Dinastia jalayirida

Dades
Tipus	estat desaparegut sultanat
Historia
Creacio	1335
Data de dissolucio o abolicio	1432

La dinastia jalayirida o jalairida ^[1] fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalayir o Jalair ^[2] i que va governar Persia i Iraq en el periode d'ensorrament de la dinastia il-kanida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432 ). Alguna vegada tambe se l'ha anomenat ilkanida ?pel nom del fundador?, pero per tal d'evitar confusio amb els il-kanides no s'acostuma a emprar.

Inicis de la dinastia [ modifica ]

El primer membre conegut fou Ilke Noyan , un oficial d' Hulagu ; despres va seguir Akbuka o Aq Buqa ( Boka ) i mes tard Husayn; finalment el verdader fundador de la dinastia Hasan ibn Amir Huseyn (conegut com a Shaykh Hasan Buzurg ), governador amb Abu Said Bahadur Khan (1317-1335). Bagdad Khatun , filla d' Amir ?uban (o ?oban) i neboda del kan (ja que era filla d'una germana d'aquest darrer), es va casar amb Hasan Buzurg, que llavors governava Khurasan ( 1223 ). Abu Said es volia casar amb Bagdad Khatun. El 1325 Abu Said, agafant com a precedent a Genguis Kan , va intentar forcar a Hasan a renunciar a la seva dona per poder casar-s'hi ell mateix, pero el pare de la noia, Amir ?oban, no ho va acceptar; no obstant, a la caiguda dels cobanides, Abu Said es va poder casar amb Bagdad Khatun a la que Hasan Buzurg va repudiar i a canvi va rebre el carrec d' amir al-ulus . El 1331 / 1332 Hasan Buzurg fou acusat de complotar amb la seva ex dona i fou desterrat a la fortalesa de Kumakh a l' Eufrates pero al cap d'un any (comprovada la falsedat de l'acusacio) fou perdonat i nomenat governador d' Anatolia .

Situacio a la mort d'Abu Said [ modifica ]

Quan Abu Said Bahadur Khan va morir ( 30 de novembre de 1335 ) no deixava fills pero la seva esposa Delsad Khatun estava embarasada i esperava un fill que havia de neixer el maig del 1336. Bagdad Khatun fou deixada de costat en favor de la seva neboda Delsad Khatun (que s'havia casat amb Abu Said Bahadur el 1333 o 1334 i els dos darrers anys fou la seva favorita; Delsad era filla de Dimaskh Khwadja ibn Amir Coban). Fins al naixement del fill les faccions van maniobrar per imposar-se. La primera fou la del visir Ghiyat al-Din Muhammad, fill del historiador Rashid al-Din , que junt amb el Injuida Xaraf al-Din Mahmud Xah fou l'unic motable present al ordo que es va fer a la mort del kan. Els amirs van proposar un governant temporal fins que els emirs decidissin qui seria l'escollit i com a tal governant temporal es va proposar a Sati Beg , la filla d' Oldjeitu , pero el visir suggeria una solucio mes permanent i va revelar que el kan difunt havia designat hereu a Arpa Khan , un descendent de Tolui Khan ^[3] (tot i que Abu Said l'havia nomenat nomes muyavama o sigui treballador de palau, i treballava als estables). A manca d'acord entre els emirs, el visir, amb el suport del indjuida i de la mare d'Abi Said, Haji Khatun, va poder imposar al seu candidat, la mateixa nit de la mort d'Abu Said i l'endema la khutba ja es va llegir en el seu nom (nom de regne Muizz al-Dunya wa-al-Din Mahmud) sent entronitzat a la plana de Karabagh el 5 de desembre de 1335 i per reforcar la seva legitimitat fou casat amb Sati Beg (que havia estat la candidata del injuida). Ali Padshah, l'emir cap de la faccio oirat (oncle matern d'Abu Said Bahadur i germa de la mare Haji Khatun), promovia a Musa, descendent de Baidu Khan ; Ali Padshah era el comandant de les forces oirat estacionades a Mesopotamia (Bagdad i Diyar Bakr) que estaven molt cohesionades; l'embarassada Delsad Khatun, la nit de la mort del seu marit Abu Said havia fugit a Bagdad i s'havia posat sota proteccio d'Ali Padshah.

Shaykh Hasan Jalair (Hasan Buzurg), governador d'Anatolia, no va reconeixer a Arpa. El visir es va adonar de seguida que Sheikh Hasan era el principal obstacle per que Arpa s'imposes. Pel seu costat Ali Padshah havia esdevingut guardia de Delsad Khatun, suposadament per defensar els drets del fill no nascut (si era mascle) pero mentre va decidir promoure al seu candidat Musa. Quasi al mateix temps al Khurasan occidental els amirs donaven suport a Togha Temur descendent del germa petit de Genguis Kan, Joci Khasar.

Guerra d'Ali Padshah i Musa Khan contra Ghiyat al-Din i Arpa Khan [ modifica ]

El 1336 les forces del visir Ghiyat al-Din Muhammad (amb Arpa Khan) i d'Ali Padshah (amb el seu kan Musa), es van enfrontar al camp de batalla a Mesopotamia : Les forces del visir eren mes nombroses pero Ali Padshah va resultar victorios quan dos emirs que donaven suport a Arpa van canviar de bandol ^[4] i es va fer circular el rumor de que Musa i Padshah havien estat derrotats i els d'Arpa es van confiar sent derrotats a la batalla del riu Jagatu o Jaghatu (modern Zarrina Rud) en una data el mes de maig de 1336 que es pensa fou probablement el dia 9. Giyhat al-Din Muhammad i el seu germa Pir Sultan foren fets presoners i portats davant Ali Padshah que tenia intencio de perdonar la seva vida, pero els amirs van presionar per la seva execucio que es va portar a terme. El barri de la familia a Tabriz fou saquejat. Arpa Khan fou fet presoner a Sultaniya i portat a Ujan on finalment Ghiyath al-Din Khay Khusraw , fill de l' indjuida Xaraf al-Din Mahmud Xah que havia estat executat per ordre d'Arpa Khan, en venjanca per la mort del seu pare, el va fer matar el 15 de maig de 1336 . En la batalla van destacar els cobanides Pir Husayn i Surgan (fill d'amir Coban), i el segon fou nomenat governador de l' Iraq Arabi .

Tot havia sortit be per a Ali Padshah, si be finalment Delsad Khatun va donar a llum a una filla (nou dies despres de la batalla, probablement el 18 de maig ), amb lo que Musa quedava refermar com a kan. El visir de Musa era Jamal Haji ibn Taj al-Din Ali Shirvani, que tenia la confianca d'Ali Padshah. Ara l'oposicio a Musa se centrava en Anatolia on Shaykh Hasan ( Hasan Buzurg ) que havia declarat la seva neutralitat entre Arpa i Musa sense reconeixer a cap d'ells, era vist com el principal enemic. Un altre enemic notable era l'emir Haji Taghay, fill de l'amir Sutay Akhtaji, que havia estat governador del Diyar Bakr nomenat per Oldjeitu fins a la seva mort el 1331/1332 (aleshores el govern del Diyar Bakr va passar a Ali Padshah). El Diyar Bakr, tot i estar en poder d'Ali Padshah era comboiat pels mamelucs i Haji Taghay tambe hi tenia pretensions. Ali Padshah va fer un pacte amb el sulta mameluc al que va oferir que si l'ajudava contra els fills d'Arpa Khan i contra Haji Taghay, li reconeixeria la sobirania sobre Bagdad (cal suposar l'Irak Arabi) on Ali Padshah actuaria com el seu delegat.

Lluita entre Hasan Buzurg Jalayr i Ali Padshah [ modifica ]

Haji Taghay pel seu costat va buscar l'alianca del governador de Rum (Anatolia) Shaykh Hasan (Hasan Buzurg) i va aconseguir reagrupar tambe a diversos amirs oposats a l'hegemonia oirat. Shaykh Hasan va cridar a un princep hulugeida de nom Muhammad Khan amb el qual es va trobar a Tabriz on el va fer coronar. El govern d'Anatolia el va deixar al seu lloctinent, que ja havia estat governador, Ala al-Din Eretna . Segons el oficial mameluc al-Umari (+1339), Shaykh Hasan era amir al-Umara i beglerbeg (posicions que abans havien tingut Kutlugh Shah sota Ghazan Khan i Amir Coban sota Oldjeitu ) i, com a tal, disposava d'un nombre important de forces.

Es va intentar un compromis entre les dues faccions que no va reeixir i finalment la batalla es va lliurar el 24 de juliol de 1336 a Qara Durra o Qar? Durrah, prop d'?l?d?gh, resultant vencedor Hasan Burzurg i el seu protegit Muhammad Khan. Inicialment Ali Padshah va proposar a Hasan que els dos kans pretendents lliuresin batalla sense el suport dels dos amirs, que es retirarien a una posicio a les altures, a lo que Hasan s'hauria mostrat d'acord i es va retirar amb els seus dos mil cavallers a una eminencia propera; la batalla es va lliurar i els oirats van obtenir una victoria completa (entre els seguidors de Muhammad Khan hi havia molts georgians i cristians d¡'Asia Menor) i els derrotats foren perseguits pels vencedors; Ali Padshah es va dirigir al riu per fer les seves ablucions i les seves tropes es van treure les armadures i el van seguir; Hasan se'n va adonar i amb els seus dos mil cavallers va carregar contra ells i va matar a Ali Padshah; Musa va fugir i Muhammad Khan, que havia fugit, quan es va assabentar de les noves noticies, va retornar.

??j? ?agh?y ibn S?t?y va recuperar el Diyar Bakr ^[5] incloent Mosul i Akhlat; Hasan es va assegurar el control de les tropes oirats i tambe l'autoritat a Bagdad. Hasan va enviar al seu naib Kara Husun i al amir uigur Akurpukh en persecucio de Musa Khan i els seus i ell mateix es va dirigir cap a Tabriz on va entrar sense lluita; Hasan va enviar a amir Pir Husein Coban (fill d' Amir Coban ) a Sultaniya a buscar a la princesa (vidua d'Abu Said) Delsad Khatun i quan va arribar a Tabriz, Hasan s'hi va casar (en compensacio de que Hasan havia hagut d'entregar la seva esposa Bagdad Khatun al kan Abu Said el 1327 ). A Sultaniya Pir Husein Coban, que estava casat amb la neboda de l'amir uigur Akurpukh, Oghlan Khatun, es va trobar amb el princep Togha Temur . ^[6] Tabriz fou restaurada i la familia del historiador Rashid al-Din fou restaurada en la seva posicio i en les seves possessions, sent nomenat visir Khwadja Sham al-Din Zakariya. Ell mateix va portar el titol d' amir ulus (i es va fer anomenar sempre amb el seu titol de Ulus Beg ).

Hasan Buzurg Jalair enfronta a Togha Temur [ modifica ]

Hasan va entrar en conflicte amb algun dels emirs, especialment amb l'uigur Igrandj (a alguna font es esmentat com Apurkukh o Aparkukh, l'amir abans esmentat que va perseguir a Musa). Igrandj i els seus partidaris es van aliat amb els amirs del Gran Khorasan Shaykh Ali ibn Ali Kurshdji, ^[7] Ali Jafar i Arghun Shah, ^[8] que van proclamar com kan a Togha Temur un descendent de Kaydu establert al Gurgan , el 1337, llegint la khutba en el seu nom. Els khurasanides amb Togha Temur al front, es van dirigir a l'Azerbaidjan, i pel cami se'ls va unir el pretendent Musa Khan, que disposava del suport dels oirats amb els que vivia refugiat. Els dos pretendents van acordar el repartiment de Persia; ^[9] pero quan van enfrontar batalla amb Hasan Buzurg foren derrotat a la riba del Garmarud (a l'oest de Miyana) ^[10] el 14 de juliol de 1337 . Togha Temur es va retirar ^[11] a Bistam al Gurgan on va seguir governant com a nominal kan il-kanida reconegut a Gurgan i Mazanderan i en diversos moments al Khurasan. Musa Khan tambe va fugir pero fou capturat quatre dies despres i executat immediatament ( 18 de juliol de 1337 ).

Delsad Khatun i Hasan Buzurg van tenir del seu matrimoni a Shaikh Uways , que despres va succeir a Hasan al front dels jalayarides.

Emergencia dels cobanides [ modifica ]

Hasan Buzurg va haver d'enfrontar a la familia rival dels cobanides que dirigida per Hasan Kucuk (Hasan Kucik) va iniciar un moviment per obtenir poder. Alguns dels cobanides o clients d'aquests, van abandonar el servei del jalayarida Hasan Buzurg .

Ja hem vist que inicialment els cobanides estaven al servei de Hasan Buzurg i Pir Husein fou enviat a buscar a la princesa Delsad Khatun a Sultaniya. Un membre de la familia, Shaykh Hasan, anomenat Ku?ik (el Petit o el Jove, en contraposicio a Buzurg, el Gran o el Vell), que vivia a territori de l'Asia Menor, va apel·lar a la memoria del seu pare Timurtaix , que havia estat executat pels mamelucs, i va fer veure que estava viu i havia retornat d' Egipte , fent servir a un esclau de nom Karashuri que hi tenia una gran semblanca. ^[12] La seva mare va declarar que el reconeixia i es va renovar el matrimoni i el fill va caminar al costat del cavall del pare i de la mare en processo. Aixo va fer creure a molta gent que era veritat i molts partidaris es van comencar a reunir amb Hasan Kucik que aviat va decidir marxar cap a l' Azerbaidjan on estava Hasan Buzurg i el centre de l'estat il-kanida/jalayirida. Hasan Buzurg, en tenir noticies, va marxar cap a Naxcıvan (a l' Arran ) per fer front a l'amenaca.

Els revoltats van derrotar a Buzurg a Alataq o Aladagh (prop de Nakhichevan ) el 16 de juliol de 1338 . ^[13] La regio de Tabriz (i tot l'Azerbaidjan) fou ocupada i Muhammad Khan fou capturat i executat. ^[14] Hasan Buzurg es va retirar a Tabriz.

Karashuri (convertit en Timurtaix ) aspirava a exercir el poder efectiu i va planejar la mort del seu patrocinador Hasan Kucik es diu que per instigacio de Hajji Beg (fill de Hasan ibn CVoban i per tant cosi germa de Hasan Kucik); poc despres de l'execucio del kan Muhammad Khan, en una cerimonia Karashuri (Kara Juri) va atemptar contra Kucik i li va infringir una ferida de ganivet, pero que no fou mortal i Hasan va poder fugir a la frontera de Georgia amb el seu oncle Surgan que era governador del Karabagh nomenat per Hasan Buzurg pero que s'havia passat a Hasan Kucik despres de la victoria (juntament amb la mare de Surgan, Sati beg, que era tambe a Karabagh). No obstant les forces de Kara Juri i els seus aliats, deslliurat de Hasan Kucik, van seguir el seu cami cap a Tabriz per enfrontar a Hasan Buzurg pero l'exercit fou derrotat abans d'arribar per les forces de Hasan Buzurg que operaven des de Sultaniya , i Karachuri va haver de fugir en retirada cap a Bagdad.

A Karabagh (a la frontera amb Georgia), Kucik va obtenir la proteccio de Sati Begum (Sati Beg) ^[15] i va revelar a Surgan i a la propia Sati Beg qui era realment el suposat Timurtaix. Amir Hasan Kucik va retornar de Georgia i va entrar a Tabriz on se li van reunir 16 caps dels cobanides i van demanar un sobira de la casa d'Hulegu. Els amirs van declarar que com que no hi havia cap descendent mascle de Hulegu, i que Sati Beg era la unica filla viva d'Oldjeitu, a ella li corresponia el tron i la van proclamar ja iniciat l'any 739 (estiu, probablement agost, del 1338 ).

S'havia reunit un gran exercit que va decidir marxar sobrer Sultaniya on estaba Hasan Buzurg. Aquest, assabentat, es va retirar a Kazwin i es va disposar a fer fronts als seus rivals; pero finalment es van iniciar negociacions i Hassan Buzurg va decidir reconeixer com a kan a Sati Beg i es va reconciliar amb Hasan Kucik acordant el seguent: el hivern del 1338 al 1439 el passaria Hasan Buzurg a Sultaniyah i Sati Beg al Karabagh amb Hasan Kucik; arribada la primavera es reuniria un kuraltay que decidiria sobre el futur.

Invasio de Togha Temur [ modifica ]

El gener o febrer de 1339 el pretendent al tron, Togha Temur (que durant el hivern havia estat sondejat tant per Hasan Kucik com per Hasan Buzurg), va sortir del Khurasan i va marxar contra els cobanides. Hasan Buzurg, al saber-ho, va marxar a reunir amb ell a Saweh arribant a un acord pel qual Hasan el reconeixia com a kan i li donaria suport en la lluita. Hasan Kucik pel seu costat, amb l'amir Syurghan i la princesa Sati beg, es van dirigir a Ujan, Mentre un contingent dels oirats va capturar a Karashuri/Timurtaix i el va entregar a Sati Beg que el va fer executar (penjar).

Togha Timur mentre, sense coneixement de Hasan Buzurg, va enviar a l'amir Akurpukh ^[16] en el qual explicava que l'avi de Hasan Kucik, Amir Coban, i el pare de Togha, havia existir una forta amistat i que quan Amir Coban va rebre l'ordre d'executar al seu pare Suri o Suday (o Suri Kuri) l'amir s'havia resistit a obeir; que en agraiment Togha no volia fer cap cosa per pejudicar a la casa dels cobanides i que era aconsellable eliminar totes les causes de rivalitat que poguessin subsistir. Hasan Kucik va quedar molt satisfet, va declarar que aixo era en benefici de la religio, l'estat i el poble i va oferir valuosos regals a Akurpukh; a mes en privat Togha Temur oferia la seva lleialtat a Hasan Kucik i informava que en realitat no gaudia de poder ja que aquest estava en mans de Hasan Buzurg que era el seu sogre, sobre el qual tenia sospites, si be fins al moment no havia fet res per desconfiar: Hasan Kucik li suggeria que seria bo per tots, incloent Togha Temur, lliurar-se de Hasan Buzurg per despres elegir com esposa a Sati Beg o a Delsad Khatun i reunir al seu darrera a tota la familia cobanida. Quan Togha va tenir la resposta es va enlluernar amb la posibilitat de tenir com esposa a Sati Beg, la filla d' Oldjeitu i germana d' Abu Said Bahadur , detentadora de la legitimitat, i va enviar una resposta favorable junt amb altres promeses i la peticio d'un acord. La resposta de Hasan Kucik fou que estava d'acord pero que la millor manera de confirmar-ho era enviant un tractat firmat pel qual Togha ordenava eliminar els jalayirides i matar a Husun Buzurg i els seus parents i clients, nomenant com a virrei de l'estat a Hasan Kucik el Cobanida. Togha hi va estar d'acord i va enviar el document signat; una vegada en mans de Hasan Kucik, ell mateix acompanyat del cobanida Pir Husein i de l'amir Ali Tulpin, va anar al campament de Hasan Buzurg i va entregar el document retirant-se sense esperar resposta; al arribar al seu campoament va anunciar als seus que els quatre mesos de preparatius per la guerra s'havien acabat i que no feria falta combatre.

Efectivament, Hasan Buzurg va llegir el document i el va mostrar a Arghun Shah ^[17] al que va acusar de participar en el complot. Arghun Shah va rebutjar les acusacions i va apel·lar a l'amistad amb Hasan Buzurg i es va oferir ell mateix amb les seves tropes per lluitar fins a la mort contra els cobanides. Hasan el va abrazar i el va enviar a Togha, al qual va explicar els fets; aquest es va adonar del pla de Hasan Kucik i a la nit va abandonar el campament amb les seves forces (estiu del 1339 , el mes de juliol) i es va dirigir al Gran Khorasan on va intentar ser reconegut abandonant tota pretensio a la part occidental. ^[18]

Cobanides i jalayirides [ modifica ]

Retornat Togha Temur al Khurasan, Hasan Buzurg va reconeixer altre cop a Sati Beg , per la que fou molt ben tractat. Aixo va provocar l'enveija de Hasan Kucik. Kucik i la princesa Sati Beg van abandonar Ujan i es van dirigir a Tabriz . A l'abril del 1340 Hasan Kucik i Sati Beg van tornar a Ujan on foren aclamats per una multitud. Alli Hasan Kucik, que sospitava de la lleialtat de Sati Beg, va posar al tron com a kan a un personatge de nom Sulayman Khan, que va declarar que era descendent d'Hulagu, fill de Mahmud, net de Sukneh i besnet de Bishmut (un dels fills d'Hulagu) ^[19] probablement el maig de 1340 ^[20] i el va casar amb Sati Beg.

Hasan Buzurg en aquest temps (no sabem exactament quan) va decidir posar al tron a Jahan Timur, descendent hulageida fill d'Alafrank, al seu torn fill de Gaiakhtu Khan, al seu torn fill d'Abaka Khan (aquest era un dels fills d'Hulegu). Hasan Buzurg va abandonar Sultaniya i va marxar a l'Iraq on els governadors havien fet alianca amb ell i se li van sotmetre voluntariament. A Bagdad va encunyar moneda i va llegir la khutba en nom de Jahan Khan. Va organitzar un exercit amb el qual va sortir de Bagdad en direccio a l'Azerbaidjan.

En aquest moment Kucik va rebre el suport del seu cosi Pir Husayn , que havia estat expulsat de Fars i mantenia el de Surgan ibn Amir Coban, que va anar a Ujan amb les seves forces en suport de Kucik. Els dos exercits es van tribar Shughatu (tambe Yughtu o Jaghatu, modern Zarrina Rud, al sud-oest de Maragha) i les forces cobanides van obtenir la victoria (26 de juny de 1340). Surgan va rebre el govern de l'Iraq Ajemita i Pir Husayn fou despatxat amb un exercit cap a Fars per recuperar Shiraz.

Hasan Buzurg, derrotat, es va haver de retirar a Bagdad. Una vegada arribat alli va deposat a Jahan Timur Khan, considerat un ignorat per exercir les altes funcions ecomanades.

Malik Ashraf es va reunir amb el seu germa Hasan Kucik i amb l'exercit van avancar cap el Diyar Bakr i Anatolia oriental (probablement estiu del 1340), territoris que van assolar, retornant a Ujan sense problemes.

Pero en els mesos seguents van comencar les defeccions a la cupula cobanida: durant la segona meitat del 1340, la mare de Surgan, Sati Beg, es va queixar a aquest del tractament rebut per part de Kucik. Surgan enotjat, va fer defeccio i es va retirar a Bagdad on va fer alianca amb Hasan Buzurg i amb Hajji Taghay del Diyar Bakr (mossul i Amida) i Akhlat, els territoris dels quals havien estat devastats per Kucik. Aquesta alianca va buscar el suport del sulta mameluc An-Nassir Ahmad . Aquest va enviar emisaris a Sultaniya on va rebre la submissio nominal d'Haji Thagay del Diyarbakir i del propi Hasan Buzurg, pero els va exigir l'entrega dels respectius fills com a garantia de lleialtad. Haji va acceptar i va enviar el seu fill Barhashin, mentre que Hasan Buzurg enviava a Ibrahim Shah (nebot d'Haji Thagay) que van arribar al Caire el 23 de maig de 1341 i dos dies despres van fer el jurament i es va anunciar que la khutba s'havia llegit en nom del sulta mameluc a Baghdad, Mosul i Diyarbakr; el sulta mameluc va ordenar al seu exercit marxar a aquestes regions per enfrontar als cobanides que els hi podien disputar. Pocs dies despres el governador ortuquida de Mardin (un dels emirs vassalls del governador del Diyarbakir) al-Malik al-??li? informava al sulta mamelic que l'amir cobanida demanava la pau i prometia entregar la regio de l'Eufrates als mamelucs i que per tant ja no tenia sentit enviar l'exercit mameluc a l'est, que ningu li disputava; tambe es va saber molt poc despres que Hasan Buzurg i Haji Thagay havien signat una treva amb el cobanides (segurament un fals rumor estes pels cobanides). El sulta mameluc estava confos i no va reaccionar al estar afectar d'una diarrea sagnant, quedant aixi apartat de l'alianca en una habil maniobra d'Hasan Kucuk.

Segons l'historiador jalayirida Ahr?, el resum seria que els cobanides i els jalayirides haurien lliurat una indecisa batalla al riu Jaghatu i Hasan Buzurg es va retirar cap a Bagdad mentre Hasan Kucik devastava l'Iraq Ajemi; l'historiador timurida ??fi? Abr? explica pel seu costat que els cobanides van atacar al Sutayides del Diyarbakir i despres a ?asan-i Buzurg a Bagdad, pero que foren rebutjats i Hasan va poder conservar l'Iraq (Arabi), mentre que Shaykh ?asan-i K?chak es va retirar cap a Erzurum on van destruir una ciutat que estava a mans del sutayides i van profanar la tomba d'un fill d'Hajji Thagay. Es dificil precisar com van anar realment les coses pero el que si sembla clar es que l'alianca jalayirida-mameluca fou avortada per les maniobres dels cobanides i la mort del sulta al-N??ir Mu?ammad va portar desordres que ja van fer l'alianca impossible. ^[21]

Fracassada l'opcio dels mamelucs (1341) Surgan va anar a Rayy (que devia part del seu antic govern de l' Iraq Ajemita ) i va entrar en correspondencia conspirativa amb el kan Togha Timur del Gran Khorasan i Gurgan . El kan havia perdut terreny al Khurasan perque part del pais s'havia revoltat (sota la direccio dels sarbadarides ) contra els amirs que li donaven suport, pero va voler fer el seu tercer i darrer intent cap a la part occidental enviant un exercit sota el comandament del seu germa l'amir Shaykh Ali Kawon o Ke'un (Gawan i altres variacions a les fonts) amb la missio de conquerir l'Iraq Ajemita i l'Azerbaidjan. Hasan Buzug i havia de donar suport, pero Hasan Kucik va enviar a fer-li front al seu germa Malik Ashraf ibn Timurtaix, que va derrotar les forces invasores a Abhar, a l'oest de Kazwin (finals de 1341). Sahykh Ali Keun es va retirar a Mazanderan. ^[22] Surgan es va amagar a Sultaniya on fou detingut poc despres i enviat presoner a Kara Hisar a l'Asia Menor.

Una altra defeccio fou la de Yaghi Basti, germa de Hasan Kucik. Durant l'any 1341 es va refugiar a la cort de Hasan Buzurg, des d'on sera enviat a Fars en ajuda d'un injuida, contra l'accio del governador cobanida Pir Huysayn (nebot de Yaghi Basti), segons veurem a la seguent seccio.

Fou per aquest temps que Ala al-Din Eretna , nominal governador jalayarida de l' Asia Menor o Rum, que ja havia reconegut al sulta mameluc en alguns moments (1338 o 1339 a 1340 i altre cop breument el 1340 o 1341) es va independitzar fent la khutba en el seu nom. ^[23] Mai va reconeixer al sulta cobanida.

Expansio cobanida fins a la mort de Hasan Kucik [ modifica ]

El 1340 Pir Husayn, enviat per Hasan Kucuk, va entrar a Xiraz (novembre/desembre) merces al suport del muzaffarida Mubariz al-Din Muhammad (al que va cedir Kirman ) i poc despres va cedir Isfahan ( 1340 o probablement ja el 1341) a Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (princep de la dinastia indjuida ); Pir Husayn va exercir com una mena de governador general a Xiraz .

El 1341 el injuida Masud Xah Djalal al-Din , expulsat de Shiras per Pir Husayn i exilat al Luristan, va arribar a la cort de Bagdad per demanar ajut. El 1342 Yaghi Basti fou enviat per Hasan Buzurg a Fars per acompanyar amb un exercit al princep injuida per recuperar el seu antic domioni. Pero quan els dos princeps van arribar, Pir Husayn ja havia estat expulsat per Abu-Ishaq Jamal-ad-Din (agost del 1342) que havia tingut el suport de Malik Ashraf, germa de Hasan Kucik i tambe en dissidencia. Pir Husayn va fugir pero subtant d'on anar per l'incert de les fidelitats, va decidir tornar a Tabriz on el seu cosi Hasan el va fer arrestar i finalment el va fer enverinar. El propi Malik Asharf va intentar ocupar Shiraz i desfer-se d'Abu-Ishaq, pero no se'n va sortir i va haver de tornar a l'Azerbaidjan (pero no va anar a Tabriz, doncs coneixent al seu germa, va fugir a Georgia). Abu-Ishaq pel seu costat no es va poder sostenir quan va arribar el seu germa gran, el princep Masud, amb les forces manades per Yaghi Basti. Poques setmanes despres Yaghi Basti va matar traidorament a Masud mentre era al bany i va agafar el control de Shiraz pero va acabar expulsat en una revolta dels partidaris d'Abu-Ishaq (marc de 1343).

Y??? B?st? va tornar a Bagdad amb Hasan Buzurg; alli ja havia arribat Malik Ashraf procedent de Georgia. Durant to el 1342 Hasan Kucik va intentar enfrontar o separar a Buzurg i als seus oncles.

L'estiu de 1343 (inicis del 744 de l'hegira) Hasan Kucik va enviar a Sulayman Khan i alguns amirs entre els quals el principal era Yakub Shah, cap a Anatolia, pero foren derrotats per les tropes de Rum (Eretna) veient-se obligats a retornar a l'Azerbaidjan. Yakub Shah fou arrestat acusat de mal comportament en la batalla. Es diu que un servidor de palau de nom Arab Malik, que gaudia d'una amistad especial amb Yakub Shah, va temer ser tambe arrestat i es va posar d'acord amb diverses dones de l'harem per assassinar Hasan Kucuk. ^[24] El crim fou el 15 de desembre de 1343. Els conspiradors van fugir de palau i l'assassinat va restar ocult durant tres dies fins que els amirs ho van descobrir; llavors es va iniciar la busqueda dels que havien fugit, que finalment foren capturats i executats. El retard de tres dies se suposa que fou a causa que Hasan tenia costum d'estar dos o tres dias tancat al bany pensant estrategies o estratagemes. El assassins (reals o suposats) incloent l'esposa Ezzad Molk, foren morts pels seguidors de Hasan plens de rabia i els cossos mutilats es van donar als gossos com a menjar.

Tambe a l'estiu del 1343 Malik Ashraf i Yaghi Basti van sortir de Bagdad i es van dirigir a Shiraz, comptant amb el suport muzaffarida. Van passar per Abarkuh que van conquerir i saquejar i quan avancaven cap a Shiraz ven rebre la noticia de la mort de Hasan Kucuk

Darrer govern cobanida [ modifica ]

Malik Ashraf , germa del difunt, com hem vist es trobava en aquell moment a la rodalia de Xiraz amb el seu oncle amir Yaghi Basti (fill d'Amir Coban). Al saber la noticia va suspendre les operacions i va marxar cap a Tabriz. Amir Surgan , antic governador de l'Iraq, que estava presoner a Kara Hisar (en territori d'Eretna), va fugir de la seva preso despres de matar el governador, i es va reunir amb Malik Ashraf i Yaghi Basti cami de Tabriz. El kan Sulayman Khan, nominal sobira de l'estat, es va retirar amb alguns amirs cap al Diyar Bakr i va demanar assistencia a Hasan Buzurg de Bagdad.

Durant algun temps semblava que els pretendents i els amirs estaven d'acord. Els tres pretendents van acordar la divisio dels dominis; pero finalment van esclatar les disputes. Amir Surgan i Yaghi Basti van abandonar Tabriz cap a Jou i Malik Ashraf els va fer perseguir; Surgan fou atrapat a Aghbabad i derrotat. Surgan es va retirar amb Sulayman Khan. Tambe estava amb ells Sati Beg. Pero Hasan Buzurg els va retirar el suport i es van haver de retirar cap al Diyar Bakr.

Llavors Malik Ashraf va acampar a Babul i va proclamar kan il-kanida Anushirwan que havia de ser anomenat "el Just" o "al-Adil". Establert a Gunjah va rebre un emisari de nom Muayyad al-Din Burha en nom de Surgan i Yaghi Basti amb una proposta de pau que Malik Ashraf va acceptar; Surgan no se'n refiava pero finalment es va dirigir a Tabriz; Yaghi Basti hi va anar tambe i en aquesta ciutat va caure en mans de Hasan Kucik i va morir d'una manera que ningu va saber (1344). Despres Malik Ashraf es va retirar a passar el hivern del 1344-1345 a Karabagh.

El 1345 Surgan fou altre cop derrotat i va fugir amb els seus cap a Anatolia des d'on va demanar la proteccio de Hasan Buzurg. Li fou acordada, pero pels seus excesos fou assassinat no gaire despres pel seu amfitrio a mans d'Amir Ilkhan, fill del jalayirida Hasan Buzurg (1345).

Llavors Hasan Buzurg pel seu costat va reconeixer com a kan a Sulayman Khan ( 1346 ) exiliat a Diyarbakir, pero despres va deixar el tron sense titular mantenint el mateix el titol de Ulus Beg que ja tenia sota Abu Said Bahadur Khan abans del 1335 i no hi va haver ja cap altre kan titular en la seva vida. ^[25] La sort posterior de Sati Beg i Sulayman Khan no es coneix, pero hi ha monedes d'ella a Hisn Kayfa datades el 1344/1345 i en nom de Sulayman Khan al Diarbakr i la Jazira del mateix temps. El govern de Malik Ashraf es considerat especialment opresiu, obligant a molts ciutadans a abandonar el pais per refugiar-se als territoris veins per fugir de l'opressio.

A principis del 748 (primavera del 1347) Malik Ashraf va fer una expedicio contra Bagdad en poder de Hasan Buzurg el jalayaridida. Aquest mateix va dirigir la defensa de la ciutat. Despres d'un setge d'uns quants dies, en veure que la victoria era improbable, Malik Ashraf es va retirar cap a Tabriz. L'abril de 1351 es va dirigir contra Isfahan, que va assetjar durant 50 dies; la ciutat, sense esperanca d'ajut exterior i al limit de la resistencia, va acordar sotmetre's i llegir la khutba en nom d'Anushirwan Adil i pagar vint milions de dinars a Malik (a mes de 100.000 dinars en objectes diversos). Les provincies d' Isfahan , Kirman , Yazd i Fars ( Xiraz ) van acabar reconeixent l'autoritat dels cobanides.

Mort de Hasan Buzurg i regnat del seu fill Uways [ modifica ]

El 1356 va morir a Bagdad el jalayirida Hasan Buzurg . El va succeir el seu fill Shaykh Uways I Bahadur Khan ibn Hasan, sexta generacio dels jalayirides ^[26]

El 1357 el mongol Djanibek Khan, de l'Horda d'Or, informat del regim opresiu de Malik Ashraf, va dirigir una expedicio a la zona passant per Derbent i entrant a l'Azerbaidjan. Malik Ashraf li va sortir a l'encontre pero fou derrotat; Malik va poder fugir pero fou perseguit i capturat, sent portat a Tabriz on fou penjat davant l'alegria de la poblacio. El Jalayirida Uways ibn Hasan (successor de Hasan Buzurg) va reconeixer a Djanibek com a sobira de Persia. Djani Beg o Djanibek, al sortir del pais, es va emportar a mare i als fills de Malik Ashraf que no estaven segurs al pais i va deixar el govern en mans del seu propi fill Birdibeg (Perowi Beg). Quan poc despres aquest va saber la mort del seu pare Djani Beg (el mateix any 1357) va abandonar l'Azerbaidjan per recollir la successio i l'Azerbaidjan que va quedar en mans d' Akhidjuk , cap de les forces de Malik Ashraf, que amb el suport de diversos amirs va controlar la situacio.

El 1358 Uways va envair l'Azerbaidjan i Akhidjuk li va presentar batalla a les muntanyes Minai, sent derrotat i retirant-se cap a Tabriz. Uways no va afluixar i va seguir cap a Tabriz on va entrar, fugin aleshores Akhidjuk cap a Naxcıvan . Uways va prendre possessio del palau de Rashidi i el mes d'agost va fer matar 47 caps lleials als cobanides que li havien oposat resistencia; els caps que van escapar a la massacre es van unir a Akhidjuk a Nakhitxevan i Karabagh. A la zona va enviar a l'amir AliTulpin, que segons es creu per algunes questions personals amb Uways i per la por de fracassar i caure en desgracia, va dissoldre l'exercit i va desertar i es va passar al camp d'Akhidjuk. Amb poques forces Uways va haver de retirar-se cap a Bagdad. La primavera del 1359 el muzaffarida Muhammad ibn Muzaffar, que s'havia apoderat de Fars i Isfahan despres de la mort del cobanida Hasan Kucuk, va atacar l'Azerbaidjan, arribant a ocupar Tabriz pero sense aconseguir derrotat a Akhidjuk i els seus, que no obstant estaven ara en posicio debil. Uways va aporfitar el moment per envair l'Azerbaidjan i quan el muzaffarida se'n va assabentar, va evacuar Tabriz i va retornar als seus dominis. Uways va ocupar facilment l'Azerbaidjan i va combatre a Aklhidjuk al que va capturar i va fer decapitar. Uways I es va establir aleshores a Tabriz. Un germa de Hasan Kucik, Timurtaix ibn Hasan, va intentar seguir la lluita pero va morir el 1360 en combat contra les forces lleials al jalayarida Uways. Una filla de Malik Ashraf, Sultanbakth, es esmentada al mateix temps a Shiraz pero despres desaparegue de la historia.

La guerra civil entre els atabegs muzaffarides de Fars, Shah Mahmud i Shah Shudja (que havien enderrocat al seu pare Muhammad ibn Muzaffar) va facilitar el cami a Uways per a la conquesta del Fars. Shah Mahmud, que es va sotmetre, va ser confirmat com a atabeg d' Isfahan i se li va permetre ocupar Shiraz (aquests fets van tenir lloc entre 1361 i 1364 ). Despres de 1364 l'expansio djalayarida es va aturar. Tambe va haver de reprimir una rebel·lio del Shirwanshah , en data incerta.

El 1364 el governador jalayirida de Bagdad, Khwadja Murkan o Mirdjan, es va revoltar contra Uways I, que era a Tabriz. Aquest va enviar una expedicio per sotmetre'l que el va derrotar a prop de Bagdad. El rebel va haver d'obrir les portes de la ciutat i entregar-se a la merce d'Uways, que li va perdonar la vida. Va passar llavors 11 mesos a la ciutat i el 1365 es va dirigir al Diyar Bakr (en mans dels Kara Koyunlu ), assetjant Mosul, que va conquerir. Llavors va anar a Mardin i a traves del desert del Mush i Kara Kalisa, va tornar a Tabriz on va passar el hivern del 1365-1366, per tornar despres a Bagdad i la primavera seguent altre cop a Tabriz (1367).

El 1370 / 1371 Amir Wali d' Astarabad va atacar Rayy pero fou rebutjat i perseguit fins a Sumnan.

Mort de Uways i govern de Husayn [ modifica ]

El setembre de 1374 va contreure una greu malaltia de la que va acabar morint poc despres. Els amirs li van demanar quina era la seva voluntad i va designar com a hereu al seu fill Husayn (favorit dels amirs) amb el germa gran d'aquest, Shaykh Hasan, com a governador de Bagdad; els amirs van objectar que el germa gran no acceptaria aquest acord i Uways els va dir que ja ho sabia, cosa que els emirs van interpretar com el permis per fer el que volesin amb Hasan; poc despres que Uways perdes la capacitat de parlar, Hasan fou arrestat. Uways va morir el 26 d'octubre del ( 1374 ) i la mateixa nit Shaykh Hasan va morir al palau de Dumiskh a mans dels amirs (generals) i Husayn fou proclamat com a sulta unic. El cos d'Uways fou portat a Shirwan on fou enterrat.

Husayn va governar fins al 1382 pero sota el control de l'amir Adil Agha . Els seus germans, Shaykh Ali , Ahmad i Baiazid , que estaven presoners, foren alliberats i associats al poder. El 1375 , mort el muzaffarida Kutb al-Din Shah Mahmud , el seu rival Shah Shudja va poder recuperar Isfahan i atacar despres l' Azerbaidjan ( 1375 i altre cop el 1381 ). En aquest temps Husayn va lluitar contra Amir Wali de Gurgan i especialment contra els kara koyunlu ; a principis del 779 (maig del 1377 ) Husayn va atacar amb un fort contingent el castell d'Akhus que estava en mans de Kara Muhammad dels Kara Koyunlu ; no obstant les dues parts van acordar la pau i el turcman va visitar a Husayn sent molt ben rebut.

El 1378 alguns amirs (Israel, Abdul Kadir, Rahman Shah...) cansats de la tirania de l'emir al-Adil, es van revoltar i es van dirigir cap a Bagdad . El sulta Husayn va cridar a Adil Agha que va acudir des de Sultaniya i els va enfrontar a Aub-i-Gurkan, derrotant els rebels, molts dels quals van morir. Adil va retornar a Sultaniya.

El mateix any diversos amirs de Bagdad, que estaven al servei d'Amir Ismail, fill del ministre governador titular de Bagdad (en nom del sulta Husayn) Amir Zakariya, van morir en una revolta (incloent el mateix Ismail) i els sublevats van proclamar sulta a Shaykh Ali (les fonts difereixen sobre si era fill de l'assassinat Shaykh Hasan o era el fill d'Uways). Husayn va decidir transigir (no li constava cap rival perillos entre els revoltats) i li va enviar una amable carta en la qual li permetia conservar el govern de Bagdad. No obstant el nou governador va cridar a Pir Ali Badak, antic servidor de Shaykh Hasan, ara governador de Shushtar al servei d'Ali Shudja, i des de la seva arribada, el govern va adoptar diverses mesures de gran independencia deixant d'encunyar moneda en nom de Husayn.

Husayn i Adil Agha van considerar que es sobrepassava la autoritat concedida i van marxar a Bagdad amb un exercit i Shaykh Ali i Pir Ali Badak, sense posibilitat de resistencia, van haver de fugir de Bagdad i es van refugiar a Shushtar ; Husayn va entrar a Bagdad sense oposicio i es va quedar alli per disfrutar dels plaers de la gran capital, mentre Adil Agha era enviat en persecucio dels dos fugitius. Shushtar fou assetjada un temps i finalment Shaykh Ali va pactar la submissio i el compromis de no interferir en el govern de Bagdad a canvi de conservar el govern de Shushtar. Adil Agha va tornar aleshores a Bagdad i des d'alli, amb la major part de l'exercit, a Sultaniya. No havia passat molt de temps quan a la meitat del hivern probablement del 1380 al 1381 (alternativament del 1379 al 1380), cridats per una faccio bagdadi, Pir Ali Badak i Shaykh Ali van retornar a Bagdad. Husayn va enviar als amirs Mahmud Uka i Omar Kipchak, pero els dos generals, tot i que van combatre be, foren derrotats i fets presoners per Pir Ali Badak, i les seves forces foren gairebe aniquilades. Quan Husayn ho va saber es va retirar cap a Tabriz (1380 o 1381) on va arribar amb dificultad. Un temps despres Shaykh Ali entrava a Bagdad i recuperava el govern.

Als inicis de 1382 Shaykh Ahmad ibn Uways va decidir revoltar-se i va sortir de Tabriz dirigint-se cap a Ardabil . Husayn li va enviar missatgers demanant-li tornar a Tabriz en pau, pero Sultan Ahmed s'hi va negar. Poc despres el seu germa Baiazid ibn Uways es va dirigir a Rayy de la que es va apoderar i es va revoltar igualment A la primavera del 1382 Adil Agha va anar a assetjar el castell de Rayy que estava controlat per Baiazid; davant les dificultats Husayn, que era a Tabriz, li va enviar reforcos i es va quedar gairebe sense forces militars a la seva disposicio a Tabriz. Llavors Adil Agha va retirar el seu suport a Husayn i es va entendre amb Baiazid per la seva proclamacio com a sulta que es va produir a Sultaniya (la residencia d'Adil Agha), pero Ahmad pel seu costat tambe volia el poder.

Aleshores Ahmad, per sorpresa, va avancar des d'Ardabil i va ocupar Tabriz matant a Husayn (primavera del 1382). Per assegurar la seva posicio contra Adil i Baiazid d'un costat i contra Ali i Pir Ali Badak de l'altra, Ahmad va demanar ajut als Kara Koyunlu.

Darrers sultans jalayarides [ modifica ]

Ahmad va ascendir al sultanat mentre el seu germa Baiezid unit a Adil Agha, que l'havia proclamat sulta, es disposava a tornar a Tabriz. Ahmad va fugir de Tabriz i es va dirigir a la poblacio de Muzid, demanant ajut als kara koyunlu . Adil Agha va entrar a Tabriz amb Baiezid al seu costat i va organitzar la persecucio d'Ahmad i els seus lleials, pero a poc d'iniciar el cami diversos amirs (potser subornats per Ahmad) es van mostrar contraris i l'exercit va haver de tornar a Sultaniya, la seva residencia., deixant el cami lliure a Ahmad per retornar a Tabriz.

Pel seu costat Shaykh Ali i Pir Badak (que dominaven Iraq) van sortir de Bagdad en direccio a Tabriz a l' Azerbaidjan . Ahmad els va sortir al encontre i la batalla es va produir al Huft Rud (Set Rius). L'ala esquerra del sulta Ahmad anava manada per l'amir Omar Kipchak que va fer defeccio i es va unir a Shaykh Ali. Ahmad va abandonar el camp de batalla i per la ruta de Khoy va fugir cap a Naxcıvan on es va trobar amb el seu aliat Kara Muhammad dels Kara Koyunlu que estava disposat a donar-li suport i el qual, amb cinc mil homes, va marxar contra l'exercit de Shaykh Ali i Pir Badak al que va derrotar, morint els dos caps en el combat; els kara koyunlu van obtenir un boti considerable que es van emportar a les seves tendes ( yuruts ).

Ahmad seria ara senyor de l'Azerbaidjan i de l'Iraq pero encara havia de combatre a Adil Agha i Baiezid que s'havien retirat a Sultaniya ; Adil Agha es va dirigir a Tabriz i va iniciar la lluita, pero durant aquesta es va produir la campanya de Tamerla ( 1383 ) a l'Azerbaidjan i nord de l'Iraq.

Baiazid va entregar Sultaniya a Ahmad. Aleshores Adil Agha es va passar a Tamerla que el 1384 va entrar a Sultaniya sense resistencia. Ahmad va intentar ocupar Sultaniya pero Adil Agha el va rebutjar; finalment, davant una invasio de forces de l' Horda d'Or a l'Azerbaidjan que no va poder combatre amb eficacia, es va retirar a Bagdad (1385) amb l'ajut del seu aliat Izz al-din Shir de Hakkari . ^[27] Els momgols de l'Horda d'Or van abandonar l'Azerbaidjan, pero quan Tamerla va retornar el 1386 la posicio d'Ahmad era molt debil i no va poder defensar Tabriz que els tamerlanides van ocupar a l'estiu del 1386, havent de pagar els habitants un fort tribut. L'encarregat de la recaptacio fou Adil Agha , pero Tamerla va sospitar que s'havia quedat amb una part i el va fer executar. En endavant l'Azerbaijan va quedar en mans dels timurides.

El 1393 Tamerla va atacar altre cop els dominis jalayirides, i a l'agost va arribar a Bagdad, on residia Ahmad, que va veure que no podia defensar la ciutat per lo que va fugir cap el territori mameluc de Siria on el sulta Barkuk li va concedir asil. Bagdad va haver de pagar un rescat important i l'entrega de molts presoners inclos el fill d'Ahmad, Ala al-Dawla ibn Ahmad, que Tamerla es va emportar cap a l'Asia central pero la vida de la majoria dels habitants fou respectada. El sabardar Khwaja Masud Sabzawari va rebre el govern de la ciutat.

El 1394 Ahmad va poder tornar a Bagdad; Khwaja Masud es va retirar amb les seves forces abans de combatre i Ahmad va poder conservar el control durant sis anys durant els quals la seva popularitat va anar caient i es va produir una conspiracio el 1397 o 1398 que fou avortada pero que era indicativa de la situacio. El 1398 va abandonar la ciurtat i va demanar suport a Qara Yussuf dels Kara Koyunlu. Els turcmans van acudir a Bagdad pero Ahmad va tenir dificultats per evitar els saquejos i finalment els va haver de fer fora. El 1398 el governador timurida de l'Azerbaidjan, Miran Shah , fill de Tamerla, va intentar ocupar Bagdad pero Ahmad va resistir i el va rebutjar. El 1399 un exercit de georgians van aixcecar el setge de la ciutat d'Alenjaq, que els timurides havien intentat conquerir durant mes de deu anys; l'exercit anava dirigit per un dels fills d'Ahmad i aquest fill, a la seva tornada a Bagdad, es va revoltar, pero va fracassar i va morir.

Quan Tamerla va tornar de la seva campanya oriental del 1400, Ahmad va temer que atacaria Bagdad i va abandonbar la ciutat; com que l'atac no es va produir va retornar pero la va abandonar altre cop al cap d'un temps per anar a refugiar-se amb els otomans. El maig del 1401 tropes timurides van atacar Bagdad pero van trobar forta resistencia; es van enviar reforcos pero el comandant de la ciutat, sense saber que els atacants eran forces de Tamerla, es va negar a rendir la ciutat. Tamerla en persona va haver d'anar a la ciutat que fou assetjada durant 40 dies, passats els quals el comandant seguia refusant rendir-se i Tamerla va ordenar l'assalt. Quasi tots els habitants (homes, dones i nens) foren massacrats i molts edificis publics destruits. La devastacio era tant completa que Tamerla va considerar que no calia deixar un governador a la ciutat.

Pero poc temps despres Ahmad va retornar i va comencar la reconstruccio. Un contingent tamerlanida va estar a punt de fer-lo presoner pero va poder fugir i va retornar amb un contingent de turcs kara koyunlu (1402) dirigits per Qara Yussuf , al que havia trobat durant el seu exili a territori otoma. Aquesta amistad no obstant no fou duradora i Qara Yussuf es va apoderar de la ciutat i va expulsar a Ahmad que es va refugiar amb els mamelucs per segona vegada, els quals ara tenien por de Tamerla i el van empresonar. El 1403 les forces timurides van entrar a Bagdad expulsant els kara koyunlu. Qara Yussuf es va refugiar igualment amb els mamelucs que per les mateixes raons tambe el van empresonar. Reunits a la preso els dos liders van renovar la seva amistad i van arribar a un acord pel qual Iraq seria per Ahmad i l'Azerbaidjan per Qara Yussuf

A la mort de Tamerla el 1405, Nasir-ad-Din Faraj , sulta mameluc d'Egipte els va alliberar i Ahmad va retornar a Bagdad mentre Qara Yussuf es va establir a Tabriz. Altre cop l'acord es va trencar ja que Ahmad volia recuperar l'Azerbaidjan i va dirigir una expedicio contra els kara koyunlu aconseguint ocupar Tabriz breument, pero a l'agost del 1410 fou derrotat pels turcs i capturat. Qara Yussuf va ordenar la seva execucio. El seu fill Ala al-Daula, que havia estat alliberat pels timurides, fou tambe executat. El nebot d'Ahmad, Shah Walad Jalayir, fill de Shaykh Ali ibn Uways , el va succeir breument a Bagdad pero el 1411 els kara koyunlu van ocupar Bagdad i els jalayirides van haver-se de retirar cap al sud de l'Iraq, governant a Hilla , Wasit , Bassora i Shushtar .

La vidua de Walad, Tandu (abans vidua del mameluc Barquq ), va governar en nom del fill menor Mahmud, reconeixent la sobirania timurida . Mahmud va arribar a la majoria el 1416 pero va morir tot seguit i va pujar al tron el seu germa Uways II encara era menor d'edat; va lluitar contra els kara koyunlu i va morir en combat el 1421 pujant al tron el seu jove germa Muhammad que va morir abans d'un any igulment en combat. La successio va recaure en el seu cosi (net del sulta Ahmad ibn Uways ) Husayn II, que va morir al setge d' Hilla davant els kara koyunlu (1432) acabant la dinastia.

Llista de sobirans [ modifica ]

• Hasan Buzurg 1336 - 1356
• Shaikh Uways ibn Hasan 1356 - 1374 (Uways I)
• Hasan ibn Uways 1374
• Husayn ibn Uways 1374 - 1382 (Husayn I)
• Baiazet ibn Uways 1382 - 1383
• Ahmad ibn Uways 1383 - 1410
• Shah Walad 1410-1411
• Mahmud ibn Shah Walad 1411-1415
• Uways II 1415-1421
• Muhammad ibn Shah Walad 1421-1424
• Husayn II ibn Ala al-Dawla 1424-1432

Genealogia [ modifica ]

Husayn Gurkan

filla d' Arghun Khan

Hasan Buzurg 1336-1356

Delsad Khatun

Uways I 1356-1374

Ali Shah

Husayn ibn Uways 1374-1382

Ahmad ibn Uways 1383-1410

Hasan ibn Uways 1374

Shah Walad 1410-1411

Tandura Khatun

Ala al-Dawla ibn Ahmad

Mahmud ibn Shah Walad 1411-1415

Uways II 1415-1421

Muhammad ibn Shah Walad 1421-1422

Husayn II ibn Ala al-Dawla 1424-1432

Notes [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• William Bayne Fisher, " The Cambridge History of Iran "
• Peter Jackson, "Jalayerids" a Encyclopaedia Iranica
• Jalayirids: Dynastic State Formation in the Mongol Middle East , per Patrick Wing

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Dinastia jalayirida