Disseny de moda

El disseny de moda es la branca del disseny orientada a la conceptualitzacio de peces de vestir aixi com d'altres productes relacionats amb la industria textil. Entre les principals especialitzacions destaquen el disseny de patronatge, el disseny de calcat i el disseny de joies. El disseny de moda esta influenciat per la cultura i la societat i ha variat segons el transcurs del temps i el lloc.

Els dissenyadors de moda s'esforcen a dissenyar roba que sigui funcional a la vegada que sigui esteticament agradable. Disposen d'una gran varietat i combinacions de materials per a treballar i una amplia gamma de colors, dissenys i estils per a escollir. Tot i que la majoria de roba emprada per l'us diari es troba dintre d'un rang estret dels estils convencionals, les peces inusuals solen ser buscades per ocasions especials, tal com vestits de nit o vestits de festa.

Algunes peces de roba estan fetes especificament per a un individu, com es el cas de l'alta costura o la sastreria fet a mida. Avui en dia, la majoria de roba esta dissenyada per al mercat de masses, especialment la roba casual i del dia a dia.

Estructura [ modifica ]

Els dissenyadors de moda poden treballar de nombroses maneres diferents. Els dissenyadors independents treballen per si mateixos, venent els seus dissenys a empreses de moda, directament a botigues o als fabricants de moda. Les peces de roba porten l'etiqueta del comprador. Alguns dissenyadors de moda creen les seves propies etiquetes, sota les que comercialitzen els seus dissenys. Alguns dissenyadors de moda son treballadors per compte propi i dissenyen per clients individuals. La majoria dels dissenyadors de moda, pero, treballen per a fabricants de roba, creant dissenys d'home, dona, i de nens per al mercat massiu.

Historia [ modifica ]

Article principal: History of fashion design

Es considera que el disseny de moda es va iniciar en el segle xix amb Charles Frederick Worth, que va ser el primer dissenyador a tenir la seva propia marca cosida en la roba que ell va crear. Abans de la seva primera merceria, va establir la seva maison couture (casa de moda) a Paris, el disseny de roba i la creacio van anar a carrec en gran manera de les costureres anonimes, i l'alta costura venia de l'emprada en les corts reals.

L'exit de Worth va ser tal que va ser capac de dictar als seus clients el que s'havien de posar. El terme couturier va ser, de fet, creat per primera vegada amb el fi de descriure'l. Si ve totes les peces de vestir de qualsevol periode son estudiades pels academics com a disseny de vestuari, nomes la roba creada despres del 1858 es considerada com a disseny de moda.

Va ser durant aquest periode que moltes cases de disseny van comencar a contractar artistes per a fer esbossos o pintar dissenys per a peces de vestir. Les imatges eren mostrades als clients, sent mes barat que la produccio d'una peca de mostra real. Si al client li agradava el seu disseny, ordenaven la peca guanyant els diners respectius de la seva venda. Per tant, la tradicio dels dissenyadors de fer un esbos dels dissenys en comptes de presentar les peces acabades com a model als clients, va comencar per un tema economic.

Tipus de moda [ modifica ]

Les peces de vestir produides pels fabricants de moda, es classifiquen en tres categories principals tot i que aquests poden ser classificats en categories addicionals mes especifiques.

Alta costura [ modifica ]

Consisteix en la roba dissenyada i fabricada especificament per a cada client. Una peca d'alta costura esta feta a mida per a cada client individual, i en general, es fa d'alta qualitat, teixits cars, cosit amb extrema atencio als detalls i a l'acabat, utilitzant molt sovint tecniques executades a ma que requereixen molt de temps.

Pret-a-porter [ modifica ]

Es un mix entre l'alta costura i el mercat de masses. No estan fetes per a clients individuals, pero tenen gran cura en l'eleccio i el tall de la tela. La roba es fabrica en petites quantitats per garantir l'exclusivitat, amb el que es bastant cara. Les col·leccions es presenten normalment cada temporada per les empreses de moda en un periode conegut com la Setmana de la Moda.

Mercat de masses [ modifica ]

Actualment la industria de la moda es basa mes en les vendes del mercat de masses. El mercat de masses es apte per a una amplia gamma de clients i en la produccio de les peces per aquest sector s'utilitzen tendencies marcades per les grans firmes de moda presta . Amb el fi d'estalviar temps i diners, utilitzen teles mes barates i les tecniques de produccio mes simples que puguin ser facilment realitzades a traves de maquines. Per tant, el producte final pot ser venut molt mes barat.

Termes del disseny de moda [ modifica ]

Un dissenyador de moda concep les combinacions de peces de vestir de la linia, proporcio, color i textura. Encara que la costura i les habilitats de creacio de patrons son beneficioses, no son un prerequisit de disseny de moda amb exit.
Un dissenyador tecnic treballa amb l'equip de disseny i amb les diferents fabriques per garantir la correcte construccio de les peces de vestir aixi com les millors opcions. El dissenyador tecnic, ajusta les peces de vestir en un model, i decideix quin els tipus d'ajustos o canvis a fer abans de passar a realitzar la produccio massiva de la peca de vestir.
Un patronista redacta les formes i mides de les peces de vestir i ho plasma a traves del patro. Aixo es pot fer manualment amb paper i les eines de mesura corresponents o utilitzant determinats programes d'ordinador. Les peces del patro resultant, poden ser construides per produir el disseny previst de la peca aixi com les mides requerides.
Un sastre fa les peces dissenyades per encarrec del client a mida.
Un dissenyador textil dissenya teixits de tela i estampats per a roba i complements. La majoria de dissenyadors textils son formats en escoles especialitzades.
Un estilista coordina la roba, joies i accessoris utilitzats en la fotografia de moda i en les presentacions en les passarel·les. Un estilista tambe pot treballar amb un client individual. Molts estilistes estan capacitats en disseny de moda, la historia de la moda, i el vestit historic, i tenen un alt nivell d'experiencia en el mercat de la moda actual i tendencies futures del mercat. No obstant aixo, alguns simplement tenen un fort sentit estetic per triar i posar grans looks junts.

Bibliografia [ modifica ]

Breward, Christopher, The culture of fashion: a new history of fashionable dress , Manchester: Manchester University Press, 2003
Hollander , Anne. Seeing through clothes (en angles). Nova York: University of California Press, 1993. ISBN 978-0-520-08231-1 .
Hollander , Anne. Sex and suits: the evolution of modern dress (en angles), 1994. ISBN 978-0-679-43096-4 .
Hollander, Anne, Feeding the eye: essays , New York: Farrar, Straus, and Giroux, 1999
Hollander, Anne, Fabric of vision: dress and drapery in painting , London: National Gallery, 2002
Kawamura, Yuniya, Fashion-ology: an introduction to Fashion Studies , Oxford i Nova York: Berg, 2005
Lipovetsky, Gilles (translated by Catherine Porter), The empire of fashion: dressing modern democracy , Woodstock: Princeton University Press, 2002
McDermott, Kathleen, Style for all: why fashion, invented by kings, now belongs to all of us (An illustrated history) , 2010
Perrot, Philippe (translated by Richard Bienvenu), Fashioning the bourgeoisie: a history of clothing in the nineteenth century , Princeton NJ: Princeton University Press, 1994
Steele, Valerie, Paris fashion: a cultural history , (2. ed., rev. and updated), Oxford: Berg, 1998
Steele, Valerie, Fifty years of fashion: new look to now , New Haven: Yale University Press, 2000
Steele, Valerie, Encyclopedia of clothing and fashion , Detroit: Thomson Gale, 2005

Vegeu tambe [ modifica ]