Linguistica castellana
Dialectes Divisio dialectal del castella-espanyol EUROPEU a) Castella septentrional    1. Castella aragones    2. Castella catala    3. Castella valencia    4. Castella burgales (Desaparegut) b) Castella meridional    1. Castella andalus         1. Andalus cecejat         2. Andalus sesejat    2. Castella murcia AFRICA a) Castella canari b) Castella sahraui c) Castella equatoguinea ASIATIC a) Castella filipi NORD-AMERICA a) Castella mexica b) Castella estatunidenc    1. Castella noumexica c) Castella caribeny d) Castella centreamerica SUD-AMERICA a) Castella de terres altes    1. Castella colombia    2. Castella venecola    3. Castella equatoria    4. Castella perua    5. Castella bolivia b) Castella riuplatenc    1. Castella paraguaia    2. Castella argenti    3. Castella uruguaia c) Castella xile DIALECTES NO CLASSIFICATS a) Lunfardo b) Llanito c) Spanglish d) Catanyol e) Portunyol LLENGUES DERIVADES a) Judeocastella a) Chavacano b) Papiament
Gramatica Accentuacio Alfabet Conjugacio verbal Verbs irregulars Ortologia Ortografia Fonetica Llista de falsos amics del catala amb el castella
Literatura Mio Cid Gonzalo de Berceo Joan Manuel de Castella Garcilaso de la Vega Miguel de Cervantes - Don Quixot Calderon de la Barca Quevedo Gaspar Melchor de Jovellanos Benito Perez Galdos
Historia Segle XIII - xv : Mester de Clerecia Segle XVII : Segle d'or espanyol Segle XIX : Generacio del 98 Segle XX : Generacio del 27
Institucions Real Academia Espanola Institut Cervantes Asociacion de Academias de la Lengua Espanola

El xurro , tambe conegut com a parla xurra ( castella : habla churra ), ^[1] es la denominacio popular que reben les varietats linguistiques del castella parlades a les comarques xurres del Pais Valencia ( Alt Millars , Alt Palancia , Raco d'Ademus , La Serrania i La Foia de Bunyol ), i que presenta una serie de trets compartits amb les comarques frontereres d' Arago . Es tracta d'un dialecte del castella que es el resultat de la castellanitzacio de l' aragones propi d'aquests territoris ; en consequencia, conte nombrosos aragonesismes , que s'afegeixen als valencianismes propis i habituals en el castella del Pais Valencia .

Descripcio [ modifica ]

A bastants sectors fronterers es practica el sesseig , es a dir, es pronuncia /s/ en els grups ce i ci llatins i, per tant, pronuncien com en valencia ( sinco, dies, sien , en comptes de la forma estandard per al castella cinco, diez, cien , amb l'excepcio de les paraules doce i trece , que es pronuncien amb la mateixa articulacio fricativa interdental sorda del castella estandard espanyol). El sesseig es practica a tota la Vall de Sogorb ( Alt Palancia ), a la microcomarca d' el Villar (els Serrans ) i a la Conca de Xiva i la Foia de Bunyol .

A mes, en este sector a voltes la f- llatina inicial es pronuncia aspirada velar (igual a la j del castella estandard espanyol, articulacio representada aci amb la lletra h ) en veus que el castella conserva la f- , com huersa , per fuerza , huente per, fuente , hui per fui , huego per fuego , hebrero per febrero , Helipe per Felipe , etc. Tambe son propies moltes altres alteracions fonetiques de tipus aragones ( trai, gotear, piazo, perdiu, mariu, anudau , etc.). Mereix una atencio especial la parla local de Fanzara , que sesseja pero mante la distincio etimologica entre la sibilant sorda i la sonora, es a dir, el fanzari articula amb s fricativa apicoalveolar plana sorda (que entre vocals es representa aci amb el digraf ss ), tant veus com massa, passa, saco, mes, com brasso, cabeza, dulse, crus, pero pronuncia amb s fricativa apicoalveolar plana sonora (que aci representarem amb s simple entre vocals i amb z darrere de consonant igual que en l'ortografia catalana), en paraules com queso, iglesia, mesa, i tambe senisa, besino, cosina, quinze, onze, azeite .. etc. El fanzari, a mes, no pronuncia la ?r a final de paraula.

D'altra banda, el lexic d'estes comarques esta ple de valencianismes: budillo (budell), tovo (tou), pinuelo (pinyol), lansuelo (llencol), cado (cau), calbote (calbot), rebuche (rebuig), finestron (finestro), fustero (fuster), ferrero (ferrer), choquero (joc o joquer), plegar (arreplegar), clote (clot), trullo (trull), grellas (graelles), fresuelos (fesols), pesoles (pesols) bajocas (bajoques), etc.

Estudi [ modifica ]

El primer estudi sobre el castella de l'interior valencia fon publicat el 1959 pel llavors cronista del Villar , Vicente Llatas Burgos. ^[1] Des de la proliferacio de les xarxes socials , diversos portals han recuperat paraules mes o menys en desus, ^[1] destacant-ne el recull de Toni Porta. ^[1] Des de la celebracio, el 2010, de les primeres jornades dedicades als altres parlars valencians , s'ha utilitzat la paraula xurro per a definir el conjunt de parles hibrides valencianes amb base castellano-aragonesa i castellano-murciana , ^[1] afegint-se despres el grup valenciano-aragones , propi dels Serrans . ^[1]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• (castella) Rafael Lapesa : Historia de la Lengua Espanola . Editorial Gredos ( 1981 ).
• (castella) Natividad Nebot Calpe : Voces prerromanas en el habla castellano-aragonesa . Archivo de Filologia Aragonesa , XXX-XXXI pp 63?112, 1958.
• (castella) Natividad Nebot Calpe : Germanismos y arabismos en el habla castellano-aragonesa . Archivo de Filologia Aragonesa, XXXII-XXXIII. pp47?100, 1958
• (castella) Natividad Nebot Calpe : El castellano-aragones en tierras valencianas (Alto Mijares, Alto Palancia, Serrania de Chelva, Enguera y La Canala de Navarres) . Archivo de Filologia Aragonesa XXXIV-XXXV. 1958.
• (castella) Emili Casanova : La frontera linguistica castellano-catalana en el pais valenciano . Revista de Filologia Romanica Vol 18, (2001) 213-260
• (castella) Manuel, Mas (direccio). Gran Enciclopedia de la Region Valenciana . Editorial Valencia, 1972. ISBN 84-300-5539-8 .