한국   대만   중국   일본 
Diana - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Diana

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Per a altres significats, vegeu ≪ Diana (desambiguacio) ≫.
Infotaula personatgeDiana

Modifica el valor a Wikidata
Tipus deitat romana
epitet de Arduinna Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologia religio de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades
Genere femeni Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio cacadora i arquer Modifica el valor a Wikidata
Familia
Mare Latona Modifica el valor a Wikidata
Pare Jupiter Modifica el valor a Wikidata
Fills Cupido Modifica el valor a Wikidata
Germans Apol·lo Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part de Dii Consentes Modifica el valor a Wikidata
Equivalent Artemis , Selene , Lluna i Devana (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albeniz

Diana ("del dia" o "divina" en llati ), deessa dels boscos i de la caca . Cap al segle  iv  aC es va identificar completament amb la deessa de la mitologia grega Artemis , [1]

Els romans la representaven amb vestimenta grega, acompanyada d'un arc, unes magiques sagetes i un cervol, [nota 1] de vegades amb una mitja lluna fent-li de corona per a indicar el seu caracter divi. Un altre dels seus simbols es el roure . D'una gran bellesa, casta (com Minerva i Vesta ) i eternament jove, no va donar mai importancia als seus pretendents.

Ha estat tema d'inspiracio per a poetes i artistes en general. El poeta Virgili la va fer apareixer a l' Eneida , relacionada amb Virbi geni dels boscos.

Origens [ modifica ]

Diana en un mosaic a Utica, segle  ii  aC

Sembla que el culte de Diana es va originar a en un indret del Latium , on se l'anomenava Diana Nemorensis o Diana Nemoralis , [2] que significa "Diana la dels boscos". Era un lloc situat al nord d'un llac d'origen volcanic, el llac de Nemi , que els poetes anomenaven speculum Dianae , l'espill de Diana i que estava envoltat per boscos. Als pobles mes proxims a aquest lloc, Aricia i Veis era venerada des de temps antics.

Atributs [ modifica ]

Diana amb una lluna al cap i armes de cacadora

A Diana se li atribuia el poder per a comunicar-se amb els animals , i tenia gran destresa com a cacadora . Habitava als boscos perque li atreia la vida solitaria i la castedat. Les dones embarassades s'encomanaven a ella demanant un part facil. Les rouredes era el seu espai sagrat. Mes endavant va passar a ser una deessa de la lluna .

Etimologicament, es proposen dues procedencies: De la paraula llatina dies-dia , podria significar "del dia"(encara que no es probable, perque el seu signe era la lluna, la nit, i sa germa Apol·lo era el representant del sol) ; [3] o de la paraula llatina divus ("divina"), [4] i des d'aquest punt de vista trobaria un paral·lelisme en la mitologia grega amb les deesses Dione i l' oracle de Dodona , pero no quan al culte.

En poesia era lloada per la seva forca, gracia atletica, bellesa i habilitats de cacadora.

Formava una trinitat amb altres deitats romanes: Egeria , la nimfa aquatica, que li feia d'ajudant, i Virbi, el deu dels boscos. [5]

Culte [ modifica ]

Diana era especialment venerada pels ciutadans de classe inferior i pels esclaus, els quals podien rebre acolliment als seus temples. Georg Wissowa va proposar com a explicacio a aquest fet que els primers esclaus devien provenir del Latium on aquesta deessa era venerada des de temps antics. Aixo no obstant no aclareix per que a Efes existia el mateix costum de donar asil (ασυλιον). [6]

Els romans celebraven un festival en el seu honor el 13 d'agost, [7] quan el rei Servi Tul·li , esclau de naixement, li va dedicar un altar al turo de l' Aventi a mitjan segle  vi  aC. Aquest lloc quedava fora del pomerium , la primitiva muralla de la ciutat de Roma, perque el lloc sagrat que li corresponia per ser la deessa de la caca era un bosc o, si mes no, un indret que no estigues habitat per les persones. Malgrat ser reverenciada pels romans, Diana era considerada una deessa estrangera. Es creu que procedia d' Aricia i, a diferencia de Juno , que va ser portada a Roma de Veis no va tenir un temple dins la ciutat ni va ser oficialment transferida.

Estatua de Diana en bronze

A Aricia, el seu sacerdot, el Rex nemorensis , va continuar mantenint el seu culte entre els pobles del Latium , amb un simple temple enmig de la natura. [8] [9] Diana dels boscos va ser hel·lenitzada, ≪un proces que va quedar confirmat amb l'aparicio de Diana al costat d' Apol·lo en el primer lectisternium ≫ [nota 2] [10] Aquesta hel·lenitzacio podia haver-se general amb el contacte amb les colonies gregues del sud de la peninsula Italica. En algunes ciutats importants: Capua , Segni , es venerava la Potnia Theron (≪senyora dels animals≫), una de les formes emprades pels colons grecs per a referir-se a Artemis . Segons l'estudi fet per Francoise Helene Pairault, els habitants de la Focida haurien introduit el culte d' Artemis en contacte comercial amb els etruscs i despres aquests als llatins. [11]

Els historiadors Estrabo [12] i Servi Maure Honorat [13] donen versions diferents. La del primer potser es la mes creible, per ser el mes antic dels dos. Segons aquest autor, Orestes hauria introduit el culte d' Artemis Tauropolos amb un sacerdot anomenat Artemidoros d'Efes. La paraula Tauropolos denota una deessa d'origen asiatic amb atributs lunars, senyora de les manades. [14] Tauropolos era un antic epitet relacionat amb Hecate , Artemis i tambe Atenea . [nota 3] A Cumes la Sibil·la era la sacerdotessa d' Apol·lo i de Trivia. [nota 4] [15] Hesiode [16] i Estesicor [17] narren una historia segons la qual, en morir Ifigenia va ser divinitzada amb el nom d'Hecate, fet que contribueix a la idea que Artemis Tauropolos tenia una alianca amb aquesta heroina, doncs havia estat la seva sacerdotessa a Taurid i el seu equivalent huma. Aquesta unio de divinitats tambe ve confirmat per la troballa d'una estatua triple (Artemis-Hecate). En una moneda, encunyada per P. Accoleius Lariscolus l'any 43 aC, ha estat identificada com una representacio de Diana Nemorensis. [18] A la moneda apareix Artemis amb l'arc a un costat, Luna-Selene amb flors a l'altra banda i al centre una deitat encara no identificada; totes tres figures estan unides per una linia horitzontal. Es creu que es una moneda del segle  vi  aC. Es van trobar dos caps, un al santuari de Nemi [19] i l'altre al teatre roma [20] de la mateixa ciutat els quals tenen un forat a la seva part posterior i aixo ha donat lloc a especulacions sobre si es tractaria de Diana Trivia o Diana Tifatina .

El culte a Diana es esmentat a la Biblia . Al llibre dels Fets dels Apostols :un ferrer d'Efes que se sentia incomode per un discurs de sant Pau sobre el cristianisme, se'n va riure i va exclamar ≪Gran es Diana dels efesis!≫ (Fets 19:28). I quan el secretari de la ciutat (γραμματε??) calma la multitud, diu, ≪Homes d'Efes, qui entre vosaltres no sap que Efes es la ciutat on esta el temple de la gran Diana on es guarda la seva imatge que procedeix dels cels?≫ (Fets 19:36)

Caracter [ modifica ]

Diana cacant amb les seves ninfes
Diana es troba amb el seu germa Apol·lo, que arriba muntat al seu carro.

Segons Georges Dumezil , [21] Diana pertany al grup de divinitats celestials que transcendien dels assumptes terrestres, es a dir, s'abstenien d'interferir directament en la vida dels humans. Aquesta mena de deus no compartien el desti d'altres deus celestials de les religions indoeuropees, ell els anomena dei otiosi o deus sense proposits practics, [22] pero semblaven tenir una mena d'influencia sobre el mon dels humans.

El caracter celestial de Diana esta reflectit en alguns dels seus atributs: se l'ha relacionat amb la llum, la inaccessibilitat, la virginitat, la seva preferencia pels llocs aillats dins els boscos. Diana es l'expressio del mon celestial ( diuum , la forma neutra de dia , significa cel o espai obert al cel), es l'expressio de la supremacia, la impassibilitat i la indiferencia cap als humans i les seves circumstancies personals. Al mateix temps la complexitat del seu caracter s'expressa en altres aspectes contradictoris de la seva divinitat: Es considerada com una divinitat activa pel que fa a la vigilancia del seu sacerdot i pel que fa a la conservacio del genere huma a traves de la proteccio dels naixements.

Aquest caracter de protectora de la successio dels reis, es pot veure en el nom que tenia el seu sacerdot rex (≪rei≫). El rex nemorensis era un carrec vitalici, el sacerdot nomes deixava de ser-ho si algu el matava. Si algu volia ocupar el seu lloc, havia de desafiar-lo arrencant una branca de roure del bosc sagrat; per aixo era un sacerdot que anava armat. [23] El fet que la successio tingues lloc en un combat al bosc sagrat, sota la vigilancia de la deessa, confirma el seu caracter de proteccio del rex . Livi narra la historia d'un home sabi qui va oferir una vedella a la deessa i a canvi va aconseguir el tron imperial, una altra prova de la relacio atribuida a Diana i la reialesa. [24]

El segon aspecte en que Diana interfereix en la vida dels humans, la de procurar un bon part, es testimoniada per estatues votives trobades en excavacions arqueologiques al santuari d'Aricia, aixi com en escrits dels antics historiadors. [23]

Denari amb la imatge de la diva triformis , una d'elles es Diana. [25]

Segons Dumezil tots els deus parteixen d'un model, un heroi de la mitologia vedica Dyaus. Havent renunciat al mon, en les seves obligacions com a rei, i pare, va esdevenir un esser immortal pero va mantenir connexio amb el mon dels mortals doncs es va estar vigilant que la seva nissaga es mantingues al poder durant generacions. El deu Heimdallr , de la mitologia escandinava segueix el mateix patro. Va ser engendrat primer i sera el darrer en deixar d'existir, ell va ser qui va originar els reis i qui vetlla per les seves prerrogatives. Diana, tot i ser de caracter femeni, encaixa amb aquest tipus de divinitat. F. H. Pairault, en el seu assaig sobre Diana, diu en relacio a la teoria de Dumezil que resulta "impossible de verificar". [26]

James G. Frazer [27] es l'unic autor que, en el seu analisi sobre Diana, veu una connexio amb el deu Janus .

Santuaris [ modifica ]

A mes del santuari d'Aricia i el de l' Aventi a Roma, s'han trobat santuaris dedicats a ella en altres llocs:

  • A Colle di Corne, prop de Tusculum . [28] On rep el nom arcaic de Deva Cornisca i on hi havia un collegium (associacio) d'adoradors. [29]
  • A Evora, Portugal.
  • Al Mont Algidus, prop de Tusculum. [30]
  • A Lavinium. [31]
  • A Tibur ( Tivoli ), on rep el nom de Diana Opifera Nemorensis . [32]
  • En un bosc sagrat esmentat per Livi [33] a Compitum Anagninum , prop d'Anagni. [34]
  • Al Mont Tifata, prop de Capua a la Campania. [35]
  • A Efes, on el seu temple, l' Artemision era considerat una de les set meravelles de l'antiguitat. [36]

Diana i Camil·la [ modifica ]

A l'esquerra, amb corona, el rei Metabus. Darrera la Camil·la escapant a cavall, amb armadura

Diana ha estat el tema de molts poetes o be es un personatge que apareix en diferents obres literaries. A l'Eneida de Virgili hi ha la seguent historia: Al Laci hi havia un rei vidu anomenat Metabus . Els seus subdits van acabar farts del seu despotisme i el van fer fora. Metabus es va refugiar al bosc amb la seva filla unica anomenada Camil·la . Com que la nena era molt petita i ell no en sabia gaire de cuidar nens, va demanar ajuda a Diana, prometent que si la Camila se salvava, de gran es dedicaria a servir-la. Camil·la va creixer be, sana i estalvia gracies a la deessa, i es va mantenir verge com ella. Diana li va ensenyar a cacar i a sobreviure al bosc, i el seu pare li va ensenyar a tecniques de guerra per a defensar-se de qualsevol perill. Camil·la va morir fent de mercenaria per a Turnus . [37]

Musica [ modifica ]

El 1872 el compositor austriac Carl Millocker va compondre una opereta amb aquest nom. [38]

Vegeu tambe [ modifica ]

Notes [ modifica ]

  1. ↑ El cervol es una al·lusio al mite d' Acteo , el qual la va observar quan es banyava nua, Diana el va castigar transformant-lo en un cervato i llavors li va enviar els seus gossos a l'atac.
  2. ↑ Una lectisternium era una cerimonia de la religio romana, consistent en dedicar un apat a una divinitat.
  3. ↑ Exemples d'aquesta utilitzacio de l'epitet estan en: Hesichius d'Alexandria; "De Scholiis Aristophaneis Quaestiones Mythicae" (Lysistrata 447); Suides ; Foci,( Lexicon ) i altres.
  4. ↑ Trivia era una divinitat que cacava pels camins que travessaven boscos i cementiris, era la deessa dels encanteris i la magia, vagava sense rumb per les nits i la seva presencia nomes era percebuda quan els lladrucs dels gossos notaven la seva proximitat. (J.E. Zimmerman: "Dictionary of Classical Mythology" ,1964, New York, ed. Harper & Row, pag. 278)

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ James Hughes . Larousse desk reference encyclopedia . Larousse, 1995, p. 215. ISBN 9780752300139 .  
  2. ↑ Marc Anneu Luca . Poemes , p. 6.75.  
  3. ↑ Josep M Albaiges . Diccionario de nombres de personas . Edicions Universitat Barcelona, 1993, p. 88. ISBN 8447502643 .  
  4. ↑ Emilio Salas . Los Nombres: Su significado y su influencia secreta sobre el caracter y el destino . ROBINBOOK, 1995, p. 147. ISBN 9788479271213 .  
  5. ↑ Virgili . Eneida , p. llibre VII, 761.  
  6. ↑ Dumezil . La religion romaine archaique , 1974, part 3, cap. 1..   L'autor cita a Georg Wisowa
  7. ↑ Arthur E.Gordon . On the Origin of Diana . Transactions and Proceedings of the American Philological Association (63), 1932, p. 178.  
  8. ↑ Varro . Lingua latina , p. V, 43.  
  9. ↑ Plini el Vell . Naturalis Historia , p. XIV, 91, 242.  
  10. ↑ Arthur E.Gordon . On the Origin of Diana . Transactions and Proceedings of the American Philological Association (63), 1932, p. 179.  
  11. ↑ Francoise Helene Pairault . Diana Nemorensis, deesse latine, deesse hellenisee . Melanges d' archeologie et d'histoire 81, 1969, p. 425-471.  
  12. ↑ Estrabo . Geografia , p. V, 249.  
  13. ↑ Servi Maure . Ad Aeneidem , p. VI, 136.  
  14. ↑ Darehnberg ;Saglio Pottier . Dictionnaire des antiquites Grecques et Romaines , p. 2357.  
  15. ↑ Francoise Helene Pairault . Diana Nemorensis, deesse latine, deesse hellenisee . Melanges d' archeologie et d'histoire 81, 1969, p. 448.  
  16. ↑ R. Merkelbach, M. L. West . Fragmenta Hesiodea Oxonii , 1967, p. , frag 23..  
  17. ↑ Orestia citat per Filodem Περι ε?σεβε?α? 24 Gomperz II 52: fragment 38 B; Pausanias I 43, 1; II 22, 7.
  18. ↑ A. Alfoldi . Diana Nemorensis" en American journal of Archaeology nº 64 , 1960, p. 137-144..  
  19. ↑ Excavacio del 1791, dirigida pel cardenal Despuig. P. Riis cita a: E. Lucidi "Memorie storiche dell'antichissimo municipio ora terra dell'Ariccia e delle sue colonie Genzano e Nemi Rome" 1796 pag. 97 (dossier de les excavacions a Valle Giardino)
  20. ↑ NSA 1931 pag. 259-261, plaques VI a-b
  21. ↑ G. Dumezil . La religion Romaine archaique , 1974, part 3, cap.1..  
  22. ↑ Mircea Eliade . Traite' d'histoire des religions , 1954.  
  23. ↑ 23,0 23,1 Ovidi . Fasti , p. III, 262-271.  
  24. ↑ Titus Livy . Ab urbe condita , p. 1:31-1:60.  
  25. ↑ Horaci , Carmen 3.22.4,
  26. ↑ Francoise-Helene Pairault . Diana Nemorensis. Deese Latine. Deesse Hellenisee. Melanges d'Archeologie et d'Histoire, volum LXXXI , 1969, p. 425-471.  
  27. ↑ James G. Frazer . The golden bough , 1922, p. caps. 1, 12, 16.  
  28. ↑ Plini el Vell . Naturalis Historia XVI , p. 242.  
  29. ↑ Cataleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum ,CIL 975; CIL XIV,2633
  30. ↑ Horaci . Carmina , p. I 21, 5-6.  
  31. ↑ Cataleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum ,CIL XIV,2112.
  32. ↑ Cataleg CIL: Corpus Inscriptionum Latinarum ,CIL 3537
  33. ↑ Titus Livi . Ab urbe condita , p. XXVII 4.  
  34. ↑ Rodolfo Lanciani, "Pagan and Christian Rome", ed. Houghton Mifflin and Company, Boston, 1892, capitol II p.60
  35. ↑ Roy Merle Peterson . The cults of Campania Rome, Papers and Monographs of the American Academy in Rome , 1919, p. 322-328.  
  36. ↑ Antipater de Sido . Antologia grega , p. IX, 58.  
  37. ↑ Kerry Usher, pag 60
  38. ↑ Enciclopedia Espasa Volum num. 364, pag. 222 ( ISBN 84 239-4535-9 )

Bibliografia [ modifica ]

  • Kerry Usher:"Mitologia romana, herois,deus i emperadors", ed.Barcanova, 1984,Barcelona, ISBN 84-7533-216-1
  • R. Schilling: "Une victime des vicissitudes politiques, la Diane latine" in Hommages a Jean Bayet, Collection Latomus 45 Bruxelles 1960 .
  • A. Momigliano: "Sul dies natalis del santuario federale di Diana sull' Aventino" , en RAL 17 1962
  • G. Dumezil: " La religion romaine archaique" , Paris 1966.
En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diana&oldid=32942973 ≫