De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
La
dinastia severa
o
dinastia dels Severs
va ser una
dinastia
que va governar l'
Imperi Roma
entre el
193
i el
235
. La dinastia va ser fundada pel general roma
Septimi Sever
, que va arribar al poder durant les guerres civils, que s'estengueren entre els anys 193 i 197, el primer dels quals es conegut com l'
Any dels cinc emperadors
.
[1]
Va ser la darrera dinastia del
principat
, fundat per
August
i va precedir la
Crisi del segle
iii
.
[2]
El govern dels membres d'aquesta dinastia anira precedit per una greu crisi politica i militar. El 31 de desembre de l'any 192,
Commode
, l'ultim representant de la
dinastia Antonina
, morira estrangulat a mans d'un atleta per ordre del Prefecte del Pretori,
Quint Emili Let
.
[3]
L'home escollit pels pretorians i els senadors sera el
Publi Helvi Pertinax
,
Prefecte de la ciutat
en aquell moment. El seu govern, pero, no arribara ni a tres mesos (1 de gener - 28 de marc de l'any 193), abans de ser ell mateix assassinat per la
Guardia Pretoriana
, descontents amb les noves mesures disciplinaries que els volia imposar. Mort Pertinax, es proposa pel tron el seu sogre,
Flavi Sulpicia
. Pero finalment va recaure en
Marc Didi Salvi Julia
, que havia promes un generos donatiu als
pretorians
. Escoltat per ells, es van dirigir al Senat on la decisio dels militars va ser ratificada. Al cap de pocs dies del seu ascens al tron se succeeixen dos cops d'estat, un a Siria de la ma de
Gai Pescenni Niger
i l'altre a
Pannonia
, on les tropes havien proclamat emperador a
Septimi Sever
. Tot i que
Marc Didi Salvi Julia
intentara resistir a Roma, el Senat acabara votant la seva deposicio i l'1 de juny del 193 sera assassinat per un soldat al palau imperial del
Palati
.
El succei el seu fill
Caracal·la
, que signa el
212
l'
Edicte de Caracal·la
, un dels documents amb mes transcendencia de la
historia de Roma
i possiblement de l'antiguitat, ja que principalment estenia el dret de
ciutadania romana
a totes les persones lliures de l'imperi. La dinastia severa va intentar en va reduir les despeses de l'exercit i augmenta la pressio fiscal. L'ultim Sever mori assassinat per les legions del
Rin
. El control de la dinastia sobre l'imperi es va veure interromput pels regnats conjunts de
Macri
i el seu fill
Diadumenia
. Les dones de la dinastia, incloses Julia Domna, la mare de Caracalla i Geta, i les seves nebodes Julia Soemias i Julia Mamaea, les mares respectivament d'Elagabal i Severus Alexandre, i la seva propia mare, Julia Maesa, van ser totes poderoses augustes i instrumentals per assegurar el seu posicions imperials dels fills. Encara que Septimi Sever va restablir la pau despres de la convulsio de finals del segle II, la dinastia es va veure pertorbada per les relacions familiars altament inestables i la constant agitacio politica,
[4]
en especial, la discordia entre Caracalla i Geta i la tensio entre Elagabal i
Alexandre Sever
s'afegeixen a l'agitacio.
[5]
- ↑
Omissi
, Adrastos.
Emperors and Usurpers in the Later Roman Empire
(en angles). Oxford University Press, 2018, p. 13.
ISBN Adrastos Omissi
.
- ↑
Lopez Barja de Quiroga
, Pedro;
Lomas Salmonte
, Francisco Javier.
Historia de Roma
(en castella). Madrid: Akal, 2004, p. 396-400.
ISBN 84-460-1225-1
.
- ↑
Le Gall
, Joel.
El Imperio Romano. El alto imperio, desde la batalla de Actium hasta la muerte de Severo Alejandro (31 A.C.-235 D.C.)
(en castella). Madrid: Akal, 1995, p. 444.
- ↑
≪
Severan Dynasty · Arch for Septimius Severus · Piranesi in Rome
≫. [Consulta: 8 abril 2022].
- ↑
Scott
, Andrew.
Change and discontinuity within the Severan dynasty: the case of Macrinus
(en angles), maig 2008.
