipotesi nul·la per a les proves estadistiques. La hipotesi nul·la estableix que els processos aleatoris son els responsables de crear els patrons observats. Per altra banda els patrons difereixen significativament del model aleatori i requereixen una explicacio mes detallada. Els models poden ser matematicament complexos perque en ells competeixen diverses hipotesis que "... son confrontades a les dades al mateix temps ." [56] Un exemple d'un model de poblacio introductori descriu una poblacio tancada, com seria en una illa, on la immigracio i l'emigracio no es produeix. En aquests models "illa" les taxes de canvi per capita es descriuen com:

,

on N es el nombre total d'individus de la poblacio, B es el nombre de naixements, D es el nombre de morts, b i d son les taxes per capita de naixement i mort, respectivament, i r es la taxa de canvi en la poblacio, per capita. Aquesta formula pot ser llegida com la taxa de canvi en la poblacio (dN / dt) es igual als naixements menys morts (B - D). [57] [58]

Amb l'us d'aquests models, el principi de Malthus de creixement de la poblacio es va transformar despres en un model conegut com l'equacio logistica:

,

on N es el nombre d'individus mesurats com la densitat de la biomassa, un tipus es el maxim per capita de canvi, i K es la capacitat de carrega de la poblacio. La formula es pot llegir de la manera seguent: la taxa de canvi en la poblacio (dN / dt) es igual al creixement (aN) que esta limitada per la capacitat de carrega (1 - N / K). La disciplina de l'ecologia de la poblacio es basa en aquests models d'introduccio per comprendre millor els processos demografics en les poblacions d'estudi real i realitzar proves estadistiques. El camp de l'ecologia de la poblacio utilitza sovint les dades sobre la historia de la vida i algebra de matrius per desenvolupar matrius de projeccio en la fecunditat i la supervivencia. Aquesta informacio s'utilitza per gestionar les poblacions de vida silvestre i l'establiment de quotes de la collita. [57] [58]

Ecosistemes [ modifica ]

Article principal: Ecosistemes
Ecosistemes

Aquests ecosistemes, com podem anomenar-los, son de les mes diverses i mides. Ells formen una categoria dels sistemes multitudinaria fisica de l'univers, que van des del univers com un tot fins l'atom . [59] :299

El concepte d'ecosistema va ser introduit per primera vegada el 1935 per descriure els habitats dins biomes que formen un tot integrat i un sistema de resposta dinamica amb els complexos fisics i biologics. Dins d'un ecosistema hi ha llacos inseparables que els organismes relacio [ Cal aclariment ] als components fisics i biologics del seu medi ambient a que estan adaptades. [59] Els ecosistemes son sistemes adaptatius complexos on la interaccio dels processos vitals formar patrons d'autoorganitzacio en diferents escales de temps i l'espai. [60] Aquesta seccio presenta les arees clau de l'ecologia d'ecosistemes que s'utilitzen per investigar, comprendre i explicar els patrons de la biodiversitat i observat funcio [ Cal aclariment ] dels ecosistemes en diferents escales d'organitzacio.

Comunitats [ modifica ]

Article principal: Comunitat (ecologia)
Ecologia de les comunitats

L'ecologia de les comunitats examina com les interaccions entre les especies i el seu medi ambient afecten l'abundancia, distribucio i diversitat d'especies dins de les comunitats . [61] :250

L'ecologia de comunitats es una subdisciplina de l'ecologia que estudia la distribucio, abundancia, demografia, i les interaccions entre les poblacions coexistents. Un exemple d'un estudi en ecologia de comunitats pot mesurar la produccio primaria en un aiguamoll en relacio a la descomposicio i les taxes de consum. Aixo requereix una comprensio de les connexions entre les plantes de la comunitat (es a dir, els productors primaris) i els descomponedors (per exemple, els fongs i bacteris) [62] o l'analisi de la dinamica depredador-presa que afecten la biomassa d'amfibis. [63] Les xarxes alimentaries i nivells trofics son dos molt utilitzat models conceptuals per explicar els vincles entre les especies. [64] [65]

Xarxes trofiques [ modifica ]

Article principal: Xarxa trofica

Una xarxa trofica o cadena alimentaria es la xarxa ecologica arquetipica. Son un tipus de mapa conceptual que il·lustren les rutes dels fluxos d'energia en una comunitat ecologica, en general a partir de l'energia solar s'utilitza per les plantes durant la fotosintesi. Com les plantes creixen, s'acumulen hidrats de carboni i son menjades per herbivors. Pas a pas o les linies es dibuixen les relacions fins que un teixit de la vida apareix il·lustrat. [66] [67] [68] [69]

Interaccions trofiques i energetiques entre els les comunitats que habiten un biotop amb reservori d'aigua dolca (xarxa trofica).
Imatge divulgadora mostrant la xarxa alimentaria de les aus presents en l'aiguamoll de la Badia de Chesapeake

Hi ha diferents dimensions ecologiques que es poden assignar per crear xarxes d'alimentacio mes complicades, com ara: composicio de les especies (tipus d'especies), la riquesa (nombre d'especies), la biomassa (pes sec de plantes i animals), la productivitat (les taxes de conversio d'energia i nutrients en el creixement), i l'estabilitat (xarxes alimentaries en el temps). Un diagrama de xarxa d'aliments que il·lustra la composicio d'especies mostra com el canvi en una sola especie pot directament i indirectament influeixen en molts altres. Microcosmos estudis s'utilitzen per simplificar la investigacio de la cadena alimentaria en unitats semiaillades, com ara petits brolladors, la decadencia dels registres, i els experiments de laboratori amb organismes que es reprodueixen rapidament, com l'alimentacio Daphnia d'algues cultivades en ambients controlats en els flascons d'aigua. [70] [71]

Principis obtinguys d'estudis alimentaris microcosmos web es fan servir per extrapolar mes petits conceptes dinamics per a sistemes mes grans. [71] Les xarxes alimentaries son limitades, ja perque es circumscriuen a un habitat especific, com una cova o un estany. La il·lustracio xarxa alimentaria (a la dreta) nomes mostra una petita part de la complexitat de connectar el sistema aquatic de la terra terrestres adjacents. Moltes d'aquestes especies migren cap a altres habitats per distribuir els seus efectes a una escala major. En altres paraules, les xarxes alimentaries son incomplets, pero de totes maneres un valuos instrument per comprendre els ecosistemes de la comunitat. [72]

La longitud de la cadena alimentaria es una altra forma de descriure les xarxes alimentaries com una mesura del nombre d'especies trobades com l'energia o nutrients es mouen des de les plantes als principals depredadors. [73] :269 Hi ha diferents maneres de calcular la longitud de la cadena alimentaria en funcio de quins parametres de dinamica de la cadena trofica s'estan considerant: connectance, l'energia, o la interaccio. [73] En un exemple senzill depredador-presa, un cervol es un pas allunyat de les plantes que menja (longitud de la cadena = 1) i un llop que es menja el cervol es a poca distancia a peu eliminats (longitud de la cadena = 2). La quantitat relativa o la forca d'influencia que aquests parametres tenen en la direccio de la cadena alimentaria preguntes sobre:

  • La identitat o l'existencia d'unes poques especies dominants (anomenat interactors forts o clau d'especies).
  • El nombre total d'especies i la longitud de la cadena alimentaria (inclosos molts interactors feble).
  • Com l'estructura de la comunitat, funcio i estabilitat esta determinada. [71]

Dinamica trofica [ modifica ]

L'arrel grega de la paraula trophees , τροφ?, "aliment o l'alimentacio". Enllacos en els aliments-principalment teles connectar l'alimentacio o les relacions entre les especies trofisme. La biodiversitat en els ecosistemes es poden organitzar en una dimensio vertical i horitzontal. La dimensio vertical representa l'alimentacio de les relacions que es tornen mes allunyat de la base de la cadena alimentaria fins cap als principals depredadors. La dimensio horitzontal representa l'abundancia o la biomassa en cada nivell. [74] Quan la relativa abundancia o la biomassa de cada grup d'alimentacio funcional s'apilen en els seus respectius nivells trofics, naturalment especie en una "piramide de nombres". [75] Els grups funcionals son classificar com autotrofs (o productors primaris), heterotrofs (o consumidors), i detrivores (o descomposicio). Heterotrofs poden ser subdividides en diferents grups funcionals, com ara: els consumidors primaris (herbivors estrictes), consumidors secundaris (els depredadors que s'alimenten exclusivament dels consumidors herbivors) i terciari (depredadors que s'alimenten d'una barreja dels herbivors i depredadors). [76] Els omnivors no encaixen perfectament en una categoria funcional perque s'alimenten de vegetals i teixits animals. S'ha suggerit, pero, que els omnivors tenen una influencia mes gran nombre de funcions com depredadors, perque en relacio amb els herbivors son relativament ineficients a la pastura. [77]

Ecologista recopilar dades sobre els nivells trofics i les xarxes de model estadistic per calcular matematicament i parametres, com els utilitzats en altres tipus d'analisi de xarxes (per exemple, la teoria de grafs), per estudiar els patrons emergents i propietats compartides entre els ecosistemes. El regim emergent piramidal de nivells trofics amb quantitats de transferencia d'energia disminueix a mesura que les especies encara mes de la font de produccio es un de diversos patrons que es repeteix entre els ecosistemes planetes. [69] [78] [79] La mida de cada nivell en la piramide representa en general la biomassa, que pot ser mesura com el pes sec d'un organisme. [80] Pot tenir la major proporcio mundial de la biomassa, pero estan estretament rivalitzava o superat pels microbis. [81] [82]

La descomposicio de la materia organica morta, com fulles que cauen sobre el terra del bosc, es converteix en sols que la produccio de planta d'aliments. La suma total dels ecosistemes del sol del planeta es diu la pedosfera on una proporcio molt gran de tipus biodiversitat de la Terra en altres nivells trofics. Invertebrats que deixa als pinsos i destruir mes gran, per exemple, crear petites omissions dels organismes mes petits en la cadena d'alimentacio. Col·lectivament, aquests son els detrivores que regulen la formacio del sol. [83] [84] Les arrels de l'arbre, els fongs, bacteris, cucs, formigues, escarabats, centpeus, aranyes, mamifers, aus, reptils, amfibis i altres animals menys coneguts tots els treballs per crear la xarxa trofica de la vida en els ecosistemes del sol. Com organismes s'alimenten i migren a traves de sols de desplacar fisicament els materials, que es un proces ecologic important bioturbacio anomenat. La biomassa dels microorganismes del sol estan influenciades per i retroalimentacio en la dinamica trofica de l'ecologia superficie exposada solar. estudis paleoecologics dels sols situa l'origen de bioturbacio a un temps abans del periode Cambria. Altres esdeveniments, com ara l'evolucio dels arbres i els amfibis en moviment en terra en el periode Devonia tingut un paper important en el desenvolupament dels sols i trofisme ecologic. [63] [84] [85]

Llista dels grups funcionals ecologics, definicions i exemples funcionals
Grup funcional Definicio i exemples
Productors o autotrofs En general, els vegetals o cianobacteris que son capacos de fotosintesi, pero podria ser altres organismes com els bacteris, a prop dels respiradors de l'ocea que son capacos de quimiosintesi.
Consumidors o heterotrofs Els consumidors o els animals heterotrofs, que poden ser consumidors primaris (herbivors), o consumidors secundaris o terciaris (carnivors i omnivors).
Descomponedors o detritivors Bacteris, fongs i insectes que degraden la materia organica de tota classe i restaurar els nutrients per al medi ambient. Els productors despres es consumeixen els nutrients, completant el cicle.

Grups trofics funcionals ordenar jerarquicament piramidal en els nivells trofics, ja que requereix adaptacions especialitzades per esdevenir un depredador o un fotosintetitzador, organismes tan pocs tenen les adaptacions necessaries per combinar les dues habilitats. Aixo explica per que adaptacions funcionals al trofisme (alimentacio) organitza diferents especies emergents en grups funcionals. [77] Els nivells trofics son part integral dels sistemes o complexos vista [ Cal aclariment ] dels ecosistemes. [86] [87] Cada nivell trofic conte especies no relacionades, que agrupen pel fet que comparteixen les funcions ecologiques. Agrupacio d'especies funcionalment similar a un sistema trofic dona una imatge macroscopica del disseny mes gran, funcional. [88]

Els vincles en una xarxa alimentaria directa il·lustren les relacions trofiques entre les especies, pero tambe hi ha efectes indirectes que poden alterar l'abundancia, distribucio o la biomassa en els nivells trofics. Per exemple, depredadors que s'alimenten els herbivors influeixen indirectament en el control i la regulacio de la produccio primaria a les plantes. Encara que els depredadors no es mengen les plantes directament, regulen la poblacio d'herbivors que estan directament relacionades amb trofisme de la planta. L'efecte net de les relacions directes i indirectes es diu cascades trofiques. cascades trofiques estan separats en cascada a nivell d'especies, on es veu afectada nomes un subconjunt de la dinamica de la xarxa alimentaria per un canvi en la poblacio, i cascades en l'ambit comunitari, on un canvi en el nombre de la poblacio te un efecte dramatic en tot el menjar- web, com ara la distribucio de la biomassa vegetal. [89]

Historia [ modifica ]

El terme Okologie va ser introduit el 1869 pel cientific prussia Ernst Haeckel en el seu treball Morfologia general de l'organisme . Esta compost per les paraules gregues Oikos (casa, habitatge, llar) i logos (estudi o tractat), per aixo ecologia es pot traduir per "l'estudi de les llars". En un principi, Haeckel entenia per ecologia a la ciencia que estudia les relacions dels essers vius amb el seu ambient, pero mes tard va ampliar aquesta definicio a l'estudi de les caracteristiques del medi, que tambe inclou el transport de materia i energia i la seva transformacio per les comunitats biologiques.

A diferencia de moltes de les disciplines cientifiques, l'ecologia te un complex i l'origen de liquidacio, a causa en gran part al seu caracter interdisciplinari. [90] Diversos llibres publicats proporcionen una cobertura extensa dels classics. [91] [92] A principis del segle  xx , l'ecologia era una forma analitica de la historia natural. [93] El caracter descriptiu de la historia natural inclou un examen de la interaccio dels organismes amb ambdos seu [ Cal aclariment ] entorn i la seva comunitat. Aquests examens, realitzats per importants historiadors naturals, entre ells James Hutton i Jean-Baptiste Lamarck, va contribuir al desenvolupament de l'ecologia. [94] El terme "ecologia" (en alemany: oekologie) es un desenvolupament cientific mes recent i va ser encunyat per primera vegada per l'alemany bioleg Ernst Haeckel en el seu llibre Generelle Morphologie der Organismen (1866).

L'ecologia segons Haeckel

Per ecologia entenem el cos de coneixements relatius a l'economia de la natura-la investigacio de les relacions totals de l'animal tant a la seva inorganics i organics del seu entorn, com son, sobretot, les seves relacions amistoses i hostils amb els animals i les plantes amb les quals prove directament o indirectament en contacte, en una paraula, l'ecologia es l'estudi de totes aquelles complexes interrelacions esmentades per Darwin com les condicions de la lluita de l'existencia . [95]

Ernst Haeckel (esquerra) i Eugenius Warming (dreta), pioners de l'ecologia.

Les opinions difereixen sobre qui va ser el fundador de la teoria ecologica moderna. Per alguns la definicio inicial es de Haeckel. [96] Altres diuen que va ser Eugen Warming amb el llibre Plantesamfund (Ecologia de les plantes: Una introduccio a l'estudi de les comunitats vegetals), el 1895. [97] Ecologia tambe es pot pensar que han comencat amb Carl von Linne que porta a terme investigacions sobre l'economia de la natura que va madurar al segle  xviii . [98] [99] Ell va fundar una branca precoc d'estudi ecologic que ell anomenava l'economia de la natura. [98] Les obres de Linne influencia de Darwin a L'origen de les especies on va adoptar l'us de la frase de Linne en l'economia o l'economia de la natura. [100] Linne va ser el primer a tractar de definir l'equilibri de la natura, que previament havia estat detingut com a suposat lloc de formular com una hipotesi comprovable. Haeckel, que admirava l'obra de Darwin, que es defineix l'ecologia en referencia a l'economia de la naturalesa que ha portat a alguns a questionar si l'ecologia es sinonim de Linne "conceptes de l'economia de la natura. [99] El biogeograf Alexander von Humboldt va ser tambe fonamental i va ser un dels primers a reconeixer gradients ecologics i va al·ludir a la llei moderna ecologica de les especies a les relacions d'area. [101] [102]

L'actual ecologia es una ciencia jove, que primer va atreure l'atencio formal substancial a finals del segle  xix (aproximadament al mateix temps que els estudis evolutius) i va ser encara mes popular durant la decada del 1960 amb el creixement del moviment ambiental. [94] No obstant aixo, moltes observacions, les interpretacions i els descobriments relatius a l'ecologia es remunten a molt abans en els estudis d'historia natural. Per exemple, el concepte en l'equilibri o la regulacio de la natura es remunta a Herodot (va morir c. 425 aC), que va descriure un compte a principis del mutualisme al llarg del riu Nil, on els cocodrils obren la boca per permetre l'acces beneficios del sandpiper que s'alimentava de les sangoneres. [90] En les contribucions mes ampli per al desenvolupament historic de les ciencies ecologiques, Aristotil es considerat un dels primers naturalistes que tenia un paper influent en el desenvolupament filosofic de les ciencies ecologiques. Un dels estudiants d'Aristotil, Teofrast, van fer astutes observacions ecologiques sobre les plantes i postulava una postura filosofica sobre les relacions autonomes entre les plantes i el seu medi ambient que esta mes en consonancia amb el pensament ecologic modern. Tant Aristotil i Teofrast va fer extenses observacions sobre les plantes i les migracions d'animals, la biogeografia, la fisiologia, i els seus habits en el que podria ser considerat un analeg del ninxol ecologic modern. [103] [104]

El disseny del primer l'experiment ecologic, assenyalat per Charles Darwin a L'origen de les especies , es va estudiar en un jardi de gespa a Woburn Abbey el 1817. L'experiment estudia el desenvolupament de diferents mescles d'especies plantades en diferents tipus de sols. [105] [106]

D'Aristotil a Darwin el mon natural va ser considerada predominantment estatiques i sense canvis des de la seva creacio original. Abans de L'Origen de les Especies hi va haver poc estima o la comprensio de les relacions dinamiques i reciproques entre els organismes, les seves adaptacions i les seves modificacions per al medi ambient. [95] [107] Mentre que Charles Darwin es mes notable pel seu tractat sobre l'evolucio, [108] es tambe un dels fundadors de l'ecologia del sol. [109] A L'origen de les Especies , Darwin tambe va anotar el primer experiment ecologic que es va publicar el 1816. [105] En la ciencia condueix a la idea de Darwin de l'evolucio de les especies va anar guanyant suport popular. Aquest paradigma cientific canviat la manera com els investigadors es va acostar a les ciencies ecologiques. [110]

Enlloc es pot veure mes clarament el que pot anomenar-la sensibilitat d'aquest tipus de complexos organics, - expressada pel fet que tot el que afecti les especies que pertanyen a ella, rapidament ha de tenir la seva influencia d'algun tipus sobre tota l'assemblea. Ell sera posat a veure la impossibilitat d'estudiar qualsevol forma del tot, de relacio amb les altres formes, - la necessitat d'adoptar un estudi exhaustiu de la totalitat com a condicio per a una comprensio satisfactoria de qualsevol part. Stephen Forbes (1887) . [111]

Al segle  xx [ modifica ]

El primer llibre que es va publicar sobre ecologia d'America va ser el de Frederic Clements, el 1905. [112] En el seu llibre, Clements transmetre la idea de comunitats de plantes com un superorganisme. Aquesta publicacio va obrir un debat entre l'holisme ecologic i l'individualisme que es va perllongar fins a la decada del 1970 . El concepte de superorganisme Clements proposa que els ecosistemes de progres a traves d'etapes regulars i decidida de desenvolupament serial que son analogues a les etapes de desenvolupament d'un organisme les parts funcionen per mantenir la integritat del conjunt. El paradigma de Clements va ser impugnada per Henry Allan Gleason. [113] Segons Gleason, les comunitats ecologiques desenvolupen a partir de l'associacio unica i coincident dels organismes individuals. Aquest canvi de percepcio posa el focus de nou en les histories de vida dels organismes individuals i com aixo es relaciona amb el desenvolupament d'associacions de la comunitat. [114]

El concepte del superorganisme Clements no ha estat completament rebutjat, pero va ser una sol·licitud excedit de l'holisme, [115] que segueix sent un tema significatiu en els estudis ecologics contemporanis. [116] L'holisme es va introduir per primera vegada el 1926 per una figura polaritzant historic, un sud-africa General Jan Smuts anomenat cristia. Smuts va ser inspirat per la teoria superorganisme Climent quan va desenvolupar i publicar en el concepte unificador d'holisme, es a dir, en clar contrast amb el seu punt de vista racial com el pare de l'apartheid. [117] Per la mateixa epoca, Charles Elton pioner en el concepte de les cadenes alimentaries en el seu llibre classic "Animal Ecology". [75] Elton [75] va definir les relacions ecologiques utilitzant conceptes de les cadenes d'aliments, menjar-cicles, el menjar de mida, i descriure les relacions numeriques entre els diferents grups funcionals i la seva abundancia relativa. termini d'Elton "aliments de cicle≫ es va substituir per "xarxa alimentaria" en un text ecologic posterior. [118] llibre d'Elton John va obrir conceptuals il·lustrant les relacions ecologiques complexes a traves de senzills diagrames de la xarxa alimentaria. [98]

El nombre d'autors que publiquen sobre el tema de l'ecologia ha crescut considerablement des del comencament del segle  xx . [119] L'explosio de la informacio a disposicio de l'investigador de l'ecologia moderna fa que sigui una tasca impossible per a un individu a tamisar a traves de tota la historia. Per tant, la identificacio dels classics en la historia de l'ecologia es una designacio dificil de fer. [120]

Ecologia ha [ Cal aclariment ] desenvolupadors en moltes nacions, incloent-hi el rus Vladimir Vernadsky i la fundacio del concepte de biosfera en la decada de 1920, [121] o Imanishi Japo Kinji i els seus conceptes d'harmonia en la naturalesa i la segregacio d'habitat en la decada de 1950. [122] El reconeixement cientific o d'importancia de les contribucions a l'ecologia d'altres cultures es veu obstaculitzat per barreres d'idioma i traduccio. [121] La historia de l'ecologia continua sent una area activa d'estudi, sovint publicats en el Diari de la Historia de la Biologia. [123]

Relacio amb altres disciplines [ modifica ]

Es pot considerar que el manteniment de la biodiversitat i els seus objectius relacionats han proveit la base cientifica per expressar els objectius de l' ecologisme i, aixi mateix, li ha proveit la metodologia i terminologia per expressar els problemes ambientals.

L'ecologia interrelaciona amb moltes disciplines i tematiques i d'aquesta relacio sorgeixen multiples subdisciplines. Per exemple, l' economia i l'ecologia comparteixen formalisme en moltes de les seves arees; algunes eines utilitzades en aquesta disciplina, com taules de vida i teoria de jocs, van tenir el seu origen en l'economia. La disciplina que integra ambdues ciencies es l' economia ecologica .

L' ecologia microbiana es la branca de l'ecologia que estudia els microorganismes en el seu ambient natural, els quals mantenen una activitat continua imprescindible per a la vida a la Terra. En els ultims anys s'han aconseguit molts avencos en aquesta disciplina amb les tecniques disponibles de biologia molecular . Els mecanismes que mantenen la diversitat microbiana de la biosfera son la base de la dinamica dels ecosistemes terrestres, aquatics i aeris. Es a dir, la base de l'existencia de les selves i dels sistemes agricoles, entre d'altres. D'altra banda, la diversitat microbiana del sol es la causa de la fertilitat d'aquest.

La biogeografia es la ciencia que estudia la distribucio dels essers vius sobre la Terra, aixi com els processos que l'han originat, que la modifiquen i que la poden fer desapareixer. Es una ciencia interdisciplinaria, de manera que encara que formalment es una branca de la geografia , i rep una part dels seus fonaments d'especialitats com la climatologia i altres ciencies de la Terra, es a la vegada una part de la biologia. La superficie de la Terra no es uniforme, ni en tota ella existeixen les mateixes caracteristiques.

L'ecologia matematica es dedica a l'aplicacio dels teoremes i metodes matematics als problemes de la relacio dels essers vius amb el seu medi i es, en consequencia, una branca de la biologia. Aquesta disciplina proveeix de la base formal per l'enunciacio d'una gran part de l'ecologia teorica.

L' ecologia urbana es una disciplina en la qual l'objecte d'estudi son les interrelacions entre els habitants d'una aglomeracio urbana i les seves multiples interaccions amb l'ambient. L' agronomia , la pesca i, en general, tota disciplina que tingui relacio amb l'explotacio o conservacio de recursos naturals, especialment els essers vius, tenen relacio amb l'ecologia.

L' ecologia de l'oci es l'estudi cientific de les relacions ecologiques entre l'esser huma i la naturalesa dins d'un context recreatiu. Els estudis preliminars es van centrar principalment en els impactes dels visitants en arees naturals. Mentre que els primers estudis sobre impactes humans daten de finals de la decada del 1920 , no va ser sino fins a la decada del 1970 que es va reunir una important quantitat de material documental sobre ecologia de l'oci, epoca en la qual alguns paisos van patir un exces de visitants en arees naturals, el que va ocasionar desequilibris dins de processos ecologics en aquestes zones. Malgrat la seva importancia per al turisme sostenible i pel control d'arees protegides, la recerca en aquest camp ha estat escassa, dispersa i relativament desarticulada, especialment en paisos amb una gran biodiversitat.

L' ecologia del paisatge es una disciplina a cavall entre la geografia fisica centrada en les regions i la biologia. Estudia els paisatges naturals prestant especial atencio als grups humans com a agents transformadors de la dinamica fisicoecologica d'aquests. Ha rebut aportacions tant de la geografia fisica com de la biologia, ja que si be la geografia aporta les visions estructurals del paisatge (l'estudi de l'estructura horitzontal o del mosaic de subecosistemes que conformen el paisatge), la biologia ens aportara la visio funcional del paisatge (les relacions verticals de materia i energia). Aquest concepte comenca el 1898 , amb el geograf, pare de la pedologia russa, Vasily Vasilievich Dokuchaev i va ser mes tard continuat pel geograf alemany Carl Troll . Es una disciplina molt relacionada amb altres arees com la geoquimica, la geobotanica, les ciencies forestals o la pedologia .

L'ecologia regional es una disciplina que estudia els processos ecosistemics com el flux d'energia, el cicle de la materia o la produccio de gasos d'hivernacle a escala de paisatge regional o bioma. Considera que hi ha grans regions que funcionen com un unic ecosistema.

Ecolegs destacats [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Ecologia ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  2. ↑ * Margalef , Ramon . ≪1≫. A: Ecologia . 9a ed.. Barcelona: Omega, 1998, p. 2. ISBN 8428204055 .  
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Begon , M.; Townsend, C. R., Harper, J. L.. Ecology: From individuals to ecosystems. (4th ed.) . Blackwell, 2006. ISBN 1405111178 .  
  4. ↑ 4,0 4,1 Allee , W. C.; Emerson, A. E., Park, O., Park, T., and Schmidt, K. P.. Principles of Animal Ecology . W. B. Saunders Company, 1949. ISBN 0721611206 .  
  5. ↑ 5,0 5,1 Smith , R.; Smith, R. M.. Ecology and Field Biology. (6th ed.) . Prentice Hall, 2000. ISBN 0321042905 .  
  6. ↑ Huffaker, C. B.. Ecological Entomology . 2a ed.. John Wiley and Sons, 1999. ISBN 9780471244837 .  
  7. ↑ Disciplina que preten la identificacio dels processos que amenacen la conservacio d'especies i ecosistemes, aixi com la provisio d'un marc conceptual en el qual estudiar-los.
  8. ↑ Omerod , S.J.; Pienkowski , M.W.; Watkinson , A.R. ≪Communicating the value of ecology≫. Journal of Applied Ecology , 36, 1999, pag. 847?855. DOI : 10.1046/j.1365-2664.1999.00474.x .
  9. ↑ Phillipson , J.; Lowe , P.; Bullock , J.M. ≪Navigating the social sciences: interdisciplinarity and ecology≫. Journal of Applied Ecology , 46, 2009, pag. 261?264. DOI : 10.1111/j.1365-2664.2009.01625.x .
  10. ↑ Steward T. A. Pickett, Mary L. Cadenasso, J. Morgan Grove, Peter M. Groffman, Lawrence E. Band, Christopher G. Boone, William R. Burch Jr., C. Susan B. Grimmond, John Hom, Jennifer C. Jenkins, Neely L. Law, Charles H. Nilon, Richard V. Pouyat, Katalin Szlavecz, Paige S. Warren, Matthew A. Wilson , Steward T. A.; Cadenasso , Mary L.; Grove , J. Morgan [ et al ]. ≪Beyond Urban Legends: An Emerging Framework of Urban Ecology, as Illustrated by the Baltimore Ecosystem Study≫. BioScience , 58, 2008, pag. 139?150. DOI : 10.1641/B580208 .
  11. ↑ Aguirre , A.A. ≪Biodiversity and Human Health≫. EcoHealth , 6, 2009, pag. 153. DOI : 10.1007/s10393-009-0242-0 .
  12. ↑ Begon , M.; Townsend, C. R., Harper, J. L.. Ecology: From individuals to ecosystems. (4ª ed.) . Blackwell, 2006. ISBN 1405111178 .  
  13. ↑ Pickett, Kolasa i Jones (1994). "Defining Ecology" Arxivat 2009-08-30 a Wayback Machine . ecostudies.org . Cary Institute of Ecosystem Studies. Millbrook, Nova York. Consultat l'11 de juny de 2009. (en angles)
  14. ↑ Levin , S. A. ≪ The problem of pattern and scale in ecology: the Robert H. MacArthur Award ≫. Ecology , 73, 6, 1992, pag. 1943?1967. Arxivat de l' original el 2010-06-04. DOI : 10.2307/1941447 . JSTOR : 1941447 [Consulta: 16 marc 2010]. Arxivat 2010-06-04 a Wayback Machine .
  15. ↑ Stadler , B.; Michalzik , B.; Muller , T. ≪Linking aphid ecology with nutrient fluxes in a coniferous forest≫. Ecology , 79, 5, 1998, pag. 1514?1525. DOI : 10.1890/0012-9658(1998)079[1514:LAEWNF]2.0.CO;2 .
  16. ↑ Humphreys , N. J.; Douglas , A. E. ≪ Partitioning of symbiotic bacteria between generations of an insect: a quantitative study of a Buchnera sp. in the pea aphid ( Acyrthosiphon pisum ) reared at different temperatures ≫. Applied and Environmental Microbiology , 63, 8, 1997, pag. 3294?3296. PMC : 1389233 . PMID : 16535678 [Consulta: 16 marc 2010].
  17. ↑ Pojar , J.; Klinka , K.; Meidinger , D. V. ≪Biogeoclimatic ecosystem classification in British Columbia≫. Forest Ecology and Management , 22, 1?2, 1987, pag. 119?154. DOI : 10.1016/0378-1127(87)90100-9 .
  18. ↑ Levin , S. A. ≪Multiple scales and the maintenance of biodiversity≫. Ecosystems , 3, 6, 2000, pag. 498?506. DOI : 10.1007/s100210000044 .
  19. ↑ Loehle , C. ≪Challenges of ecological complexity≫. Ecological complexity , 1, 1, 2004, pag. 3?6. DOI : 10.1016/j.ecocom.2003.09.001 .
  20. ↑ Holling , C. S. ≪Understanding the Complexity of Economic, Ecological, and Social Systems≫. Ecosystems , 4, 5, 2004, pag. 390?405. DOI : 10.1007/s10021-001-0101-5 .
  21. ↑ Schneider , D. D. ≪ The Rise of the Concept of Scale in Ecology ≫. BioScience , 51, 7, 2001, pag. 545?553. DOI : 10.1641/0006-3568(2001)051[0545:TROTCO]2.0.CO;2 [Consulta: 16 marc 2010].
  22. ↑ Molnar , J.; Marvier , M.; Kareiva , P. ≪ The sum is greater than the parts ≫. Conservation Biology , 18, 6, 2004, pag. 1670?1671. DOI : 10.1111/j.1523-1739.2004.00l07.x .
  23. ↑ Odum , E. P. ≪The emergence of ecology as a new integrative discipline≫. Science , 195, 4284, 1977, pag. 1289?1293. DOI : 10.1126/science.195.4284.1289 . PMID : 17738398 .
  24. ↑ Lovelock , J. ≪The living Earth≫. Nature , 426, 6968, 2003, pag. 769?770. DOI : 10.1038/426769a . PMID : 14685210 .
  25. ↑ ≪ Welcome to ILTER ? ILTER ≫. International Long Term Ecological Research. Arxivat de l' original el 2010-03-05. [Consulta: 16 marc 2010].
  26. ↑ Silverton , J.; Poulton , P.; Johnston , E. [ et al ]. ≪ The Park Grass Experiment 1856?2006: its contribution to ecology ≫. Journal of Ecology , 94, 4, 2006, pag. 801?814. Arxivat de l' original el 2011-07-09. DOI : 10.1111/j.1365-2745.2006.01145.x [Consulta: 18 agost 2010]. Arxivat 2011-07-09 a Wayback Machine .
  27. ↑ ≪ Hubbard Brook Ecosystem Study Front Page ≫. [Consulta: 16 marc 2010].
  28. ↑ Nachtomy , Ohad; Shavit , Ayelet; Smith , Justin ≪Leibnizian organisms, nested individuals, and units of selection≫. Theory in Biosciences , 121, 2, 2002, pag. 205. DOI : 10.1007/s12064-002-0020-9 .
  29. ↑ Begon , M.; Townsend , C. R.; Harper , J. L.. Ecology: from individuals to ecosystems . 4a ed.. Oxford, UK: Blackwell Publishing, 2006. ISBN 978-1-4051-1117-1 .  
  30. ↑ Zak , K. M.; Munson , B. H. ≪ An exploratory study of elementary preservice teachers' understanding of ecology using concept maps ≫. The Journal of Environmental Education , 39, 3, 2008, pag. 32?46. Arxivat de l' original el 2011-07-20. DOI : 10.3200/JOEE.39.3.32-46 [Consulta: 16 marc 2010]. Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine .
  31. ↑ 31,0 31,1 Scholes , R. J.; Mace , G. M.; Turner , W. [ et al ]. ≪ Toward a global biodiversity observing system ≫. Science , 321, 5892, 2008, pag. 1044?1045. Arxivat de l' original el 2011-07-10. DOI : 10.1126/science.1162055 . PMID : 18719268 [Consulta: 18 agost 2010]. Arxivat 2011-07-10 a Wayback Machine .
  32. ↑ Wilson , E. O. ≪A Global Biodiversity Map≫. Science , 289, 5488, 2000, pag. 2279. PMID : 11041790 .
  33. ↑ Purvis , A.; Hector , A. ≪ Getting the measure of biodiversity ≫. Nature , 405, 6783, 2000, pag. 212?218. Arxivat de l' original el 2014-04-28. DOI : 10.1038/35012221 . PMID : 10821281 [Consulta: 16 marc 2010]. Arxivat 2014-04-28 a Wayback Machine .
  34. ↑ Ostfeld , R. S. ≪ Biodiversity loss and the rise of zoonotic pathogens ≫. Clinical Microbiology and Infection , 15, s1, 2009, pag. 40?43. Arxivat de l' original el 2010-06-26. DOI : 10.1111/j.1469-0691.2008.02691.x . PMID : 19220353 [Consulta: 18 agost 2010].
  35. ↑ Tierney , G. L.; Faber-Langendoen , D.; Mitchell , B. R. [ et al ]. ≪ Monitoring and evaluating the ecological integrity of forest ecosystems ≫. Frontiers in Ecology and the Environment , 7, 6, 2009, pag. 308?316. DOI : 10.1890/070176 [Consulta: 16 marc 2010].
  36. ↑ Wilcove , D. S.; Wikelski , M. ≪Going, going, gone: is animal migration disappearing≫. PLoS Biol , 6, 7, 2008, pag. e188. DOI : 10.1371/journal.pbio.0060188 . PMC : 2486312 . PMID : 18666834 .
  37. ↑ Svenning , Jens-Christian; Condi , R. ≪Biodiversity in a warmer world≫. Science , 322, 5899, 2008, pag. 206?207. DOI : 10.1126/science.1164542 . PMID : 18845738 .
  38. ↑ Ceballos , G.; Ehrlich , P. R. ≪ Mammal Population Losses and the Extinction Crisis ≫. Science , 296, 5569, 2002, pag. 904?907. DOI : 10.1126/science.1069349 . PMID : 11988573 [Consulta: 16 marc 2010].
  39. ↑ Palumbi , S. R.; Sandifer , P. A.; Allan , J. D. [ et al ]. ≪ Managing for ocean biodiversity to sustain marine ecosystem services ≫. Frontiers in Ecology and the Environment , 7, 4, 2009, pag. 204?211. Arxivat de l' original el 2010-06-11. DOI : 10.1890/070135 [Consulta: 18 agost 2010]. Arxivat 2010-06-11 a Wayback Machine .
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 Laland , K. N.; Odling-Smee , F.J.; Feldman , M.W. ≪Evolutionary consequences of niche construction and their implications for ecology≫. PNAS , 96, 18, 1999, pag. 10242?10247. DOI : 10.1073/pnas.96.18.10242 . PMC : 17873 . PMID : 10468593 .
  41. ↑ 41,0 41,1 Hughes , D. P.; Pierce , N. E.; Boomsma , J. J. ≪ Social insect symbionts: evolution in homeostatic fortresses ≫. Trends in Ecology & Evolution , 23, 12, 2008, pag. 672?677. DOI : 10.1016/j.tree.2008.07.011 . PMID : 18951653 .
  42. ↑ 42,0 42,1 Wiens , J. J.; Graham , C. H. ≪ Niche Conservatism: Integrating Evolution, Ecology, and Conservation Biology ≫. Annual Review of Ecology, Evolution, and Systematics , 36, 2005, pag. 519?539. Arxivat de l' original el 2011-09-27. DOI : 10.1146/annurev.ecolsys.36.102803.095431 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2011-09-27 a Wayback Machine .
  43. ↑ Hutchinson , G. E.. A Treatise on Limnology. . Nova York: Wiley & Sons., 1957, p. 1015. ISBN 0471425729 .  
  44. ↑ Hutchinson , G. E. ≪ Concluding remarks. ≫. Cold Spring Harb Symp Quant Biol , 22, 1957, pag. 415?427.
  45. ↑ Whittaker , R. H.; Levin , S. A.; Root , R. B. ≪ Niche, Habitat, and Ecotope ≫. The American Naturalist , 107, 955, 1973, pag. 321?338. DOI : 10.1086/282837 .
  46. ↑ Beyer , H. L.; Haydon , D. T.; Morales , J. M. [ et al ]. ≪The interpretation of habitat preference metrics under use?availability designs≫. Phil. Trans. R. Soc. B , 365, 1550, 2010, pag. 2245?2254. DOI : 10.1098/rstb.2010.0083 . PMC : 2894962 . PMID : 20566501 .
  47. ↑ Pearman , P. B.; Guisan , A.; Broennimann , O. [ et al ]. ≪ Niche dynamics in space and time ≫. Trends in Ecology & Evolution , 23, 3, 2008, pag. 149?158. DOI : 10.1016/j.tree.2007.11.005 . PMID : 18289716 . [ Enllac no actiu ]
  48. ↑ McGill , B. J.; Enquist , B. J.; Weiher , E. [ et al ]. ≪Rebuilding community ecology from functional traits≫. Trends in Ecology and Evolution , 21, 4, 2006, pag. 178?185. DOI : 10.1016/j.tree.2006.02.002 . PMID : 16701083 .
  49. ↑ Hardin , G. ≪The competitive exclusion principal.≫. Science , 131, 3409, 1960, pag. 1292?1297. DOI : 10.1126/science.131.3409.1292 .
  50. ↑ Kiessling , W.; Simpson , C.; Foote , M. ≪Reefs as Cradles of Evolution and Sources of Biodiversity in the Phanerozoic.≫. Science , 327, 5962, 2009, pag. 196?198. DOI : 10.1126/science.1182241 . PMID : 20056888 .
  51. ↑ Hastings , A. B.; Crooks , J. E.; Cuddington , J. A. [ et al ]. ≪Ecosystem engineering in space and time≫. Ecology Letters , 10, 2, 2007, pag. 153?164. DOI : 10.1111/j.1461-0248.2006.00997.x . PMID : 17257103 .
  52. ↑ Jones , Clive G.; Lawton , John H.; Shachak , Moshe ≪ Organisms as ecosystem engineers ≫. Oikos , 69, 3, 1994, pag. 373?386. DOI : 10.2307/3545850 .
  53. ↑ Wnom=J.P. , Justin P.; Jones , C.G. ≪The Concept of Organisms as Ecosystem Engineers Ten Years On: Progress, Limitations, and Challenges≫. BioScience , 56, 2006, pag. 203?209. DOI : 10.1641/0006-3568(2006)056[0203:TCOOAE]2.0.CO;2 .
  54. ↑ Day , R. L.; Laland , K. N.; Odling-Smee , J. ≪ Rethinking Adaptation: the niche-construction perspective ≫. Perspectives in Biology and Medicine , 46, 1, 2003, pag. 80?95. Arxivat de l' original el 2013-08-28. DOI : 10.1353/pbm.2003.0003 . PMID : 12582272 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2013-08-28 a Wayback Machine .
  55. ↑ Boogert , N. J.; Paterson , D. M.; Laland , K. N. ≪ The Implications of Niche Construction and Ecosystem Engineering for Conservation Biology ≫. BioScience , 56, 7, 2006, pag. 570?578. Arxivat de l' original el 2012-01-21. DOI : 10.1641/0006-3568(2006)56[570:TIONCA]2.0.CO;2 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2012-01-21 a Wayback Machine .
  56. ↑ Johnson , J. B.; Omland , K. S. ≪ Model selection in ecology and evolution. ≫. Trends in Ecology and Evolution , 19, 2, 2004, pag. 101?108. Arxivat de l' original el 2011-06-11. DOI : 10.1016/j.tree.2003.10.013 . PMID : 16701236 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2011-06-11 a Wayback Machine .
  57. ↑ 57,0 57,1 Vandermeer , J. H.; Goldberg , D. E.. Population ecology: First principles . Woodstock, Oxfordshire: Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-11440-4 .  
  58. ↑ 58,0 58,1 Berryman , A. A. ≪ The Origins and Evolution of Predator-Prey Theory ≫. Ecology , 73, 5, 1992, pag. 1530?1535. DOI : 10.2307/1940005 .
  59. ↑ 59,0 59,1 Tansley , A. G. ≪ The Use and Abuse of Vegetational Concepts and Terms. ≫. Ecology , 16, 3, 1935, pag. 284?307. Arxivat de l' original el 2011-07-26. DOI : 10.2307/1930070 . JSTOR : 1930070 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2011-07-26 a Wayback Machine .
  60. ↑ Levin , S. A. ≪[ http://citeseerx.ist.psu.edu/viewdoc/download?doi=10.1.1.83.6318&rep=rep1&type=pdf Ecosystems and the Biosphere as Complex Adaptive Systems]≫. Ecosystems , 1, 1998, pag. 431?436. DOI : 10.1007/s100219900037 .
  61. ↑ Johnson , M. T.; Strinchcombe , J. R. ≪An emerging synthesis between community ecology and evolutionary biology.≫. Trends in Ecology and Evolution , 22, 5, 2007, pag. 250?257. DOI : 10.1016/j.tree.2007.01.014 . PMID : 17296244 .
  62. ↑ Brinson , M. M.; Lugo , A. E.; Brown , S ≪Primary Productivity, Decomposition and Consumer Activity in Freshwater Wetlands≫. Annual Review of Ecology and Systematics , 12, 1981, pag. 123?161. DOI : 10.1146/annurev.es.12.110181.001011 .
  63. ↑ 63,0 63,1 Davic , R. D.; Welsh , H. H. ≪ On the Ecological Role of Salamanders ≫. Annual Review of Ecology and Systematics , 35, 2004, pag. 405?434. DOI : 10.1146/annurev.ecolsys.35.112202.130116 .
  64. ↑ Paine , R. T. ≪ Food Webs: Linkage, Interaction Strength and Community Infrastructure ≫. Journal of Animal Ecology , 49, 3, 1980, pag. 667?685.
  65. ↑ Abrams , P. A. ≪ Effect of Increased Productivity on the Abundances of Trophic Levels ≫. The American Naturalist , 141, 3, 1993, pag. 351?371. DOI : 10.1086/285478 .
  66. ↑ Egerton , Frank N. ≪Understanding Food Chains and Food Webs, 1700?1970≫. Bulletin of the Ecological Society of America , 88, 2007, pag. 50?69. DOI : 10.1890/0012-9623(2007)88[50:UFCAFW]2.0.CO;2 .
  67. ↑ Shurin , J. B.; Gruner , D. S.; Hillebrand , H. ≪All wet or dried up? Real differences between aquatic and terrestrial food webs.≫. Proc. R. Soc. B , 273, 1582, 2006, pag. 1?9. DOI : 10.1098/rspb.2005.3377 . PMC : 1560001 . PMID : 16519227 .
  68. ↑ Edwards , J.; Fraser , K. ≪Concept maps as reflectors of conceptual understanding.≫. Research in science education , 13, 1983, pag. 19?26. DOI : 10.1007/BF02356689 .
  69. ↑ 69,0 69,1 Pimm , S. L.; Lawton , J. H.; Cohen , J. E. ≪ Food web patterns and their consequences ≫. Nature , 350, 1991, pag. 669?674. Arxivat de l' original el 2010-06-10. DOI : 10.1038/350669a0 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2010-06-10 a Wayback Machine .
  70. ↑ Elser , J.; Hayakawa , K.; Urabe , J. ≪Nutrient Limitation Reduces Food Quality for Zooplankton: Daphnia Response to Seston Phosphorus Enrichment.≫. Ecology , 82, 3, 2001, pag. 898?903. DOI : 10.1890/0012-9658(2001)082[0898:NLRFQF]2.0.CO;2 .
  71. ↑ 71,0 71,1 71,2 Worm , B.; Duffy , J.E. ≪Biodiversity, productivity and stability in real food webs≫. Trends in Ecology and Evolution , 18, 12, 2003, pag. 628?632. DOI : 10.1016/j.tree.2003.09.003 .
  72. ↑ Wilbur , H. W. ≪Experimental Ecology of Food Webs: Complex Systems in Temporary Ponds≫. Ecology , 78, 8, 1997, pag. 2279?2302. DOI : 10.1890/0012-9658(1997)078[2279:EEOFWC]2.0.CO;2 .
  73. ↑ 73,0 73,1 Post , D. M. ≪The long and short of food-chain length≫. Trends in Ecology and Evolution , 17, 6, 1993, pag. 269?277. DOI : 10.1016/S0169-5347(02)02455-2 .
  74. ↑ Duffy , J. E.; Cardinale , B. J.; France , K. E. [ et al ]. ≪The functional role of biodiversity in ecosystems: incorporating trophic complexity.≫. Ecology Letters , 10, 6, 2007, pag. 522?538. DOI : 10.1111/j.1461-0248.2007.01037.x . PMID : 17498151 .
  75. ↑ 75,0 75,1 75,2 Elton , C. S.. Animal Ecology . London, UK.: Sidgwick and Jackson, 1927. ISBN 0226206394 .  
  76. ↑ Davic , R. D. ≪ Linking keystone species and functional groups: a new operational definition of the keystone species concept. ≫. Conservation Ecology , 7, 1, 2003, pag. r11. Arxivat de l' original el 2003-08-26 [Consulta: 17 agost 2010].
  77. ↑ 77,0 77,1 Oksanen , L. ≪Trophic levels and trophic dynamics: A consensus emerging?≫. Trends in Ecology and Evolution , 6, 2, 1991, pag. 58?60. DOI : 10.1016/0169-5347(91)90124-G .
  78. ↑ Proulx , Stephen R.; Promislow , Daniel E.L.; Phillips , Patrick C. ≪Network thinking in ecology and evolution≫. Trends in Ecology and Evolution , 20, 6, 2005, pag. 345?353. DOI : 10.1016/j.tree.2005.04.004 . PMID : 16701391 .
  79. ↑ Raffaelli , D. ≪From Elton to Mathematics and Back Again≫. Science , 296, 5570, 2002, pag. 1035?1037. DOI : 10.1126/science.1072080 . PMID : 12004106 .
  80. ↑ Rickleffs , Robert, E.. The Economy of Nature . University of Chicago Press, 1996, p. 678. ISBN 0716738473 .  
  81. ↑ Whitman , W. B.; Coleman , D. C.; Wieb , W. J. ≪Prokaryotes: The unseen majority≫. Proc. Natl. Acad. Sci. USA , 95, 12, 1998, pag. 6578?6583. DOI : 10.1073/pnas.95.12.6578 . PMC : 33863 . PMID : 9618454 .
  82. ↑ Groombridge , B.; Jenkins , M. World atlas of biodiversity: earth's living resources in the 21st century . World Conservation Monitoring Centre, United Nations Environment Programme, 2002. ISBN 0-520-23688-8 .  
  83. ↑ Lecerf , A.; Dobson , M.; Dang , C. K. [ et al ]. ≪ Riparian plant species loss alters trophic dynamics in detritus-based stream ecosystems ≫. Oecologia , 146, 3, 2005, pag. 432?442. Arxivat de l' original el 2011-07-21. DOI : 10.1007/s00442-005-0212-3 . PMID : 16096846 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine .
  84. ↑ 84,0 84,1 Wilkinson , M. T.; Richards , P. J.; Humphreys , G. S. ≪ Breaking ground: Pedological, geological, and ecological implications of soil bioturbation. ≫. Earth-Science Reviews , 97, 1-4, 2009, pag. 257?272. Arxivat de l' original el 2011-07-03. DOI : 10.1016/j.earscirev.2009.09.005 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2011-07-03 a Wayback Machine .
  85. ↑ Hasiotis , S. T. ≪Complex ichnofossils of solitary and social soil organisms: understanding their evolution and roles in terrestrial paleoecosystems.≫. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology , 192, 2, 2003, pag. 259?320. DOI : 10.1016/S0031-0182(02)00689-2 .
  86. ↑ Loehle , C.; Pechmann , Joseph H. K. ≪ Evolution: The Missing Ingredient in Systems Ecology ≫. The American Naturalist , 132, 9, 1988, pag. 884?899. DOI : 10.1086/284895 .
  87. ↑ Ulanowicz , R. E.; Kemp , W. Michael ≪ Toward Canonical Trophic Aggregations ≫. The American Naturalist , 114, 6, 1979, pag. 871?883. DOI : 10.1086/283534 .
  88. ↑ Li , B. ≪Why is the holistic approach becoming so important in landscape ecology?≫. Landscape and Urban Planning , 50, 1-3, 2000, pag. 27?41. DOI : 10.1016/S0169-2046(00)00078-5 .
  89. ↑ Polis , G.A.; Sears , A.L.W.; Huxel , G.R. [ et al ]. ≪ When is a trophic cascade a trophic cascade? ≫. Trends in Ecology and Evolution , 15, 11, 2000, pag. 473?475. DOI : 10.1016/S0169-5347(00)01971-6 . PMID : 11050351 .
  90. ↑ 90,0 90,1 Egerton , F. N. ≪ A History of the Ecological Sciences: Early Greek Origins ≫. Bulletin of the Ecological Society of America , 82, 1, 2001, pag. 93?97.
  91. ↑ Keller , D. R.; Golley , F. B.. The philosophy of ecology: from science to synthesis. . Athens, Georgia: University of Georgia Press, 2000. ISBN 978-0820322209 .  
  92. ↑ Real , L. A.; Brown , J. H.. Foundations of ecology: classic papers with commentaries. . Chicago: University of Chicago Press, 1992. ISBN 978-0226705941 .  
  93. ↑ Kingsland , S. ≪ Conveying the intellectual challenge of ecology: an historical perspective ≫. Frontiers in Ecology and the Environment , 2, 7, 2004, pag. 367?374. Arxivat de l' original el 2013-08-29. DOI : 10.1890/1540-9295(2004)002[0367:CTICOE]2.0.CO;2 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2013-08-29 a Wayback Machine .
  94. ↑ 94,0 94,1 McIntosh , R. The Background of Ecology: Concept and Theory. . Nova York: Cambridge University Press, 1985. ISBN 0-521-24935 .  
  95. ↑ 95,0 95,1 Esbjorn-Hargens , S. ≪ Integral Ecology: An Ecology of Perspectives ≫. Journal of Integral Theory and Practice , 1, 1, 2005, pag. 2?37. Arxivat de l' original el 2006-09-08 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2006-09-08 a Wayback Machine .
  96. ↑ Hinchman , L. P.; Hinchman , S. K. ≪What we owe the Romantics≫. Environmental Values , 16, 3, 2007, pag. 333?354. DOI : 10.3197/096327107X228382 .
  97. ↑ Goodland , R. J. ≪ The Tropical Origin of Ecology: Eugen Warming's Jubilee ≫. Oikos , 26, 2, 1975, pag. 240?245. DOI : 10.2307/3543715 .
  98. ↑ 98,0 98,1 98,2 Egerton , F. N. ≪A History of the Ecological Sciences, Part 23: Linnaeus and the Economy of Nature.≫. Bulletin of the Ecological Society of America , 88, 1, 2007, pag. 72?88. DOI : 10.1890/0012-9623(2007)88[72:AHOTES]2.0.CO;2 .
  99. ↑ 99,0 99,1 Kormandy , E. J.; Wooster , Donald ≪ Review: Ecology/Economy of Nature--Synonyms? ≫. Ecology , 59, 6, 1978, pag. 1292?1294. DOI : 10.2307/1938247 .
  100. ↑ Stauffer , R. C. ≪ Haeckel, Darwin and ecology. ≫. The Quarterly Review of Biology , 32, 2, 1957, pag. 138?144. Arxivat de l' original el 2010-06-13. DOI : 10.1086/401754 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2010-06-13 a Wayback Machine .
  101. ↑ Rosenzweig , M.L. ≪ Reconciliation ecology and the future of species diversity ≫. Oryx , 37, 2, 2003, pag. 194?205.
  102. ↑ Hawkins , B. A. ≪ Ecology's oldest pattern. ≫. Endeavor , 25, 3, 2001, pag. 133. DOI : 10.1016/S0160-9327(00)01369-7 . [ Enllac no actiu ]
  103. ↑ Hughes , J. D. ≪ Theophrastus as Ecologist ≫. Environmental Review , 9, 4, 1985, pag. 296?306. DOI : 10.2307/3984460 .
  104. ↑ Hughes , J. D. ≪ Ecology in ancient Greece ≫. Inquiry , 18, 2, 1975, pag. 115?125.
  105. ↑ 105,0 105,1 Hector , A.; Hooper , R. ≪Darwin and the First Ecological Experiment≫. Science , 295, 5555, 2002, pag. 639?640. DOI : 10.1126/science.1064815 . PMID : 11809960 .
  106. ↑ Sinclair , G. ≪ On cultivating a collection of grasses in pleasure-grounds or flower-gardens, and on the utility of studying the Gramineae. ≫. A. & R. Spottiswoode [New-Street-Square], p. 115.
  107. ↑ Benson , Keith R. ≪The emergence of ecology from natural history≫. Endeavour , 24, 2, 2000, pag. 59?62. DOI : 10.1016/S0160-9327(99)01260-0 . PMID : 10969480 .
  108. ↑ Darwin , Charles . On the Origin of Species . 1a edicio. Londres: John Murray, 1859, p. 1. ISBN 0801413192 .  
  109. ↑ Meysman , f. j. r.; Middelburg , Jack J.; Heip , C. H. R. ≪ Bioturbation: a fresh look at Darwin's last idea ≫. TRENDS in Ecology and Evolution , 21, 22, 2006, pag. 688?695. Arxivat de l' original el 2011-07-24. DOI : 10.1016/j.tree.2006.08.002 . PMID : 16901581 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2011-07-24 a Wayback Machine .
  110. ↑ Acot , P. ≪The Lamarckian Cradle of Scientific Ecology≫. Acta Biotheoretica , 45, 3-4, 1997, pag. 185?193. DOI : 10.1023/A:1000631103244 .
  111. ↑ Forbes , S. ≪ The lake as a microcosm ≫. Bull. of the Scientific Association [Peoria, IL], 1887, pag. 77?87. Arxivat de l' original el 2011-09-27 [Consulta: 17 agost 2010].
  112. ↑ Clements , F. E.. Research Methods in Ecology . Lincoln, Nebraska: University Publ., 1905. ISBN 0405103816 .  
  113. ↑ Simberloff , D. ≪A succession of paradigms in ecology: Essentialism to materialism and probalism.≫. Synthese , 43 (1980) 3-39, 1980, pag. 3?39.
  114. ↑ Gleason , H. A. ≪ The Individualistic Concept of the Plant Association ≫. Bulletin of the Torrey Botanical Club , 53, 1, 1926, pag. 7?26. Arxivat de l' original el 2011-07-22. DOI : 10.2307/2479933 . JSTOR : 2479933 [Consulta: 17 agost 2010]. Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine .
  115. ↑ Wilson , D. S. ≪ Holism and Reductionism in Evolutionary Ecology ≫. Oikos , 53, 2, 1988, pag. 269?273. DOI : 10.2307/3566073 .
  116. ↑ Liu , J.; Dietz , T.; Carpenter , S. R. [ et al ]. ≪ Coupled Human and Natural Systems ≫. AMBIO: A Journal of the Human Environment , 36, 8, 2009, pag. 639?649. DOI : 10.1579/0044-7447(2007)36[639:CHANS]2.0.CO;2 . [ Enllac no actiu ]
  117. ↑ Foster , J. B.; Clark , B. ≪ The Sociology of Ecology: Ecological Organicism Versus Ecosystem Ecology in the Social Construction of Ecological Science, 1926-1935 ≫. Organization & Environment , 21, 3, 2008, pag. 311?352. DOI : 10.1177/1086026608321632 . [ Enllac no actiu ]
  118. ↑ Allee , W. C.. Animal life and social growth . Baltimore: The Williams & Wilkins Company and Associates, 1932.  
  119. ↑ Weltzin , J. F.; Belote , R. T.; Williams , L. T. [ et al ]. ≪ Authorship in ecology: attribution, accountability, and responsibility ≫. Frontiers in Ecology and the Environment , 4, 8, 2006, pag. 435?441. DOI : 10.1890/1540-9295(2006)4[435:AIEAAA]2.0.CO;2 .
  120. ↑ McIntosh , R. P. ≪ Citation Classics of Ecology ≫. The Quarterly Review of Biology , 64, 1, 1989, pag. 31?49. DOI : 10.1086/416129 .
  121. ↑ 121,0 121,1 Ghilarov , A. M. ≪ Vernadsky's Biosphere Concept: An Historical Perspective ≫. The Quarterly Review of Biology , 70, 2, 1995, pag. 193?203. DOI : 10.1086/418982 .
  122. ↑ Ito , Y. ≪Development of ecology in Japan, with special reference to the role of Kinji Imanishi≫. Journal of Ecological Research , 6, 2, 1991, pag. 139?155. DOI : 10.1007/BF02347158 .
  123. ↑ "Filosofia de les Ciencies" a springer.com

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Ecologia


Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ecologia&oldid=33247676 ≫