El
Ducat d'Aquitania
fou una jurisdiccio feudal de
Franca
. Inicialment districte militar regit per un dels comtes, va derivar al segle
ix
cap a un poder feudal hereditari.
Amb els merovingis fou un ducat. Desideri, duc vers el
574
, fou lleial a
Khilperic
de
Neustria
, i el
584
, a la mort del rei, va donar suport a
Gondobald
, pretes fill de
Clotari I
(ex rei de
Soissons
) que estava refugiat a la cort de l'
Imperi Roma d'Orient
i havia retornat a reclamar els seus drets, i que va obtenir tambe el de molts altres nobles com Gontra Boso, suposat duc d'
Alvernia
; Gondobald es va proclamar rei a Aquitania a la ciutat de Brive, pero derrotat a Lio, la rebel·lio es va acabar i molts dels nobles revoltat van ser executats (Gontra Boso va fugir); Desideri va ser perdonat per
Fredegunda
pero a l'any seguent va voler ampliar els seus dominis cap a la
Septimania
visigoda, que s'havia revoltat, i va morir en un combat a
Carcassona
el
587
.
Regne d'Aquitania
[
modifica
]
El
628
fou erigida en regne per a
Caribert II
, fill de
Clotari II
, que va establir la capital a
Tolosa
i es va casar amb Gisela, la filla del duc de Gascunya. El
631
el va succeir el seu fill
Khilperic
, encara al bressol, que fou assassinat segurament per instigacio de
Dagobert
d'Austrasia, pero un suposat Bogis o Boggis, germa petit de Khilperic, i el seu germa encara mes petit Betran, foren reconeguts duc (vers 636 o 637). Sembla demostrat que aquestos ducs no van existir i que la carta d'Alao es falsa i per tant la situacio a Aquitania vers 640 a 660 es desconeguda.
Ducat d'Aquitania
[
modifica
]
Van ser despres ducs el tolosa Felix (vers 660-673) i Llop I de possible origen basc, un dels seus fidels. A Llop I el va succeir
Eudes I
o Odo I, segurament el seu fill, que vers el
692
no reconeixia cap autoritat i va fer expedicions a la Septimania visigoda; aliat a Neustria contra Austrasia, Odo el Gran va ser reconegut com a rei per Khilperic II, en canvi d'una vassalitat nominal; enfrontat a Carles Martell, fou derrotat (719) i va signar la pau (720). El 9 (o 10) de juny de
721
, Eudes va guanyar la batalla de
Tolosa
contra els arabs, ambe un fort ajut de tropes bascones; fou la primera victoria major d'un sobira crestia contra els musulmans. El Papa va celebrar la victoria amb presents, va declarar el duc-rei d'Aquitania campio de Cristianisme i va solidificar la seva independencia.
El 725 va pactar amb el vali berber Othman ibn Naissa "
Munuza
" (hi ha diversas versions de la fi de la vida de Munuza) una treva, maridant la seva filla Lampegia amb ell, i va tornar a lluitar contra Carles Martell amb el que altre cop va fer la pau; el 730 els arabs van canviar la seva politica contra Franca i van envair el pais, i Eudes va quedar neutral, pel fet del seu acord amb Munuza; aixo va causar la furia de Carles Martell que va trencar la treva i va envair Aquitania el 731 al mateix temps que els arabs, que tambe van trencar la treva a causa del suport d'Eudes al rebel vali de Narbona, l'anomenat Munuza. Amenacats tambe els francs pels musulmans, Eudes i Carles Martell van pactar, cosa que no permetia el manteniment de la independencia aquitana.
Carles Martell
i Eudes van guanyar l'anomenada
Batalla de Tours
o batalla de Poitiers (
732
) que va posar fi a les incursions musulmanes. Eudes o Odo va morir vers el
735
i el va succeir el seu fill Hunald associat amb sa germa Ato. Carles Martell va reconeixer a Hunald com a duc pero aquest es va revoltar el
741
i derrotar va haver de fugir a Gascunya el
742
; va passar a l'ofensiva el
743
pero el
744
fou derrotat; va fer treure els ulls a sa germa Ato pero es va haver de sotmetre el
745
, retirant-se a un monestir pero deixant el seu fill Waifre com a duc, reconegut pel majordom merovingi
Pipi el breu
, fill i successor de Carles Martell. La pau va durar fins al
761
, any en que Waifre es va revoltar; la guerra va durar set anys i el
768
Waifre fou assassinat suposadament per un emissari de Pipi el breu i el ducat fou incorporat a la Neustria. Uns mesos despres Hunald II, fill de Waifre, es va revoltar pero el
769
fou derrotat per
Carlemany
i va haver de fugir a Gascunya; el duc gasco Llop el va entregar a Carlemany i va rebre el titol de duc d'Aquitania; pero un tal Eudes II, potser fill o germa d'Hunald, va seguir la lluita i al morir el
776
el seu fill Ato, fins que el
778
Carlemany va deixar el pais pacificat i va declarar abolit el ducat.
Aquitania fou erigida en regne per Carlemany pel seu fill Lluis el Piados el
781
. L'administracio reial corresponia a Lluis pero el regne formava part del districte militar de
Tolosa
, i els comtes de Tolosa foren els ducs d'Aquitania que incloia
Septimania
, separada el
816
. Els successius comtes de Tolosa, legitimistes, foren ducs d'Aquitania fins que el
835
fou adjudicada a
Bernat de Septimania
. A la seva caiguda el
844
el seu fill es va mantenir com a comte de Tolosa (i duc) per desig del rei d'Aquitania Pipi II. La
revolta d'Aquitania
(que amb Pipi I i Pipi II s'havia produit sovint (vegeu
Regne d'Aquitania
) va culminar el
849
quan el magnat Fredol va entregar el comtat de Tolosa i en va ser nomenat comte i
de facto
duc d'Aquitania. El
852
Rainulf I fill de
Gerard d'Alvernia
i cosi de
Bernat de Gotia
va rebre la investidura fins que cap al
866
fou donat a
Bernat Plantapilosa
en el curs de la reorganitzacio d'honors del periode anomenat dels tres Bernats. A la mort de Plantapilosa el
886
, el seu fill Guillem el Piados d'Alvernia i el comte de Poitou, Rainulf II (fill de Rainulf I), es van disputar el titol. El primer es va afermar a la mort del segon el
918
, pero amb l'extincio de la linia amb
Acfred
cap al
928
, Ebles Manser, comte de
Bordeus
i
Poitou
, fill de Rainulf II es va consolidar com a duc. El
934
el comte de Tolosa va assolir el titol ducal, pero a la seva mort el
950
, el seu successor Guillem Tallaferro ja gairebe el va abandonar i el
979
va quedar en mans de Guillem Brac de ferro comte de Poitou, de la linia de Ebles Manser. A la mort de l'ultim duc i comte d'aquesta linia, Guillem XII d'Aquitania, el
1137
, la seva filla Leonor es va casar amb el rei Lluis VI de Franca, pero el
1152
el matrimoni fou anul·lat i es va casar llavors amb el seu rival
Enric II d'Anglaterra
. Els reis d'Anglaterra foren ducs d'Aquitania, que mes tard van anomenar Guyena, fins que el
1449
va acabar la conquesta francesa confirmada pel final de la
Guerra dels Cent Anys
el
1453
. El
1472
el rei de Franca va recrear el ducat de'Aquitania (o Guyena) pel seu germa duc de Berri, pero a la seva mort, el
1484
va tornar a la corona.
Llista de ducs
[
modifica
]