한국   대만   중국   일본 
Diogenes de Sinope - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Diogenes de Sinope

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Per a altres significats, vegeu ≪ Diogenes (desambiguacio) ≫.
Infotaula de personaDiogenes de Sinope

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (grc) Διογ?νη? ? Σινωπε?? Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement c.   400 aC Modifica el valor a Wikidata
Sinop Modifica el valor a Wikidata
Mort c.   323 aC Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Antiga Corint (Grecia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio filosof Modifica el valor a Wikidata
Activitat ( Floruit : 414 aC–323 aC Modifica el valor a Wikidata)
Moviment Cinisme Modifica el valor a Wikidata
Professors Xeniades i Antistenes d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
Alumnes Crates de Tebes i Onesicrit Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 24172

Diogenes (en grec antic : Διογ?νη? ? Σινωπε?? , llati : Diogenes ), sovint anomenat el Cinic ( ? Κυνικ?? , ho Kynikos , de vegades traduit com 'el Ca'), fou un filosof de l'antiga Grecia natural de Sinope . Pertanyia a l'escola cinica (en consequencia, es considerat un socratic menor ), i va neixer cap al 400 aC i va morir a Corint el 323 aC . [1] Es considera el mes influent i conegut dels filosofs cinics, i es conegut per les nombroses anecdotes que l'envolten, moltes de les quals son pseudobiografiques.

Ha donat nom al famos sindrome de Diogenes , malgrat que la seva filosofia propugnava justament el contrari, el rebuig a les riqueses i les coses materials.

Biografia [ modifica ]

Segons Diogenes Laerci , el seu pare era un banquer anomenat Hicesias. [2] Sembla probable que Diogenes tambe es va inscriure al negoci bancari ajudant el seu pare. [1]

En algun moment, Hicesias i Diogenes es van veure implicats en un escandol que implicava l'adulteracio o la degradacio de la moneda; [3] com a consequencia, Diogenes va ser enviat a l'exili i va perdre la seva ciutadania i tots els seus bens materials. [4] [1] Aquest aspecte de la historia sembla estar corroborat per l'arqueologia: s'han descobert a Sinope un gran nombre de monedes desfigurades (esclafades amb un gran segell de cisell) que daten de mitjans del segle  iv  aC, i altres monedes de l'epoca porten el nom de Hicesias com el funcionari que les va encunyar. [5] En aquests temps, doncs, hi havia moltes monedes falses circulant a Sinope, desfigurades deliberadament per tal de deixar-les sense valor com a moneda de curs legal. [4] Sinope s'estava disputant entre faccions properses i progregues al segle  iv  aC, i hi pogue haver motius politics mes que financers darrere el fet.

Atenes [ modifica ]

Diogenes assegut a la seva banera , de Jean-Leon Gerome (1860)

Segons una contarella, Diogenes va anar a l' Oracle de Delfos per demanar-li consell, i li va dir que havia de ≪desfigurar la moneda≫. Despres de la debacle de Sinope, Diogenes va comprendre que l'oracle volia dir que havia de desfigurar la moneda politica, i no les monedes reals. Va viatjar a Atenes , i va fer de l'objectiu de la seva vida desafiar els costums i els valors establerts. Argumentava que, en comptes de preocupar-se per la veritable naturalesa del mal, la gent nomes es basava en interpretacions habituals. [1] Despres d'una joventut extravagant, va emprendre una vida d'austeritat i d'autocontrol: es diu que, a l'estiu, es cobria d'arena calenta i, a l'hivern, es colgava de neu; vivia al carrer o dins un tonell, anava mal vestit i descalc i altres circumstancies semblants i en general excentriques. Sembla, pero, que tot i aixi fou prou respectat pels atenesos de l'epoca.

A Atenes, Diogenes va sentir atret per l'ensenyament ascetic d' Antistenes , deixeble de Socrates . Quan Diogenes va demanar a Antistenes que fos el seu mentor, Antistenes el va ignorar i, segons es diu, ≪finalment el va colpejar amb el seu basto≫. Diogenes va respondre: ≪colpeja, perque no trobaras cap fusta prou dura per allunyar-me de tu, sempre que cregui que tens res a dir≫. Diogenes es va convertir en l'alumne d'Antistenes, malgrat la brutalitat amb que va ser rebut inicialment. [1] [6] [7] Malgrat que no se sap si la seva relacio com a mestre i deixeble es veridica o ficticia, [8] [9] [10] Diogenes va superar seu pretes mestre tant en reputacio com en l'austeritat de la seva vida. Considerava que evitar els plaers terrenals era un contrast i un comentari sobre els comportaments atenesos contemporanis. Aquesta actitud es basava en un menyspreu pel que considerava la bogeria, la pretensio, la vanitat, l'autoengany i l'artificialitat de la conducta humana.

Diogenes cerca un home , de Castiglione (c. 1645 - 1655), al Museu del Prado

Sobre la seva estada a Atenes es conten moltes altres anecdotes, que il·lustren la coherencia logica del seu personatge. Diogenes va arribar a Atenes amb un esclau anomenat Manes, que va fugir d'ell al cap de poc. Amb un humor caracteristic, Diogenes va descartar la seva mala sort, dient: ≪si Manes pot viure sense Diogenes, per que no pot Diogenes viure sense Manes?≫ [1] [11] Diogenes es burla d'aquesta relacio d'extrema dependencia. Es va adaptar al temps vivint en un tonell de vi d'argila [12] [13] que pertanyia al temple de Cibele . [1] [7] Va destruir la sola escudella de fusta que posseia en veure un nen pages beure del buit de les seves mans, exclamant: ≪Estupid que soc, per haver portat un equipatge superflu tot aquest temps!≫. [14] [1] [7] [15] Solia passejar a plena llum del dia amb una llantia ; quan li demanaven que feia, responia: ≪estic cercant un home≫. Les fonts modernes sovint diuen que Diogenes cercava un home honest , pero en les antigues simplement cerca un home ( ?νθρωπον ζητ? ). [1] Aixo s'ha interpretat en el sentit que, segons la seva opinio, el comportament sense raonament de la gent que l'envoltava no mereixia que hom els qualificas com a homes. Diogenes cercava un home, pero se suposa que no va trobar mes que canalla i canalla. [1]

Plato i Diogenes (segle  xvii ) de Mattia Preti

Diogenes tenia menyspreu per Plato i la seva filosofia abstracta. [1] Diogenes considerava Antistenes com el veritable hereu de Socrates , i compartia el seu amor per la virtut i la indiferencia per la riquesa , [16] juntament amb un menyspreu per l'opinio general. [17] Diogenes compartia la creenca de Socrates que podia funcionar com a metge de les animes dels homes i millorar-les moralment, alhora que menyspreava com era d'obtus. Plato va descriure Diogenes com ≪un Socrates que es va tornar boig≫. [1] [18] Segons Diogenes Laerci , quan Plato va donar la definicio de l'home com a ≪bipede sense plomes≫, Diogenes va agafar un pollastre [19] i el va portar a Academia platonica , dient: ≪aquest es l'home de Plato≫ ( Ο?τ?? ?στιν ? Πλ?τωνο? ?νθρωπο? ), de manera que l'academia va afegir amb ungles planes amples a la definicio. [1]

Corint [ modifica ]

Segons una historia que sembla haver-se originat amb Menip de Gadara , [1] Diogenes va ser capturat pels pirates mentre estava de viatge a Egina i venut com a esclau a Creta a un corinti anomenat Xeniades. Quan li van preguntar el seu ofici, va respondre que no coneixia cap ofici sino el de governar, i que volia ser venut a un home que necessites un amo. A Xeniades li agradava el seu esperit i va contractar Diogenes per fer de tutor dels seus fills. Com a tutor dels dos fills de Xeniades [1] es diu que va viure a Corint la resta de la seva vida, que va dedicar a predicar les doctrines de l'autocontrol virtuos. Hi ha moltes histories sobre el que realment li va passar despres del seu temps amb els dos fills de Xeniades. Hi ha histories que diuen que va ser posat en llibertat despres de convertir-se en ≪un membre estimat de la llar≫, mentre que una altra diu que va ser alliberat gairebe immediatament, i una altra afirma que ≪va fer-se vell i va morir a casa de Xeniades a Corint≫. [20] Fins i tot es diu que va donar conferencies a un gran public als Jocs Istmics . [21] Encara que la majoria de les histories sobre la seva vida en una tina es troben a Atenes, Llucia explica una anecdota en la qual vivia en una tina prop del gimnas de Corint. [13]

Alexandre el Gran visita Diogenes a Corint , de W. Matthews (1914)

Va ser a Corint on se suposa que va tenir lloc una trobada entre Alexandre el Gran i Diogenes. [1] [22] Aquestes histories son probablement. Els relats de Plutarc i Diogenes Laerci diuen que, mentre Diogenes es relaxava a la llum del sol del mati, es va entrevistar amb Alexandre el Gran ; quan el rei es va presentar com a ≪Alexandre el Gran≫, Diogenes va respondre: ≪jo soc Diogenes el gos≫. Alexandre, emocionat de coneixer el famos filosof, li va demanar si li podia fer cap favor. Diogenes va respondre: ≪si, surt del mig que em tapes el sol≫. Aleshores, Alexandre va declarar: ≪si jo no fos Alexandre, voldria ser Diogenes≫. [23] [24] En un altre relat de la conversa, Alexandre va trobar el filosof mirant atentament un munt d'ossos humans. Diogenes va dir: ≪Estic cercant els ossos del teu pare , pero no els puc distingir dels d'un esclau≫. Val a dir que aquesta historia es inventada, car al comencament del seu regnat Alexandre no es referia a si mateix com ≪el Gran≫, titol que no va rebre fins mes tard.

Mort [ modifica ]

Hi ha relats contradictoris de la mort de Diogenes. Els seus contemporanis van al·legar que va aguantar la respiracio fins que va morir, encara que altres relats de la seva mort diuen que es va emmalaltir per menjar pop cru [25] o per una mossegada de gos infectada. [1] Quan li van demanar com volia ser enterrat, va deixar instruccions per ser llencat fora de la muralla de la ciutat perque els animals poguessin gaudir del seu cos. Quan li van demanar si no li importava, va dir: ≪de cap manera, sempre que em proporcionis un basto per fer fora les criatures!≫. Quan li van demanar com podria fer servir el pal estant inconscient, va respondre: ≪si no estic conscient, per que m'hauria d'importar el que em passa quan estic mort?≫. [26] Fins al final, Diogenes es va burlar de la preocupacio excessiva de la gent pel tractament correcte dels morts. Els corintis van aixecar a la seva memoria un pilar sobre el qual descansava un gos de marbre de Paros . [1] [27] Plutarc i Diogenes Laerci afirmen que tant Diogenes com Alexandre van morir el mateix dia; tanmateix, no es pot verificar la data de mort real de cap dels dos homes. [28]

Va morir al tomb dels 80 anys, el 323 aC .

Pensament [ modifica ]

Diogenes es el representant mes conegut de l'anomenada escola cinica . No se n'ha conservat cap obra, i la imatge que hom en te no reflecteix tant el seu pensament, en bona part desconegut, com el personatge que la societat grega va crear, fent-lo protagonista d'un gran nombre d'anecdotes, en bona part inventades, relacionades amb el pensament cinic.

Les idees de Diogenes, com les de la majoria dels altres cinics, han arribat indirectament. Sobreviuen com a part de les espuries epistoles ciniques cinquanta-un escrits de Diogenes, encara que es diu que va ser autor de mes de deu llibres i set tragedies que no sobreviuen. [1] Les idees ciniques son inseparables de la practica cinica; per tant, el que se sap de Diogenes esta contingut en anecdotes relatives a la seva vida i dites que hom li atribueix en diverses fonts classiques disperses.

Diogenes ha passat a la historia com un menyspreador de la cultura, i va influir mes per la seva manera de viure que no pas pels seus ensenyaments filosofics. Diogenes fou el primer a anomenar-se a si mateix cosmopolita , en lloc de declarar-se ciutada d'una ciutat o d'un estat. Certament, Socrates ja s'havia proclamat com a pertanyent al mon, en lloc d'una ciutat, [29] a Diogenes li correspon el primer us conegut del mot cosmopolita . Quan li van demanar d'on venia, va respondre: ≪soc un ciutada del mon ( cosmopolites )≫. [1] Aquesta era una reivindicacio radical en un mon on la identitat d'un home estava intimament lligada a la seva ciutadania d'una determinada ciutat-estat . Com a exiliat i marginat, un home sense identitat social, Diogenes va deixar una empremta en els seus contemporanis.

Diogenes (1873), de Jules Bastien-Lepage

Diogenes ensenyava amb l'exemple. Va intentar demostrar que la saviesa i la felicitat pertanyen a l'home que es independent de la societat i que la civilitzacio es regressiva. Va menysprear no nomes l'organitzacio familiar i sociopolitica, sino tambe els drets de propietat i la reputacio. Fins i tot va rebutjar les idees tradicionals sobre la decencia humana. A mes de menjar al mercat, es diu que Diogenes va orinar sobre els que l'insultaven, [1] va defecar al teatre , [30] es va masturbar en public i va assenyalar la gent amb el dit del mig , que era considerat insultant. [1] [31] Diogenes Laerci tambe relata que Diogenes escopia i feia pets en public. [32] A la pregunta sobre el fet que menjas en public, Diogenes va dir: ≪si esmorzar no es gens fora de lloc, aleshores tampoc no es fora de lloc esmorzar al mercat≫. [33] Sobre la indecencia de la seva masturbacio en public, diria: ≪si fos tan facil desterrar la fam fregant-me la panxa...≫. [33]

Moltes anecdotes de Diogenes fan referencia al seu comportament de gos i als seus elogis a les virtuts d'un gos. No se sap si Diogenes va ser insultat com a gos i en va fer una virtut, o si ell mateix va agafar primer el tema del gos. Quan li van demanar per que l'anomenaven ≪gos≫, va respondre: ≪m'encanta que em donin qualsevol cosa, ploro als que no ho fan i els poso les dents en canalla≫. [12] Una explicacio que donaven els antics sobre per que els cinics eren anomenats gossos es que Antistenes ensenyava al gimnas Cinosarges d' Atenes : [1] el mot Cynosarges significa 'el lloc del gos blanc'. Els cinics posteriors tambe van intentar aprofitar la paraula, tal com explica un escoli :

≪ Hi ha quatre raons per les quals els cinics es diuen aixi. Primer, per la indiferencia de la seva manera de viure, perque fan un culte a la indiferencia i, com els gossos, mengen i fan l'amor en public, van descalcos i dormen a les tines i a les cruilles. La segona rao es que el gos es un animal desvergonyit, i fan un culte a la desvergonya, no per estar per sota de la modestia, sino per ser superiors. La tercera rao es que el gos es un bon guardia, i guarden els principis de la seva filosofia. La quarta rao es que el gos es un animal discriminador que pot distingir entre els seus amics i enemics. Aixi, reconeixen com a amics els que son aptes per a la filosofia, i els reben amablement, mentre que els que no son aptes els allunyen, com gossos, lladrant-los. ≫
? Escoli a la Retorica d'Aristotil

Diogenes creia que els essers humans vivien hipocritament i farien be d'estudiar el gos. A mes de realitzar les funcions corporals naturals en public amb facilitat, un gos menja qualsevol cosa i no fa cap problema sobre on dormir. Els gossos viuen en el present i no serveixen per a la filosofia pretensiosa. Saben instintivament qui es amic i qui es enemic.

Diogenes afirmava que ≪altres gossos mosseguen als seus enemics; jo mossego els meus amics per salvar-los≫. [34] Diogenes sostenia que tots els creixements artificials de la societat eren incompatibles amb la felicitat i que la moral implica un retorn a la simplicitat de la natura. Tan gran era la seva austeritat i la seva senzillesa que els estoics mes tard reclamarien que era un home savi. Segons les seves paraules, ≪els humans hem complicat cada simple regal dels deus≫. [1]

Llegat [ modifica ]

Representacions a l'art [ modifica ]

Diogenes ha estat representat diverses vegades al llarg de la historia de l'art, sovint com a personificacio del menyspreu envers les convencions socials.

Diogenes (1882) de John William Waterhouse

Tant en l'antiguitat com en l'epoca moderna, la personalitat de Diogenes ha atret molt als escultors i als pintors. Bustos antics existeixen als museus del Vatica , el Louvre i el Capitoli . L'entrevista entre Diogenes i Alexandre esta representada en un antic baix relleu de marbre trobat a la Villa Albani. Al fresc de Rafael L'escola d'Atenes , una figura solitaria jacent en primer pla representa Diogenes. [35]

Les nombroses al·lusions als gossos a Timo d'Atenes de Shakespeare son referencies a l'escola del cinisme que es podrien interpretar com un paral·lelisme entre l'ermita misantropic, Timo i Diogenes; pero Shakespeare hauria tingut acces a l'assaig de Michel de Montaigne , De Democrit i Heraclit , que posava emfasi en les seves diferencies: Timo desitja activament els homes malament i els evita com a perillosos, mentre que Diogenes els estima tan poc que el contacte amb ells no podria molestar. ell. [36] El timonisme es contrasta sovint amb el cinisme : Els cinics van veure que podia ser la gent i es van enfadar pel que s'havien convertit; els timonistes van sentir que els humans eren desesperadament estupids i indiferents per naturalesa i, per tant, no veien cap esperanca de canvi . [37]

El nom del filosof va ser adoptat pel Club Diogenes de ficcio, una organitzacio a la qual pertany el germa de Sherlock Holmes , Mycroft Holmes , a la historia L'interpret grec de Sir Arthur Conan Doyle . Es diu que els seus membres son educats, pero poc parladors i no els agrada socialitzar, igual que al mateix filosof. [38]

Psicologia [ modifica ]

El nom de Diogenes s'ha aplicat a un trastorn del comportament caracteritzat per l'auto-negligencia i l'acumulacio aparentment involuntaries. [39] El trastorn afecta la gent gran i te un nom bastant inadequat, ja que Diogenes va rebutjar deliberadament els estandards comuns de comoditat material i era qualsevol cosa menys un acaparador. [40]

Galeria [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 1,22 1,23 Laerci , Diogenes . Vides i doctrines dels filosofs mes il·lustres : Diogenes .  
  2. ↑ Un trapezites ( τραπεζ?τη? ) era un banquer que podia canviar divises, concertar prestecs i, de vegades, s'encarregava de l'encunyacio de la moneda.
  3. ↑ Navia , Luis E. Diogenes the Cynic : the war against the world . Amherst, NY: Humanity Books, 2005, p. 226. ISBN 9781591023203 . ≪La paraula parakharaxis ( παραχαρ?ξι? ) es pot entendre de diverses maneres, com ara la desfiguracio de la moneda o la falsificacio de monedes o l'adulteracio de diners.≫  
  4. ↑ 4,0 4,1 Miller, 2011 , p. 76.
  5. ↑ Seltman , C. T ≪Diogenes of Sinope, Son of the Banker Hikesias≫. Transactions of the International Numismatic Congress 1936 [London], 1938.
  6. ↑ Claudi Elia , Varia Historia , X 16
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Jeroni d'Estrido , Adversus Jovinianum , II 14.
  8. ↑ Long , A. A. ≪The Socratic Tradition: Diogenes, Crates, and Hellenistic Ethics≫. A: The Cynics: The Cynic Movement in Antiquity and Its Legacy . University of California Press, 1996. ISBN 978-0-520-21645-7 .  
  9. ↑ Dudley , Donald R. A History of Cynicism from Diogenes to the 6th Century A.D . Cambridge: Methuen and Company Limited, 1937.  
  10. ↑ Prince , Susan. ≪Socrates, Antisthenes, and the Cynics≫. A: A Companion to Socrates . Blackwell Publishing, 2005. ISBN 978-1-4051-0863-8 .  
  11. ↑ Seneca el Jove , De tranquillitate animi , VIII 7 ; Claudi Elia , Varia Historia , XIII 28.
  12. ↑ 12,0 12,1 Miller, 2011 , p. 78.
  13. ↑ 13,0 13,1 Desmond , William. Cynics . University of California Press, 2008, p. 21. ISBN 9780520258358 .  
  14. ↑ Miller, 2011 .
  15. ↑ Seneca el Jove , Epistoles , 90.14.
  16. ↑ Plato, Apologia Arxivat 2009-09-24 a Wayback Machine ., 41e.
  17. ↑ Xenofont , Apologia Arxivat 2009-09-24 a Wayback Machine ., 1.
  18. ↑ Claudi Elia , Varia Historia , XIV 33.
  19. ↑ Desmond , William. Being and the Between: Political Theory in the American Academy . SUNY Press, 1995, p. 106. ISBN 9780791422717 .  
  20. ↑ ≪ Diogenes of Sinope ≫. Internet Encyclopedia of Philosophy, 26-04-2006. Arxivat de l' original el 2011-11-03. [Consulta: 13 novembre 2011].
  21. ↑ Dio Crisostom , Oracions , VIII 10 .
  22. ↑ Cicero , Tusculanes , 5.32; Plutarc , Vides paral·leles : ≪Alexandre≫, 14; Sobre l'exili , 15; Dio Crisostom, Oracions , IV 14 .
  23. ↑ Plutarc , Vides paral·leles : ≪Alexandre≫, 14 .
  24. ↑ John M. Dillon . Morality and Custom in Ancient Greece . Indiana University Press, 2004, p. 187?88. ISBN 978-0-253-34526-4 .  
  25. ↑ Ateneu de Naucratis , VIII 341.
  26. ↑ Cicero, Tusculanes , 1.43.
  27. ↑ Antologia grega , I 285; Pausanias, II 2.4.
  28. ↑ Plutarc , Moralia , 717c; Diogenes Laerci , VI 79, citant Demetri de Magnesia com a font. Tambe ho afirma la Suda , Diogenes δ1143 .
  29. ↑ Cicero, Tusculanes , 5.37; Plutarc, Sobre l'exili , 5; Epictet , Discursos , I 9.1.
  30. ↑ Dio Crisostom , Oracions , VIII 36 ; Julia, Oracions , VI 202c.
  31. ↑ Epictet , Discursos , III 2.11.
  32. ↑ Todd , Benjamin Lee. Apuleios Florida: a commentary , 2012, p. 132.  
  33. ↑ 33,0 33,1 Miller, 2011 , p. 80.
  34. ↑ Estobeu , Florilegium , III 13.44.
  35. ↑ Michelangelo and the Pope's Ceiling , by Ross King
  36. ↑ Hugh Grady, "A Companion to Shakespeare's Works", Dutton. R & Howard J., Blakewell Publishing, 2003, ISBN 0-631-22632-X , pp. 443?44.
  37. ↑ Paul Ollswang, "Cynicism: A Series of Cartoons on a Philosophical Theme", gener 1988, page B at official site Arxivat 2012-03-22 a Wayback Machine .; repr. in The Best Comics of the Decade 1980?1990 Vol. 1 , Seattle, 1990, ISBN 1-56097-035-9 , p. 23.
  38. ↑ Smith , Daniel. The Sherlock Holmes Companion: An Elementary Guide . Updated. Aurum Press, 2014, p. 30?31. ISBN 978-1-78131-404-3 .  
  39. ↑ (en french) Encephale , 30, 4, 2004, pag. 315?22. DOI : 10.1016/S0013-7006(04)95443-7 . PMID : 15538307 .
  40. ↑ Navia, Diogenes the Cynic , p. 31

Bibliografia [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites
  • Miller , James. Examined Lives from Socrates to Nietzsche , 2011.  

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diogenes_de_Sinope&oldid=33636108 ≫