Deepwater Horizon
era una
plataforma petroliera
semisumergible de posicionament dinamic d'aigues ultraprofundes propietat de Transocean. Construida l'any
2001
a Corea del Sud per Hyundai Heavy Industries, la plataforma va ser encarregada per R&B Falcon, que mes tard es va convertir en part de Transocean, registrat a
Majuro
,
Illes Marshall
i arrendada a
BP
a partir de
2001
fins a setembre de
2013
. Al setembre de
2009
va perforar el pou petrolier mes profund de la historia, a una profunditat vertical de 35.050 peus (10.683 m) i a una profunditat mesurada de 35.055 peus (10.685 m) en el camp de petroli Tiber en el bloc Keathley Canyon 102, aproximadament 250 milles (400 km) al sud-est de
Houston
, a 4132 peus (1259 m) d'aigua.
El
20 d'abril
de
2010
, mentre perforava el pou exploratori al
jaciment de Macondo
, una explosio en la plataforma causada per una rebentada petrolifera va matar 11 membres de la tripulacio i va encendre una bola de foc visible a partir de 35 milles (56 km) de distancia. El foc resultant no podia ser extingit i, el
22 d'abril
de
2010
la plataforma Deepwater Horizon es va enfonsar, deixant el pou que brolla en el fons del mar i causant el vessament mes gran de
petroli
en alta mar en la historia dels
EUA
estimat en 779000 t de cru. Els primers danys van afectar les
maresmes
de la desembocadura i el
delta
del
Mississipi
i el dany es va estendre a l'area de
Louisiana
i altres sectors de
Florida
i
Cuba
.
DeepWater en flames despres de l'explosio
A les 9:45 PM del
20 d'abril
de
2010
la plataforma “Deepwater Horizon” operada per la
British Petroleum Company
(BP), durant les fases finals de la perforacio del pou exploratori a
Macondo
, un gueiser d'aigua va entrar en erupcio i va provocar la pujada del mar en la plataforma de 240 peus (73 m) en l'aire, a aixo li va seguir una altra erupcio de fang, gas
meta
i aigua combinats. Aquesta mescla fangosa rapidament es va convertir en un estat completament gasos i llavors es va encendre provocant una serie d'
explosions
i despres una tempesta de foc. Es va fer un intent per activar el mecanisme de prevencio de la fuita, pero va fracassar.
Despres de la crema durant aproximadament 36 hores, la plataforma Deepwater Horizon es va enfonsar en aigues profundes. Les restes de la plataforma es troben en repos en el jac mari al voltant de 5.000 peus (1500 m) de profunditat en aquest lloc, i prop de 1.300 peus (400 m) al nord-oest del pou. El vessament de petroli resultant va continuar fins al
15 de juliol
gracies a diversos pous de socors que van ser utilitzats per segellar permanentment el pou, i va ser declarat "efectivament mort" el
19 de setembre
de
2010
.
[1]
Efectes del petroli
[
modifica
]
Caracteristiques quimiques
[
modifica
]
El
petroli
es un liquid
viscos
amb una olor forta i molt caracteristica. Te una
densitat
menor que la de l'aigua, pot variar entre 0,615g/ml i 0,994g/ml, i es insoluble en ella, per aixo flota. El seu color pot variar entre el groc i negre amb reflexos verds i es fluorescent.
[2]
Es extret de la superficie terrestre, ja que es forma a partir de la transformacio de la materia organica acumulada en sediments del passat geologic. S'utilitza com a principal font d'energia dels paisos desenvolupats.
[3]
Caracteristiques fisiques
[
modifica
]
El cru de petroli es una substancia formada principalment per
hidrocarburs
, es a dir, formada per compostos organics d'hidrogen i carboni; encara que tambe conte altres compostos organics com son els compostos de nitrogen (0,2%) i sofre (entre 0-2%).
[4]
Fins i tot pot tenir petites quantitats (de l'ordre de parts per milio) de compostos inorganics, es a dir, metalls com el ferro, niquel, crom, vanadi, plom i cobalt. En els compostos organics predominen les parafines, naftalens i compostos aromatics.
[5]
- Les
parafines
i
naftalens
son hidrocarburs ciclics saturats (sense enllacos dobles), on molts d'ells contenen grups metil.
- Els
compostos aromatics
son hidrocarburs ciclics insaturats (amb enllacos dobles), on molts deriven del benze.
A mes podem classificar els diferents components del petroli segons siguin mes pesants o no, es a dir, segons el nombre de carbonis pels quals estiguin formats.
Contaminacio
[
modifica
]
El petroli abocat es va estenent en una superficie cada vegada major fins a arribar a formar una capa molt extensa, de molt poc gruix (es calcula que en mitja hora, 1m3 de petroli pot arribar a formar una taca de 100 m de diametre i 0,1 mm de gruix).
[6]
Podem fer una classificacio sobre el petroli abocat, segons l'estat fisic dels components, i de com contribueixen a la contaminacio cadascun d'ells:
[7]
Quitra
1. Les parts mes volatils del petroli s'evaporen (un 60%), i la majoria son descompostos per foto-oxidacio en l'
atmosfera
. O gasos, com el
meta
, que es troben en el subsol a pressions enormes.
[8]
L'exposicio a aquests components volatils produeix diferents efectes en l'home, ja que son toxics: irritacio de la pell i dels ulls, provoquen nausees, dolors de cap o marejos. La inhalacio d'aquests olis pot arribar a provocar fins i tot pneumonia o la mort.
Els mes perillosos o de mes preocupacio per ser els mes toxics son el
benze
,
tolue
i
xile
.
2. Una part del cru que queda a l'aigua tambe pateix la foto-oxidacio i l'altre es dissol en l'aigua (part mes perillosa des del punt de vista de la contaminacio dels essers vius).
Es la part mes perillosa des del punt de vista de la contaminacio dels essers vius, ja que en dissoldre’s en aigua afecta directament al fitoplancton, peixos i altres essers de l'ocea, i per tant indirectament a tots els altres essers de la cadena alimentaria alterant aixi l'equilibri de l'ecosistema.
3. Per ultim, la part que queda, forma una “mousse”, una
emulsio
gelatinosa d'aigua i oli que es converteix en boles de quitra denses i semisolides.
Es un problema greu sobretot per a les algues, que els impedeix dur a terme la f
otosintesi
perque no els hi arriba la llum del sol, pero tambe afecta altres essers vius com els ocells, que queden impregnats d'aquesta substancia impedint aixi el seu moviment i obstruint la seva respiracio.
Pero tambe existeix un problema greu de contaminacio ambiental quan es crema el petroli, quan es produeix una
combustio
d'aquest. En la reaccio d'oxidacio es presenta a continuacio:
C
x
H
y
+ O₂ → CO₂ + H₂O
- Com es pot observar es forma CO₂, un dels gasos de l'efecte hivernacle, i el principal culpable de l'
escalfament global
. L'
efecte hivernacle
[9]
es el proces pel qual l'atmosfera terrestre pot mantenir una temperatura elevada a la superficie terrestre que possibilita la vida perque permet l'entrada de la radiacio solar visible pero impedeix la sortida de la radiacio infraroja emesa pel planeta (bloqueja la conveccio). El CO₂ no es el principal gas de l'efecte hivernacle (es l'aigua), i la quantitat existent en l'atmosfera es molt mes petita que la de l'aigua mateixa. Pero el CO₂ te els maxims d'absorcio on no els te l'aigua ni els altres gasos de l'efecte hivernacle, per aixo un augment d'aquest pot ser molt perjudicial, com s'ha pogut comprovar, que es el principal culpable de l'escalfament global.
- Com que la combustio no es perfecte s'observa una gran fumarada negra que contamina l'aire. Aquest fum negre esta format per particules que no arriben a cremar-se (soot), per falta d'oxigen i perque a baixa temperatura la combustio no es del tot eficient, o particules que no es poden cremar (cendres), com particules inorganiques o particules que no reaccionen amb l'oxigen.
- El petroli no esta format nomes per carbonis i hidrogens, de manera que tambe es formen altres gasos com oxids de sofre, SO
x
, o nitrogen, NO
x
perque conte altres elements.
Aquests gasos, tant SO
x
com NO
x
, quan pateixen certes oxidacions, formen l'
acid nitric
(HNO₃) i l'
acid sulfuric
(H₂SO₄) que son els causants de la
pluja acida
.
A mes, els gasos NO
x
destrueixen la
capa d'ozo
, O₃, que es troba a l'
estratosfera
i aixo es un problema, ja que l'ozo ens protegeix de les altes radiacions UV del sol (absorbeix totalment la radiacio UV-C, 100-280 nm, i part de la UV-A i UV-B, 280-400 nm). Aquests gasos, tot i que tenen un temps de vida curt (NO
x
4 dies), poden arribar a l'estratosfera i alla catalitzar la descomposicio de l'ozo. La majoria d'aquests catalitzadors segueixen un mecanisme general (on X es el catalitzador) que es:
X + O₃
→
XO + O
2 (Semireaccio 1)
XO + O
2
→
X + O
2 (Semireaccio 2)
O + O₃
→
2 O
2 (Reaccio global)
- A mes es despren el meta que es troba emmagatzemat en el subsol a altes pressions, que tambe contamina l'atmosfera, ja que es un altre dels gasos de l'efecte hivernacle i a mes a mes destrueix la capa d'ozo.
Efectes sobre el medi ambient
[
modifica
]
La captura de tortugues joves impregnades de pretoli de 20 a 40 milles de la costa per la rehabilitacio; 14 juny 2010
La magnitud de l'impacte ambiental es va intuir, ja que no hi havia antecedents equiparables que servissin per predir que passaria. La tragedia va ser doble, la combinacio del petroli vessat en l'ocea i el dispersant
Corexit
, utilitzat per revertir el vessament, va provocar que les particules disperses de petroli s'absorbissin mes facilment per la fauna marina i per tant, ingressessin a la cadena alimentaria sense cap mena de filtre.
[10]
Son molts els impactes negatius del vessament de petroli sobre les aigues marines del Golf de Mexic. En primer lloc es va formar una pel·licula sobre la superficie marina que impedia l'entrada de llum a l'aigua, impossibilitant el proces de fotosintesi en les plantes (algues i prades marines) de les quals depenen milers d'especies animals.
[11]
Tambe, va tenir lloc una contaminacio aguda que pot portar fins i tot a la mort de molts organismes marins, perque els contaminants dels compostos del cru son altament toxics.
[11]
Poc temps mes tard de l'accident es va observar que les aigues contenien 40 vegades mes
hidrocarburs aromatics policiclics
(HAP’s) que abans del vessament. Els HAP’s (compostos organics formats per diversos anells benzenics) son un grup de mes de 100 substancies quimiques diferents que es formen durant a combustio incompleta de petroli, gasolina, carbo, deixalles i altres substancies organiques. Aquests compostos son cancerigens i per tant representen diversos riscos per la salut dels essers humans i la vida marina.
[12]
Mol·luscs, esponges i altres especies que s'alimenten de filtrar l'aigua, podien ingerir facilment aquests contaminants del petroli, entre d'altres. A mes a mes, els musclos, les ostres i les cloisses son especies extremadament sensibles al vessament de petroli. A mes llarg termini, el vessament pot provocar danys en el sistema reproductiu i d'alimentacio de tots els organismes de l'ecosistema mari.
Altres especies que poden notar l'efecte del petroli son les que viuen en la part superficial del mar, com les tortugues, dofins i balenes que han de sortir a la superficie per poder respirar. En entrar en contacte amb l'abocament poden patir obturacions en les vies respiratories.
A les aus, per exemple, se’ls poden impregnar les plomes, perdent aixi, la seva capacitat d'aillament que els hi dona l'oli natural de les mateixes i acaben morint de
Pelica impregnat de petroli prop de Grand Isle, Louisiana
hipotermia. Altres vegades moren quan intenten netejar-se de la contaminacio, ja que, en el proces, ingereixen els contaminants del cru.
[11]
Els investigadors van trobar nivells d'oxigen baixos, aquest fet podria ser donat als microbis utilitzats per consumir el petroli, ja que un augment de la seva activitat redueix els nivells d'oxigen en el fons mari i posar en perill la vida de peixos i altres especies. A mes, el petroli abocat contenia aproximadament un 40% de meta, en pes, en comparacio al 5% (aproximadament) que conten els diposits de petroli tipics. El meta pot potencialment sufocar a vida marina i provocar la creacio de “zones mortes” on,l'oxigen s'esgoti.
[13]
Aquestes consequencies tan negatives poden estendre’s i continuar contaminant al delta del Mississipi, Luisiana, Florida i a les seves reserves riques, aixi com a les costes d'Alabama i Texas, ja que els residus de petroli son arrossegats pels corrents marins.
[14]
Tractament del petroli
[
modifica
]
El
petroli
es va expandint en una superficie cada vegada major, fins a arribar a formar una capa
Processos fisicoquimics del petroli
molt extensa, amb gruix de nomes unes decimes de micrometre. D'aquesta manera, s'ha comprovat que un 1m³ de petroli pot arribar a formar, en hora i mitja, una taca de 100 m de diametre i 0,1 mm de gruix.
Una gran part del petroli vessat (entre un i dos tercos) s'evapora i es descompon per
reaccions fotoquimiques
a l'atmosfera i la resta es queda dissolt a l'aigua i enganxat a les costes, formant una
emulsio
gelatinosa d'aigua i oli.
S'ha de parar el flux de petroli al mes aviat possible amb el tancament de
pous
, cimentant el
pou
o perforant un pou d'alleugeriment, i s'ha de recollir el que hi ha vessat i tractar-lo per a la seva eliminacio.
Contencio i recollida:
[15]
[
modifica
]
Es el proces que s'utilitza per a impedir l'extensio del petroli vessat sobre la superficie de l'aigua, a fi de minimitzar la contaminacio del medi ambient i facilitar la recuperacio del
cru
. Pot efectuar-se amb tres proposits:
Mesures de contencio del petroli
Mantenir el petroli en un lloc determinat, allunyar-lo o dirigir-lo cap a un punt especific.
Els equips que s'utilitzen per a aconseguir-ho son les barreres mecaniques: es rodeja el petroli vessat amb barreres i es recupera amb sistemes que succionen i separen el petroli de l'aigua per:
-
Centrifugacio
, aprofitant que l'aigua es mes pesada que el cru, s'aconsegueix que sigui expulsat pel fons del dispositiu que gira, mentre que el petroli es bombejat per la part superior.
- Bombeig per aspiracio
- Adherencia a tambors o discs giratoris, que s'introdueixen en la taca perque el cru es quedi adherit a ells. Despres es despren rascant i el petroli que va quedant al costat de l'eix de gir es bombejat a l'embarcacio de recollida.
- Fibres absorbents, en les quals s'utilitzen materials de plastic oleofilics (que adhereixen el petroli) que actuen com una baieta absorbint el petroli. Despres s'esprem a l'embarcacio de recollida i tornar a ser usada per a absorbir mes.
L'eficiencia d'aquestes tecniques, en les millors condicions, nomes arriba a un 10-15%.
Tractament quimic:
[
modifica
]
S'hi distingeixen tres tipus de tractament; amb
agents dispersants
, la crema del combustible i la
bioremediacio
.
A. Dispersants:
[16]
Son substancies quimiques semblants als detergents, que trenquen el petroli en petites gotes, formant una
emulsio
, i facilita l'actuacio de les bateries que digereixen els
hidrocarburs
.
La manera d'actuar dels dispersants sobre la capa de petroli es resumeix en quatre etapes:
1. Aplicacio del dispersant sobre la superficie marina.
Avio escampant dispersant sobre el Golf de Mexic
Es realitza des d'un avio o un helicopter, pero tambe pot produir-se des d'un vaixell. Es realitza previament un estudi per a seleccionar acuradament la concentracio del dispersant, la mida de particula i la zona de fumigacio.
2. Atac de les molecules del dispersant al petroli, produint la seva
emulsio
.
L'actuacio dels dispersants te lloc de forma similar a la que es comporten els detergents per a netejar el greix. Contenen molecules amb una part
hidrofila
i per l'altre extrem,
hidrofoba
. Aquestes molecules ataquen al combustible i aconsegueixen reduir la
tensio superficial
entre l'aigua i el petroli.
3. Accio de les onades i els corrents marins aconseguint la dispersio mescla petroli-dispersant
L'accio de les onades acaba de trencar la capa superficial del petroli.
4. Dilucio final del petroli
El petroli dispersat se submergeix a profunditats entre 1 i 10 metres. L'emulsio resultant es degrada de manera natural dintre de l'ecosistema mari, per l'accio de bacteris i protozous.
Es molt important elegir be la substancia quimica que s'usa com a dispersant, ja que depen quina s'usi podria ser mes toxica que el petroli.
L'efectivitat depen del gruix de la capa de petroli, les condicions atmosferiques i la rapidesa amb que s'efectui l'aplicacio del dispersant despres del vessament.
Un dels dispersants mes utilitzats en els vessaments es el Corexit.
B. Incineracio:
Cremar el petroli vessat de forma controlada sol ser una forma eficac de fer-lo desapareixer. En circumstancies optimes, es pot eliminar el 95% del vessat, minimitzant els efectes adversos del cru sobre el medi ambient.
El principal problema d'aquest metode es que produeix grans quantitats de fum negre que, encara que no conte gasos mes toxics que els que provenen de la crema habitual de petroli en industries o automobils, es molt espes pel seu alt contingut en particules.
C. Bioremediacio:
La
bioremediacio
es basa en l'existencia de
microorganismes
el metabolisme dels quals es capac de degradar els hidrocarburs, convertint els components toxics del petroli en productes no toxics. Aquest proces es pot accelerar aportant nutrients i oxigen que facilitin la multiplicacio dels bacteris.
El proces dels bacteris consisteix a afegir un
grup hidroxil
a l'estructura molecular de l'hidrocarbur, convertint-lo amb un
alcohol
, que per una serie de reaccions d'oxidacio es converteix en un
aldehid
i despres, amb un
acid carboxilic
. Tot aixo comporta una reduccio de la longitud de la cadena de l'hidrocarbur (o ruptura del cicle si son
hidrocarburs aromatics
) i al final de la degradacio, la produccio de dioxid de carboni, aigua i biomassa.
Neteja de les platges
L'addicio d'oxigen als hidrocarburs els converteix en mes
polars
i per tant, mes facil que se solubilitzen amb aigua.
L'exit de la tecnica depen de l'existencia de bacteris amb les capacitats metaboliques apropiades en el lloc contaminat, les concentracions adequades d'oxigen i nutrients i el
pH
(entre 6 i 9). Tambe influeix el tipus de petroli i la superficie a tractar, ja que el creixement dels microorganismes degradants te lloc quasi exclusivament en la interfase petroli-aigua.
Es un proces lent, per la qual cosa es posa en practica despres de la neteja mecanica del vessament o en zones que no requereixen una neteja immediata.
Pel que fa a la
neteja de les costes
, les operacions de recollida de combustible s'efectuen en de forma manual, amb pales i rascles. En platges de gran extensio, es pot utilitzar maquinaria de recollida mecanica.
El prioritari es recuperar la maxima quantitat per a evitar que sigui arrossegat pel mar cap a zones no contaminades i despres recollir taques i algues contaminades.
Les persones que participen en la neteja han d'estar adequadament equipades, amb botes, guants, casc, ulleres i mascaretes.
A vegades s'utilitzen raigs d'aigua calenta a pressio per a arrossegar el petroli des de la linia de costa a l'aigua. Aquest metode enterra l'hidrocarbur mes profundament a la sorra i mata els essers vius de la platja, encara que deixa l'aspecte de la platja aparentment normal.
Consequencies de l'accident
[
modifica
]
El 20 d'abril 2010 els desastres a bord de la plataforma de perforacio van matar a 11 treballadors i van trencar el pou
Macondo
, la qual cosa va provocar el pitjor vessament de petroli en alta mar en la historia d'EE.UU
El vessi de petroli del pou Macondo de
British Petroleum
(BP) va tenir el seu impacte mes sever en una area de prop de nou milles quadrades (24 quilometres quadrats) al voltant de la boca del pou, diu l'informe publicat en la revista cientifica 'PLoS One'.
Els efectes moderats van ser vists en 57 milles quadrades (148 quilometres quadrats). La rica biodiversitat del fons mari s'ha reduit en gran manera pel plomall d'oli, que va tenir 200 iardes (183 metres) de gruix i 1,2 milles (1,9 km) d'ample.
Avenc del petroli des del dia del vessamet al 2 de maig
Tancament d'arees de pesca
[
modifica
]
La NOAD (National Oceanic and Atmospherical Administration), va expandir en data 29 de maig, l'area total d'aigues federals en les quals la pesca ha estat prohibida fins a 157.160 quilometres quadrats, la qual cosa representa aproximadament una cambra de la superficie del Golf de Mexic. L'area afectada s'esten entre la Badia de Atchafalaya Bay a
Louisiana
a un punt a l'oest de
Naples (Florida)
.
Efectes en els obrers que netegen el vessament
[
modifica
]
Varis dels obrers que han estat involucrats amb la neteja del vessament en el Golf han manifestat: nausea, marejos i maldecaps i per aixo van haver de ser hospitalitzats el dimarts 25 de maig. Despres, el 29 de maig, quatre obrers mes van ser hospitalitzats, dos d'ells amb dolors de pit (font: periodistes de McClatchy Newspapers).
Toxicitat del dispersant Corexit
[
modifica
]
Una de les estrategies a la qual va recorrer BP per combatre el vessi va ser l'us de dispersants, els quals havia estat usats extensament en el desastre del
Exxon Valdez
. BP va seleccionar dues variants quimiques de Corexit, compost quimic fabricat i comercialitzat per Nalco (la companyia mes gran del mon en tractament d'aigua. Ambdues variants del Corexit son toxiques en graus diferents per a la vida marina. Des d'un punt de vista quimic, aquestes dues variants comparteixen una sal de l'acid sulfonic i propilen-glicol. Corexit 9500 conte destil·lats de petroli mentre que el Corexit 9527 conte 2-Butoxietanol, aquest ultim es un *comuesto altament toxic que pot ser absorbit per la pell; causa: tos, mareig,
somnolencia
, mal de cap, nausea i feblesa quan es inhalat; i causa dolor abdominal, diarrea, nausea i vomits, quan es ingerit. Els destil·lats de petroli del *Corexit 9500 son nomes lleugerament menys toxics. Addicionalment, se sap que el Corexit 9527 produeix hemolisis (ruptura de globuls vermells) dels animals que ho ingereixen i pot per tant danyar el fetge i els ronyons dels qui ho ingereixen. Corexit 9500, es capac de causar dany a la membrana cel·lular i produir pneumonia quimica si arriba als pulmons despres de ser ingerida. Despres d'aquest vol rasant sobre el potencial toxic d'aquests dos *dispersantes, dels quals van ser abocats milions de litres de cadascun en el
Golf de Mexic
, cal subscriure l'opinio del representant Edward J. Markey, Diputat de Massachusetts i Chairman del subComite d'Energia i Ambient de la Cambra de diputats del Congres dels Estats Units (es el mateix que va informar el New York Times que en el
Regne Unit
havia estat prohibit l'us d'aquests dispersants per temor als seus efectes nocius a la vida aquatica (harmful effects sea life). Markey va dir que ell creia que s'estava conduint un massiu experiment de consequencies incertes per a la vida en les aigues dels oceans nord-americans. Molts s'han preguntat per que BP va usar compostos quimics (per a la dispersio del petroli) que havien estat prohibits en el Regne Unit pel seu potencial toxic per a la vida marina? Sera que, quan es realitza una comparacio vis a vis, la toxicitat del Corexit es significativament menor que la del petroli? O sera mes aviat que el Corexit fa al petroli invisible o menys visible i aixo ajuda perque no es veu on estan els agents contaminants?
D'altra banda, els benvolguts
[
Cal aclariment
]
recents que indiquen que 4,9 milions de barrils de petroli van ser abocats en aigues del golf de Mexic en 87 dies que va estar el petroli rajant del pou avariat, permeten calcular un rang de la multa que hauria de pagar BP per l'accident. D'acord amb la legislacio actual, si un jurat troba que BP no va actuar amb negligencia, la multa per barril seria de 1.100 US$, la qual cosa significa que BP hauria de pagar-li al Govern dels Estats Units al voltant de 4.5 milions de dolars. En canvi, si el jurat sentencia que BP va actuar amb negligencia, la multa per barril ascendiria a 4.300 US dolars, que es equivalent a un total d'uns 17.6 milions de dolars, quantitat que es aproximadament igual a la utilitat que va tenir l'empresa en 2009.
Estudis dels efectes en el mariners i treballadors que van participar en la neteja
[
modifica
]
En 2011 s'inicien estudis sobre els efectes en els qui van netejar les restes de la fugida en el Golf de Mexic. El govern dels Estats Units, presidit per
Barack Obama
utilitza com a referent el treball cientific fet a Espanya en 2003 amb els mariners que van recollir el "chapapote" provocat pel Desastre del
Prestige
en les costes espanyoles per realitzar un gran estudi sobre els efectes del cru en la salut de mariners i altres treballadors que van participar en les tasques de recollida i neteja.
El petroli vessat va afectar els pantans costaners rics en biodiversitat, aus i animals marins que es van veure fortament afectats.
Solucions i mesures adoptades
[
modifica
]
L'empresa BP va idear i posat en practica diferents estrategies per tal d'intentar mitigar i reduir el maxim possible el vessament de petroli. Aquestes estrategies estaven dirigides en dues linies d'actuacio simultanies: una era la contencio de la fuga de petroli del pou accidentat, i l'altre l'intent de mitigar els efectes del petroli un cop ja estava a mar oberta.
Mesures per aturar la fuga de petroli
[
modifica
]
Es van proposar moltes idees i possibilitats per tal de contenir el fuel que sortia per la poca del pou accidentat pero les que es van posar en practica pel fet de ser les que presentaven mes possibilitat d'exit van ser les seguents:
[17]
Gabia de contencio del petroli
: Aquesta va ser una de les primeres estrategies que es va posar a la practica. Consistia a fer descendir una caixa gegantesca d'acer i ciment que pesava unes 100 tones i tenia uns 14 metres d'altura, de manera que la caixa s'havia de dipositar sobre els punts de sortida del petroli de forma que de l'extrem superior de la gabia sortit un conducte que permetes canalitzar el petroli cap a un carguer situat a l'exterior. El procediment pero no va funcionar.
Top Kill
: Aquesta tambe va ser una estrategia important per a BP per tal de segellar la perdua de petroli a traves del forat del pou. Es basava a abocar fangs i altres fluids pesats per tal que equilibressin la pressio ascendent del petroli que surt de dins el pou. Pero, igual que el metode de la gabia, aquest tampoc hagi tingut exit de moment, tot i que no es va descartar que reduis la sortida de petroli.
Gabia de contencio millorada:
Un cop van arribar a la conclusio que el top kill era un metode massa ineficac i que no contribuia a solucionar el problema, BP va declarar el 31 de maig del 2010 que valorava la idea de tornar a intentar el metode de contenir l'abocament de petroli per mitja d'una gabia gegant d'acer.
Es va instal·lar una cupula inicial la qual era insuficient per canalitzar tot el cru, ja que nomes en recollia una tercera part, i el govern america va obligar a BP a substituir-la per una nova cupula la qual podia recollir la totalitat del vessament, tot i que a la practica una part important del petroli encara anava a parar a aigues obertes.
Gabia de contencio que seria situada just a sobre del pou de petroli
Pou d'alleujament:
L'aplicacio de la gabia millorada nomes seria una mesura temporal i provisional, ja que l'unica solucio que s'ha trobat que acabaria amb el problema de forma definitiva seria la construccio d'un pou d'alleujament el qual seria perforat a prop del pou actual per on te lloc el vessament. Aixi posteriorment s'unirien els dos pous sota el fons mari i a traves del pou d'alleujament s'introduiria
ciment
o fang en el pou original per aixi segellar-lo definitivament. Pero la mesura no es va arribar a acabar, ja que es va trobar una solucio mes practica i factible.
Substitucio del mecanisme de seguretat (BOP “BlowOut Preventer"):
Finalment la mesura que va permetre donar per controlada el vessament va ser la substitucio del mecanisme de seguretat que va fallar. L'operacio es basava a tallar per mitja d'uns
robotcontrolats
a distancia el segment que quedava de la BOP que a fallar i substituirla per una de nova i segellar-ho amb una cap de fang pesat i ciment, aixi el 19 de setembre el comandant d'incidents nacional Thad Allen va donar per finalitzar el vessament.
Mesures de contencio dels vessament
[
modifica
]
Pel que fa a la mitigacio dels efectes del cru un cop aquest arribava a la superficie, la mesura mes radical era l'us d'un dispersant:
Dispersant Corexil
: els dispersants utilitzats van ser el
Corexit EC9500A i el Corexit EC9572A
, dels quals es van abocar aproximadament uns 700 mil
galons
a l'ocea, dels quals, aproximadament una quarta part es va injectar per sota la superficie oceanica, directament sobre la columna de petroli ascendent. L'efecte del dispersant era que convertia la massa viscosa de petroli en petites gotes entremesclades amb aigua de mar, d'aquesta forma es feia menys visible i el seu efecte sobre la costa seria menor(1). Pel que fa al dispersant aplicat sota del mar, el que es va aconseguir va ser que el petroli tractat amb el dispersant no sortir a la superficie i es quedes a uns 200 metres de profunditat,
Crema controlada del petroli per tal de controlar-ne la seva expancio
alla el petroli podia ser degradat per certs microorganismes, pero rapidament els biolegs van decretar que l'accio dels microorganismes era molt limitada i que no podrien fer carrec del volum de petroli que representava el vessament.
Finalment, despres de comprovar la toxicitat del dispesant es va declarar com molt toxic i que provocava mes danys que el mateix vessament, a causa de dos efectes adversos principals: per una banda l'us de dispersants nomes feia que el petroli no es veies pero els agents contaminants encara eren alla i fins i tot la toxicitat de l'aigua era major, i per altra banda el seu us per part dels equips de neteja va provocar danys permanents es la salut dels treballadors. Per aixo, l'agencia de proteccio ambiental dels
Estats Units
, la EPA, va dictaminar que BP estava obligada a aturar l'us del dispersant.
Unes altres mesures que es van aplicar i amb mes encert que l'us del dispersant van ser:
Vaixells d'arrossegament
Xarxes flotants absorbents
Crema controlada del petroli a la superficie