Ciencies politiques
Sessio parlamentaria al Regne Unit
Historia i escoles
Historia  · Conductivisme  · Racionalisme  · Economia politica  · Historia politica del mon  · Filosofia politica  · Estructuralisme  · Funcionalisme  · Institucionalisme
Sistemes politics
Anarquia  · Ciutat estat  · Democracia  · Dictadura  · Directori  · Federacio  · Feudalisme  · Meritocracia  · Monarquia  · Parlamentarisme  · Presidencialisme  · Republica  · Sistema semipresidencialista  · Teocracia  · Democracia semidirecta
Arees d'estudi
Ciencies politiques  · Filosofia politica  · Geopolitica  · Politica comparada  · Psicologia politica  · Relacions Internacionals  · Sociologia politica
Disciplines auxiliars
Administracio publica  · Antropologia  · Economia  · Dret  · Dret public  · Diplomacia  · Sociologia  · Psicologia  · Religio  · Geografia  · Historia  · Filosofia  · Ciencies de la comunicacio
Conceptes
Autoritat  · Politica  · Sobirania  · Ideologia  · Legitimitat  · Partit politic  · Estat sobira  · Vegeu-ne mes aqui

La democracia es una forma de govern en la qual la titularitat de l' autoritat politica resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions te en la mateixa consideracio a tots els seus membres. ^{[1] [2] [3]}

En sentit estricte, la democracia es una forma d'organitzacio de la vida publica, en la qual les decisions col·lectives son adoptades pel poble mitjancant mecanismes de participacio directa. En sentit ampli, la democracia es una forma de convivencia social en la qual tots els seus habitants son lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord amb mecanismes contractuals .

La democracia es defineix tambe a partir de la classica organitzacio de les formes de govern realitzada per Plato primer i Aristotil despres, en tres tipus basics: monarquia (govern d'un), aristocracia (govern "dels pocs" per Plato), democracia (govern de la multitud per Plato i "dels mes", per Aristotil). ^{[4] [5]}

Hi ha democracia directa quan la decisio es adoptada directament pels membres del poble. ^[6] Hi ha democracia indirecta o representativa quan la decisio es adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants. ^[7] Finalment, hi ha democracia participativa quan s'aplica un model politic que facilita als ciutadans la seva capacitat d'associar-se i organitzar de tal manera que puguin exercir una influencia directa en les decisions publiques o quan es facilita a la ciutadania amplis mecanismes plebiscitaris . ^[8] Aquestes tres formes no son excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris. No confondre amb la partitocracia .

Origen i caracteristiques basiques [ modifica ]

El terme democracia ve del grec (δημοκρατ?α) δημο? ("poble") i κρατω ("poder"). El seu sentit literal es, doncs, el poder del poble . ^{[9] [10]} Te el seu origen com a terme i com a sistema de govern en l'antiguitat grega. Concretament, la democracia s'establi com a forma de govern en l'Atenes posterior a la Revolucio popular dirigida per Efialtes ( 462 aC ), que possibilita l'acces al poder dels pobres lliures. ^[9] Aristotil, critic de la democracia, considerava que la seva caracteristica era precisament ser el govern dels pobres lliures, fins i tot en el cas que aquests fossin minoria. Modernament, es considera democratic tot aquell govern en que la sobirania recau en la totalitat del poble. Per descomptat, podem observar graus al llarg de la Historia i en l'actualitat, de manera que un Estat pot barrejar l'extensio de la democracia a un sector del poble amb la marginacio d'un altre: el sufragi universal , per exemple, esdevingue en un primer moment masculi, arribant a les dones nomes arran de les lluites sufragistes de finals del segle  xix i principis del xx .

Definicions famoses [ modifica ]

• Plato :

• Tucidides , recreant el Discurs funebre de Pericles :

^{[13] [14]}

• Juan de Mariana :

• Gaetano Mosca :

• James Madison :

• Revolucio de Maig :

• Simon Bolivar :

• Alexis de Tocqueville :

• Abraham Lincoln :

• Winston Churchill :

• Eric Hobsbawm

• Nelson Mandela :

Historia [ modifica ]

La democracia apareix per primera vegada en moltes de les antigues civilitzacions que van organitzar les seves institucions sobre la base dels sistemes comunitaris i igualitaris tribals ( democracia tribal ).

Entre els casos mes ben coneguts es troben la relativament breu experiencia d'algunes ciutats estats de l' antiga Grecia , especialment Atenes al voltant de l'any 500 aC. Les petites dimensions i l'escassa poblacio de les polis (o ciutats gregues) expliquen la possibilitat que aparegues una assemblea del poble, de la qual nomes podien formar part dels homes lliures, excloent aixi al 75% de la poblacio integrada per esclaus, dones i estrangers. L'assemblea va ser el simbol de la democracia atenenca. A la democracia grega no existia la representacio, els carrecs de govern eren ocupats alternativament per tots els ciutadans i la sobirania de l'assemblea era absoluta. Totes aquestes restriccions i la reduida poblacio d'Atenes (uns 300.000 habitants) van permetre minimitzar les obvies dificultats logistiques d'aquesta forma de govern.

A America al segle  xii es va formar la Lliga Democratica i Constitucional d' Haudenosaunee , integrada per les nacions Seneca , Cayuga , Oneida , Onondaga i Mahicans , on es consagraren els principis de limitacio i divisio del poder, aixi com d'igualtat democratica d'homes i dones. La democracia d'Haudenosaunee ha estat considerada per diversos pensadors com l'antecedent mes directe de la democracia moderna. ^[28]

Durant l' edat mitjana europea es va utilitzar el terme de ≪democracies urbanes≫ per designar a les ciutats comercials, sobretot a Italia i Flandes , pero en realitat eren governades per un regim aristocratic . Tambe van existir algunes democracies anomenades camperoles, com la d' Islandia , on el seu primer parlament es va reunir l'any 930 i la dels cantons suissos al segle  xiii . A finals del segle  xii es van organitzar sobre principis democratics les corts del Regne de Lleo (1188), inicialment anomenat " Ajuntament ", ja que reunia representants de tots els estaments socials. En escriptors com Guillem d'Occam , Marsili de Padua i Johannes Althusius apareixen concepcions sobre la sobirania del poble, que van ser considerades com revolucionaries i que mes tard serien recollides per autors com Hobbes , Locke i Rousseau .

A Europa el protestantisme es va fomentar la reaccio democratica en rebutjar l'autoritat del Papa , encara que per altra banda, va fer mes fort el poder temporal de la monarquia . Des del costat catolic, l' Escola de Salamanca va atacar la idea del poder dels reis per designi divi, defensant que el poble era el receptor de la sobirania. Al seu torn, el poble podia retenir la sobirania per a ells (essent la democracia la forma natural de govern) o be cedir voluntariament per deixar governar per una monarquia. En 1653 es va publicar a Anglaterra l' Instrument of Government , on es va consagrar la idea de la limitacio del poder politic mitjancant l'establiment de garanties enfront del possible abus del poder reial. A partir de 1688 la democracia triomfant a Anglaterra es va basar en el principi de llibertat de discussio, exercida sobretot en el Parlament.

A America la revolucio dels comuners de Paraguai de 1735 va sostenir el principi democratic elaborat per Jose d'Antequera i Castro : ≪la voluntat del comu es superior a la del mateix rei≫. Per la seva banda, al Brasil , els afroamericans que aconseguien fugir de l' esclavitud a la qual havien estat reduits pels portuguesos , es van organitzar a republiques democratiques anomenades Quilombos , com el Quilombo dos Palmares o el Quilombo de Macaco .

La independencia dels Estats Units el 1776 va establir un nou ideal per a les institucions politiques de base democratiques, expandit per la Revolucio Francesa de 1789 i la Guerra d'Independencia Hispanoamericana (1809-1824), difonent les idees liberals, els drets humans concretats en la Declaracio de Drets de Virginia i la Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada , el constitucionalisme i el dret a la independencia , principis que van constituir la base ideologica sobre la qual es va desenvolupar tota l'evolucio politica dels segles XIX i XX. La suma d'aquestes revolucions es coneix com les revolucions burgeses .

La constitucio dels Estats Units amb les esmenes de 1791, Venecuela de 1811, Espanya de 1812, Franca de 1848, i l' Argentina de 1853 ja tenen algunes caracteristiques democratiques, que registraran complexos avencos i retrocessos. L'evolucio democratica anglesa va ser molt mes lenta i es va manifestar en les successives reformes electorals que van tenir lloc a partir de 1832 i que van culminar el 1911 amb la Parliament Act , que va consagrar la definitiva supremacia de la Cambra dels Comuns sobre la dels Lords.

En realitat en l'ultim segle han augmentat molt el nombre de paisos amb un estat democratic, amb l'abolicio de l'esclavitud, la conquesta del sufragi universal , el reconeixement de la igualtat legal de les dones, la finalitat del colonialisme europeu , el reconeixement dels drets dels treballadors i les garanties de no discriminacio per a les minories racials i etniques .

Tipus de democracia [ modifica ]

Existeixen diversos tipus ideals de democracia, cadascun amb caracteristiques diferents. Concretament, podem dividir les democracies seguint dos criteris: 1) segons la relacio del poble sobira amb el govern efectiu; i 2) segons el procediment emprat per a prendre les decisions. Cal entendre, pero, que es tracta de models ideals i que cap d'ells s'ha donat de fet en puritat absoluta en cap moment de la Historia.

Tipus de democracia segons Arend Lijphart [ modifica ]

El politoleg Arend Lijphart va fer aquesta divisio en funcio de les caracteristiques dels sistemes democratics i de les seves institucions:

Caracteristica	Model majoritari	Model consensual
Poder executiu	Governs monocolor	Grans coalicions
Relacions executiu-legislatiu	Fusio de poders i domini del gabinet	Separacio de poders
Bicameralisme	Assimetric	Equilibri i representacio de la minoria
Sistema de partits	Bipartidisme	Pluripartidisme
Dimensio politica	Unidimensional	Multidimensional
Sistema electoral	Majoria relativa	Representacio proporcional
Organitzacio territorial	Unitari i centralitzat	Descentralitzacio i federalisme
Constitucio	No escrita, sobirania parlamentaria	Escrita, veto de la minoria

Com a models ideals, trobem al Regne Unit i Nova Zelanda per part del model majoritari i a Belgica i Suissa pel consensual.

Tipus de democracia segons la relacio entre el sobira i el govern [ modifica ]

Democracia directa [ modifica ]

Es tracta de la democracia en estat pur, tal com la van viure els seus fundadors atenencs. Les decisions les prenen els membres del poble sobira reunits en assemblea. No existeixen representants del poble sino, en tot cas, agents fiduciaris d'aquest, sotmesos als dictats de l'assemblea i revocables en qualsevol moment. Es tracta del tipus de democracia preferit no nomes pels democrates de l' antiga Grecia , sino tambe per a molts pensadors moderns ( Rousseau , per exemple) i per a una bona part del socialisme i l' anarquisme . Un exemple de democracia directa mes conegut es el de l'Atenes classica.

La creenca que la democracia directa pot nomes funcionar en aquelles comunitats politiques on els seus membres poden establir-se en reunio amb una certa periodicitat, restringint la viabilitat d'aquest regim a comunitats petites, com ara les tribus o les ciutats-Estat representa un argument desvirtuat, tot tenint en compte l'actual moment tecnic on aquest criteri emergeix com altament subjectiu i insignificant.

Democracia representativa [ modifica ]

Es tracta del model comu de democracia moderna. A la democracia representativa la sobirania continua en mans del poble, pero aquest no exerceix directament el poder sino que delega aquesta tasca en representants escollits periodicament, els quals no solen ser revocables per part del poble mentre dura el seu mandat. Aixo fa que les democracies representatives tendeixin sovint a ser regims on la sobirania del poble es fa visible unicament durant els comicis, que solen esdevenir-se entre periodes relativament llargs de temps (4 o 5 anys, per exemple). Es tracta del regim preferit per pensadors com James Madison o Karl Popper, que el consideren principalment com el mitja mes adequat per a la seleccio d'elits. Historicament, la democracia representativa ha anat associada a grans Estats-nacio, mes que no pas a comunitats petites on els ciutadans han pogut exercir la democracia directa. Es el tipus de democracia predominant en l'actualitat.

Tipus de democracies segons el procediment decisori [ modifica ]

Democracia deliberativa [ modifica ]

Es tracta d'un tipus de democracia on les assemblees legislatives i els consells executius prenen decisions basant-se unicament en raons de justicia i d'interes general. Les lleis i les decisions del govern no poden ser presses basant-se en raons privades ("a mi m'interessa"), ni basant-se en contrapartides ("si voteu aquesta llei, us prometo donar-vos a canvi aquesta altra"), ni base al poder de pressio de torn ("millor sera que votem aquesta llei perque si no aquell poder factic ens pot fer molt de mal"). En lloc d'aixo, la democracia deliberativa exigeix que aquells qui fan les lleis i prenen les decisions de govern defensin les seves opcions amb raons publiques ("aquesta llei es justa perque corregeix aquella injusticia"; "aquesta mesura de govern es d'interes general ates que ens beneficia a tots i a totes"). Les preferencies dels ciutadans, es formin o no a l'ambit de la vida privada de cadascu, han de passar l'examen del debat public si volen veure's elevades a la categoria de lleis o de decisions executives i, per tant, son susceptibles de ser modificades atenent a bones raons. Aquesta formula de presa de decisions s'ha donat a l'Atenes democratica i en general a aquells Estats que han conegut la democracia directa.

Democracia de negociacio [ modifica ]

Es tracta d'un tipus de democracia on les lleis i les decisions de govern es prenen basant-se en les preferencies i al poder de negociacio dels actors (col·lectius o individuals) de la comunitat politica. Els individus, les diferents forces socials (sindicats, lobbies ...) i els magistrats i/o representants del poble tenen preferencies determinades que estan donades i que en principi no tenen per que modificar-se sobre la base del debat public. Aquests actors negocien amb aquestes preferencies ja donades, i obtenen el que poden de la negociacio oferint al seu torn contrapartides. No es necessari que les decisions es prenguin per consens: n'hi ha prou que uns quants actors amb suficient poder per a imposar-se a la resta pactin entre ells una solucio i l'executin. Es tracta de la forma preferida pels utilitaristes i la mes propia de la democracia moderna; sol estar lligada a formules de representacio, no perque la democracia representativa impedeixi o dificulti la deliberacio per si mateixa, sino perque historicament la democracia representativa s'ha desenvolupat en comunitats politiques grans i heterogenies, on arribar a elaborar un corpus de criteris d'interes general es mes complicat que a una comunitat petita i on, per tant, es mes facil que acabi desenvolupant-se el model de democracia de negociacio.

Democracia etnica [ modifica ]

La Democracia etnica es un concepte introduit pel socioleg israelia Sammy Smooha per descriure sistemes politics que funcionen segons el principi democratic , pero tracten un determinat grup etnic de manera particular respecte al conjunt.

La democracia contemporania [ modifica ]

La democracia contemporania sorgi de les lluites de diferents forces democrates populars (com el republicanisme d'esquerres, el moviment obrer socialista o el feminisme ) contra els Estats absolutistes (primer) i contra els Estats liberals de sufragi censatari (despres). Aquestes forces, a traves de diferents revoltes (com la jacobina de 1793 o les revolucions de 1848 ) i de la lluita politica i social que precipitaren la caiguda del feudalisme i l'absolutisme i que alhora pressionaren els Estats liberals (com els EUA o el Regne Unit ) perque introduissin gradualment reformes que possibilitaren la conquesta de la democracia politica: dret de manifestacio, dret de vaga , sufragi universal …

Tanmateix, les democracies contemporanies van neixer de la reforma dels Estats liberals de sufragi censatari i retenen bona part del seu llegat politic; es per aixo que a les democracies contemporanies se les sol anomenar "democracies liberals". Les seves caracteristiques habituals son les seguents:

• Son democracies regides pel principi de la separacio de poders .
• Son democracies representatives on els membres del poder legislatiu i executiu (i, en alguns casos, tambe del poder judicial) son escollits per sufragi universal en comicis amb una periodicitat que oscil·la entre els 3 i els 6 anys. Als comicis es presenten llistes electorals, que poden ser obertes o tancades, i que normalment son presentades per partits politics . Els representants es reuneixen en un parlament que pot ser bicameral o unicameral. El cap del Govern es escollit o be directament pel poble o be pel Parlament . En el primer cas, el poder executiu i el legislatiu romanen perfectament separats i el cap del Govern sol esser tambe el cap d'Estat (democracies presidencialistes ). En el segon cas, el poder executiu esta sotmes al legislatiu i les figures de cap d'Estat i de cap de Govern solen romandre separades, essent el primer una figura purament simbolica.
• Son democracies de negociacio on existeixen diverses forces de pressio (des dels moviments socials fins als grans imperis mediatics o les corporacions empresarials) que finalment determinen les propostes i els posicionaments dels partits politics i dels membres dels diferents poders.
• Son democracies on existeixen tota una serie de drets civils (llibertat d'expressio, habeas corpus ...), politics ( sufragi universal ) i socials ( educacio publica , subsidis condicionals...) que defineixen la condicio de ciutada i per tant membre de ple dret de la comunitat politica.
• Son democracies que normalment es desenvolupen sota un regim economic capitalista o d' economia mixta .

Debats contemporanis sobre la democracia [ modifica ]

Actualment, les democracies contemporanies son questionades tant des de la dreta com des de l'esquerra. En particular, existeixen dues grans linies de debat actuals sobre la democracia: son els debats sobre la relacio entre la democracia i el capitalisme , per un canto, i els debats sobre les possibilitats d'una democracia participativa o directa.

Democracia i capitalisme [ modifica ]

Des de la dreta liberal , la democracia es considera simplement com el menys dolent dels governs. Pel liberalisme, l'Estat es un mal menor que s'ha de reduir al minim, i la democracia no n'es una excepcio. En particular, la tradicio liberal presenta una por atavica al fet que la democracia directa acabi ofegant les llibertats individuals i, en especial, el dret a la propietat privada. Si la democracia es prefereix als altres governs, es simplement perque possibilita un major control dels governants (un "canvi de govern sense vessament de sang", segons la idea de Popper), pero nomes si la mateixa democracia esta constreta per un sistema de drets que garanteixi que el poder de decisio de la comunitat politica interferira el minim possible en l'ambit de la llibertat dels ciutadans.

Per l'esquerra, en canvi, el problema es diametralment oposat. La democracia no es una amenaca per la llibertat sino la seva unica garantia. La gran amenaca per a la llibertat en el mon del capitalisme globalitzat no es l'Estat democratic sino l'existencia d'enormes imperis privats (multinacionals, grups mediatics...) amb un enorme poder que no esta sotmes a control democratic. Aixo, juntament amb la situacio de dependencia material en que viuen aquells que han de treballar assalariadament per a sobreviure, son els grans reptes de la democracia moderna, segons l'esquerra. Aixi, sorgeixen propostes de control sobre el poder de les grans forces economiques (com ara la Taxa Tobin ) i d'assegurament de la no-dependencia economica del conjunt de la ciutadania envers aquelles (com ara la Renda Basica ).

Democracia participativa [ modifica ]

Les democracies contemporanies se solen caracteritzar per un alt nivell d'abstencio electoral (que de vegades supera el 50%) i per un escas poder d'influencia de la ciutadania a traves dels mitjans estrictament electorals. Aquests dos fenomens (l'absentisme ciutada i l'escas poder del control democratic) es retroalimenten. Per a les visions mes liberals de la democracia aixo no es en si mateix un problema, ja que la funcio principal de la democracia es posar fre als excessos de l'Estat mes que no pas garantir que aquest es governat efectivament pel poble. En canvi, per a aquelles visions mes intrinsecament partidaries de la democracia, aquests dos fenomens son preocupants i mostren l'escas contingut democratic de les democracies representatives modernes. Ates que la democracia directa nomes es possible en comunitats politiques molt petites, es proposa una solucio intermedia: la democracia participativa. Aquesta, que no exclou els mecanismes de representacio tradicionals de la democracia moderna, exigeix tambe la presencia de mecanismes de participacio popular en les decisions democratiques. Per be que no hi ha una proposta perfilada i clara del que hauria de ser una democracia participativa, si que existeixen experiencies practiques (sobretot en l'ambit municipal) i propostes teoriques sobre aspectes concrets de les democracies modernes que podrien incorporar mecanismes participatius.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Dia Internacional de la Democracia
• Forma de govern
• Index de Democracia
• Llibertat al mon
• Llista d'indexs de llibertat

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viccionari
	Viquidites

• DUMONT, Rene. Democracia para Africa: la larga marcha del Africa negra hacia la libertad . Bellaterra, 2000. 280 p. (Biblioteca d'estudios africans). ISBN 978-84-7290-143-8 .
• Miller , David. ≪La libertad y los limites del gobierno≫. A: Filosofia politica: una breve introduccion (en castella). Madrid: Alianza Editorial, 2003, p. 84-109. ISBN 978-84-206-5369-3 .  
• Swift , Adam. ≪Democracia≫. A: ¿Que es y para que sirve la filosofia politica?: Guia para estudiantes y politicos (en castella). Buenos Aires: Siglo Veintiuno Editores Argentina, 2013, p. 231-283. ISBN 978-987-629-650-2 .