El diner es qualsevol be ?metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metal·liques, papers amb dibuixos? que compleixi les seguents tres propietats en una societat determinada:

1. es una mesura del valor de les coses
2. es una reserva del valor de les coses
3. es acceptat generalment com a mitja de pagament

Com a mitja de pagament es pot intercanviar per qualsevol tipus de be material o servei, com a mesura del valor permet fer comparacions entre els diferents bens i serveis i com a reserva de valor permet de ser reservat indefinidament sense que es deteriori ni perdi cap de les seves caracteristiques amb el pas del temps .

En general, cal que allo que es fa servir com a diner sigui escas , be perque s'utilitza un be naturalment escas, com l' or o d'altres metalls preciosos, o be perque es fa artificialment escas, com seria el cas de les monedes i bitllets de banc .

En l'actualitat, el diner es una abstraccio, almenys en les societats industrialitzades. La major part de la reserva monetaria d'un pais no existeix fisicament, sino com a entitat comptable. Les monedes i els bitllets (el diner en efectiu) son el tipus de diner fisic mes habitual avui en dia, tot i que materials com l'or o l' argent encara mantenen les propietats essencials del diner. A principis del segle  xxi , l'us de diner electronic ( targetes de credit o debit) es cada vegada mes frequent als paisos industrialitzats. Per determinar la quantitat de diner existent es fan servir els agregats monetaris .

Funcions [ modifica ]

El diner es un instrument de pagament generalment acceptat per especialistes membres de la comunitat en la solucio d'una compra, un benefici o un deute. Te tres funcions principals:

• Funcio d'intermediari per al comerc .
• L'expressio dels valors i la unitat per al calcul economic i comptable.
• La funcio de diposit de valor.

Alguns autors consideren que la capacitat de transformar els deutes i passius, inclosos els impostos, es una quarta funcio anomenada "descarrega" de la moneda.

El diner es caracteritza per la confianca dels seus usuaris en la persistencia del seu valor i la seva capacitat de servir com a mitja d'intercanvi. Per tant, te dimensions socials , politiques , psicologiques , juridiques i economiques .

El diner s'ha tingut al llarg de la historia formes molt diverses: carn de bovi, sal , perles , ambre , metall, paper, etc. Despres d'un periode molt llarg on l' or i l'argent (i altres metalls ) van ser els mitjans de comunicacio preferit, el diner esta ara gairebe completament desmaterialitzat i circula principalment en forma escriptural o electronica.

Cada moneda es defineix com la moneda d'una determinada zona, normalment d'un estat. Es presenta en forma de diposits, de bitllets de banc i monedes, tambe conegut com a divises . Les divises s'intercanvien entre elles en el context del sistema monetari internacional . De fet, des de 1973 quan les paritats de les principals divises del mon deixara de ser defensades despres dels acords de Jamaica del 1976, les monedes no son calibrades, directament o indirectament, pel pes d'un metall precios. Els seus valors fluctuen en el mercat internacional de divises, com a part d'un sistema de canvi flotant o flexible.

Degut a la importancia dels diners, els estats han buscat des del principi assegurar el maxim poder monetari, han definit una divisa oficial i l'han convertit en un dels seus simbols i una marca del seu poder. Els estats exerceixen un control sobre els bancs i sobre la creacio de diners, a traves de la legislacio i des de la politica monetaria dels bancs centrals.

A mes d'esser un mitja de pagament ?si no ho fos, l'intercanvi s'hauria de limitar a la permuta ?, el diner serveix com a unitat de compte i com a reserva de valor. Com a unitat de compte permet de mesurar homogeniament el preu de tots els bens, de manera que es puguin comparar els uns amb els altres. Com a reserva de valor, permet de separar considerablement en el temps les dues parts de la transaccio: El qui rep diner en canvi del lliurament d'un be o servei pot utilitzar en qualsevol moment el poder de compra que lo confereix l'acceptacio general d'aquest, constituint d'aquesta manera una forma important de conservacio de la riquesa.

El valor del diner es corresponia inicialment al valor associat al pes equivalent del metall sense estar convertit en moneda, es a dir, es tractava d'un diner real (de ple contingut). En oposicio a aquest existeix el diner nominal ,el qual no te practicament cap valor material. Practicament (tot exceptuant les monedes, sense gaire valor material) el diner nominal es avui l'unic existent, i consisteix en reconeixements de deute bancaris.

Dits deutes bancaris poden esser de dues classes:

• els bitllets del banc central : tenen la denominacio de curs legal , donat que els creditors no poden refusar que el reemborsament dels seus credits els sigui fet en bitllets del banc central.

• els diposits a la vista del public en els bancs:. Els diposits a la vista en els bancs son utilitzables per llurs titulars com a mitja de pagament, a traves de l'extensio d'un xec bancari o de la previa conversio d'aquest en diners del banc central.

El fet que tant els bitllets com els diposits a la vista siguin reconeixements de deute dels bancs explica el fenomen de la creacio del diner. El banc lliura un credit contra ell mateix i, pel fet que aquest credit pugui esser utilitzat immediatament pel beneficiari com a pagament, crea diner.

La quantitat de diner que el public (consumidors i empreses) vol tenir en el seu poder constitueix la demanda de diner , tenint aquesta una relacio directa amb el nivell d'activitat economica; en contraposicio hi ha l' oferta de diner : quantitat de diner realment existent i sobre el qual el govern pot actuar satisfent o no la demanda d'aquest.

Propietats del diner [ modifica ]

• Unitat de compte . Es defineix com a unitat de compte la fraccio minima que es fa equivalent a un dels bens que per convencio serveixen per a mesurar el preu de les coses, aixi com la relacio entre elles, d'aquesta manera es pot establir identitat entre unitat de compte i unitat monetaria, i que esdeve una caracteristica essencial en el diner.
• Adquisivitat : Propietat adquisitiva del diner o be similar. Indica la possibilitat de bescanvi del diner en mercaderies. d'aquesta propietat se'n deriva la definicio de poder adquisitiu : Quantitat de bens o serveis que es pot adquirir amb una determinada quantitat de diners. Fluctua inversament a les variacions que experimenten els preus del bens que es volen adquirir.
• Poder alliberador Facultat d'alliberar deutes que es concedeix al diner. Aquesta capacitat alliberadora es concedida per les autoritats monetaries.
• il·lusio monetaria : Reconeixement subjectiu de l'estabilitat del valor del diner sense tenir en compte les variacions del seu poder adquisitiu. Dita il·lusio permet mantenir un preu fix de la unitat monetaria fet que conserva tambe el valor al llarg del temps. Aquesta aparenca amaga, pero, els efectes de les variacions dels preus dels altres bens. D'aquesta manera, un augment de la renda nacional d'un pais no comporta necessariament un increment de riquesa, ja que aquesta tambe depen de la capacitat adquisitiva de la moneda.

Tipus de diner [ modifica ]

• Segons la seva tributacio:
  • Diner negre . Anomenat tambe diner brut o diner B. Es refereix al diner obtingut dels guanys fets sense deixar-ne constancia en els registres obligatoris per tal de defugir-ne la tributacio o usar-los en activitats paral·leles o il·licites. Dit diner te el seu origen en activitats il·legals (fraus comptables, prostitucio, droga, robatoris, etc.) o en l'economia submergida, ^[1] i en son refugis d'aquest els anomenats paradisos fiscals, i els centres off-shore , on s'intenta el blanquejament , es a dir, convertir aquest diner en legal. Els estats en persegueixen els posseidors d'aquest diner per tal d'obligar-los a tributar.
  • Diner viu . N'es el contrari de l'anterior, es a dir, es tracta del diner comptat, tot entenent com a comptat el diner obtingut dels guanys fets del qual es deixa constancia en els registres obligatoris i, en consequencia, son tributats.

• Moneda : (entre altres accepcions) Part de l'oferta monetaria d'un pais composta de bitllets mes moneda metal·lica i que tambe es denomina efectiu en mans del public, es a dir, Diner efectiu d'un pais que no esta en mans del sistema bancari. Per altra banda es defineix com a unitat monetaria la unitat estandard de la moneda (o mitja oficial de canvi) de cada estat. Sota el regim del patro or, i tambe mentre foren efectius els acords de Bretton Woods , el valor de la unitat monetaria es definia determinant el pes d'or fi a que equivalia. En la practica, es fixa la paritat en relacio amb el dolar o la moneda internacional mes utilitzada.

• Reserves bancaries : Diner que el banc mante en forma liquida per fer cara a les possibles demandes dels seus dipositants. Les proporcions que aquestes reserves han de representar respecte al total de diposits del banc solen esser fixades per llei o per conveni entre les institucions bancaries i l'estat.

• Geto : ^[2] Objecte amb valor monetari o sense que te un ambit de circulacio limitat i privat. L'ambit d'us d'aquests es molt ampli: fitxes de joc, per a utilitzar telefons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caracter privat (eclesiastic, de cooperatives, etc.).
• Els diners legals. Son els billets i monedes de curs legal emesos pels bancs centrals de cada pais.
• Els diners bancaris. Son els que, en certa manera, nomes existeixen virtualment, perque “estan al banc”. Quan dipositem els diners legals en un banc o caixa, aquests desapareixen fisicament i reneixen com a diners bancaris. Els diposits a la vista permeten els seus titulars d'utilitzar-los com a mitja de pagament per mitja de l'emissio de xecs, que son convertibles en bitllets de banc. El fet que un xec sigui utilitzable immediatament pel beneficiari com a pagament fa que crei diner. Els bancs no poden emetre bitllets pero poden crear diner bancari, el diner dels diposits a la vista circula d'un compte a un altre i entre els bancs a traves dels xecs, les transferencies bancaries, les targetes de debit, etc.

Historia [ modifica ]

L'us de metodes d'intercanvi poden remuntar-se a 10.000 anys enrere, tot i que no hi ha cap prova de cap societat que es bases en la barata . ^[3] Per contra, les societat sense diners funcionaven en gran part sota els principis de l' economia del regal i del deute . ^{[4] [5]} Quan l'intercanvi o barata ocorria normalment era entre estranys o enemics potencials. ^[6]

Moltes cultures de tot el mon amb el temps van desenvolupar l'us del diner mercaderia . La llista de materials que podrien ser utilitzats per qualsevol funcio d'intercanvi es gairebe infinita. En veritat, podem estalviar, intercanvi, com en qualsevol assumpte. Per compres petites, historicament s'ha utilitzat com a mitja d'intercanvi objectes facils de transportar i sense valor intrinsec real, pero sense arribar a ser diner real. Com a mitjans de canvi que la humanitat ha utilitzat podem citar materials com la pedra , la sal de cuina , conquilles , llavors de cacau , pells d' animals , fulles de te , destrals metal·liques , etc. Els diners basats en objectes van subsistir fins a finals del segle  xix (la sal al Tibet, les conquilles de cauri ( Cypraea moneta ) a la Xina, el tevau a les Illes Salomo , l'India i l'Africa ...) i va tornar a apareixer esporadicament quan hi ha hagut una escassetat de diners, especialment durant els periodes de desordre i pobresa, com el paquet de cigarrets a Alemanya poc despres de la guerra. Aquests fenomens no son nomes anecdotics sino que posen en relleu la necessitat d'un mitja d'intercanvi.

Les unitats de compte no circulants [ modifica ]

Les unitats del compte existeixen des de fa mes de 2.000 anys i sovint deriven d'unitats de pes . A Mesopotamia durant l' Imperi accadi ( segles XXIV aC a XXII aC ) s'utilitzava la mina ; a l' antic Egipte van existir diverses unitats de compte com el deben . Molt mes tard, els asteques tambe disposaven d'una unitat de compte, el quachtli que equivalia a 100 panotxes ^[7] de cacau o a una peca de coto (ixtle).

Pero en aquestes societats altament estratificades la poca llibertat dels productors, el nombre reduit de productes, la una poca divisio del treball i el paper preponderant de les autoritats en la recollida i la distribucio de la produccio expliquen que les unitats de compte no circulessin mai. A l'antic Egipte, l'unic metode d'intercanvi autoritzar legalment era la barata. Entre els asteques la circulacio de la panotxa de cacau no va comencar fins a l'arribada dels europeus. ^{[8] [9]}

La invencio de la moneda metal·lica [ modifica ]

Segons Herodot , els lidis van ser els primers a introduir la utilitzacio de monedes d' or i plata com a diner, ^[10] avui dia es pensa que les primeres monedes van ser encunyades entre el 650 aC i el 600 aC . ^[11]

Els primers metalls utilitzats en les monedes eren l' or i l'argent. L'us d'aquests metalls es va imposar, no nomes gracies a la seva raresa, bellesa, resistencia a la corrosio i el seu valor economic, sino tambe a causa dels antics costums religiosos. A Babilonia els sacerdots, que tenien grans coneixements d' astronomia , va ensenyar a la gent que havia una estreta relacio entre l' or i el Sol i entre la Lluna i l'argent. Aixo va portar a la creenca en el poder magic d'aquests metalls i dels objectes fets amb ells. L' encunyacio de monedes d'or i l'argent es va mantenir durant molts segles , aquest tipus de diner es caracteritza pel valor intrinsec de les peces, es a dir el valor comercial del metall utilitzat en la seva fabricacio. De manera que una moneda de 20  grams d'or s'intercanviava per bens amb un valor equivalent al de l'or que contenia. Les monedes de mes valor s'encunyaven en or, mentre que per a les de menor valor s'utilitzava l'argent i el coure.

Roma [ modifica ]

L' antiga Roma tambe va imitar Grecia en questions monetaries. Les primeres monedes foren d'argent i bronze . Un exemple de moneda romana d'or es l' aureus , abans de la presa del poder per Juli Cesar , aquesta moneda va ser encunyada de manera forca irregular, les primeres peces semblen remuntar-se al 217 aC . La dificultat a la que s'enfrontava Roma era la de la manca de prou fonts de metall monetari, amb l'excepcio de la mina espanyola de Las Medulas , que va ser esgotada en el frenetic esforc per tal proveir les quantitats requerides per al pagament de mercenaris . Aquest lloc, modelat per la passio d'aconseguir diners, es avui dia Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO . ^[12] Les despeses militars eren tan grans que calia fer moltes devaluacions de la moneda, el seu contingut d'argent es va fondre literalment al llarg dels segles. Una reforma monetaria important va ser duta a terme per Dioclecia restaurant l'encunyacio de monedes de tres metalls (or, plata i coure) i millorant la qualitat de les peces. ^[13] La manipulacio que els romans feien de les seves monedes els ha guanyat una mala reputacio entre alguns autors respectuosos dels canons de l'ortodoxia monetaria, fins al punt que alguns han vist en aquesta practica una de les causes de la caiguda de l' Imperi Roma . John Kenneth al seu llibre Money: Whence It Came, Where It Went del 1975 ironitza sobre aquests arguments ideologics en assenyalar que malgrat tot, els romans van aconseguir de dominar el mon durant segles, i potser gracies a un model de diners amb interes negatiu identic al descrit per Silvio Gesell el 1916 a la seva obra Die naturliche Wirtschaftsordnung durch Freiland und Freigeld (L'ordre economic natural basat en la llibertat del sol i de la moneda). ^[14]

Xina [ modifica ]

A la Xina , la utilitzacio d'estris metal·lics (ganivets, aixades) com a intermediaris en el comerc es utilitzada molt aviat igual que els lingots metal·lics, sobretot d'argent. Pero es considera que la seva utilitzacio com a diner real amb tots els seus atributs nomes es produiria a partir del regnat de l' emperador Qin Shi Huangdi ( 259 aC - 210 aC ), ^[15] que no nomes va unificar la Xina i va construir la primera Gran Muralla , sino que tambe va imposar la utilitzacio exclusiva de les monedes rodones de coure amb un forat quadrat que van sobreviure fins al 1837 . Es tractava realment de diners: s'utilitzaven per a pagar les tropes i era acceptat com a pagament d' impostos . Mai va haver prou or o plata per encunyar monedes amb aquests metalls, pero els grans comerciants es va mantenir lleials als lingots d'argent a traves dels segles, la Xina era una de les destinacions d'aquest metall.

El diner metal·lic de l'edat mitjana [ modifica ]

La utilitzacio dels diners va experimentar una disminucio a Europa durant l' edat mitjana amb les restriccions al comerc i la introduccio dels sistemes feudals arreu deixant poc espai a les llibertats economiques. Els merovingis utilitzen la mateixa moneda antiga i fins i tot van abandonar l' encunyacio sobre peces antigues. Els carolingis i els seus successors si que van encunyar monedes. El 781 , Carlemany substitueix les peces antigues amb noves monedes d'argent. La unitat basica segueix sent el diner , pero apareix un nou estandard: la lliura tornesa amb un valor de 240 diners. El sou , que continua tenint un gran prestigi, no era independent, sino que esdeve un multiple del diner. El sistema era: 1 lliura = 20 sous de 12 diners = 240 diners. Aquest sistema monetari, que es mantindria vigent durant mil anys, va permetre la represa del comerc i un renaixement economic. A l' Imperi Roma d'Orient , la moneda d'or es mante en circulacio.

El mon musulma, inspirant-se en l' Imperi Part ( segle  iii ), va establir un sistema monetari trimetal·lic, el dinar d'or prove del denarius aureus siriac. El dirham es l'antiga dracma i el fels del fol·lis de l'era romana d'Orient. La gran reforma del 696 va comportar la refosa (literalment) total de les primeres monedes i la posada en circulacio de monedes que feien referencia a l' hegira i a l' Alcora .

El bimetal·lisme [ modifica ]

El bimetal·lisme va ser un sistema monetari basat en la lliure encunyacio de l'or i l'argent, amb una norma legal que fixava la relacio entre els valors d'ambdos metalls (la paritat bimetal·lica), i en el seu poder alliberador il·limitat (qualsevol pagament es podia fer amb els dos metalls). El bimetal·lisme modern es va desenvolupar a Europa durant el segle  xviii .

A l'edat mitjana, totes les unitats monetaries es definien arreu en referencia al seu pes en or o plata. Essent sotmeses al control de l' aliatge , les monedes es podien canviar i substituir en funcio del seu contingut en or i plata. A partir del segle  ix el comerc reneix amb la celebracio de fires cada vegada mes importants. Els bancs van neixer en un primer moment com a canviadors de diners i rapidament van evolucionar esdevenint els bancs en el sentit modern. La Republica de Venecia , es va convertir en plataforma monetaria del mon. El seu exit es va basar principalment en l'explotacio de les diferencies del preus de l'or i l'argent a Orient i a Occident, i va provocar l'escassetat de diners a Europa, causant moltes dificultats que van afavorir la manipulacio monetaria distorsionant la relacio entre el valor nominal i el contingut d'or i plata dels diners. La historia dels diners es correspon amb la de la produccio relativa d'or i plata i amb les variacions dels tipus de canvi entre aquests dos metalls. L'arribada de l'or despres del descobriment d'Americas va tenir consequencies profundes, pero l'argent va continuar sent el principal metall dinerari a Europa.

Durant el segle  xix el bimetal·lisme va continuar sent la norma pero la posada en circulacio de grans quantitats d'or nou van afectar el sistema. El descobriment de noves mines a California i el Klondike a mes de la millora de les tecniques d'extraccio que van millorar el rendiment a Australia i a Sud-africa van provocar un espectacular augment de la produccio, entre 1851 i 1860 es va produir la meitat de tot l'or de la terra en 1500 anys (2000 tones contra 4.000 tones). ^[16]

Aquest gran flux d'or va causar greus dificultats al bimetal·lisme en depreciar-se l'or respecte a l'argent. ^[17] com a resposta la Unio Monetaria Llatina va intentar limitar la lliure encunyacio d'argent. A la decada del 1870 va ser l'argent la que es va depreciar en incrementar-se la seva produccio, aixo va conduir la Unio Monetaria Llatina el 1878 a suspendre la llibertat d'encunyacio d'argent i el seu poder alliberador, ^[17] la fi del bimetal·lisme va conduir al monometal·lisme i l'adopcio del patro or , que es va mantenir fins al 1914 , aquest any tambe es produeix la introduccio del paper moneda parcialment convertible (fins llavors era convertible en or al banc). ^[18]

El patro or [ modifica ]

El patro or va ser un sistema amb tipus de canvi fixos, els diners que emetia cada pais depenien de les seves reserves d'or i els bitllets de banc o moneda fiduciaria eren convertibles en or al Banc central . En comencar la Primera Guerra Mundial es va abandonar el sistema en no poder respondre de la convertibilitat en or dels diners circulants ates que els governs van posar en circulacio una massa monetaria molt mes gran que les seves reserves d'or. En finalitzar la guerra es va tornar parcialment al patro or pero no es va recuperar la convertibilitat total que va ser substituida per una de limitada i sense circulacio de monedes d'or. ^[19]

El 1922 la conferencia de Genova va recomanar l'adopcio del patro canvi or , basat en el fet que alguns paisos, Gran Bretanya i els Estats Units , adopten el patro or, garantint la convertibilitat total del dolar i la lliura esterlina , i la resta accepten tenir la major part de les seves reserves en forma de dolars i lliures. Gran Bretanya va abandonar el patro or el 1931 . ^[19] Despres de la Segona Guerra Mundial es van produir els acords de Bretton Woods que fan fixar un nou patro basat en el dolar, amb el compromis dels Estats Units de la convertibilitat del dolar en or. Aquest sistema va durar fins al 1971 , quan les despeses de la Guerra del Vietnam van forcar el president Richard Nixon a posar fi a la convertibilitat del dolar.

La fluctuacio de canvis [ modifica ]

Amb la fi de la convertibilitat del dolar el sistema monetari internacional actual es basa en una fluctuacio de canvis entre les diferents divises segons acord del Fons Monetari Internacional a Jamaica el 1976 . El sistema comporta una important inestabilitat dels tipus de canvi malgrat l'actuacio dels governs, que no han renunciat a intervenir. ^[20]

Formes actuals de diner [ modifica ]

El bitllet de paper [ modifica ]

Els bitllets de banc van neixer com un tipus de diner alternatiu a les monedes metal·liques i el seu valor era convertible en or o plata. Pero amb el temps les substituiren completament i perderen la seva convertibilitat.

El primer bitllet conegut es va utilitzar a la Xina , ^{[21] [22] [23]} a finals del segle  x durant una epoca d'escassetat de metalls que dificultava l'encunyacio de moneda i el 1024 van ser adoptats oficialment per l'administracio xinesa.

El 1661 El Banc de Suecia va crear el primer bitllet real a Europa. A finals del segle  xvii els bitllets son una innovacio amb gran exit i es difonen arreu del mon. El sistema es basava a portar les monedes metal·liques als bancs que emetien bitllets reemborsables (convertibles) en metall precios com a contrapartida.

La desmonetitzacio de l'or i l'argent van comportar la fi dels bitllets convertibles, la Primera Guerra Mundial que va obligar a l'abandonament del patro or hi va tenir un paper important. Una altra evolucio va ser la monopolitzacio de l'emissio de bitllets que va passar a ser exclusiva dels bancs centrals.

La moneda fraccionaria [ modifica ]

La moneda fraccionaria, les monedes metal·liques actuals, son un tipus de diner que no te un valor intrinsec, encara que tingui un cost, aixo es una novetat respecte a l'antiguitat quan el valor de la moneda era igual al del metall que contenia. Segons la llei de Gresham establerta per Thomas Gresham ( 1519 ? 1579 ) les monedes amb un valor real superior al nominal desapareixerien del mercat en ser retingudes.

Les monedes actuals acostumen a tenir un valor petit i son de coure , niquel o d' aliatges com l' or nordic de les monedes de 10, 20 i 50 centims d' euro . S'utilitzen com a mitja de pagament fraccionari dels bitllets de banc.

El diner bancari [ modifica ]

Els diposits a la vista permeten els seus titulars d'utilitzar-los com a mitja de pagament per mitja de l'emissio de xecs , que son convertibles en bitllets de banc. El fet que un xec sigui utilitzable immediatament pel beneficiari com a pagament fa que crei diner. Els bancs no poden emetre bitllets pero poden crear diner bancari, el diner dels diposits a la vista circula d'un compte a un altre i entre els bancs a traves dels xecs, les transferencies bancaries, les targetes de debit , etc.

D'altra banda, els diposits dels clients son utilitzats pels bancs per oferir credit a altres clients, al seu torn, el credit pot crear diners en la mesura que els pagares i lletres de canvi son acceptades com a mitja de pagament pels comerciants i d'altres banquers. Inicialment aquesta acceptacio es va limitar als operadors economics interessats en l'us dels diners bancaris, pero a continuacio es va generalitzar. L'inconvenient d'aquest sistema de lligar diposits i credits es que hi hagi una gran demanda de diner en efectiu dels clients que tenen diposits, el que provocaria una crisi de liquiditat, aquesta possibilitat ha portat els estats a establir garanties publiques sobre els diposits bancaris.

L'altre inconvenient dels diners bancari creat pel credit es que son efimers, desapareixen quan el prestec es pagat. A la desaparicio de diners bancaris segueix la dels credits. Una crisi crediticia, una deflacio brutal de la massa monetaria que asfixia els empresaris es produeix quan les restriccions de credit son massa grans. La crisi de finals de la decada del 2000 amb la crisi hipotecaria de 2007 que va comportar la caiguda del banc Lehman Brothers i la desestabilitzacio financera mundial seria un episodi d'aquest tipus.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Agregat monetari
• Reserva fraccionaria
• Felus

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Historia del diner i bancs centrals. Arxivat 2009-04-29 a Wayback Machine .
• Elmer G. Wiens. Linguistic and Commodity Exchanges Arxivat 2007-06-14 a Wayback Machine ..
• Juan Ramon Rallo. Las propiedades del dinero .
• Carl Menger. El origen del dinero . Arxivat 2013-05-20 a Wayback Machine .
• Murray Rothbard. Teoria austriaca del dinero . PDF (en castella)
• Xavier Sala i Marti. Els diners fan la felicitat? . Economia en colors. Barcelona: TV3, 2017

Viccionari