Planol dels
districtes de Barcelona
vigents
Els
districtes de Barcelona
son la demarcacio administrativa en que s'estructura l'organitzacio municipal de
Barcelona
. Actualment la ciutat esta dividida en deu districtes, aprovats l'any
1984
i que responen a criteris historics i funcionals.
Cada districte se subdivideix en
barris
, amb caracter d'unitat administrativa. En alguns casos, els barris administratius son l'agrupacio de diversos barris historics mes petits. La delimitacio vigent en setanta-tres barris fou adoptada el
2006
.
La divisio administrativo-territorial en districtes subdividits en barris fou introduida el
1847
, pero la delimitacio d'uns i altres ha anat variant.
Institucions i competencies
[
modifica
]
Els districtes municipals tenen autonomia i capacitat de decisio i de gestio economica. Es regeixen per un Consell Municipal de Districte que coordina els serveis i bens del districte.
Cada Consell Municipal de Districte representa un districte i esta integrat per 15 consellers o conselleres nomenats per l'
alcalde de Barcelona
; cada partit politic hi es representat segons els seus resultats electorals al districte.
La Comissio de Govern de cada districte es presidida pel regidor o regidora i te la funcio d'organ executiu.
[1]
El regidor de Districte es elegit directament per l'alcalde i, per tant, no sempre te el mateix color politic que el Consell Municipal de Districte.
Els 10 districtes i 73 barris
[
modifica
]
Districtes i barris de Barcelona
(2021)
| Num.
|
Districte
|
Imatge
|
Superficie km²
[2]
|
Poblacio
(2021)
[3]
|
Densitat
hab/km²
|
Barris
[4]
|
Regidor/a
[5]
|
| Num
|
Nom
|
Poblacio
|
Superficie
(
ha
)
|
| 1
|
Ciutat Vella
|
|
4,11
|
109.672
|
26.684,2
|
1
|
El Raval
|
48.688
|
110
|
Albert Batlle
(
PSC
)
|
| 2
|
El Gotic
|
22.850
|
81,6
|
| 3
|
La Barceloneta
|
15.125
|
109,5
|
| 4
|
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
|
23.009
|
111
|
| 2
|
Eixample
|
|
7,46
|
269.349
|
36.105,8
|
5
|
Fort Pienc
|
33.445
|
92,9
|
Jordi Valls
(
PSC
)
|
| 6
|
Sagrada Familia
|
52.164
|
104,2
|
| 7
|
Dreta de l'Eixample
|
44.088
|
212
|
| 8
|
L'Antiga Esquerra de l'Eixample
|
43.046
|
122,8
|
| 9
|
La Nova Esquerra de l'Eixample
|
57.906
|
134,1
|
| 10
|
Sant Antoni
|
38.700
|
80,4
|
| 3
|
Sants-Montjuic
|
|
22,68
|
187.026
|
8.246,3
|
11
|
El Poble Sec
|
40.204
|
458,5
|
Raquel Gil
(
PSC
)
|
| 12
|
la Marina del Prat Vermell
|
1.356
|
1.403,40
|
| 13
|
la Marina de Port
|
31.092
|
126,9
|
| 14
|
la Font de la Guatlla
|
10.239
|
29,7
|
| 15
|
Hostafrancs
|
16.102
|
41
|
| 16
|
la Bordeta
|
19.451
|
57,2
|
| 17
|
Sants-Badal
|
24.903
|
41,5
|
| 18
|
Sants
|
43.679
|
109,5
|
| 4
|
Les Corts
|
|
6,02
|
81.576
|
13.550,8
|
19
|
les Corts
|
45.943
|
141
|
David Escude
(
PSC
)
|
| 20
|
la Maternitat i Sant Ramon
|
23.825
|
191,5
|
| 21
|
Pedralbes
|
11.808
|
268,5
|
| 5
|
Sarria-Sant Gervasi
|
|
19,91
|
149.201
|
7.493,8
|
22
|
Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
|
4.760
|
1.132,90
|
Maria Eugenia Gay
(PSC)
|
| 23
|
Sarria
|
24.769
|
304,7
|
| 24
|
les Tres Torres
|
16.356
|
78,8
|
| 25
|
Sant Gervasi-la Bonanova
|
25.984
|
223,4
|
| 26
|
Sant Gervasi-Galvany
|
47.346
|
166,9
|
| 27
|
el Putxet i el Farro
|
29.986
|
84,8
|
| 6
|
Gracia
|
|
4,19
|
123.276
|
29.421,5
|
28
|
Vallcarca i els Penitents
|
16.325
|
125,1
|
Laia Bonet
(PSC)
|
| 29
|
el Coll
|
7.688
|
35,3
|
| 30
|
la Salut
|
13.455
|
64,8
|
| 31
|
Vila de Gracia
|
50.456
|
132,1
|
| 32
|
Camp d'en Grassot i Gracia Nova
|
35.352
|
65,1
|
| 7
|
Horta-Guinardo
|
|
11,96
|
173.944
|
14.543,8
|
33
|
el Baix Guinardo
|
25.842
|
56,2
|
Lluis Rabell
(PSC)
|
| 34
|
Can Baro
|
9.320
|
38,4
|
| 35
|
el Guinardo
|
37.325
|
130,9
|
| 36
|
la Font d'en Fargues
|
9.505
|
65,7
|
| 37
|
el Carmel
|
32.724
|
94
|
| 38
|
la Teixonera
|
12.044
|
33,8
|
| 39
|
Sant Genis dels Agudells
|
7.385
|
168,1
|
| 40
|
Montbau
|
5.114
|
205,5
|
| 41
|
la Vall d'Hebron
|
5.932
|
74,5
|
| 42
|
la Clota
|
698
|
17,8
|
| 43
|
Horta
|
28.055
|
307
|
| 8
|
Nou Barris
|
|
8,05
|
173.552
|
21.559,3
|
44
|
Vilapicina i la Torre Llobeta
|
25.875
|
56,4
|
Rosa Alarcon (
PSC
)
|
| 45
|
Porta
|
27.796
|
83,7
|
| 46
|
el Turo de la Peira
|
16.186
|
35,4
|
| 47
|
Can Peguera
|
2.215
|
11,9
|
| 48
|
la Guineueta
|
15.267
|
61,2
|
| 49
|
Canyelles
|
6.813
|
79
|
| 50
|
les Roquetes
|
16.563
|
64,3
|
| 51
|
Verdun
|
12.865
|
23,7
|
| 52
|
la Prosperitat
|
26.868
|
59,1
|
| 53
|
la Trinitat Nova
|
7.628
|
57,7
|
| 54
|
Torre Baro
|
2.923
|
174,2
|
| 55
|
Ciutat Meridiana
|
11.152
|
37,7
|
| 56
|
Vallbona
|
1.401
|
60,8
|
| 9
|
Sant Andreu
|
|
6,59
|
151.537
|
22.995
|
57
|
la Trinitat Vella
|
10.513
|
80,8
|
Marta Villanueva
(PSC)
|
| 58
|
Baro de Viver
|
2.653
|
23
|
| 59
|
el Bon Pastor
|
13.730
|
186,5
|
| 60
|
Sant Andreu de Palomar
|
58.225
|
186,7
|
| 61
|
la Sagrera
|
29.568
|
98,6
|
| 62
|
el Congres i els Indians
|
14.549
|
40,9
|
| 63
|
Navas
|
22.299
|
42,4
|
| 10
|
Sant Marti
|
|
10,39
|
241.181
|
23.212,8
|
64
|
el Camp de l'Arpa del Clot
|
38.838
|
74,1
|
David Escude
(
PSC
)
|
| 65
|
el Clot
|
26.759
|
69,7
|
| 66
|
el Parc i la Llacuna del Poblenou
|
15.914
|
112,2
|
| 67
|
la Vila Olimpica del Poblenou
|
9.395
|
92,5
|
| 68
|
Poblenou
|
34.411
|
156,7
|
| 69
|
Diagonal Mar i el Front Maritim del Poblenou
|
13.536
|
120,3
|
| 70
|
el Besos i el Maresme
|
26.116
|
118,5
|
| 71
|
Provencals del Poblenou
|
21.185
|
108,6
|
| 72
|
Sant Marti de Provencals
|
26.229
|
73,4
|
| 73
|
la Verneda i la Pau
|
28.798
|
112,7
|
| Nota *: Montjuic i la Zona Franca no son barris, pero formen part de la divisio en barris de l'Ajuntament.
|
Mapa de barris i districtes
[
modifica
]
Districte 11
[
modifica
]
A partir d'una iniciativa de l'alcalde
Pasqual Maragall
, l'any 1992 es va crear el
Districte 11-Sarajevo
per canalitzar l'ajuda humanitaria dirigida a
Sarajevo
, com si la capital de
Bosnia
fos un districte mes de la ciutat. Com a tal, tenia el seu propi gerent, carrec que va ocupar
Manel Vila
. Aquell compromis es va traduir en un projecte de cooperacio sense equivalent al mon, tant per la feina feta com per la gent implicada. La creacio posterior de l'
Agencia de la Democracia Local
a Sarajevo, liderada per Barcelona, va ser la punta de llanca per al treball de les
ONG
, en un moment en que no hi havia delegacions diplomatiques perque Bosnia no estava encara reconegut com a estat, les mes de mil tones d'ajut humanitari enviades durant el
setge de la ciutat
, la reconstruccio de la
Vila Olimpica de Mojmilo
a Sarajevo o les cinc mil persones que van participar en els projectes donen una idea de les dimensions d'aquesta iniciativa. El Districte 11-Sarajevo, es va dissoldre com a tal a finals dels anys 1990, integrant-se en la direccio de Solidaritat Internacional.
[6]
Historia de la divisio administrativa de Barcelona
[
modifica
]
Segle XIV-1770
[
modifica
]
Des del segle
xiv
Barcelona s'estructurava administrativament en quatre
quarters
: del Pi (nord-oest), de Sant Pere (nord-est), de Framenors (sud-oest) i de Mar (sud-est).
El 1770,
[7]
sota regim borbonic, s'hi establiren cinc quarters, cadascun subdividit en vuit barris.
[8]
Els quarters eren:
- 1er, o de Palau;
- 2n, o de Sant Pere;
- 3r, o de l'Audiencia;
- 4t, o de Sant Jaume;
- 5e, o de Sant Pau.
Alhora s'oficialitza la toponimia viaria (fins llavors merament col·loquial) i s'instal·la la primera retolacio: plaques amb indicacio de carrer, quarter i illa (numerada). Simptomaticament, la retolacio respecta la toponimia tradicional en catala, unica manera d'evitar confusions i desorientacions, tant dels veins com dels forasters. Era una mostra de racionalitzacio il·lustrada; pero, tambe, un metode per a controlar la poblacio i perque les patrulles militars s'orientessin en el dedal de carrerons de la ciutat.
El 19 de juny de 1847, en ple desplegament de la revolucio burgesa, s'introdui la divisio de tipus modern en districtes subdividits en barris. Els districtes eren quatre: de la Llotja, de Sant Pere, de la Universitat i de Sant Pau. Cadascun se subdividia en deu barris (llevat d'aquells districtes que incloien barris fora muralla com Hostafrancs i la Barceloneta). S'hi instal·laren noves plaques, amb indicacio en tres nivells: districte, barri i carrer.
Enderrocades les muralles, i ja tracades les vies de l'Eixample, el 19 de desembre de 1863 els quatre districtes preexistents foren ampliats per a repartir-se'l equitativament. El 1864 l'Ajuntament aprovava el nomenclator viari de l'Eixample, a partir de la celebre proposta de
Victor Balaguer
, lliurada el 28 d'octubre de 1863. Com que a penes hi havia edificis a l'Eixample, s'ordena posar-hi cartells amb el nom corresponent a les cantonades. Amb el temps s'adopta un nou model de placa, ara indicant quatre nivells: districte, barri, illa i carrer.
Districtes de Barcelona en 1878-1897
El 31 d'octubre de 1878 hi hague una reestructuracio en deu districtes, nombre maxim permes per la legislacio espanyola. Se subdividien en cinquanta-tres barris. Els districtes eren:
- I -- de la Barceloneta (cinc barris)
- II -- del Born (quatre barris)
- III -- de la Llotja (cinc barris)
- IV -- de les Drassanes (cinc barris) - Sant Beltran
- V -- de l'Hospital (cinc barris)
- VI -- de l'Audiencia (sis barris)
- VII -- de l'Institut (sis barris)
- VIII -- de la Universitat (set barris)
- IX -- d'Hostafrancs (sis barris)
- X -- de la Concepcio (quatre barris)
Les plaques corresponents a la divisio de 1878 indicaven carrer, districte i barri, per aquest ordre.
Arran les
agregacions dels pobles del Pla
al municipi de Barcelona, el 24 d'abril de 1897 s'adopta una nova divisio en deu districtes de nou encuny, subdividits en cent setze barris. La voluntat absorcionista hi era manifesta: el tracat dels districtes no respecta els limits dels termes agregats, i s'introdui l'us de denominar cada districte exclusivament per la numeracio, sense toponimia. Els districtes de 1897 eren:
- I -- [Barceloneta-Poblenou]
- II -- [Sant Pere]
- III -- [Llotja-Audiencia]
- IV -- [Concepcio]
- V -- [Drassanes-Hospital; per aixo el mitic
Districte Cinque
]
- VI -- [Universitat]
- VII -- [Sants-Hostafrancs-les Corts]
- VIII -- [Gracia-Sant Gervasi]
- IX -- [Horta-Sant Andreu de Palomar]
- X -- [Sant Marti de Provencals]
Fou probablement el 1897 quan s'adopta el sistema modern de retolacio, amb indicacio del carrer i prou. D'enca 1916 tambe es retola el nom del carrer al paviment de les voreres, mitjancant panots; aquest us s'abandona en la decada de 1960.
Districtes de Barcelona entre 1933 i 1949
El maig de 1924 s'introdui una nova delimitacio dels districtes, tot i que, forcosament, continuaren essent-ne deu. Els districtes eren:
- I -- [Barri Gotic actual-la Ribera-Barceloneta] (vint barris)
- II -- [la Marina/Zona Franca/Montjuic/Poble-sec] (deu barris)
- III -- [les Corts-Sarria-Sant Gervasi de Cassoles] (disset barris)
- IV -- [Sant Pere i Santa Caterina-Dreta de l'Eixample] (deu barris)
- V -- [el Raval] (tretze barris)
- VI -- [Esquerra de l'Eixample] (sis barris)
- VII -- [Sants] (nou barris)
- VIII -- [Gracia] (vint-i-un barris)
- IX -- [Horta-Guinardo-Sant Andreu de Palomar] (catorze barris)
- X -- [Sant Marti de Provencals] (deu barris)
El 6 de juny de 1934 aquesta reestructuracio s'acompanya del nou nomenclator municipal, que restaurava i estandarditzava la toponimia en catala. La retolacio en catala no arriba a generalitzar-se per manca de temps.
Les autoritats franquistes respectaren la divisio administrativa republicana de 1933, pero el 22 de marc de 1949 la reformaren per a segregar dos districtes nous, l'XI [les Corts-Pedralbes] i el XII [Horta-Guinardo-Montbau]. Entre 1949 i 1984, doncs, el nombre de districtes fou de dotze.
Amb l'arribada de l'ajuntament democratic (1979) es feren reformes de detall sobre la marxa. Sense alterar la divisio oficialment, es nomena un unic regidor per als dos districtes principals de Ciutat Vella, i tambe es coordinaren els dos de l'Eixample, mentre que, per primera volta, Nou Barris es desvinculava de Sant Andreu en la practica.
Finalment, la divisio en els deu districtes actuals s'adopta el 18 de gener de 1984. El tracat dels districtes es basava en el respecte de les unitats historiques:
[9]
a) Ciutat Vella (amb la Barceloneta); b) l'Eixample; c) els antics municipis agregats; d) el bloc de barris de nova creacio, sorgits de la immigracio dels anys cinquanta a setanta, bloc individuat llavors com a Nou Barris. Per primera volta d'enca 1897, els districtes son designats oficialment tant per la numeracio com pel toponim.
En comptes de barris, la divisio de 1984 establi trenta-vuit "zones estadistiques grans" (ZEG), basades, pero, en la proposta de nou mapa de barris presentada per la FAVB el 3 d'octubre de 1980. Les ZEG tenien toponimia oficialment establerta, i amb el temps l'Ajuntament acaba considerant-les barris.
[10]
La nova delimitacio de barris en nombre de setanta-tres, amb la coronimia i numeracio corresponents, s'aprova el 22 de desembre de 2006.
Questions pendents
[
modifica
]
Malgrat els esforcos fets per adequar la divisio administrativa a la percepcio popular i a la configuracio historica, amb un resultat molt mes respectuos que cap de les divisions precedents, existeix descontentament per la delimitacio feta, tant pel que fa als districtes com als barris.
La delimitacio dels districtes en alguns casos altera els limits historics:
- Pedralbes
, anteriorment pertanyent a Sarria, ara es a les Corts;
- barri del Coll
i
Vallcarca i els Penitents
, historicament del municipi de Sant Joan d'Horta, es incorporat a Gracia;
- el
Guinardo
i el
barri de Can Baro
, territoris originaris del municipi de Sant Marti de Provencals, son agregats al Districte d'Horta-Guinardo;
- la Font d'en Fargues
, de Sant Andreu, tambe ha passat al Districte d'Horta-Guinardo;
- La Sagrera
i
Navas
han passat de Sant Marti a Sant Andreu;
- la
Sagrada Familia
i part del
Fort Pienc
, historicament de Sant Marti, ara formen part de l'Eixample;
- el nou districte de
Nou Barris
fou segregat de Sant Andreu,
amb bon criteri, ates que agrupa barris de nova creacio; empero, tambe s'hi amalgamen diversos barris historics de Sant Andreu.
Alguns dels districtes de 1984 deuen l'existencia a la pruija d'equilibrar demograficament els districtes, tot i tenir components clarament diferenciats:
- Sants-Montjuic
amalgama: Sants (municipi historic); Montjuic i el Poble-sec (historicament part de Barcelona, i no de Sants); i la Marina i Zona Franca (historicament part de Sants i de l'Hospitalet de Llobregat, pero amb caracter propi ben marcat);
- Sarria-Sant Gervasi
amalgama dos municipis historics: Sarria i Sant Gervasi de Cassoles.
Pel que fa als barris de 2006, hi ha queixes veinals per certes delimitacions, l'absencia de reconeixement d'alguns barris petits pero de forta personalitat,
[12]
etc.
- ↑
≪
Organitzacio municipal
≫.
BCN.CAT
. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 21 juliol 2011].
- ↑
≪
Superficie per districtes 2018
≫. Ajuntament de Barcelona.
- ↑
≪
Caracteristiques de la poblacio per barris. Any 2021
≫ (web). Ajuntament de Barcelona, 01-01-2021. Arxivat de l'
original
el 12 novembre 2021. [Consulta: 1r marc 2021].
- ↑
≪
Poblacio de Barcelona segons anys d'alta al Padro
≫.
Ajuntament de Barcelona
, 01-01-2020. Arxivat de l'
original
el 1 marc 2021. [Consulta: 1r marc 2021].
- ↑
≪
L'organitzacio
≫.
Ajuntament de Barcelona
, 15-07-2015. Arxivat de l'
original
el 20 desembre 2021. [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑
Esquinas
, Felicia. ≪
Solidaritat des de Barcelona
≫.
La Municipal
. Ajuntament de Barcelona, 2000. Arxivat de l'
original
el 12 d’abril 2015. [Consulta: 12 abril 2015].
- ↑
Sovint es dona la data de 1769, en que una ordre reial establi l'obligacio d'establir noms oficials per a les vies dels municipis, amb la retolacio conseguent. A Barcelona, pero, aixo s'aplica el 1770.
- ↑
Aquesta divisio perduraria fins al 1847, amb el breu parentesi de l'ocupacio francesa: de 1810 a 1814 Barcelona s'estructura administrativament en quatre
cantons
: de Ponent, de Tramuntana, de Migdia i de Llevant.
- ↑
Aixi, per exemple, es reunifica administrativament Ciutat Vella (abans "Casc Antic"), fins llavors dividida entre els districtes I i V i el barri de Sant Pere (fins llavors amalgamat amb la Dreta de l'Eixample en el districte IV).
- ↑
Per exemple, fou llavors que el Barri Gotic esdevingue unitat administrativa, en que es refonien vuit barris administratius de 1933: Santa Anna (sense placa de Catalunya, que s'inclou en l'Eixample, amb bon criteri), Jonqueres, la Catedral, Foment, el Pi, Diputacio, Trinitat, Banc i la Merce.
- ↑
Un bon exemple es el de
Magoria
.
Bibliografia
[
modifica
]
- Ajuntament de Barcelona.
Barcelona barri x barri: el nou mapa de barris de la ciutat
. Barcelona: El Periodico de Catalunya, 2007.
- Ajuntament de Barcelona.
Nomenclator de les vies de la ciutat de Barcelona
. Barcelona: Impr. de la Casa de la Caritat, 1934.
- Ajuntament de Barcelona.
Nova divisio territorial de Barcelona
- ALABART, Anna
.
Els barris de Barcelona i el moviment associatiu veinal
. Tesi doctoral, Facultat d'Economiques de la UAB, 1982.
- Els barris de Barcelona: I, Ciutat Vella, l'Eixample
. Barcelona: Gran Enciclopedia Catalana, 1999.
- Brotons i Segarra, Romul.
La ciutat captiva: Barcelona, 1714-1860
. Barcelona: Alberti, 2008.
- Brotons i Segarra, Romul.
La ciutat expansiva: Barcelona, 1860-1900
. Barcelona: Alberti, 2015.
- Carreras y Candi, Francesch
.
La ciutat de Barcelona
. Barcelona :
Establiment Editorial de Albert Martin
, [ca. 1914]. (
Geografia general de Catalunya
; [6])
- Huertas Claveria, Josep Maria
;
Fabre, Jaume
.
Tots els barris de Barcelona
, 1976. Barcelona:
Edicions 62
, 1976.
- "L'origen dels districtes de Barcelona".
Passio per Barcelona
- Segura, Alfons. "Divisio territorial de la ciutat: els nous districtes".
Documents d'analisi geografica
, 8-9 (1986), p. 91-104
- Theros, Xavier. "Quarters, districtes, barris i illes".
El Pais. Catalunya
, 6 ag. 2015
Enllacos externs
[
modifica
]