Douglas Hyde

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaDouglas Hyde

(1912) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (en) Douglas Ross Hyde Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1860 Modifica el valor a Wikidata
Castlerea (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort 12 juliol 1949 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Dublin (Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Pneumonia Modifica el valor a Wikidata
1r President d'Irlanda
25 juny 1938 ? 24 juny 1945 ? Sean T. O'Kelly  →
Senador d'Irlanda
27 abril 1938 ? 4 maig 1938
Legislatura: 2nd Seanad (en) Tradueix

Circumscripcio electoral: membres nominats del Seanad Eireann
Senador d'Irlanda
4 febrer 1925 ? 6 desembre 1925
Legislatura: 1st Seanad (en) Tradueix

President National Literary Society
1894 ? 1895
President Lliga Gaelica
1893 ? 1915 ? Eoin MacNeill  →
President Irish Texts Society (en) Tradueix
Fundador Lliga Gaelica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Trinity College
Universitat Reial d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Linguistica , gaelic irlandes , politica i traduccio Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio politic , professor d'universitat , linguista , escriptor , poeta , traductor , historiador Modifica el valor a Wikidata
Partit Sinn Fein Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localitzacio dels arxius
Familia
Conjuge Lucy Cometina Kurtz (1893–1937) Modifica el valor a Wikidata
Fills Nuala Hyde , Una Hyde Modifica el valor a Wikidata
Pares Arthur Hyde Modifica el valor a Wikidata  i  Elizabeth Oldfield Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: afe6e17d-1d58-4e8e-8fa6-7ae767370a35 Discogs: 3676623 IMSLP: Category:Hyde,_Douglas Goodreads character: 1005748 Find a Grave: 5859255 Project Gutenberg: 36019 Modifica el valor a Wikidata

Douglas Hyde ( Castlerea ,   17 de gener de 1860   - Dublin ,   12 de juliol de 1949 ) fou un escriptor i politic irlandes, primer President d'Irlanda .

Biografia [ modifica ]

Hyde va neixer a Longford House a Castlerea, comtat de Roscommon , [1] mentre la seva mare, Elizabeth (de soltera Oldfield; 1834?1886), feia una visita curta. El seu pare, Arthur Hyde, la familia del qual era originaria de Castlehyde prop de Fermoy , comtat de Cork , va ser rector de l'Esglesia d'Irlanda de Kilmactranny, comtat de Sligo , de 1852 a 1867, i va ser aqui on Hyde va passar els seus primers anys. Arthur Hyde i Elizabeth Oldfield es van casar al comtat de Roscommon, el 1852, i van tenir tres fills mes: Arthur Hyde (1853?79 al comtat de Leitrim), John Oldfield Hyde (1854?96 al comtat de Dublin) i Hugh Hyde (1856). [2]

Hyde, endemes del gaelic, parlava frances , llati , alemany , grec i hebreu . Des del 1883 estudia l'antic gaelic al Trinity College de Dublin. El 1893 participa en la fundacio de la Conradh na Gaeilge ( Lliga Gaelica ), per a salvar la llengua de la seva desaparicio, i fou el primer professor d'irlandes a la Universitat el 1909 . [3] Alli contacta amb Patrick Pearse , Eamon de Valera (casat amb la professora d'irlandes Sinead Flanagan ), Michael Collins , i Ernest Blythe . Incomode davant la creixent polititzacio del moviment, Hyde va renunciar a la presidencia el 1915. El va succeir el cofundador de la Lliga, Eoin MacNeill . [4] [5]

Tot i que no fou molt actiu en politica (no va mantenir cap relacio amb el Sinn Fein ) i el moviment independentista. Va ser elegit membre de Seanad Eireann, la cambra alta de l'Oireachtas (parlament) de l'Estat Lliure d'Irlanda, en eleccions parcials el 4 de febrer de 1925, en substitucio de Sir Hutcheson Poe. [6]

A les eleccions al Seanad de 1925, Hyde va col·locar el 28e dels 78 candidats, amb 19 escons disponibles. La Societat de la Veritat Catolica es va oposar a ell pel seu protestantisme i va donar a coneixer el seu suposat suport al divorci. Els historiadors han suggerit que la campanya de la CTS va ser ineficac [7] i que els defensors de la llengua irlandesa van tenir un mal rendiment, i tots els avalats per la Lliga Gaelica van perdre. [8] [9]

El 1937 fou elegit president d'Irlanda a proposta de tots els partits, i ocupa el carrec fins al 1945. Escrivi estudis literaris i obres en irlandes amb el pseudonim An Craoibhin Aoibhinn (La bella branca). [10]

Obres [ modifica ]

  • The Love Songs of Connacht (1893)
  • A Literary History of Ireland (1899)
  • Leabhar Sgeuluigheachta (1899)
  • An sgeuluipde Gaodhalach (1890-1901)
  • Ubha nem chraoibh (1901)
  • Casadh an tSugain (El retorcament de la corda de palla, 1901) obra de teatre.

Referencies [ modifica ]

  1. Longford House, Longford, Castlerea, Roscommon ≫ (en angles). buildingsofireland.ie . National Inventory of Architectural Heritage. [Consulta: 11 marc 2023].
  2. McTernan , John C. Worthies of Sligo, Profiles of Eminent Sligonians of Other Days . Sligo: Avena Publications, 1994. ISBN 0-85342-503-5 .  
  3. O Corrain , Donnchadh. ≪ Douglas Hyde ≫. University College Cork, Multitext Project in Irish History. Arxivat de l' original el 1 October 2011. [Consulta: 10 abril 2010].
  4. Ryan , John ≪Eoin Mac Neill 1867?1945≫. Irish Province of the Society of Jesus , vol. 34, 136, December 1945, pag. 433?448. JSTOR : 30100064 . , pp. 439?40
  5. Grote , Georg. Torn Between Politics and Culture: the Gaelic League, 1893?1993 . Munster: Waxman, 1994, p. 120. ISBN 3-89325-243-6 .  
  6. Douglas Hyde ≫. Oireachtas Members Database . Arxivat de l' original el 7 November 2018. [Consulta: 10 gener 2013].
  7. O'Sullivan , Donal. The Irish Free State and its Senate: A Study in Contemporary Politics . London: Faber & Faber , 1940.  
  8. O'Sullivan , Donal. The Irish Free State and its Senate: A Study in Contemporary Politics . London: Faber & Faber , 1940.  
  9. Coakley , John ≪Ireland's Unique Electoral Experiment: The Senate Election of 1925≫. Irish Political Studies , vol. 20, 3, September 2005, pag. 231?269. DOI : 10.1080/07907180500359327 .
  10. The Irish Times , 27 June 1938.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Douglas Hyde