De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Una
dida
,
teta
,
[1]
ama de llet
o tambe simplement
ama
, es una
dona
que
alleta
un
lactant
que no es el seu fill.
[2]
El fet de recorrer a una dida podia estar motivat per raons fisiques -com en el cas de produccio insuficient de llet, en "parts multiples" en que una dona sola no podia satisfer els requisits de lactancia-, o be socials. La professionalitzacio de la lactancia permetia a la mare dedicar-se a altres ocupacions -en el cas, per exemple, de les elits romanes-, abreujar el periode entre
embarassos
-, ja que el
sistema endocri
inhibeix normalment la concepcio mentre la mare esta alletant-, o simplement deslliurar-se d'una tasca percebuda com socialment inadequada per a les classes superiors.
L'us de dides es remunta a la
prehistoria
, i va ser comu fins al segle
xix
per alimentar nens quan les mares no podien o no desitjaven fer-ho. En algunes societats, la tasca no estava restringida a les professionals, sino que era part de la cura dels infants compartida entre totes les mares del grup. La professionalitzacio de la crianca,
sociologicament
parlant, va ser un dels mitjans que va permetre a les dones benestants alliberar-se del vincle constant a la "cura domestica" que caracteritzava el paper femeni en les societats
patriarcals
.
En triar, es donava prioritat a les mares a qui se'ls havien mort els fills, i en certs entorns pobres algunes mares havien arribat a renunciat als fills per assegurar-se la feina a una casa rica.
[3]
No obstant aixo, les dides tambe eren les que tenien cura dels
orfes
en els
orfenats
, i de vegades els acabaven per adoptar, tal com reporta l'
Arxiduc Lluis Salvador
la
decada del 1870
a proposit de la Casa General d'Exposits de
Mallorca
.
[4]
Avui dia ha caigut en desus a la major part d'Occident. El desenvolupament de formules mes completes per a la llet en pols, adaptada en molts casos al
sistema digestiu
del nen, ha portat a la gradual extincio de la institucio de la dida als paisos desenvolupats.
- ↑
Alcover
, Antoni M.;
Moll
, Francesc de B. ≪
Teta
≫. A:
Diccionari catala-valencia-balear
. Palma: Moll, 1930-1962.
ISBN 8427300255
.
- ↑
Antonio Maria Gonzalez y Crespo.
Guia de las madres para criar a sus hijos o Medicina domestica de la primera infancia ...
, 1833, p. 218? [Consulta: 6 gener 2012].
- ↑
Amelia Garcia-Valdecasas Jimenez; Rafael Beltran Llavador.
Historia, reescritura y pervivencia del romancero: estudios en memoria de Amelia Garcia-Valdecasas
. Universitat de Valencia, 2000, p. 177?.
ISBN 978-84-370-4436-1
[Consulta: 6 gener 2012].
- ↑
Arxiduc Lluis Salvador
.
Les Balears descrites per la paraula i la imatge
. Vol. III. Govern de les Illes Balears, 2002, p. 825.
ISBN 8493077127
.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari