De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
El
Douglas DC-8
es un
avio
quadrireactor
de
fuselatge estret
fabricat per l'empresa estatunidenca
Douglas Aircraft Company
entre el 1958 i el 1972.
[1]
Encara que sorti al mercat despres del
Boeing 707
, amb el qual competia, el DC-8 mantingue la posicio robusta de Douglas en el mercat d'
avions de passatgers
.
Disseny i desenvolupament
[
modifica
]
Douglas Aircraft Company va comencar a buscar als principis dels anys 50 un successor pel
Douglas DC-7
per tal de mantenir una bona posicio dins el mercat d'avions de passatgers, competint sobretot amb
Lockheed
i
Boeing
. Douglas va arribar a la conclusio que, el futur del mercat d'avions comercials, estava en avions de reaccio per a llargues distancies i, el 7 de juny de 1955, va decidir construir i certificar el DC-8, publicant els detalls l'agost d'aquell mateix any.
[2]
El disseny original era un monopla d'ala baixa amb una
fletxa
de 30°, menor que la del
Boeing 707
, i quatre
reactors
Pratt & Whitney JT3C
en suports sota les ales.
Pan American
va ser la primera companyia a fer comanda de 20 unitats, seguida per
United Airlines
i
National Airlines
entre d'altres.
[2]
Despres de diferents versions, les vendes de DC-8 continuaven per sota de les del Boeing 707 perque els fuselatges de les series 10 a la 50 variaven molt poc i aixo els feia poc flexibles per a complir les variades exigencies de les companyies aeries. Tots aquests problemes van fer que Douglas es decidis per fer la serie 60 que presentaria diferents combinacions de longitud del fuselatge, carrega util i abast.
[2]
L'aparicio de la serie 60 va provocar un ressorgiment de comandes pel DC-8 fins que la produccio arriba a la seva fi el maig de 1972,
[2]
quan l'avio comenca a ser substituit per models de
fuselatge ample
mes grans,
[3]
incloent-hi el
Boeing 747
, el
McDonnell Douglas DC-10
i el
Lockheed L-1011 TriStar
.
A finals de 2014 encara quedaven algunes unitats de DC-8 series 60 i 70 en servei com a
avions de carrega
.
[3]
- DC-8 serie 10
: Model inicial per a linies interiors amb motors
Pratt & Whitney
JT3C.
[2]
- DC-8 serie 20
: Canvi de motoritzacio del model anterior a un
Pratt & Whitney JT4A
.
[2]
- DC-8 serie 30
: Model intercontinental amb motors Pratt & Whitney JT4A i mes capacitat de combustible.
[2]
- DC-8 serie 40
: Canvi de motoritzacio del model anterior a un
Rolls-Royce Conway
.
[2]
- DC-8 serie 50
: Variant de la serie 30 amb
turboventiladors
Pratt & Whitney JT3D
.
[2]
- DC-8 serie 50 Jet Trader
: Variant mixta de carrega i passatge amb una porta lateral de carrega i sol reforcat.
[2]
- DC-8 serie 60
: Variants amb diferents longituds, pesos i capacitat de combustible. El DC-8-62 va ser l'avio comercial amb mes abast del seu temps.
[3]
- DC-8 serie 70
: Actualitzacions fetes l'any 1979 a la serie 60 per Cammacorp, associada a Douglas, canviant els motors per uns de mes potents i silenciosos, el
CFM International CFM56
.
[2]
Especificacions DC-8-71
[
modifica
]
Dades de
El gran mundo de la aviacion civil
[3]
Caracteristiques generals
- Tripulacio:
4
- Capacitat:
Fins a 259 passatgers en classe unica
- Longitud:
57,22 m
- Envergadura
:
43,36 m
- Alcada:
12,93 m
- Pes maxim d'enlairament:
147.415 kg
- Motor:
4×
CFM International CFM56-2-1C
, 108 kN cada un
Rendiment
- Velocitat maxima:
965 km/h
- Abast:
7.485 km
- ↑
Cearley, George Walker.
The Douglas DC-8: A Pictorial History
. Dallas: G.W. Cearley, Jr., 1992.
- ↑
2,00
2,01
2,02
2,03
2,04
2,05
2,06
2,07
2,08
2,09
2,10
Swamborough
, Gordon;
Green
, William.
Guia ilustrada de los aviones de linea y companias aereas.
(en castella). Madrid: San Martin, 1982, p. 150-153.
ISBN 8471402157
.
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
Eden
, Paul E.
El gran mundo de la aviacion civil
(en castella). Arganda del Rey: Edimat Libros, S.A., 2015, p. 86-89.
ISBN 9788497942584
.
