한국   대만   중국   일본 
Direccio General de Seguretat - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Direccio General de Seguretat

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióDGS
Direccion General de Seguridad

Edifici de la Casa de Correos (a la Puerta del Sol ), coneguda per haver estat seu de la DGS.
Dades
Nom curt DGS Modifica el valor a Wikidata
Tipus Direccio General
Camp de treball Ordre public Modifica el valor a Wikidata
Historia
Creacio 26 d'octubre de 1886  ( 1886-10-26 )
Data de dissolucio o abolicio 24 d'octubre de 1986
Reemplacat per Secretaria d'Estat de Seguretat
Activitat
Ambit Espanya Espanya
Governanca corporativa
Seu 

La Direccio general de Seguretat ( DGS ) va ser un organisme autonom espanyol depenent del Ministeri de Governacio i responsable de la politica d' Ordre public en tot el territori nacional d'Espanya.

Finalitzada la Guerra Civil Espanyola , l'organisme va incrementar el seu paper de control de l'ordre public durant la Dictadura de Franco , convertint-se en un dels ressorts principals de la repressio franquista . En 1986 va augmentar la seva estructura organica al d'una secretaria d'estat , desapareixent com a tal. En l'actualitat, l'organisme oficial que continua les seves funcions es la Secretaria d'Estat de Seguretat .

Historia [ modifica ]

Origens [ modifica ]

Va ser creada en 1886 com un organisme estatal, dependent del Ministeri de Governacio , que centralitzes tots els serveis policials i cossos de seguretat existents en l'epoca. [1] [2] Com a primer Director General de Seguretat va ser nomenat el mariscal Antonio Daban y Ramirez de Arellano . [1] A partir de llavors, el nou organisme es va convertir en un important ressort de les politiques governamentals d'ordre public.

Guerra civil espanyola [ modifica ]

Despres del comencament de la Guerra civil espanyola , la DGS va quedar sota control republica, pero es va veure impotent per controlar els passejos , txeques i altres "actes incontrolats" que es van fer habituals en els primers mesos. [3] En aquells dies de juliol el Director de Seguretat Alonso Mallol es va veure horroritzat per aquella situacio i no va ser capac de posar-li fre eficacment. [3] En aquest context, cal assenyalar un fet que no es de menor importancia: durant els primers dies de la contesa, grups d'anarquistes i d'altres faccions van prendre el control de nombroses fitxes policials i expedients personals pertanyents als arxius del Ministeri de la Governacio . [4] A finals de juliol de 1936 , Manuel Munoz Martinez fou nomenat cap de la DGS. [5] La seva tasca al capdavant de la DGS va fer que se l'acuses de passivitat o implicacio en els assassinats de la Model de Madrid i les matances de Paracuellos . No obstant aixo, la seva implicacio a Paracuellos ha estat desmentida per alguns historiadors com Ian Gibson , que recorda que para llavors la DGS existia mes sobre el paper que en la realitat: [6]

≪ Manuel Munoz Martinez, director general de Seguretat, havia abandonat Madrid en la nit del 6 de novembre, sent assumit el seu lloc pel sotsdirector, Vicente Girauta Linares . En anar-se el Govern a Valencia, la Direccio general de Seguretat, com a tal, va desapareixer practicament com a entitat policial madrilenya i, a partir de llavors, tots els seus efectius, serveis, etc., van passar a dependre de la Conselleria d'Ordre Public de la Junta de Defensa... ≫
? Gibson (2005)

Despres dels " fets de Maig " a Catalunya, la DGS es va fer carrec de la repressio sobre els grups insurrectes i, en particular, sobre el petit Partit Obrer d'Unificacio Marxista (POUM), labor de la qual es va encarregar Ricardo Burillo Stholle com a cap superior de Seguretat a Barcelona .

Dictadura franquista [ modifica ]

Despres del final de la guerra civil i l'establiment de la Dictadura franquista , aquesta va reorganitzar profundament la DGS amb la concentracio de nombrosos serveis sota el seu control directe i amb aixo incrementant el seu poder. [7] La politica del bandol vencedor distava molt de la reconciliacio nacional i es basava enterament en la visio de victoria sobre els vencuts . [8] La nova Llei per a la Seguretat de l'Estat acaba de remarcar aquest nou caracter de la DGS. [8]

Jose Ungria Jimenez va ser nomenat nou Director General immediatament despres del final de la guerra, i Jose Finat y Escriva de Romani a continuacio. [7] De fet, Escriva de Romani destacara per la seva durissima repressio i fins i tot va arribar a convidar Heinrich Himmler perque visites Madrid, amb la idea d'establir una col·laboracio policial amb la Gestapo . [9] La seva ultima decisio com a Director General de Seguretat va ser engegar l'anomenat " Arxiu Judaic ", un conjunt de documents elaborats pels governs civils per fitxar i tenir controlats als jueus residents a Espanya, uns 6.000. [10] Amb l'ocupacio alemanya de Franca en 1940, la Policia franquista va establir al pais gal una xarxa d'agents amb l'objectiu de perseguir o detenir als dirigents de la Republica espanyola en l'exili . [11] Un d'aquells policies era Pedro Urraca Rendueles , conegut per ser un dels caps de la xarxa i pels seus metodes. [11] Des del comencament, van comptar amb el suport de les autoritats de la Franca de Vichy i la "Gestapo" alemanya. [11] Aixi, rapidament van caure nombrosos capdavanters i personalitats destacades de l'antic bandol republica. Entre uns altres van ser detinguts l'ex-Ministre de Governacio Julian Zugazagoitia o el President de la Generalitat Lluis Companys , [12] l'ex-ministre Joan Peiro i Belis o un dels antics Directors de la DGS en epoca republicana, Manuel Munoz Martinez .

La seva seu, que per a aquesta epoca estava situada en la Real Casa de Correos de la famosa Puerta del Sol (Madrid), es va fer famosa com a centre de tortures, amb coneguts casos com els del dirigent comunista Julian Grimau , el President Companys, [12] o del dirigent socialista Tomas Centeno Sierra , [13] mort en estranyes circumstancies en les dependencies de la Direccio General. [13] L'etapa de Carlos Arias Navarro com a Director General, sota el ministeri de Camilo Alonso Vega , va anar especialment destacada per la repressio. [14] El Cos General de Policia tambe tenia oficines en la Puerta del Sol, incloent les de la Brigada Politico-Social .

El 13 de setembre de 1974, l'organitzacio armada ETA-V Assemblea va perpetrar l'anomenat atemptat del carrer del Correo mitjancant la col·locacio d'una potent bomba en la propera cafeteria Rolando. L'objectiu el constituien els nombrosos policies que habitualment visitaven l'establiment, pero entre els tretze morts que va provocar l'explosio, nomes un va resultar ser policia. ETA mai es va atrevir a reivindicar l'atemptat. [15]

Desaparicio [ modifica ]

Despres de la mort de Franco i el comencament de la Transicio , en 1978 la DGS va ser reorganitzada organicament per adaptar-la a la realitat de l'epoca. [16] En 1986 l'organisme va ser elevat a la categoria de Secretaria d'Estat , convertint-se aixi en l'actual Secretaria d'Estat de Seguretat . [17]

Directors generals de Seguretat [ modifica ]

Aquesta llista no es completa, ja que solament apareixen els Directors Generals de Seguretat en el periode compres entre 1924 i 1986 .

Periode Inici Fi Nom Partit
Regnat d' Alfons XIII
(1902-1931) 		27 de novembre de 1912 5 de gener de 1916 Ramon Mendez Alanis
5 de gener de 1916 18 d'abril de 1919 Manuel de la Barrera y Caro Militar
18 d'abril de 1919 20 d'abril de 1921 Fernando de Torres Almunia
20 d'abril de 1921 8 de desembre de 1922 Millan Millan de Priego y Bedmar
8 de desembre de 1922 27 de setembre de 1923 Carlos Blanco Perez Militar
27 de setembre de 1923 29 de gener de 1924 Miguel Arlegui y Bayones Militar
6 de febrer de 1924 12 d'abril de 1925 Jose Gonzalez Hernandez Militar
12 d'abril de 1925 13 de febrer de 1930 Pedro Bazan Esteban Militar
13 de febrer de 1930 15 d'abril de 1931 Emilio Mola Vidal Militar
Segona Republica
(1931-1939) 		15 d'abril de 1931 14 de maig de 1931 Carlos Blanco Perez Militar
14 de maig de 1931 18 de desembre de 1931 Angel Galarza Gago PRRS
18 de desembre de 1931 4 de marc de 1932 Ricardo Herraiz Esteve
4 de marc de 1932 6 de marc de 1933 Arturo Menendez Lopez Militar
6 de marc de 1933 14 de setembre de 1933 Manuel Andres Casaus AR
14 de setembre de 1933 1 de juny de 1935 Jose Valdivia y Garci-Borron Militar
6 de novembre de 1935 19 de desembre de 1935 Jose Gardoqui Urdanibia Militar
19 de desembre de 1935 22 de febrer de 1936 Vicente Santiago Hodsson Militar
22 de febrer de 1936 31 de juliol de 1936 Jose Alonso Mallol IR
31 de juliol de 1936 31 de desembre de 1936 Manuel Munoz Martinez IR
31 de desembre de 1936 20 de maig de 1937 Wenceslao Carrillo Alonso PSOE
28 de maig de 1937 18 de juliol de 1937 Antonio Ortega Gutierrez Militar
15 d'octubre de 1937 1 d'abril de 1938 Carlos de Juan Rodriguez PSOE
1 d'abril de 1938 10 d'abril de 1938 Paulino Gomez Saiz PSOE
10 d'abril de 1938 17 d'abril de 1938 Juan Ruiz Olazaran PSOE
17 d'abril de 1938 13 de marc de 1939 Eduardo Cuevas de la Pena PSOE
13 de marc de 1938 29 de marc de 1939 Vicente Girauta Linares Militar
Dictadura Franquista
(1939-1975) 		29 de marc de 1939 26 de setembre de 1939 Jose Ungria Jimenez Militar
26 de setembre de 1939 10 de maig de 1941 Jose Finat y Escriva de Romani FET y de las JONS
10 de maig de 1941 30 de juny de 1942 Gerardo Caballero Olabezar Militar
30 de juny de 1942 27 de juliol de 1951 Francisco Rodriguez Martinez Militar
27 de juliol de 1951 25 de juny de 1957 Rafael Hierro Martinez Militar
25 de juny de 1957 5 de febrer de 1965 Carlos Arias Navarro FET y de las JONS
9 de febrer de 1965 1 de novembre de 1965 Mariano Tortosa Sobejano Militar
20 de novembre de 1965 1 de febrer de 1974 Eduardo Blanco Rodriguez Militar
1 de febrer de 1974 12 de desembre de 1975 Francisco Duenas Gavilan Militar
Regnat de Joan Carles I
(1975-1986) 		12 de desembre de 1975 23 de juliol de 1976 Victor Castro Sanmartin militar
23 de juliol de 1976 23 de desembre de 1976 Emilio Rodriguez Roman FET y de las JONS
23 de desembre de 1976 10 de maig de 1979 Mariano Nicolas Garcia FET y de las JONS
10 de maig de 1979 13 de juny de 1980 Luis Alberto Salazar Simpson UCD
13 de juny de 1980 7 de desembre de 1982 Francisco Laina Garcia UCD
7 de desembre de 1982 8 de febrer de 1984 Rafael Vera Fernandez-Huidobro PSOE
8 de febrer de 1984 24 d'octubre de 1986 Julian Sancristobal PSOE

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 Origen de la Direccion General de Seguridad (I)
  2. ↑ Gaceta de Madrid num. 300, pp. 282-283 (27 d'octubre de 1886)
  3. ↑ 3,0 3,1 Hugh Thomas (1976); pag. 305
  4. ↑ Hugh Thomas (1976); pag. 302
  5. ↑ Gaceta de Madrid: Diario Oficial de la Republica num. 213, pp. 923-924 (31 de juliol de 1936)
  6. ↑ Ian Gibson (2005); Paracuellos: como fue , Madrid: Temas de Hoy; pag. 242
  7. ↑ 7,0 7,1 BOE num. 269, pag. 5333 (23 de setembre de 1939)
  8. ↑ 8,0 8,1 Jesus Martinez (1998); pag. 32
  9. ↑ Josep Fontana (2000); Por favor. Una Historia de la Transicion . Barcelona, Critica. pag. 181
  10. ↑ La lista de Franco para el Holocausto
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 ≪ El cazador de rojos ≫. El Pais .
  12. ↑ 12,0 12,1 ≪ Lluis Companys, 70 anos de un crimen contra Catalunya ≫. Publico .
  13. ↑ 13,0 13,1 El periodo del PSOE en la clandestinidad (1939-1977) , a pagina oficial del PSOE .
  14. ↑ Jesus Martinez (1998); pag. 169
  15. ↑ ≪ Atentado de la calle del Correo: un caso similar todavia no aclarado ≫. El Pais , 27-05-1979 [Consulta: 6 marc 2013].
  16. ↑ BOE num. 148, pp. 14849-14850 (22 de junio de 1978)
  17. ↑ BOE num. 256, pag. 35916 (25 d'octubre de 1986)

Bibliografia [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Direccio_General_de_Seguretat&oldid=32015090 ≫