Dei gratia
o abreujat
D.G.
es una
expressio llatina
que vol dir
per la gracia de Deu
que sovint s'afegeix al titol de monarques o caps d'estats en paisos de tradicio cristiana
[1]
segons el principi del
dret divi dels reis
. Era l'expressio del concepte
medieval
del
dret absolut
del poder del
sobira
, que nomes tenia
Deu
com a cap superior.
Moneda de cinc pessetes del 1957 amb l'efigie del dictador Franco i el text ≪caudillo de Espana
por la G. de Dios
≫
(castella)
El papa
Esteve II
va atorgar l'epitet per primera vegada al rei carolingi
Pipi el Breu
, en agraiment per al seu suport en la guerra contra els
llombards
que assetjaven Roma.
[2]
Fins a l'adveniment del protestantisme i l'anglicanisme, nomes el
papa
, considerat al catolicisme com unic representant de Deu a terra, podia investir un sobira
dei gratia
. El no respecte d'aquesta
prerrogativa
va ser una font del conflicte durant la
lluita de les Investidures
.
Durant la
guerra civil espanyola
, el cap dels
rebels
,
Francisco Franco Bahamonde
va insistir en la seva missio divina. Ja el 1939, el
Catecismo patriotico espanol
(
catecisme
patriotic espanyol), publicat el 1939 a
Salamanca
escrivia ≪El
Caudillo
es com l'encarnacio de la patria i Deu li va atorgar el poder de governar-nos≫.
[3]
Amb l'objectiu de recobrar una certa respectabilitat internacional, el reconeixement per l'esglesia de la seva ≪missio divina≫ i el dret de posar l'afegit
≪Caudillo por la gracia de Dios≫
a l'entorn del seu retrat a les monedes son dues coses que van tenir un paper important durant les negociacions del
Concordat del 1953
. En bescanvi, el dictador va haver de concedir privelegis importants a l'
Esglesia catolica
i el
nacionalcatolicisme
va esdevenir
religio d'Estat
, amb monopoli en l'ensenyament, dret a la censura de la premsa, abolicio del dret al
divorci
, etc.
[4]
En l'actualitat
[
modifica
]
Excepte
Ciutat del Vatica
, totes les monarquies d'Europa van esdevenir
monarquies parlamentaries
, i la sobirania rau en el poble que elegeix els seus governadors. Per tradicio, l'
epitet
fa encara part del titol dels monarques del
Regne Unit
,
Dinamarca
,
Liechtenstein
i
Paisos Baixos
. No s'utilitza per als monarques de
Belgica
,
Luxemburg
,
Monaco
,
Noruega
i
Suecia
. Segons el paragraf dos de l'article 56 de la
constitucio espanyola de 1978
, el titol del Cap de l'Estat es ≪Rei d'Espanya≫, pero segons el mateix article, podra utilitzar els altres titols que corresponguin a la Corona,
[5]
i doncs pot utilitzar, si vol, l'epitet dels seus ancessors
dei gratia
.
[6]
Despres la mort del dictador, les
pessetes
encunyades amb l'efigie de
Joan Carles I d'Espanya
des del 1975 van tenir el titol senzill
≪Rey de Espana≫
, sense qualsevol al·lusio a la gracia de Deu.
- ↑
≪
Dei gratia
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Hage
, Wolfgang. ≪Die entstehung des "Gottesgnadentum"≫. A:
Das Christentum im fruhen Mittelalter (476-1054): vom Ende des westromischen Reiches bis zum west-ostlichen Schisma
(en alemany). Volume 4 de
Zugange zur Kirchengeschichte
. Berlin: Vandenhoeck & Ruprecht, 1993, p. 89-91.
ISBN 9783525335901
.
- ↑
Catecismo patriotico espanol
, Salamanca, 1939, citat per
Vazquez Montalban
, Manuel
≪
Canon del perfecto franquista
≫ (en castella).
El Pais
, 2000. ≪El Caudillo es como la encarnacion de la patria y tiene el poder recibido por Dios para gobernarnos...≫
- ↑
Preston
, Paul
.
Franco ≪Caudillo de Espana≫
. Penguin Random House Grupo Editorial Espana, 2011.
ISBN 9788499891477
.
- ↑
≪
¿Que titulos, tratamientos y honores ostenta la Familia Real?
≫ (en castella).
Web oficial de la Casa de su Majestad el Rey
. [Consulta: 18 agost 2015].
- ↑
Text integral en catala editat pel Parlament de Catalunya.
La Constitucio Espanyola
, 2011.
ISBN 978-84-393-7399-5
[Consulta: 19 agost 2015].
Arxivat
2015-09-27 a
Wayback Machine
.