La dreta es un conjunt de filosofies i ideologies politiques , que poden anar de l' extrema dreta al centredreta, que s'oposen a l' esquerra politica i que tenen en comu defendre la llibertat de mercat amb la minima intervencio del govern i de l' Estat , ja que, per a ells, el mercat sol s'organitza de la millor manera possible. Solen reivindicar majors llibertats, drets i beneficis economics per als propietaris d' empreses i terratinents , ja que des d'un punt de vista de dretes son els que creen la riquesa per a la resta dels ciutadans. Les persones de dretes solen estar convencudes que el sector public ha de gestionar-se amb l'objectiu del maxim benefici economic, i no social , i que aixo nomes ho saben fer be els empresaris.

Aquesta accepcio es deu al fet que, en l'Assemblea Constituent que es va formar a Franca despres de la Revolucio Francesa , els constituents mes radicals, els jacobins , que propugnaven la transformacio de la monarquia constitucional en una republica, ocupaven el canto esquerre de l' hemicicle legislatiu, els altres, el canto dret. ^[1] Els termes dreta i esquerra , utilitzats en la practica parlamentaria , passarien a considerar-se categories primordials de la identitat politica a inicis del segle  xx . ^[2]

Tradicionalment son contraris als impostos i favorables a reduir-los al maxim, en especial els proporcionals i els progressius , com l' impost sobre la renda . Tambe s'oposen als bonus, mallus, i politiques d'igualtat de qualsevol mena. Solen, en canvi, promoure les privatitzacions i defensar, i ser defensats, per les patronals . A Europa tradicionalment la dreta politica esta associada a una mentalitat conservadora pel que fa a la familia (s'oposa a l' avortament , a les relacions homosexuals , a les families monoparentals, etc.), la religio i les questions socials en general. Tambe a Europa, i sobretot les dretes mes extremes, sovint estan associades al nacionalisme (tot i que tambe existeix nacionalisme d'esquerres) i al centralisme (l'esquerra sol ser en canvi mes localista , i algunes vegades poden ser titllades de regionalistes).

Politicament , al mon occidental , els partits o grups de pressio es poden dividir en dues branques: dreta i esquerra. Aquesta concepcio es molt etnocentrica , ja que es refereix a la situacio europea i no es traslladable a altres zones del mon . S'associa la dreta als partis conservadors, defensors del neoliberalisme i democristians. Acostuma a defensar una moral tradicional de base judeo cristiana i minim intervencionisme economic de l' Estat .

Vegeu tambe [ modifica ]

• Dreta alternativa

Referencies [ modifica ]

Viccionari