 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
El
Dissabte Sant
(anomenat fins a la reforma liturgica de 1955
Dissabte de Gloria
) es el nom que algunes denominacions cristianes donen al dissabte de la setmana del primer
pleniluni
despres de l'
equinocci de primavera
(boreal). Es el segon dia del
Tridu pasqual
, que conclou amb les
Vespres
d'aquest mateix dia, a l'espera que durant la nit, un cop s'ha fet fosc, se celebri la
Vetlla Pasqual
, la celebracio cristiana mes important de l'any, culminant aixi per als cristians la
Setmana Santa
. Despres de commemorar durant el dia anterior la
mort de Crist
a la Creu, s'espera el moment de la
Resurreccio
.
Segons la tradicio cristiana, un cop mort Jesus el dia abans de l'inici de la celebracio anual del
Pessah
o Pasqua jueva, durant el dia de repos, el dissabte, Jesus davalla als inferns o al
Sheol
, on hi havia tots els morts des de l'inici del mon a l'espera de la resurreccio de Crist. D'alla en treu el justos i els porta cap al Cel, davant la presencia de Deu Pare.
En l'
Esglesia Catolica
, es un dia en que no hi ha sagraments, no se celebra l'
Eucaristia
(llevat de la Vetlla Pasqual a la nit) i l'unica accio liturgica a les esglesies permesa es la
pregaria
de la
Liturgia de les Hores
.
Vetlla pasqual
[
modifica
]
A la celebracio de la Vetlla Pasqual els assistents entren amb una espelma encesa amb el foc del ciri pasqual, a fora del temple.
En el calendari
Cristia
, la
Vetlla Pasqual
se celebra la nit entre el dissabte Sant i del
Diumenge de Pasqua de Resurreccio
, a ser possible a partir de les dotze de la nit (com la nit de Nadal que imita aquesta nit de Pasqua) i es considerada com la celebracio mes important, gran i central de l'
Any liturgic
i es podria pensar que la mes antiga. En ella se celebra la nit Santa de la Resurreccio del Senyor. En l'antiguitat era el moment destinat per a rebre els catecumens que havien de ser batejats.
Durant molt de temps, a pesar del seu origen nocturn, altres preceptes de dejunis i tradicions populars van desdibuixar a parir de l'Edat Mitjana la celebracio avancant-la al mati de dissabte i quan es cantava el Gloria es tocaven les campanes, d'aqui que s'anomenara "Dissabte de Gloria". A pesar d'aquell avancament, els textos parlaven abundantment del misteri de la nit santa de la Resurreccio, per la qual cosa era costum tapar les finestres de les esglesies. La reforma de la Setmana Santa als anys 50 va posar remei a moltes coses, culminant la reforma amb el
Concili Vatica II
.
Es una celebracio rica en simbols, cerimonia de renovacio de l'aigua i el foc i plena de textos biblics que ens recorden les pagines principals de la Sagrada Escriptura relatives a la Pasqua del poble d'Israel.
La celebracio es desenvolupa a partir del seguent esquema:
- Lucernari:
es beneeix el foc fora de l'esglesia, i s'encen el ciri pasqual
- Prego Pasqual
- Lectures de l'Antic Testament
- Primera lectura: Gn1, 1-2,2
"Deu veie tot el que havia fet, i era bo de debo."
- Salm 103
"Quan envieu el vostre ale, Senyor, renoveu la vida sobre la terra"
- Segona lectura: Gn 22, 1-18
"Sacrifici d'Abraham. El nostre pare en la fe"
- Salm 15
"Guardeu-me Deu meu, en Vos trobo refugi".
- Tercera lectura: Ex 14, 15-15, 1
"Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar".
- Salm: Ex 15
"Cantem al Senyor, que s'ha cobert de gloria"
- Quarta lectura: Is 54, 5-14
"El Senyor t'ha reclamat amb un amor etern".
- Salm 29
"Amb quin goig us exalco Senyor!
- Cinquena lectura: Is 55, 1-11
"Veniu amb mi i us saciareu de vida. Pactare amb vosaltres una alianca eterna"
- Salm: Is 12
"Cantant de goig, sortirem a buscar l'aigua de les fonts de
salvacio
"
- Sisena lectura: Ba 3, 9-15
"Avanca pel cami que condueix a la claror del Senyor"
- Salm 18
"Senyor, vos teniu paraules de vida eterna"
- Setena lectura: Ez 36, 16-17ª. 18-28
"Abocare sobre vosaltres aigua pura i us donare un cor nou".
- Salm 41:
"Tot jo tinc set de Deu, del Deu que m'es vida; ¿quan podre veure Deu cara a cara?
- Lectura del Nou Testament
- Rom 6:3-11
"Vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, pero vius per a Deu en Jesucrist".
- Salm 117:1-2, 16-17, 22-23
- Evangeli
- Cicle A: Mt 28:1-10
- Cicle B: Mc 16:1-8
- Cicle C: Lc 24:1-12
- Homilia
- Liturgia baptismal:
es beneeix l'aigua com a simbol de la presencia que te en la vida humana.
- Liturgia Eucaristica