Dia dels Difunts

El Dia de les Animes, de William-Adolphe Bouguereau
Tipus	memorial diada cristiana
Part de	Hallowmas (en)
Dia	2 de novembre

El Dia dels Difunts , Dia dels Morts o Dia de les Animes ^[1] es un dia de pregaria pels morts, sobretot per part dels seus familiars. En el cristianisme occidental la celebracio anual actualment es el 2 de novembre i te relacio amb el Dia de Tots Sants ( 1 de novembre ) i la seva vigilia, la Castanyada ( 31 d'octubre ). En els llibres liturgics de l' Esglesia Catolica occidental s'anomena Commemoracio de Tots els Fidels Difunts i se celebra anualment el 2 de novembre, encara que caigui en diumenge. ^[2] En l' Anglicanisme s'anomena igual i es una celebracio opcional. ^[3] A l' Esglesia Ortodoxa i les Esglesies Catoliques Orientals , se celebra diverses vegades durant l'any i no s'associa amb el mes de novembre. Les creences i practiques associades amb el Dia dels Difunts segons les esglesies cristianes te diverses denominacions.

Historia [ modifica ]

Al segle IV les esglesies d'orient dedicaven un record a tots els martirs en la liturgia de la missa. Com altres festes va passar a Occident en temps de Bonifaci IV , sent dedicada als sants , als martirs i a la Verge . Va ser al voltant de l' any 1000 , quan Odilo , abat de Cluny , institui la festa dels Fidels difuntis o de les Animes , ordenant que la primera de les dues misses previstes en tots els convents de l'orde de Cluny, estigues dedicada als morts. El conjunt d'abadies associades a la casa mare elaboraven una llista dels monjos morts per rememorar-los en els oficis i altres pregaries buscant sempre la intercessio divina, ja elles van anant afegint els noms dels benefactors laics, reis i magnats, per a els quals tambe es requeria benaurances terrenals o la salvacio eterna. ^{[4] [5] [6]}

Des del segle  ix , l'espai sagrat de les esglesies i les oracions dels sacerdots es van fer imprescindibles per a les sepultures, a causa de l'arrelament que estava agafant aquesta nova costum cristiana, al temps que desapareixien els enterraments sota el subsol, a la porta o a la entrada dels domicilis familiars, practiques ancestrals vigent fins molt despres a la Catalunya medieval i algunes zones de Galicia. ^[6]

La creenca popular que l'1 de novembre estava dedicat a celebrar l'onomastica de tots els sants, davant el calendari oficial que nomes pretenia recordar a aquells que no tenien una festa especial, va facilitar la difusio de la idea que el mati del dia estava dedicat als vius i la tarda als morts, avancant, en molts llocs, la commemoracio dels Difunts a la vigilia. De totes maneres la visita als cementeris i l'ofrena de flors a les tombes dels familiars caracteristiques de qualssevol dels dos dies hi ha estat associada, durant molt de temps, a certes formes de costumisme veinal, com es l'estrena de peces d'abric, l'aparicio de castanyeres als carrers o la venda de dolcos caracteristics, com els "panellets de mort" o els "ossets de sant", que omplen els aparadors de les pastisseries. ^{[7] [8]}

Tradicions [ modifica ]

Les tradicions d'aquest dia estan intimament connectades amb les existents durant el Dia de Tots Sants, i com a aquest dia les tradicions son prou semblants en un ample espectre geografic. Encara que aquest dia esta mes relacionat amb les pregaries per les animes dels difunts de la familia i els altars familiars amb lluminaries. ^[8]

Tradicions a la Peninsula Iberica [ modifica ]

Dintre del territori espanyol hi ha una gran varietat de costums relacionats amb aquesta festivitat, malgrat no es considerat dia festiu al calendari laboral.

Les tradicions tipiques d'aquest dia troben antecedents en els habits funeraris medievals, en les libacions o en el "dinar de morts" que reunia als cercles proxims despres de l'enterrament o en els banquets funebres, realitzats en honor del desaparegut, totes les quals van ser erradicades a mitjan segle  xvi , ja que en aquell moment l' Esglesia catolica va intentar que les viandes que tradicionalment es distribuien, sobre les mateixes tombes dels morts, a clergat i pobres, que es reunien al voltant de les mateixes per a pregar per ells i rebre almoina, foren distribuides d'una forma menys supersticiosa. Aquesta practica estava molt generalitzada per tot el pais durant els segles XIV i XV , i fins i tot apareixia prevista en alguns testaments amb l'objecte d'assegurar les pregaries que milloressin la situacio a l'altra vida. ^[8]

L'aplicacio de les lleis sumptuaries baixmedievals, les Ordenances del Consell de Valencia, prohibien encendre ciris de colors sobre les tombes i les d'Elx, prohibien col·locar teles i draps luxosos com adorns de les mateixes. ^[8]

La distribucio de pa, la lluminaria i l'honra funebre, pretenien concretar precs per les animes el difunt i millorar el seu estat ene l purgatori. ^[8]

Encara en el segle  xviii la subsacristia de la Catedral de Valencia realitzaven aquestes almoines que demoraven la celebracio dels oficis i incomodaven als files durant els sufragis, de manera que les ofrenes de pa es van substituir per les robes per als menesterosos. ^[8]

Aquests actes i ritus estaven propers a les supersticions i tractaven de mantenir la comunicacio entre el mon dels vius i el mes enlla. Els primers cristians, creient que la finalitat del mon era a prop, consideraven que les animes dels difunts havien d'esperar el seu desti: la gloria o l'infern, a l'adveniment del Regne de Deu i el Judici Final. Ara be, al segle  xii es perfila amb mes precisio l'existencia d'un espai intermedi: el purgatori , on les animes esperaven el moment d'aquest adveniment i judici Final. Aixi els cristians estaven cridats a preparar-se per "ben morir", mitjancant l'elaboracio del testament, el penediment de les males accions, la recepcio dels ultimos sagraments, etc. I els familiars tambe podien ajudar a reduir les penes dels difunts amb almoines, sufragis, misses, aniversaris, dejunis o lluminaries. ^[8]

Altars familiars [ modifica ]

Era molt tipic d'aquesta data col·locar a les cases lluminaries amb oli que simbolitzaven les animes dels familiars difunts, d'aqui el nom de nit d'animes, ja que aquestes lluminaries s'encenien la nit de l'u al dos de novembre. ^[8]

L'origen d'aquests altars rau en col·locar recipient d'animetes, una per cada un d'ells, i intentavem que es mantingueren enceses forca temps, per si cap es trobava en pena i necessitava llum. A mes es pensava que la llum servia perque el difunt trobara la seua llar, de manera que els familiars pensaven que, si oblidaven posar-les, els seus difunts vindrien a queixar-se’n. ^[9] Amb l'aparicio de la fotografia, els altars es decoraren amb fotos dels seus difunts davant els recipients d'animetes.

Assistencia a misses i resos [ modifica ]

Al segle  xiv destaquen les misses votives, en nombre de 33 anomenades de Sant Amador, les 101 del papa Climent, les 45 de Sant Gregori o les 5 de Sant Agusti . Totes elles van constituir una serie de misses celebrades en nombre preestablert, amb condicions especifiques de pregaries, lluminaries, dejunis i fins i tot acompanyades de reclusio temporal dels celebrants per aconseguir el proposit desitjat. ^[10]

La versio catalana d'aquestes series al segle  xiv , constava de el seguent cicle: set per els set goigs de la Mare de Deu, tres per la Trinitat, un a l'Esperit Sant, una a Santa Margarida, set a Santa Magdalena, tres als angels, quatre als apostols, una als evangelistes, una a la Santa Creu, una als martirs, una als confessors, una a les verges i tres als difunts, resultant en total 34 misses en cadascuna de les quals s'exigia la creacio d'un nombre determinat de veles. ^[10]

En 1566 el concili provincial de Valencia va posar en vigor les disposicions del Concili de Trento , van abolir totes aquestes practiques. Malgrat aixo fins i tot en l'actualitat entre els mes practicants hi ha la tradicio de dedicar misses als difunts. ^[10]

Es considerava que era necessari resar i oferir una llum funeraria per a poder traure una anima del purgatori, ja que es tenia la creenca que els morts pujaven al cel entre el dia primer al segon, es a dir, entre Tots Sants i el dia de les animes. Per aixo es buscava un moment en el dia per a pregar per aquelles. ^[11]

Tradicions gastronomiques [ modifica ]

Un d'elements de major perdurabilitat ha estat el component gastronomic d'aquesta festa. ^[12]

Fins fa relativament poc es realitzava la benediccio de pans o coques a les esglesies i la seva distribucio entre els assistents als oficis per ser consumides en els seus domicilis, ja que es creia que el seu consum era beneficios per a les animes de purgatori. Existeixen fins i tot documentacions sobre aquestes tradicions en llocs com: Sogorb o Sueca , ja que els veins portaven a les esglesies cabassos de pa per repartir entre el clergat i els pobres. ^[12]

Son tipics tambe un tipus de pastissets fets de diverses maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets . De panellets, n'hi ha de moltes menes, com ara de coco , de xocolata , d' ametlla , de cafe , de pinyons , etc. Abans era tradicio que aquest dia els padrins regalaven els panellets als seus fillols .

A Albaida es fa a mes una coca molt especial anomenada “fogassa”. Altres llocs fan coces de carabassa o de panses i nous.

Antigament el panellets es duien en cistelles a l'esglesia per beneir-los en la missa major i es menjaven al mateix temple, no hi ha que perdre de vista que en aquella epoca els cementeris eren encara de l'esglesia. El que es destaca es que el record i culte als morts estava molt relacionant amb el menjar, els queviures i els presents en el mateix velatori. Es solia celebrar un apat despres de l'enterrament, en alguns pobles es dedicava tambe als difunts el ressopo de la nit de Cap d'Any. Hi ha documentacio de celebracions amb apats relacionades amb difunt ja en epoca grega i romana. La presencia d'aliments al voltant dels difunts tracta de facilitar-los provisions per al seu viatges a l'altre mon, al qual es creia que no s'incorporaven immediatament. El panellets tambe son el viatic per a l'altra vida, dels que passen a les “cases on no pasten” ^[13]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Dia dels Difunts