La dhimma ?de l'arab ???, ?imma , ‘proteccio’, ‘garantia’, ‘immunitat’, ‘seguretat’ ^[1] ? es un pacte de proteccio o una capitulacio entre ≪ Gent del Llibre ≫ ( ahl al-kitab ) i musulmans pel qual els primers se sotmeten als segons, que passen a anomenar-se dhimmis . En virtut d'aquest pacte, els dhimmis poden mantenir els seus usos i costums (amb algunes restriccions) i reben proteccio i empara de les autoritats musulmanes en relacio amb enemics externs. A canvi, s'obliguen a pagar un impost de capitacio ( jizya ) i, si es posseeixen terres, una contribucio per aquestes ( kharaj ), de valor variable. Tambe patien algunes restriccions en els seus drets civils, com ara l'obligacio de dur vestits distintius o la prohibicio d'algunes manifestacions religioses publiques. ^[2]

Consequencies de la dhimma [ modifica ]

Als tribunals de justicia islamics la qualitat de dhimmi s'assimila a la de l' esclau o a la de la dona musulmana. El seu testimoni val la meitat que el d'un home lliure musulma i no es admissible contra un musulma. Aquest fet col·loca els dhimmis en una situacio d'inferioritat que es deixa sentir especialment en cas de litigi. En contrapartida, els dhimmis no estan subjectes a la prestacio de serveis al govern o l'exercit. ^[2]

En aquest sentit, la dhimma limita la participacio dels no musulmans a la vida publica: submissio a un impost particular, restriccions en llibertats individuals (obligacio de l'us de vestimentes distintives, prohibicio de muntures nobles), familiars (estatut personal), economiques (restriccions en l'exercici d'alguns oficis), culturals (prohibicio d'algunes expressions publiques de religiositat) i civiques (prohibicio d'assumir certs carrecs administratius, politics i militars) i els col·loca en la situacio de ciutadans de segona. ^[2]

Referencies [ modifica ]