De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Els paisos en verd permeten la ciutadania multiple i els que estan en vermell no. En gris estan els paisos dels quals no existeix informacio. En molts paisos la situacio es mes complicada que un "Si" o un "No".
La
ciutadania multiple
es l'estatus d'una persona que es considerada
ciutadana
segons les lleis de mes d'un
estat
independent. Les ciutadanies multiples existeixen perque diferents estats fan us de requeriments de ciutadania diferents pero no mutuament exclusius. Cada estat estableix els seus propis criteris per a ostentar la ciutadania. Alguns estats atorguen la ciutadania automaticament al naixement a persones el pare o mare dels quals en son ciutadans (
Ius sanguinis
) o a qualsevol persona que hagi nascut al seu territori (
Ius soli
), o mitjancant el matrimoni a persones que n'ostenten la ciutadania (
juri matrimoni
). Altres nacions atorguen el dret a la ciutadania per als fills dels ciutadans sota algunes circumstancies en particular. A mes a mes, la ciutadania pot atorgar-se per
naturalitzacio
. Tan bon punt la ciutadania ha estat atorgada, l'estat que l'ha atorgada pot o no considerar la renuncia voluntaria com a valida.
Alguns estats consideren que les ciutadanies multiples no son beneficioses i hi han legislat en contra; per exemple, mitjancant la perdua automatica de la ciutadania si una d'altra s'adquireix voluntariament (com ara a
Malaisia
, la
Republica Popular de la Xina
, l'
Azerbaidjan
,
Dinamarca
, el
Japo
o l'
India
) o mitjancant l'aplicacio de penes criminals per fer us d'una altra ciutadania (com a l'
Arabia Saudita
). D'altres, per contra, permeten l'us de dues o mes ciutadanies.
La doble ciutadania sorgeix quan, en 1919, les
dones
s'emancipen als
Estats Units d'America
. El de no estar subordinada legalment a cap home va plantejar un problema davant la possibilitat de matrimonis entre gent amb diferents ciutadanies.
[1]
Com a resposta, la
Societat de Nacions
va acordar la doble ciutadania a aquestes dones, dret que progressivament s'ampliaria a totes les persones conforme els homes comencaren a demandar-ho tambe.
[1]
