Defensa Caro-Kann

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Defensa Caro-Kann
a b c d e f g h
8
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
f8 negres alfil
g8 negres cavall
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
d7 negres peó
e7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
c6 negres peó
e4 blanques peó
a2 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques peó
d2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
g1 blanques cavall
h1 blanques torre
8
7 7
6 6
5 5
4 4
3 3
2 2
1 1
a b c d e f g h
Moviments 1.e4 c6
ECO B10?B19
Naixement Bruederschaft (revista), 1886
Origen del nom Horatio Caro i Marcus Kann
Classificacio Obertura de peo de rei
Chessgames.com Fitxa

La defensa Caro-Kann es una obertura de peo de rei en escacs , que es caracteritza pels moviments:

1. e4, c6


Aquest article empra la notacio algebraica per descriure moviments d'escacs.

Introduccio [ modifica ]

La continuacio habitual es

2.d4 d5

seguit de 3.Cc3 (la variant moderna), 3.Cd2 (la variant classica), [1] 3.exd5 ( variant del canvi ), o 3.e5 (Variant de l'Avenc). 3.Cc3 es la variant moderna que ha esdevingut mes popular. La Caro-Kann, com la defensa siciliana i la defensa francesa , es classificada dins el grup de les " Obertures Semiobertes ", tot i que hom la considera mes solida i menys dinamica que les altres. Sovint permet arribar a bons finals per les negres , que tenen la millor estructura de peons .

El nom de l'obertura es refereix al jugador angles Horatio Caro i a l' austriac Marcus Kann, els quals l'analitzaren el 1886 . Un altre dels primers teorics de l'obertura fou el prussia Moritz Lewitt . [2]

Referencia historica [ modifica ]

A mitjans del segle  xix , Horatio Caro i Marcus Kann van introduir aquesta defensa, amb poc exit.

En la decada del vuitanta del mateix segle, Szymon Winawer la va utilitzar ocasionalment; pero no seria fins a 1891 quan va comencar a ser presa seriosament despres de l'analisi general sobre la seva base teorica que va ser publicat en el conegut Handbuch des Schachspiels de Paul Rudolph von Bilguer i Tassilo von Heydebrand und der Lasa .

Aron Nimzowitsch i Savielly Tartakower , a principis del segle  xx , van demostrar les interessants possibilitats d'aquesta obertura. Jose Raul Capablanca la va incloure en el seu repertori, igual que van fer diversos jugadors d'estil marcadament posicional, com ara Salo Flohr i els campions mundials Mikhail Botvinnik , Vassili Smislov i Tigran Petrossian , entre d'altres.

Recentment, Anatoli Karpov la va rescatar de cert oblit, i Garri Kasparov , en col·laboracio amb Alexander Nikitin, li ha dedicat un estudi teoric. Altres jugadors notables com Anand i Topalov la fan servir ocasionalment.

Bibliografia [ modifica ]

Notes i referencies [ modifica ]

  1. Exemple de teoria de la variant classica ≫ (en castella). Ajedrez21.com.
  2. Dawn of the Caro-Kann ≫ (en angles). Blunder Prone, 05-08-2009. [Consulta: 17 octubre 2010].

Enllacos externs [ modifica ]