El dret canonic (del grec kanon/κανον  : regla, norma o mesura) es una ciencia juridica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual es estudiar i desenvolupar la regulacio juridica de l' Esglesia . Amb aquesta definicio s'engloben tres conceptes que han generat controversia sobre la seva consideracio al llarg de la Historia fins avui en dia: la seva finalitat, el seu caracter juridic i la seva autonomia cientifica. ^[1]

Esglesia catolica [ modifica ]

Article principal: Codi de Dret Canonic

L' Esglesia catolica s'autocompren com una comunitat que solament a la llum de la fe pot percebre's en tota la seva realitat, car es constitueix d'un element divi i un element huma. Es evident que com a realitat visible i social, subjecta al temps i a l'espai, esta dotada des dels seus inicis d'una organitzacio propia i d'un ordenament juridic especific.

Aquest sistema de Dret es normalment conegut com a Dret canonic, fent al·lusio a una de les seves principals fonts normatives: els canons o acords conciliars .

El Dret canonic constitueix un ordenament juridic ple, es a dir, amb tots els elements necessaris. Compta amb els seus propis tribunals , advocats , jurisprudencia , dos codis completament articulats i fins i tot amb principis generals del dret .

Els canons dels concilis es complementen amb decrets papals , i junts es recullen en recopilacions com el Liber Extra (1234), el Liber Sextus (1298) i les "Clementines" (1317). Entre 1140 i 1142 , Gracia va redactar la Concordia discordantium canonum , mes coneguda com a Decret de Gracia , una obra que tracta de conciliar tots els canons existents des de segles anteriors, molts d'ells oposats entre si.

Posteriorment, es va formar una col·leccio denominada Corpus Iuris Canonici , que incloia les sis principals obres canoniques oficials i particulars, compostes entre 1140 i 1503 , que va ser aplicada fins a la promulgacio del Codi de Dret Canonic de 1917 .

En el segle  xx s'inicia un proces de codificacio formal per mitja de recopilacio del ja extens cos de normes que era complex i dificil d'interpretar. Encara que la recopilacio del dret positiu vigent va comencar en el pontificat de Pius X , el primer Codi de Dret Canonic es va promulgar per Benet XV el 1917 . Aquest fet es considerat l'esdeveniment intraeclesial mes important d'aquest pontificat, perque el Codi es va constituir com un element basic de l'organitzacio de l' Esglesia Catolica .

El Codi de Dret Canonic ( Codex Iuris Canonici en llati ) que regeix actualment, va ser promulgat pel Papa Joan Pau II el 25 de gener del 1983 . ^[2] Consta de set llibres, que tracten dels seguents assumptes: Normes Generals, el Poble de Deu, la funcio d'ensenyar de l'Esglesia, les funcions de santificar a l'Esglesia, els bens temporals de l'Esglesia, les sancions en l'Esglesia i els processos.

Aquest Codi de dret canonic solament estava en vigor per a l' Esglesia Catolica de ritu llati . En l'ambit de les Esglesies Catoliques sui iuris de ritus orientals es va comencar la codificacio el 1917 , pero no es va arribar a acabar; solament es van promulgar algunes parts abans de la convocatoria del Concili Vatica II . Una vegada promulgat el Codi llati el 1983 , es va comencar la codificacio oriental que va acabar el 1990 , promulgant el Codi dels Canons de les Esglesies Orientals (Codex Canonum Ecclesiarum Orientalium).

El Dret canonic pot dividir-se en diferents branques: Dret canonic constitucional, Dret canonic fonamental, Dret canonic administratiu, Dret canonic penal, Dret canonic processal, Dret canonic sacramental, Dret canonic matrimonial,etc.

Esglesia ortodoxa [ modifica ]

La tradicio cristiana ortodoxa es generalment menys legalista, i tracta els canons mes com a normes orientatives i no tant com a lleis absolutes, ajustant-les d'aquesta manera a les circumstancies locals i culturals. Alguns academics argumenten que, si els Concilis ecumenics haguessin volgut que els canons fossin tractats com a lleis , els haurien denominat nomoi/νομοι (lleis) en comptes de kanones/κανονε? (canons).

Els Ortodoxos de parla grega han recopilat canons comentats en una obra denominada Pedalion/Πεδαλιον (dita aixi per la seva finalitat de "dirigir" l'Esglesia). No obstant aixo, no es tracta d'una codificacio, sino d'una mera compilacio del costum i de la interpretacio dels canons.

Esglesies anglicanes [ modifica ]

En l' Esglesia d'Anglaterra , les corts eclesiastiques que abans decidien gran quantitat d'assumptes com ara matrimonis, divorcis, testaments, o difamacions, encara tenen jurisdiccio per a alguns assumptes relacionats amb l'Esglesia (per exemple, disciplina del clergat , temes de propietat eclesiastica o temes relacionats amb esglesies en el sentit immobiliari). El seu estatus separat es remunta al segle  xii , quan els normands les van separar de les corts mixtes que utilitzaven els saxons .

En contrast amb els altres sistemes juridics anglosaxons, la llei que es fa servir en temes eclesiastics es en part similar al Dret continental , i es regeix fortament pel que estableixen les lleis. Despres de la Reforma Protestant , les corts eclesiastiques a Anglaterra es van convertir en corts adscrites a la corona. Enric VIII d'Anglaterra es va fer carrec de la legislacio en aquesta materia i va sorgir un cos especific de lletrats per als temes regits pel dret canonic. Mes endavant, a mitjan segle  xix . es va reduir en gran manera la jurisdiccio d'aquests tribunals.

Altres esglesies anglicanes (per exemple, l' Esglesia Episcopal dels Estats Units d'America , o l' Esglesia Anglicana del Canada ) encara funcionen mitjancant els seus sistemes privats de dret canonic.

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Dret canonic

• Ius Canonicum - Informacio de Dret canonic
• Text complet: Codigo de derecho canonico (castella) , Versio del 25 de gener de 1983, del vatica
• Facultat de Dret Canonic- Universitat de Navarra