Actualment la
divisio administrativa d'
Irlanda del Nord
consisteix en 26 districtes per a finalitats d'administracio i govern local. Els districtes van ser implantats en
1973
per substituir el sistema de comtats administratius creat en
1898
.
Un llei del govern local d'Irlanda aprovat pel
parlament del Regne Unit
en
1898
(
Local Government Act 1898 - 61 & 62 Vict. c. 37
) va ser el marc inicial per a l'establiment d'un sistema de govern local a Irlanda (similar al que va ser creat a
Gran Bretanya
) i la formacio dels comtats administratius i els seus estatuts en tota l'illa. Els sis comtats administratius establits en l'actual Irlanda del Nord, corresponien exactament als comtats tradicionals existents en l'epoca. Tambe foren creades dues ciutats amb estatut de comtat (
county boroughs
),
Belfast
i
Derry
.
En l'inici del segle
xx
, tota l'illa d'
Irlanda
pertanyia al
Regne Unit
. Diverses vegades els irlandesos van discutir i van lluitar per la independencia. Finalment, el
6 de desembre
de
1921
s'aprova el
Tractat Angloirlandes
. Actualment Irlanda es un pais independent pertanyent al
Regne Unit
(
dominion status
), i als 6 comtats del nord, de majoria
protestant
, se'ls va permetre prendre les seves propies decisions. El nou pais va passar a ser anomenat
Estat Lliure d'Irlanda
(
angles
:
Irish Free State
,
gaelic irlandes
:
Saorstat Eireann
). El
12 de desembre
de
1922
, els sis comtats del nord (actual Irlanda del Nord) van votar i van decidir tornar al
Regne Unit
.
La separacio d'Irlanda del Nord de la
Republica d'Irlanda
va dividir la provincia historica d'
Ulster
en dues parts: la major (amb 6 comtats en l'epoca de separacio) i l'actual
Irlanda del Nord
i la menor (3 comtats), son actualment dues parts discontinues de la Republica d'Irlanda. Per contra, Irlanda del Nord es frequentment esmentada com
Ulster
o
provincia del Regne Unit
; aquests termes poden causar confusio, una vegada que una part de la provincia historica de l'Ulster es fa part de la Republica d'Irlanda.
La mesura actual del govern local d'Irlanda del Nord, amb 26 districtes, va ser establerta en
1973
per 2 actes del govern local d'Irlanda del Nord aprovat pel
parlament del Regne Unit
en
1971
i
1972
. Aquesta mesura substitueix el sistema de comtats administratius establerts en
1898
.
Comtats tradicionals i administratius d'Irlanda del Nord (en rosat).
Els sis comtats tradicionals i antics comtats administratius d'Irlanda del Nord eren:
- Comtat de Fermanagh
- Comtat de Tyrone
- Comtat de Derry
- Comtat d'Antrim
- Comtat de Down
- Comtat d'Armagh
Per a finalitats administratives, existien a mes dues ciutats amb estatut de comtat (
county-borough
), Belfast i Derry.
Els comtats administratius ja no son usats per a finalitats de govern local o administratiu i nomes s'usen amb prou feines per a algunes finalitats especifiques. Per a finalitats administratives van ser creats en
1973
, els 26
districtes
.
Els 26 districtes d'Irlanda del Nord son:
El model actual de govern local a Irlanda del Nord, amb 26 consells locals es va establir el 1973 amb la
Llei de Govern Local d'Irlanda del Nord (Limits) de 1971
i
Llei de Govern Local d'Irlanda del Nord de 1972
per reemplacar el sistema anterior establert per la
Llei de Govern Local d'Irlanda de 1898
. El sistema es basa en les recomanacions de l'Informe Macrory, de juny de 1970, el que pressuposa l'existencia del
Govern d'Irlanda del Nord
perque actui com una autoritat a nivell regional.
[1]
De 1921 a 1973, Irlanda del Nord estava dividida en sis
comtats administratius
(subdividits en
urbans i rurals
) i dos
county boroughs
. Els comtats i ciutats- comtat segueixen existint als efectes de l'
lloctinencia
i
shrievalty
.
[2]
Aquest sistema, amb l'abolicio dels districtes rurals, segueix sent el model de govern local a la
Republica d'Irlanda
.
Els consellers son elegits per a un mandat de quatre anys sota el sistema de
vot unic transferible
(STV). Les ultimes eleccions es van dur a terme el maig de 2011 i es tornaran a convocar el maig de 2015. Per a ser elegible, un candidat a conseller ha de reunir els requisits:
A mes, ha de:
- ser un elector local de districte, o
- tenir, durant la totalitat dels dotze mesos anteriors a l'eleccio, terres en propietat o en ocupacio al districte, o be residir o treballar al districte.
Els resultats de les darreres eleccions, celebrades el 5 de maig de 2011, foren:
[3]
|
|
Partit
|
Escons obtinguts
|
Canvi des de
2005
|
%
|
Canvi des de
2005
|
|
|
DUP
|
175
|
-3
|
27,2%
|
-2,4%
|
|
|
Sinn Fein
|
138
|
+9
|
24,8%
|
+1,5%
|
|
|
UUP
|
99
|
-16
|
15,2%
|
-2,7%
|
|
|
SDLP
|
87
|
-14
|
15,0%
|
-2,4%
|
|
|
Alliance
|
44
|
+14
|
7,4%
|
+2,5%
|
|
|
Traditional Unionist Voice
|
6
|
+6
|
2,0%
|
+2,0%
|
|
|
Green (NI)
|
3
|
?
|
1,0%
|
+0,1%
|
|
|
PUP
|
2
|
?
|
0,6%
|
-0,1%
|
|
|
UKIP
|
1
|
+1
|
0,4%
|
+0,4%
|
|
|
Altres Partits
|
0
|
-3
|
1,3%
|
-0,1%
|
|
|
Independent
|
27
|
+6
|
5,1%
|
+1,6%
|
|
|
TOTAL
|
582
|
|
|
|
Enllacos externs
[
modifica
]