Un
descodificador
[1]
(en angles,
set-top box
) es un
ordinador
que processa informacio digital. Es imprescindible per a poder rebre la
televisio digital terrestre
, la
televisio per cable
, la
televisio per satel·lit
o la
televisio per internet
,
[2]
ja que descodifica els senyals digitals, i els converteix en senyals per a poder ser visualitzats en els receptors de
televisio
convencionals.
[3]
Els receptors de televisio tambe solen acceptar comandes de l'usuari (mitjancant comandaments a distancia), i transmeten aquestes comandes a l'operador per un
canal
de retorn, si aixo es necessari.
Els serveis que ofereixen els receptors de televisio son:
- Recepcio de senyals de televisio.
- Possibilitat de gravar determinats continguts, previament seleccionats, en el
disc dur
.
- Seleccio de canals.
- Interaccio amb menus existents en les imatges que l'espectador visualitza.
- Interaccio amb la
Guia Electronica de Programes
(EPG).
- Interaccio amb els VPI (Visual Program Index: canal on es poden veure simultaniament tots els programes que realitza un determinat proveidor de contingut. La resolucio amb la qual es veuen tots aquests canals no es gaire bona. A mes la implementacio tecnologica per a poder utilitzar els VPI es complexa doncs es requereix una descodificacio en temps real de multiples canals).
Tots aquests serveis enumerats fins ara no necessiten un canal de retorn cap al proveidor. En canvi el serveis seguents si que el necessitaran:
- Participacio via telefonica a certs programes.
- Transaccio per veure la televisio de pagament (Pay-per-view).
- Connexio a
internet
via
modem
.
- Enviament de
correus electronics
.
- Videoconferencies.
Excepte el cas de l'
IPTV
, el canal de retorn sol ser un canal diferent del canal pel qual rebem el senyal de televisio. Exemples de possibles canals de retorn serien les linies telefoniques fixes o la telefonia mobil.
Interficie de Xarxa
[
modifica
]
Permet a l'usuari de rebre dades del
servidor
i enviar dades al servidor de manera comprensible per aquest ultim.
Descodificador
[
modifica
]
Per tal de reduir l'
amplada de banda
necessaria del canal, i per estalviar espai en el disc (en cas que l'usuari decideixi guardar un determinat programa), les dades son comprimides abans de ser enviades als espectadors. El format mes utilitzat pel video es el MPEG-2. El
flux de dades
que arriba ha doncs de ser descodificat. Hi haura un descodificador de video i un d'audio.
A causa del
soroll
present a la xarxa, el fluxe de dades que arriba a l'usuari es pot veure interromput durant instants de temps curts, instants durant els quals es produeixen retransmissions de paquets (fragments de dades). Per tal que l'espectador no vegi aquest efecte, a l'inici de la sessio, es comencen a rebre dades que no son visualitzades immediatament per l'usuari: es guarden en el buffer (memoria que permet un emmagatzematge temporal de paquets). Mentre son visualitzades, si tot funciona correctament, es continuen rebent dades de manera que el buffer no es buida. Si hi ha errors, el buffer es comenca a buidar, pero si la rafega d'error no dura molt temps, es faran les retransmissions oportunes abans que el buffer s'hagi buidat del tot, amb la qual cosa l'usuari no haura vist la qualitat deteriorada.
La tecnica de buffering s'utilitza tambe en transmissio, es guarden els paquets enviats durant un cert temps, per si s'han de retransmetre.
Maquinari de sincronitzacio
[
modifica
]
Tot programa de televisio consta d'un flux de dades pel video i d'un flux de dades per l'audio: aquests dos fluxos han d'estar sincronitzats per tal que l'usuari percebi coherencia entre el que veu i el que escolta. No obstant aixo, quan els dos fluxos arriben a l'usuari, la sincronitzacio es pot haver perdut, degut per exemple a fenomens de dispersio: es per aixo que es requereix un
maquinari
de sincronitzacio.
Enllacos externs
[
modifica
]