Desnazificacio

El carrer Adolf Hitler torna al seu nom d'abans la guerra: Carrer de l'Estacio
52° 31′ N, 13° 23′ E  /  52.52°N , 13.38°E  / 52.52; 13.38
Tipus	proces d'enginyeria mitologema (it) crim
Interval de temps	5 marc 1945 - 1951
Localitzacio	zones d'ocupacio aliada a Alemanya
Format per
Denazification Program (en)

La desnazificacio va ser una accio comuna dels quatre Aliats despres de la capitulacio d' Alemanya a la Segona Guerra Mundial amb l'objectiu triple: depurar l'administracio, la premsa, la justicia i la politica de tota influencia nacionalsocialista , promoure la democracia i desmilitaritzar Alemanya i Austria . L'accio va decidir-se a la Conferencia de Potsdam l'agost del 1945 . ^[1]

1945-1951 [ modifica ]

El 5 de marc del 1946 va promulgar-se la ≪Llei nr. 104 per la Deslliuranca del nacionalsocialisme i del militarisme≫ a tot el territori alemany. ^[2] Va ser la continuacio d'un decret del Consell de Control del 12 de gener del 1946 per ≪remoure nacionalsocialistes i persones hostils a les aspiracions dels aliats d'oficis i altres posicions responsables≫ utilitzat a la zona ocupada pels Estats Units . ^[3] L'objectiu de la nova llei era d'harmonitzar el procediment en les quatre zones.

L'article quatre de la llei va crear cinc categories per avaluar la responsabilitat i per poder establir mesures de reconciliacio:

1. Culpables principals ( criminals de guerra )
2. Culpables (activistes, militaristes, persones que van obtenir avantatges del regim destituit)
3. Culpables menors
4. Sequacos, oportunistes
5. Innocents

Mes o menys un dese de la poblacio va ser sotmesa a una enquesta per obtenir, si era possible, un certificat d'innocencia, popularment anomenat certificat Persil (Persilschein) , ≪mes blanc que blanc≫. ^[4] Al questionari amb mes de cent temes s'havia d'afegir testimoniatges de persones no suspectes per confirmar la declaracio. Tot i aixo, hi va haver molta connivencia per no declarar contra veins i coneguts. ^[4] Els culpables principals que van poder capturar-se ?molts van amagar-se i aprofitar el caos de la postguerra per canviar d'identitat i destruir els seus papers? van ser tractats entre altres, durant els judicis de Nuremberg i els judicis de la Casa Curio . A les zones occidentals van pronunciar-se 5025 sentencies condemnatories, de les quals 806 penes de mort i de les quals 486 van ser executades.

L'operacio va ser declarada terminada el 1951 a la Republica Federal d'Alemanya quan la interdiccio d'exercir una funcio publica o un professorat va ser abolida per a les categories tres i quatre. Fins avui, el procediment queda controvertit i molts el consideren com inacabat, sobretot a la zona occidental i als serveis de justicia. Cap jutge que va actuar sota el regim nazi va ser condemnat a la RFA per crims de guerra. ^[5] Un factor que va tenir un paper important en l'afluixament de l'accio despres de la indignacio inicial, segons l'historiador Frederick Taylor, va ser l'enyoranca dels soldats ocupants americans i britanics, qui despres de dos anys en un pais arruinat, nomes volien una cosa: tornar cap a casa. Cansats de netejar els mateixos la bruticia deixada pels nazis, aquestes forces d'ocupacio cada dia mes van voler deixar Alemanya als alemanys. ^[6]

Un proces inacabat: 1951-avui [ modifica ]

El 1960 un grup d'estudiants va organitzar una exposicio a Berlin a la qual ensenyaven amb documents autentics l'actitud lleugera de molts jutges que havien aprovat entre 1933 i 1945 centenars de penes de mort proposades per les autoritats nazis per a raons futils. No s'hi van oposar en considerar que les penes eren conformes a la llei i doncs legals. A mes, els estudiants van mostrar que cap jutge que havia pronunciat penes de mort irresponsables no va ser depurat despres de la guerra. En plena Guerra Freda , a l'inici la policia de l'estat va desassossegar els estudiants sospitats d'actuar nomes sota la influencia de propaganda comunista . Nomes quan el govern britanic va exercir pressio, el govern alemany va respondre amb un compromis tou i va proposar als jutges incriminats de jubilar-se voluntariament, amb la garantia que no perdessin cap dret social (pensio, seguretat social). 149 jutges van acceptar la proposicio. ^[5] Ja el 1961 hi va haver crides per una nova desnazificacio. ^[7]

Els serveis secrets i la policia alemanys mai no van poder alliberar-se de l'estigma de ser molt mes acomodaticis amb l'extremisme de dretes que amb l'extremisme d'esquerres. El 2011, els critics van veure la confirmacio del biaix dreta dels serveis secrets en constatar que un grup neonazi de Zwickau , els NSU ( Nationalsozialistische Untergrund o Nacionalsocialistes Clandestins) van poder assassinar estrangers innocents durant deu anys, i que la policia va cercar per tot arreu (la dreta turca, la mafia de la droga, violencia de genere…), excepte en cercles neonazis. ^[8] El 2012 un grup de politics, periodistes i cientifics va constatar amb recanca que la conclusio de l'accio de desnazificacio el 1951 va ser massa prematura: personalitats influents del regim feixista van continuar tenint influencia a la societat durant decennis, succeits per neonazis del qual el perill antidemocratic es minimitzat per institucions que haurien de combatre'ls. ^[9]

Els ≪alemanys detestables≫: la desnazificacio a Espanya [ modifica ]

Tot i la seva neutralitat oficial, el govern franquista va acollir a Espanya milers d'afiliats al partit nazi : diplomatics, funcionaris dels serveis secrets, de la Gestapo , industrials… La col·laboracio amb el regim nazi ja va palesar des de l'any 1936 durant la guerra civil i va oficialitzar-se amb el Tractat Policial del 31 de juliol de 1938 . ^[10] La KO-Spanien (comissio Espanya) de l' Abwehr , el servei secret de l'exercit alemany, tenia 200 agents i mes de mil subagents: era carregat a recopilar informacio, contraespionatge i operacions de sabotatge contra Gibraltar , el Marroc i Algeria . ^[11] La Schutzstaffel (SS) del seu costat tenia una serie de delegats del seu sicherheitsdienst , rivals del servei d'intel·ligencia de l'exercit.

Despres de la guerra, els aliats britanics i estatunidencs van demanar a l'estat Espanyol d'expulsar aquesta colonia nazi cap a Alemanya, per tal de sotmetre'ls al proces de desnazificacio. Sobretot durant els anys 1945-47 temien que aquest grup pogues recrear el regim nazi des de la diaspora , per aixo es va treure des del setembre 1945 l'accio que va prendre el nom d'≪alemanys detestables≫, la llista contenia uns 650 noms. ^[12] La motivacio del govern america era triple: sotmetre els alemanys criminals de guerra que vivien a l'estranger al mateix regim de sancions que els d'Alemanya, evitar una recreacio del moviment nazi des de l'estranger i evitar la integracio de funcionaris nazis en el regim franquista, susceptibles de perpetuar la ideologia i el moviment nazi. ^[13] El regim franquista va col·laborar de manera molt tova i malgrat les promeses, de fet no van gaire repatriar persones cap a Alemanya. ≪Vers la fi de 1947, la manca de suport del Govern espanyol al proces de deportacions era clar, i a Alemanya la desnazificacio s'estava deixant de banda a mesura que la Guerra Freda creava altres prioritats en materia de seguretat.≫ ^[14] Malgrat que la politica de desnazificacio a Espanya va ser molt mes fluixa que l'inicialment prevista, no va ser insignificant. ^[15]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Desfranquitzacio

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Desnazificacio

• Taylor , Frederick. The Occupation and Denazification of Germany (en angles). Nova York: Bloomsbury Publishing, 2011, p. 480. ISBN 9781408824511 .  

Referencies [ modifica ]