Departament de Cerro Largo
|
|
|
|
|
|
|
| Estat
| Uruguai
 |
|
|
|
|
| Capital
| Melo
|
|---|
| Conte la subdivisio
| |
|---|
|
| Poblacio
| 84.698
(2011)
(6,21
hab./km²
)
|
|---|
|
| Part de
| |
|---|
| Superficie
| 13.648 km²
|
|---|
| Altitud
| 144 m
|
|---|
| Limita amb
| |
|---|
| Creacio
| 1821
|
|---|
|
| Fus horari
| |
|---|
|
| ISO 3166-2
| UY-CL
|
|---|
|
|
|
| Lloc web
| cerrolargo.gub.uy
|
|---|
Cerro Largo
(en castella i oficialment
Departamento de Cerro Largo
) es un
departament de l'Uruguai
, al nord-est del pais. Limita a l'oest amb
Durazno
, al nord amb
Rivera
i
Tacuarembo
, a l'est amb el
Brasil
, i al sud amb el
departament de Treinta y Tres
.
Te 13.648 km² de superficie, el que el converteix en el quart departament mes gran de l'Uruguai, i una poblacio estimada de 89.564 habitants segons el cens de
2004
.
[1]
La capital departamental es la ciutat de
Melo
, ubicada a 387 km de
Montevideo
.
El
1795
, el capita d'infanteria Agustin de la Rosa, fundaria la vila de Melo en l'extrem oriental del riu Tacuari.
Aquest assentament va suposar un refugi per a la guardia militar i un camp de batalla entre els colons
espanyols
, els
indigenes
i els
portuguesos
. La seva ubicacio geografica sempre va desencadenar polemica davant les pretensions de l'
Imperi lusita
sobre el territori.
Els enfrontaments armats i les sagnants lluites desencadenades a Melo i els seus voltants, van portar a la formacio d'un grup de soldats que actuarien en defensa de la terra i que serien coneguts com la Divisio de Cerro Largo.
Poc despres, aquest grup d'homes amb divisa vermella o blanca, va fer historia en una infinitat de combats de vital importancia per al futur de la nacio. Alguns d'ells van tenir lloc el
1810
, en l'apogeu independentista i el
1910
, quan es va produir el final de l'era revolucionaria. La comesa de Cerro Largo, com a comando de l'Exercit i com a departament, sempre ha estat la de protegir la integritat cultural, etnica i moral de l'Uruguai respecte a les influencies regionals. Un clar exemple de l'antedit es la permanencia del
castella
com a llengua oficial front al
portugues
, i l'estil nacional front a l'estranger, si be existeixen clares influencies brasileres en l'area departamental, mes en concret en ciutats frontereres com Rio Branco.
[2]
L'area del departament es una mica extensa i rica en recursos naturals. Forma part de la franja oriental de l'Uruguai, al costat de Treinta y Tres,
Rocha
(al sud-est) i Rivera. La vegetacio predominant es la prada estival, i es possible trobar zones forestals compostes d'ombues, pins, eucaliptus
platanus hispanica
, cedres i salzes.
El terreny de Cerro Largo tendeix a ser pla i lleugerament humit en les proximitats de la
llacuna Merin
. Tambe es troba esquitxat d'algunes zones d'alt relleu com la serra d'Acegua (composta de roques granitiques i massisses), la
Cuchilla Grande
(les
Cuchillas
, a l'Uruguai, son cadenes de turons) ? que travessa al departament de nord-est en sud-oest ?, el Cerro Largo, i els turons dels Cuentas, Guazunambi i Tupambae.
Son abundants els sediments litologics variables com sorres fines i mitges, conglomeradicas, llims, argila i lodolitas de l'
Era Cenozoica
, i jaciments sorrencs, dunes, torberes i restes basaltiques en menor mesura.
El departament compta amb importants cursos fluvials i banyats que serveixen d'abastament intern i com a limit natural en algunes de les seves fronteres. La Cuchilla Grande divideix a les conques de la
Llacuna Merin
i el
Riu Negre
. Altres rius i rierols de singular importancia son el
Tacuari
, el Parao i el
Yaguaron
que separa Cerro Largo de la Republica Federativa del Brasil.
A determinats sectors podem trobar inundacions, estanys i terres baixes que es presten al cultiu d'
arros
i a la cria extensiva de peixos.
El
clima
es temperat i humit, amb una temperatura que oscil·la entre els 17 o 18 °
C
mitjana i un index de precipitacions que va dels 1.100 als 1.200 mm anuals. Per aquest motiu Cerro Largo es una de les regions uruguaianes que es veuen mes afectades per la caiguda de pluges i de creixents inundacions.
Demografia i poblacio
[
modifica
]
Conforme al
cens
de 2004, havien 86.564 habitants i 28.140 habitatges en el departament. La mitjana de nombre de persones per llar era de 3,2 integrants. Per cada 100 dones havien 97,2 homes. Els informes duts a terme per l'Institut Nacional d'Estadistica (INE) de l'Uruguai revelen que per a l'any
2025
, la poblacio total de Cerro Largo sera de 98.887 habitants.
[3]
- Taxa de creixement poblacional: 0,152% (2004)
- Taxa de natalitat: 17,29 naixements/1.000 persones (2004)
- Taxa de mortalitat: 8,98 morts/1.000 persones
- Mitjana d'edat: 31,6 (31,1 homes, 32,2 dones)
- Esperanca de vida en neixer (2004):
| General:
|
74,75 anys
|
| homes:
|
70,30 anys
|
| dones:
|
78,77 anys
|
- Mitjana de fills per familia: 2,58 fills/dona
- Ingres per capita mensual (en ciutats de 5.000 o mes habitants): 3.208,5
pesos uruguaians
/mes
Creixement poblacional (habitants des de 1852 a 2004)
:
[4]
Centres urbans
[
modifica
]
Entrada de la tardor a Melo, Cerro Largo
Les ciutats mes importants de Cerro Largo son:
Melo
, la capital;
Rio Branco
, port comercial confronta amb el Brasil; i Fraile Muerto, un poble agrari. A continuacio s'ofereix una llista d'aquelles ciutats o pobles amb una poblacio superior a 1.000 habitants segons el cens de 2004, llevat que s'indiqui una data diferent:
Altres nuclis de poblacio son
Aguila
,
Aguirre
,
Arevalo
,
Banado de Medina
,
Buena Vista
,
Canada Sauce
,
Canitas
,
Cruz de Piedra
,
Fernandez
,
La Esperanza
,
La Lata
,
La Micaela
,
La Mina
,
La Pedrera
,
Las Ratas
,
Minuano
,
Nando
,
Paso del Centurion
,
Paso Pereira
,
Penarol
,
Puerto Amaro
,
Mangrullo
,
Puntas del Parao
,
San Servando
,
Soto
,
Tupambae
,
Villa Vinoles
.
La
ramaderia
es la principal font economica del departament, i es concentra principalment en els guanyats ovi i bovi. Aquesta activitat ha disminuit en virtut de l'aparicio de noves prades artificials i camps fertilitzats. La pesca, l'explotacio d'
argila
i la
silvicultura
son tambe representatives.
L'agricultura es troba en tercer lloc en l'escala, destacant el
blat de moro
, el
blat
, la
soia
, fruits, citrics i cep. Finalment es podria ressaltar que la
industria
de Cerro Largo es bastant pobre o mancat en molts aspectes, girant sol entorn d'un frigorific, algunes poques bodegues i a una serie de
lleteries
.
Comunicacions
[
modifica
]
Cerro Largo compta amb bones carreteres. La principal de totes elles es la
ruta nacional num. 8
(tambe coneguda com la ruta del General
Juan Antonio Lavalleja
), que va des de
Montevideo
fins a Acegua, en el limit amb
Brasil
.
D'importancia no menor es la
ruta nacional num. 7
, o d'
Aparicio Saravia
, que tambe neix a la capital nacional i mor en Centurion (a la franja fronterera uruguaia-brasilera), intersectant amb la ruta vuit a la ciutat de
Melo
.
Altres vies terrestres de transport es presenten a continuacio:
Nord
:
- Ruta 44 (neix en la ruta 7 a pocs quilometres de Melo, i acaba en la ruta 6 a Rivera)
Oest
:
- Ruta 6 (abraca Treinta y Tres, Cerro Largo i Rivera)
Oest/
Est
:
Sud
:
- Ruta 18 (Treinta y Tres ? Cerro Largo)
El ramal ferroviari que uneix Melo amb
Nico Perez
passant per les principals localitats del departament es troba clausurat des de
1991
. Actualment l'unic tram ferroviari en operacio al departament es el que arriba a Rio Branco des de Montevideo via Nico Perez i Treinta y Tres.
El departament disposa a mes d'un
aeroport
nacional i regional
(a Melo), hidrovies a la llacuna Merin, i un port comercial i industrial a Rio Branco, un centre urba limitrof amb la ciutat brasilera de
Yaguaron
, a l'estat de
Rio Grande do Sul
.
[5]
D'acord amb
l'article 262
de la
Constitucio
de la Republica, en materia d'
administracio
departamental:
| ≪
|
el Govern i Administracio dels Departaments, a excepcio dels serveis de seguretat publica, seran exercits per una Junta Departamental i un Intendent. Tindran la seva seu a la capital de cada departament i iniciaran les seves funcions seixanta dies despres de la seva eleccio. A mes, l'Intendent, amb acord de la Junta Departamental, podra delegar en les autoritats locals l'exercici de determinades comeses en les seves respectives circumscripcions territorials(...).
[6]
|
≫
|
La Intendencia Municipal de Cerro Largo es l'organ executiu i legislatiu suprem en el departament. L'intendent es qui encapcala al
poder executiu
i es elegit pel poble departamental per exercir per un periode no superior als quatre anys de durada. Pot, a mes, ser reelegit.
El
Poder Legislatiu
ho assumeix la Junta Departamental, composta per edils, que formen part dels comicis i es proposen a debatre sobre questions relacionades a tarifes, aranzels, obres publiques i materia educativa, aixi com del percentatge de capital destinat de les esmentades tasques.
L'actual Intendent municipal es Ambrosio Barreiro, pertanyent al
Partit Nacional
, i que romandra en el carrec fins a l'any
2009
.
Educacio i cultura
[
modifica
]
Residencia de Juana de Ibarbourou. Funciona actualment com a museu.
L'ensenyament primari i secundari (sol fins al
batxillerat
) es de caracter obligatori per a tots els ciutadans, igual com en la resta del pais. Hi ha un bon nombre d'escoles rurals i urbanes, havent-hi almenys un centre d'instruccio publica a gairebe totes les localitats de Cerro Largo. No obstant aixo, al voltant del 67% dels nens matriculats en aquests establiments ho fan en condicions desfavorables, i amb prou feines un 7% ho fa en una situacio economica o social estable.
L'educacio universitaria corre per compte de la Universitat del Treball de l'Uruguai (UTU), i d'alguns instituts dedicats a la formacio de docents de primaria i secundaria, aixi com diversos cursos practics orientatius al sector de serveis i salut publica.
En l'ambit cultural, el departament sempre ha estat el bressol de brillants talents literaris com la mitica
Juana de Ibarbourou
(tambe sobrenomenada Juana d'
America
),
Emilio Oribe
,
Casiano Monegal
,
Pedro Martins Marins
i
Justino Zavala Muniz
.
No en va, el
1988
es va crear un taller artistic que operaria a traves de l'Associacio d'Escriptors de Cerro Largo, una institucio orientada a promoure l'art literari a la regio, i que ha convocat nombrosos certamens de
literatura
en el que han participat joves escriptors d'altres departaments i de paisos membres del
Mercosur
. Els participants tenen el grat de presenciar la publicacio de les seves obres i son convidats a diverses reunions locals i internacionals.
Enllacos externs
[
modifica
]