Dionisi el Vell
(
grec antic
:
Διον?σιο?
,
llati
:
Dyonisius
; vers 431 aC-367 aC) fou tira de
Siracusa
(405-367 aC). Va conquerir diverses ciutats de Sicilia, rivalitzant amb
Cartago
pel control de l'illa.
[1]
Dionisi el Vell
Primers anys
[
modifica
]
Va neixer el
431 aC
o
430 aC
i va accedir al poder als 25 anys. Era fill d'una familia benestant i el seu pare es deia Hermocrates. El lider del partit aristocratic es deia tambe
Hermocrates
pero no eren la mateixa persona. Va participar en l'intent d'Hermocrates (el cap del partit) de recuperar el poder des de l'exili i va resultar ferit greu. Es va salvar i va servir en la guerra contra els cartaginesos que havien envait l'illa sota
Hanibal
, fill de
Gisco
, i havien destruit o reduit
Selinunt
,
Himera
i
Acragant
.
[2]
Lluita pel poder
[
modifica
]
El relatiu fracas del general
Dafneu
en el
Setge d'Acragant (406 aC)
va crear una gran hostilitat contra els democrates, i Dionisi va presentar l'acusacio contra els generals a l'assemblea popular; va tenir el suport de l'historiador
Filist
i d'
Hipari
, homes influents, amb qui va fer aprovar el decret de destitucio de Dafneu i els altres generals republicans i el nomenament d'altres que li eren mes favorables, entre els qui estava ell mateix (desembre del
405 aC
).
Aviat va voler assolir en solitari el poder; va fer cridar als exiliats, molts dels quals eren partidaris d'
Hermocrates
, que el van reconeixer rapidament com el seu lider natural; encarregat d'una expedicio a
Gela
, va aprofitar aquestes tropes: va tornar sobtadament a Siracusa i va presentar a l'assemblea una mocio; els col·legues de Dionisi a la direccio de l'estat foren acusats de cooperar amb l'enemic i ell fou nomenat
strategos autocrator
(general unic, primavera del
405 aC
). Segons
Plutarc
, inicialment va tenir un col·lega, Hippari, pero la seva autoritat fou efimera o nominal perque no torna a apareixer.
Com que el poble li va negar una guardia personal, perque era un privilegi de tira, Dionisi va fingir un atac contra la seva persona i aixi va aconseguir que les seves tropes li assignessin 600 homes, que ell aviat va ampliar a una guardia personal de mil homes. Despres va doblar la paga dels soldats. Es va casar amb la filla d'Hermocrates la qual cosa li va garantir el suport de tota l'oligarquia, i llavors es va sentir prou fort per fer executar
Dafneu
i
Demarc
, els caps de l'oposicio.
[3]
Primera guerra contra Cartago
[
modifica
]
La seva primera campanya fou contra els cartaginesos, pero no fou afortunada; va avancar cap a
Gela
, assetjada per
Himilco
, pero hi fou
derrotat
i es va retirar prudentment, emportant-se els habitants de Gela i de
Camarina
, que fou
saquejada
.
Aixo li va suposar perdre la popularitat, fet del qual els seus opositors se'n van poder aprofitar i van fer una revolucio que per un dia va tenir el control de Siracusa, pero l'exercit de Dionisi els va expulsar; la seva dona va morir en aquest episodi assassinada pels revolucionaris. Mentrestant va esclatar la pesta entre l'exercit d'Himilco i aquest va oferir la pau, que es va signar poc despres (
405 aC
).
Aprofitant el cessament d'hostilitats, Dionisi va comencar a construir una fortalesa a l'illa
Ortigia
. Hi va establir la seva propia residencia, on no permetia l'acces a ningu que no fos de la seva confianca. Va recuperar el favor del poble repartint terres i cases i tambe augmentant el nombre de ciutadans en admetre emigrants d'altres llocs i lliberts. Aixo posava en perill el predomini dels oligarques, i les tropes enviades en expedicio contra els
siculs
es van revoltar i se'ls van unir els exiliats; els rebels es van establir a l'
Etna
i Dionisi es va refugiar a
Ortigia
; va aconseguir fer front a la situacio amb un cos de mercenaris
campans
i a les dissensions entre els revoltats, una part dels quals se li va sotmetre i la resta va romandre a Etna. Despres Dionisi va fer desarmar tots els ciutadans sospitosos i finalment va conquerir la fortalesa d'Etna.
[3]
A continuacio va fer la guerra contra les ciutats
calcidiques
de l'illa:
Naxos
,
Catana
i
Leontins
foren ocupades successivament per la forca o per traicio, i els seus habitants venuts com a esclaus o obligats a emigrar a Siracusa; Naxos fou destruida i a Catana es van establir els mercenaris campanis (
403 aC
). Durant uns anys es va dedicar a reforcar el seu poder i a preparar la guerra contra
Cartago
. Va engrandir el port, que ara podria acollir centenars de vaixells, i va fortificar
Epipoles
, la part alta i mes vulnerable de la ciutat.
[3]
Segona guerra contra Cartago
[
modifica
]
El
397 aC
es va considerar prou fort per fer la guerra a Cartago; disposava de nombrosos mercenaris i centenars de vaixells amb molts
quadrirrems
i
quinquerrems
, mai vistos fins aleshores. Els cartaginesos, que sortien d'una terrible pesta, no estaven preparats. Els grecs de
Gela
,
Acragant
i
Himera
, ciutats tributaries de Cartago segons el tractat del
405 aC
, es van aliar a Dionisi; tambe els
siculs
i
sicans
de l'interior, malgrat que eren ferms aliats de Cartago, es van passar al seu bandol.
Dionisi va entrar en territori cartagines sense oposicio i va
assetjar Motia
, una de les principals fortaleses cartagineses, que fou conquerida.
Segesta
tambe fou
assetjada
pero va resistir.
El
396 aC
va arribar una flota cartaginesa comadada per
Himilco Hanno
, canviant aixi el curs de la guerra: siculs i sicans van retornar a l'obediencia cartaginesa,
Motia
fou recuperada i
Himilco
va avancar fins a
Messana
que fou
assaltada i destruida
. La flota siracusana dirigida per
Leptines
, germa de Dionisi, fou anorreada. El tira no va voler arriscar les seves forces de terra i es va retirar cap a Siracusa. Assetjat pels cartaginesos per mar i terra i abandonat pels seus aliats de l'illa, estava en una situacio desesperada, pero la pesta va tornar a apareixer entre els punics. En assabentar-se'n, Dionisi va fer un atac sobtat per terra i mar i va derrotar els cartaginesos; una gran part de la flota punica fou cremada. Els cartaginesos van haver de capitular a canvi d'una sortida lliure, pero es veieren obligats a deixar els mercenaris i abandonar els seus aliats. No se'n va seguir cap tractat de pau formal, pero el desastre patit i alguna revolta a l'Africa van impedir als cartaginesos de renovar el seu intent fins al
393 aC
.
En aquest any (393 aC), sota la direccio de
Mago
, successor d'Himilco, i amb el suport de siculs, els cartaginesos van avancar fins a
Messana
, pero foren derrotats per Dionisi prop d'
Abacenon
. El
392 aC
, despres de rebre reforcos, Mago va avancar altre cop cap a Siracusa, pero Dionisi, amb el suport del tira Agiris d'
Agurion
, va poder tallar-li els subministraments i Mago va haver de demanar la pau. Pel tractat Cartago deixava de protegir els seus aliats a l'illa (especialment els siculs) i cedia
Tauromenion
, i en la resta es confirmaven les posicions anteriors a la guerra.
[3]
Control de Siracusa
[
modifica
]
Amb les mans lliures a l'illa, Dionisi va comencar els seus projectes contra les ciutats gregues d'Italia. Aliat amb
Locres
despres del seu casament amb Doris, la filla d'un dels caps de la ciutat, el seu objectiu fou
Region
, on es refugiaven nombrosos exiliats siracusans. Dionisi va establir a Messana una colonia de ciutadans de Locres (i de la seva ciutat depenent
Medama
). Les ciutats d'Italia, que patien la pressio dels pobles de l'interior, van formar una lliga defensiva tant contra els barbars com contra Dionisi, pero aquest es va aliar als
lucans
als qui va enviar una flota dirigida pel seu germa Leptines (
390 aC
). El
389 aC
va derrotar a la Lliga al riu
Heloros
i merces a aixo va poder sotmetre
Caulonia
,
Hiponion
, i finalment, despres d'un setge d'onze mesos,
Region
(
387 aC
). Molts dels habitants d'aquestes ciutats foren enviats a Siracusa, i els seus territoris donats a
Locres
.
Dionisi va arribar aixi al cim del seu poder. Governava tota
Sicilia
oriental directament o per aliats interposats, i tot el sud d'Italia a traves de
Locres
. Va combatre els pirates
etruscs
, enviant una flota de 60 trirrems amb la qual va conquerir Pirgos, el port d'
Agil·la
, i va saquejar el temple de Matuta. Tambe va fer una expedicio a
Corsega
pero no s'hi va establir. Va fundar una colonia a
Lissa
, a la
mar Adriatica
, i un altre a
Hadria
, al
Pice
; segurament tambe va fundar
Ancona
. Va ajudar els espartans contra els atenesos per impedir que aquests s'apoderessin de
Corcira
(
373 aC
) i contra el poder emergent de
Tebes
. El seu comerc amb les tribus del
venets
esta testimoniat per les troballes arqueologiques. Als
il·liris
els va ajudar en contra dels seus veins els
molossos
de l'
Epir
, i es va aliar als
gals
que s'havien establert a Italia i va contractar-ne com a mercenaris.
[3]
Mort i llegat
[
modifica
]
El
383 aC
la guerra amb Cartago es va reprendre per un temps; es van lliurar dues grans batalles, una guanyada per cada bandol, en llocs desconeguts; a la guanyada per Dionisi el general
Mago
va morir; a la segona els siracusans foren derrotats amb fortes perdues. La pau que va seguir establia el riu
Halic
com a frontera. Una nova guerra va esclatar el
368 aC
i en aquesta lluita les forces de Dionisi van arribar fins a l'extrem occidental de
Sicilia
i van assetjar
Lilibeon
; en arribar l'hivern es van aturar els combats i Dionisi va morir abans de la seva continuacio (
367 aC
).
Dionisi havia enviudat de la seva primera muller la filla d'Hermocrates, i despres es va casar amb dues dones a la vegada, el mateix dia i al mateix moment: Doris, filla d'un cap de Locres, i
Aristomaca
, filla del seu antic amic
Hipari
. Amb Doris va tenir tres fills; el gran,
Dionisi
, fou el seu successor. Amb Aristomaca en va tenir quatre, dos fills (
Hipari
i
Niseu
) i dues filles (Sofrosine i
Arete
).
La seva biografia fou escrita per
Filist
, per
Efor
i per
Timeu
, pero les seves obres no s'han conservat i nomes resten les referencies de
Diodor de Sicilia
.
[3]
- ↑
Bunbury
, Edward Herbert. ≪
Diony'sius or Diony'sius the Elder or the Elder Diony'sius
≫. A:
William Smith
(ed.).
A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
(en angles). Londres: John Murray, 1870.
- ↑
≪
Dionisi el Vell
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
3,4
3,5
Dionysius
a:
William Smith
(editor),
A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1033-1036