한국   대만   중국   일본 
Dia de Morts - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Dia de Morts

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentDia de Morts
Imatge
Tipus public holidays in Mexico (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dia 1r de novembre Modifica el valor a Wikidata
Estat Mexic Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni cultural
Obres Mestres del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat
Data 2003

Inventari del patrimoni cultural immaterial de Franca    

Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat
Identificador RL/00054

Lloc web dayofthedead.holiday Modifica el valor a Wikidata
Encens de copal al cementiri durant la vigilia "Alumbrada" a San Andres Mixquic

Dia de Morts (en castella : Dia de Muertos ) es una celebracio que es fa a Mexic particularment a les parts centrals i sud del pais. La festa se centra en la reunio de la familia i els amics per pregar i recordar els amics i la familia que ja han mort i donar suport al seu viatge espiritual. L'any 2008 la UNESCO la va considerar com a Patrimoni de la Humanitat . [1]

Abans de la colonitzacio espanyola del segle  xvi aquesta festa es feia a principi de l'estiu. Entre els pobles prehispanics era comuna la practica de conservar els cranis com a trofeus i mostrar-los durant els rituals que simbolitzaven la mort i el renaixement. Mes tard, la festa va ser traslladada a 31 d'octubre, 1 i 2 de novembre per coincidir amb la festivitat cristiana de Tots Sants. [2] [3]

Els portals, balcons i finestres es decoren amb esquelets i calaveres. Els carrers s'omplen de tianguis (nom que tenen els mercats populars) dels morts, on es pot trobar tot tipus d'objectes curiosos.

La calavera es l'element essencial en aquesta festivitat. Prove de les cultures precolombines que tenien la calavera (el crani) com a simbol essencial de la mort (en contrast amb l'esquelet a Europa), i es un element que ha estat representat en murals, codexs, pedres i ceramiques.

Les families construeixen uns altars amb un gran significat que s'anomenen ofrendas. Aixi creuen que ajuden als morts a fer un bon cami durant la mort. Els altars consten de set nivells o graons que representen els set nivells pels quals ha de passar l'anima del mort per poder descansar. Cada grao te un significat especific i ha de contenir uns elements concrets. S'hi fan ofrenes: menjars favorits del difunt, calaveres de sucre, clavells de moro, begudes alcoholiques, joguines... Tambe s'hi posen retrats del difunt, imatges religioses, flors i ciris.

Els avantpassats creien que, quan una persona es moria, la seva anima anava a viure al Mactlan (un tipus de cel) on es quedaven a viure per sempre, pero un dia a l'any baixaven a visitar els seus parents i amics: es el dia de morts.

Segons els especialistes, l'origen d'aquesta festa es remunta als festivals asteques dedicats a la deessa Mictecacihuatl . [4] [5] [6]

Hi participa tothom: rics i pobres, nens i grans, particulars i estaments oficials.

  • De les calaveres es diu que els seus antecedents simbolics es troben en les imatges i els rostres descarnats i les figures cadaveriques d'algunes deitats asteques com Mictlantecuhtli , el senyor de les profunditats de la terra on habiten els morts, la seva dona, la vella mare de tots, i Miquiztli , el deu de la mort.
  • Les calaveres literaries son uns quartets octosil·labics rimats a traves dels quals es mofen de la vida a traves de la mort.
  • Les calaveres de sucre, que poden ser fetes tambe de xocolata, amarant, entre les quals la gent busca el seu propi nom, per menjar-se’l despres.
  • El pa de mort son uns petits panets dolcos amb diferents formes: rodons, cranis, ossos...
  • La mort es una presencia constant en la vida quotidiana dels mexicans.

Altars [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. Indigenous festivity dedicated to the dead ≫. UNESCO. [Consulta: 31 octubre 2014].
  2. Latina and Latino Voices in Literature (Frances Ann Day), Greenwood Publishing Group, page 72
  3. The Bread Basket, Rex Bookstore, Inc, page 23
  4. Lee , Stacy. Mexico and the United States . Marshall Cavendish , 2002. ISBN 0761474021 .  
  5. [1] Arxivat 2014-11-01 a Wayback Machine . Diariocultura.MX
  6. [2]

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Dia de Morts
  • Brandes , Stanley. Skulls to the Living, Bread to the Dead . Blackwell Publishing, 2006-12-15, p. 232. ISBN 1-4051-5247-8 .  
  • "The Day of the Dead, Halloween, and the Quest for Mexican National Identity". Journal of American Folklore 442 (1998): 359?80.
  • "Sugar, Colonialism, and Death: On the Origins of Mexico's Day of the Dead". Comparative Studies in Sociology and History 39.2 (1997): 270?299.
  • "Iconography in Mexico's Day of the Dead". Ethnohistory 45.2(1998): 181?218.
  • Cadafalch, Antoni. The Day of the Dead . Korero Books, 2011. ISBN 978-1-907621-01-7
  • Carmichael, Elizabeth; Sayer, Chloe. The Skeleton at the Feast: The Day of the Dead in Mexico . Great Britain: The Bath Press, 1991. ISBN 0-7141-2503-2
  • Conklin, Paul. "Death Takes a Holiday". U.S. Catholic 66 (2001): 38?41.
  • Garcia-Rivera, Alex. "Death Takes a Holiday". U.S. Catholic 62 (1997): 50.
  • Haley, Shawn D.; Fukuda, Curt. Day of the Dead: When Two Worlds Meet in Oaxaca . Berhahn Books, 2004. ISBN 1-84545-083-3
  • Lomnitz, Claudio. Death and the Idea of Mexico . Zone Books, 2005. ISBN 1-890951-53-6
  • Roy, Ann. "A Crack Between the Worlds". Commonwealth 122 (1995) : 13?16.
  • Andrade, Mary J. "Day of the Dead A Passion for Life ? Dia de los Muertos Pasion por la Vida". La Oferta Publishing, 2007. ISBN 978-0-9791624-04