Camps del delta, al
Prat de Llobregat
, amb
Cal Felip
al fons.
El
delta del Llobregat
es el
delta
que forma el
riu Llobregat
en arribar a la
mar Mediterrania
. L'
Espai Natural del Delta del Llobregat
te una extensio de 926,9 ha.
[1]
Es el segon sistema deltaic en importancia a Catalunya, despres del
delta de l'Ebre
.
[2]
Presenta ecosistemes palustres molt rics, extremadament fragils, malmesos i poc representats a Catalunya.
[2]
Les
llacunes
i les zones aigualoses litorals i les
dunes
naturals tenen un gran interes de conservacio.
[2]
Son, a mes, un punt important de
migracio
i
hibernacio
d'
aus
.
[2]
En aquest espai hi tenen lloc basicament usos recreatius, amb l'observacio d'ocells i de la natura en general. Tambe hi tenen lloc algunes activitats agricoles. S'hi troben alguns equipaments, com ara edificacions agricoles, observatoris i el centre d'informacio de la Reserva de les Filipines. D'altra banda, s'ha d'esmentar la xarxa de camins que travessen l'espai i dels diversos canals i recs que hi ha.
[3]
Esta situat geograficament al bell mig de la costa catalana, entre els 41º 16' i els 41º 25' latitud N i els 1º 58' a 2º 10' longitud E.
Esta format per una extensa plana que ocupa 98 km², delimitat pel
massis del Garraf
-
Ordal
(limit NW), el
turo de Montjuic
(E) i la
serra de Collserola
(N),
[4]
arribant fins al congost de
Sant Andreu de la Barca
al nord.
[5]
El delta es forma per la sedimentacio dels materials que transporta el riu Llobregat. Aquesta accio comenca fa 5.000 anys, marcada pels canvis del nivell del mar i per les avingudes de sediments i riuades, aixi com pels canvis climatics i l'accio antropica. Tanmateix, aquest delta visible, o delta
holoce
, descansa sobre diversos deltes
plistocens
, actualment submergits, que es van formar a profunditats de mes de 80 m respecte del nivell del mar actual.
[4]
En l'epoca romana practicament no existia la plana deltaica. La linia de la costa era prop de les serralades del Garraf i Collserola, i va anar avancant paulatinament, amb un creixement sobtat entre els segles
vi
i
x
, seguit d'una etapa de certa estabilitat, fins al segle
xviii
, amb una nova etapa de forca progradacio, desbordaments i avulsions afavorits suposadament per una intensa activitat humana a la conca.
[4]
Tanmateix, a partir del segle
xx
el delta ha retrocedit uns 800 m a causa principalment dels embassaments i rescloses que s'han construit al riu, que provoquen una disminucio del 40% del transport de sediments, i tambe per les diverses canalitzacions del tram final del riu, aixi com per l'erosio que causen les onades.
[6]
Ha tingut diferents boques de riu que amb el temps han anat creant les llacunes litorals.
[5]
Particularitats
[
modifica
]
Estany de Cal Tet vist des de l'Aguait de Cal Tet
La situacio geografica i el context geologic del delta del Llobregat condicionen el tipus de paisatge vegetal que hi trobem.
La natura
esquistosa
de la
serralada litoral
, a l'esquerra del riu, contrasta fortament amb les
calcaries
i
dolomies
del
massis del Garraf
. Aixo fa que, salvada la zona deltaica, el litoral canvii notablement d'aspecte. Malgrat que no existeixen diferencies significatives de precipitacio, passem d'un paisatge litoral mediterrani septentrional (domini de l'
alzinar litoral
) a un paisatge litoral mediterrani meridional (domini de la
maquia
d'
ullastre
i
margallo
, de les parts baixes del massis del Garraf), fruit de la sequera
edafica
imposada pel
carst
.
En aquest espai es mante actualment un conjunt de sistemes naturals d'interes mes o menys remarcable i, tot i aixi, al delta del Llobregat l'area natural ocupa aproximadament nomes un 5% del total. Encara que el riu no arriba ni tan sols a bifurcar-se i la penetracio vers la mar es molt reduida. Al delta, que practicament no es funcional, perviuen part de les
maresmes
i
llacunes
litorals aixi com els canals i sistemes de drenatge.
[7]
El conjunt de l'area representa un model d'ecosistemes palustres molt rics i intensament transformats en una gran part del territori. El conjunt llacunar del delta del Llobregat queda actualment reduit a unes poques llacunes, algunes de les quals profundament humanitzades i transformades. Nomes dues (la
Ricarda
i el
Remolar
) conserven una representacio de les unitats de paisatge natural.
[7]
Biodiversitat
[
modifica
]
La diversitat biologica del delta del Llobregat esta condicionada per la presencia de diferents ambients naturals: la part final del
riu Llobregat
, llacunes i aiguamolls, pinedes litorals sobre dunes i platges verges amb vegetacio de rereduna, gairebe uniques a Catalunya. Son uns espais molt importants per a la fauna, especialment per a les aus aquatiques, pel fet de trobar-se enmig de la ruta migratoria dels ocells del nord d'Europa cap a l'Africa. Tenen una vegetacio molt valuosa, amb una de les escasses poblacions de
trencadalla
de Catalunya, amb presencia de
Stachys maritima
i s'hi han trobat mes de 22 especies diferents d'
orquidies
.
[8]
Cal remarcar l'interes ornitic dels ambients palustres del delta del Llobregat, que conserva un conjunt de biotops molt importants per a l'avifauna (canyissars, masses d'aigua). L'ornitofauna, tant de pas en les seves migracions estacionals com la sedentaria i hivernant, presenta una notable diversitat. Son nombroses les especies que hi han estat observades (355) amb importants poblacions nidificants d'anatids i limicoles:
anec collverd
(
Anas platyrhynchos
),
camallargs
(
Himantopus himantopus
),
corriol camanegre
(
Charadrius alexandrinus
) i altres. Ressalten algunes especies molt fragils o escasses a Catalunya, com el
martinet ros
(
Ardeola ralloides
), l'
agro roig
(
Ardea purpurea
), i el
bito comu
(
Botaurus stellaris
), entre altres.
Sobresurten, aixi mateix, els densos poblaments litorals de
sargantanes
, com el sargantaner petit (
Psammodromus hispanicus
). La
tortuga de rierol
(
Mauremys leprosa
) tambe es present a l'Espai. Els peixos de les zones salobres tambe compten amb elements interessants, com ara el
fartet
(
Aphanius iberus
).
La fauna invertebrada de les aigues salabroses esta molt ben representada, amb alguns elements remarcables (diverses especies de
crustacis
) constituents del
plancton
. S'ha de remarcar tambe la singularitat, per la seva raresa, de diverses especies d'invertebrats propies dels llocs secs i zones sorrenques:
coleopters
(
Iberodorcadion suturale
,
Cicindella germanica sp catalaunica
),
mol·luscs
(
Ferussacia disparata
),
lepidopters
(
Laelia coenosa
),
heteropters
(
Schidium tibbu
,
Politoxus siculus
), etc.
Els biomes marins d'aquest Espai son representants de les zones litorals amb fons de fang i sorra. Finalment, cal assenyalar que el conjunt de les zones humides del delta del Llobregat conserven encara una important mostra dels ecosistemes tipics d'aquests ambients extremadament fragils i molt malmesos, poc representats a Catalunya.
[9]
Vegetacio i flora
[
modifica
]
Les comunitats vegetals halofiles, dels sols temporalment inundats, i les helofitiques, de les vores dels estanys litorals, caracteritzen el paisatge deltaic. Els salobrars litorals d'aquesta plana deltaica solen estar coberts de salicornars subarbustius (
Arthrocnemetum fructicosi
), mentre que els
canyissars
(
Typho- Schoeno-plectetum glauci
) formen un important cinyell de vegetacio a les vores de sequies i regalls i permeten la instal·lacio d'herbassars alts de carexs i jonqueres (
Cypero-Caricetum otrubae
). Sobre els sols salats, cal assenyalar la presencia de comunitats com les jonqueres halofiles (
Schoeno-Plantaginetum crassifoliae
) o els espartinars (
Spartino-Juncetum maritimi
). En alguns indrets del litoral resten petits fragments de comunitats psammofiles propies dels sorrals maritims: comunitats de borro (
Ammophiletum arundinaceae
) i jull de platja (
Agropyretum mediterraneum
), aixi com fragments de les antigues pinedes litorals de pi pinyer (
Pinus pinea
), instal·lades sobre dunes fixades. Aquestes comunitats, en alguns casos molt malmeses i degradades, serven pero una flora rica amb especies que presenten molt poques localitats a Catalunya (
Kosteletzkya pentacarpos
,
Spartina juncea
,
Cenchrus incertus
). S'ha de remarcar l'interes micologic de les dunes i pinedes, aixi com l'algologic de les llacunes.
[10]
Desviament de la desembocadura
[
modifica
]
A consequencia de les obres d'ampliacio del
Port de Barcelona
el 2004 la desembocadura del riu va ser desviada 2,5 quilometres cap al sud en els 3,5 darrers quilometres del riu.
[11]
Com a compensacio per aquesta obra es realitza la nova llacuna de Cal Tet i les basses de recarrega de l'aquifer a la vora del marge dret del riu i a la platja de Ca l'Arana.
Tambe a causa de les obres es crea l'
illa del Moli
[12]
per poder traslladar posteriorment el moli arrosser de Ca l'Arana, considerat una peca unica del patrimoni industrial catala. En l'actualitat del conjunt no en queda res; el moli ja ha sigut desmuntat per a ser exposat en el futur.
Degradacio i proteccio limitada
[
modifica
]
La proximitat de
Barcelona
al delta ha fet que gran part de la seva superficie que abans eren
aiguamolls
,
pinedes
o terra dedicada al conreu d'hortalisses i fruites, entre les quals destacaven les
carxofes
del
Prat
, hagi estat coberta amb habitatges, asfalt i ciment a partir de la segona meitat del segle
xx
. Moltes autopistes, zones industrials, instal·lacions portuaries, l'
aeroport del Prat
i zones d'habitatges i comercials que es continuen estenent es troben damunt dels terrenys del delta. La superficie no urbanitzada es troba en franca regressio i va minvant d'any en any de manera alarmant.
Tot i l'amplia
degradacio de la zona
, el Delta del Llobregat encara conserva una serie d'aiguamolls (
Remolar-Filipines
,
la Ricarda
,
Ca l'Arana i Cal Tet
,
Estany de la Murtra
,
Basses de Can Dimoni
, entre d'altres) que tot i que estan molt afectats per l'
efecte de vora
representen en conjunt la tercera zona humida mes important de Catalunya. Els espais naturals del Delta del Llobregat formen part de la
xarxa Natura 2000
com a
Zona d'especial proteccio per a les aus
(ZEPA), una figura de proteccio que reconeix la seva importancia en el marc de la directiva Habitats de la
Unio Europea
.
El febrer de 2021 la
Comissio Europea
envia una carta a les autoritats ambientals competents sol·licitant la millora en la gestio, compensacio de danys ambientals previs i ampliacio dels espais protegits del Delta del Llobregat (especificament referida a la ZEPA). La carta fou motivada per una denuncia de l'entitat
DEPANA
per l'incompliment dels compromisos de les administracions arran de l'ampliacio de l'
aeroport del Prat
i el desviament del tram final del
Llobregat
per l'ampliacio del
Port de Barcelona
.
[13]
Aixo provoca que el juny del 2022 la Generalitat de Catalunya anuncia la proposta d'ampliacio de la ZEPA del delta del Llobregat, que passaria de les 935 hectarees actuals a una superficie de 2.372 ha.
[14]
Tanmateix, el 5 d'octubre del 2023, el
Parlament de Catalunya
aprova una mocio instant l'executiu a aturar el projecte d'ampliacio de la ZEPA.
[15]
- ↑
≪
Situacio i dades basiques. Delta del Llobregat
≫. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
≪
Delta del Llobregat
≫. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
- ↑
≪
Aspectes socioeconomics d'interes. Delta del Llobregat
≫. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
- ↑
4,0
4,1
4,2
Germain i Otzet
, Josep;
Pino i Vilalta
, Joan.
Els Sistemes naturals del delta del Llobregat
. Barcelona: Institucio Catalana d'Historia Natural, 2018.
ISBN 9788499654430
.
- ↑
5,0
5,1
≪
Espais Naturals del Delta del Llobregat
≫. Consorci Delta del Llobregat.
- ↑
≪
El delta del Llobregat ha retrocedit 800 metres en un segle
≫. Beteve, 02-03-2021.
- ↑
7,0
7,1
≪
Medi fisic. Delta del Llobregat
≫. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
- ↑
≪
Biodiversitat. Delta del Llobregat
≫. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
- ↑
≪
Fauna. Delta del Llobregat
≫. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
- ↑
≪
Vegetacio i flora. Delta del Llobregat
≫. Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2014].
- ↑
≪
Desviament del tram final del riu Llobregat
≫. Generalitat de Catalunya, 14-09-2004.
- ↑
Amics del Prat
- ↑
≪
Varapalo de la UE a las administraciones por mantener desprotegido el delta del Llobregat
≫ (en castella). La Vanguardia, 18-02-2021. [Consulta: 13 febrer 2023].
- ↑
≪
La consellera Jorda presenta la proposta d'ampliacio de les zones ZEPA del delta del Llobregat
≫. Generalitat de Catalunya. Accio Climatica, Alimentacio i Agenda Rural, 16-06-2022. [Consulta: 13 desembre 2023].
- ↑
≪
El Parlament insta a frenar la extension de las zonas para proteger aves del Baix Llobregat
≫ (en castella). La Vanguardia, 05-10-2023. [Consulta: 13 desembre 2023].
Enllacos externs
[
modifica
]