한국   대만   중국   일본 
Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula documentDeclaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada
Declaration des droits de l'homme et du citoyen i Declaration des droits de l'homme en societe Modifica el valor a Wikidata
Tipus document i declaracio Modifica el valor a Wikidata
Estat Regne de Franca Modifica el valor a Wikidata
Llengua original frances Modifica el valor a Wikidata
Pagines 8 Modifica el valor a Wikidata
Creacio 1790 Modifica el valor a Wikidata
Publicacio 26 agost 1789 i 1789 Modifica el valor a Wikidata
Autor Assemblea Constituent Modifica el valor a Wikidata

La Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada (en frances : La Declaration des droits de l'homme et du citoyen ), establert per l'Assemblea Constituent de Franca el 1789, es un document de drets civils de la Revolucio Francesa . [1] Inspirada pels filosofs de la Il·lustracio , la Declaracio va ser una declaracio basica dels valors de la Revolucio Francesa i va tenir un impacte significatiu en el desenvolupament de les concepcions populars de la llibertat individual i la democracia a Europa i a tot el mon. [2]

La Declaracio va ser redactada inicialment pel marques de Lafayette , amb l'ajuda de Thomas Jefferson , pero la major part de l'esborrany final va ser de Joseph Sieyes . [3] Influits per la doctrina del dret natural, els drets humans es consideren universals: valids en tot moment i en tot lloc. Es va convertir en la base d'una nacio d'individus lliures protegits per igual per la llei. S'inclou al comencament de les constitucions tant de la Quarta Republica Francesa (1946) com de la Cinquena Republica (1958), i es considera valid com a dret constitucional .

Historia [ modifica ]

El contingut del document va sorgir en gran part dels ideals de la Il·lustracio. [4] Lafayette va preparar els principals esborranys en consulta amb el seu amic intim Thomas Jefferson . [5] [6] L'agost de 1789, Joseph Sieyes i Honore Mirabeau van tenir un paper central en la conceptualitzacio i la redaccio de la Declaracio final dels drets de l'home i del ciutada. [7] [8]

L'ultim article de la Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada va ser adoptat el 26 d'agost de 1789 per l'? Assemblea Constituent , durant el periode de la Revolucio Francesa, com el primer pas per redactar una constitucio per a Franca. Inspirada en la Il·lustracio , la versio original de la Declaracio va ser discutida pels representants a partir d'un esborrany de 24 articles proposat per el sise congres, [9] [10] dirigit per Jerome Champion de Cice. L'esborrany es va modificar posteriorment durant els debats. Una segona i mes llarga declaracio, coneguda com la Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada de 1793 , es va redactar el 1793, pero mai no es va adoptar formalment. [11]

Context [ modifica ]

Impressio dels 17 articles de la Declaracio dels Drets de l'Home i del Ciutada el 1789 (Musee de la Revolution francaise)

Els conceptes de la Declaracio provenen dels deures filosofics i politics de la Il·lustracio , com l'individualisme , el contracte social teoritzat pel filosof ginebris Rousseau i la separacio de poders propugnada pel baro de Montesquieu . Com es pot veure en els textos, la declaracio francesa va estar molt influenciada per la filosofia politica de la Il·lustracio i els principis dels drets humans, igual que la Declaracio d'independencia dels EUA , que la precedia (4 de juliol de 1776).

Aquests principis es van compartir ampliament a tota la societat europea, en lloc de limitar-se a una petita elit com en el passat. Aixo va prendre diferents formes, com ara la "cultura anglesa dels cafes", i es va estendre a les zones colonitzades pels europeus, especialment a l'America del Nord britanica . Els contactes entre grups diversos a Edimburg , Ginebra , Boston , Amsterdam , Paris , Londres o Viena van ser molt mes grans del que sovint s'estimava. [12]

Les elits transnacionals que compartien idees i estils no eren noves; el que va canviar va ser la seva extensio i les xifres implicades. [13] Sota Lluis XIV , Versalles va ser el centre de la cultura, la moda i el poder politic francesos. Les millores en l'educacio i l'alfabetitzacio al llarg del segle XVIII van suposar un public mes gran per a diaris i revistes, amb les logies maconiques , les cafeteries i els clubs de lectura que oferien arees on la gent pogues debatre i discutir idees. L'aparicio d'aquesta " esfera publica " va fer que Paris substituis Versalles com a centre cultural i intel·lectual, deixant la Cort aillada i menys capac d'influir en l'opinio. [14]

Assistit per Thomas Jefferson , aleshores ambaixador nord-america a Franca, Lafayette va preparar un esborrany que feia resso d'algunes de les disposicions de la declaracio dels EUA. Tanmateix, no hi havia consens sobre el paper de la Corona, i fins que no es resolgues aquesta questio, era impossible crear institucions politiques. Quan es va presentar a la comissio legislativa l'11 de juliol, va ser rebutjada per pragmatistes com Jean Joseph Mounier , president de l'Assemblea, que temien crear expectatives que no podien ser satisfetes. [15]

Conservadors com Gerard de Lally-Tollendal volien un sistema bicameral , amb una cambra alta designada pel rei, que tindria dret de veto. El 10 de setembre, la majoria liderada per Sieyes i Talleyrand ho va rebutjar a favor d'una assemblea unica, mentre que Lluis XVI va conservar nomes un " vet suspensiu "; aixo significava que podia retardar l'aplicacio d'una llei, pero no bloquejar-la. Amb aquestes questions resoltes, es va convocar una nova comissio per acordar una constitucio; el tema mes polemic restant va ser la ciutadania , vinculada ella mateixa al debat sobre l'equilibri entre drets i obligacions individuals. Finalment, la Constitucio de 1791 va distingir entre "ciutadans actius" que tenien drets politics, definits com a homes francesos majors de 25 anys, que pagaven impostos directes equivalents a tres dies de treball, i "ciutadans passius", que estaven restringits als "drets civils". Com a resultat, mai va ser totalment acceptat pels radicals del club dels jacobins . [16]

Despres de l'edicio de Mirabeau, es va publicar el 26 d'agost com a declaracio de principis. [17] L'esborrany final contenia disposicions llavors considerades radicals en qualsevol societat europea, i menys encara a Franca el 1789. [18] L'historiador frances Georges Lefebvre argumenta que, combinat amb l'eliminacio dels privilegis i del feudalisme , "va posar en relleu la igualtat d'una manera que no ho va fer la (Declaracio d'Independencia dels Estats Units)". [19] Mes important encara, els dos diferiren en la intencio; Jefferson va veure que la Constitucio i la Carta de Drets dels EUA fixaven el sistema politic en un moment concret, afirmant que "no contenien cap pensament original... pero expressaven la ment nord-americana" en aquella etapa. [20] La Constitucio francesa de 1791 es va veure com un punt de partida, la Declaracio proporcionava una visio aspiracional, una diferencia clau entre les dues revolucions. Adjunt com a preambul a la Constitucio francesa de 1791 , i a la de la Tercera Republica Francesa de 1870 a 1940, es va incorporar a l'actual Constitucio de Franca el 1958. [3]

Resum dels principis [ modifica ]

La Declaracio va definir un conjunt unic de drets individuals i col·lectius per a tots els homes. Influits per la doctrina dels drets naturals, aquests drets es consideren universals i valids en tots els temps i llocs. Per exemple, "Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials nomes es poden basar en el be general". [21] Tenen certs drets naturals a la propietat , a la llibertat i a la vida. Segons aquesta teoria, el paper del govern es reconeixer i garantir aquests drets. A mes, el govern hauria de ser exercit per representants electes. [22]

Quan es va redactar, els drets continguts en la declaracio nomes s'atorgaven als homes. A mes, la declaracio era una declaracio d'intencions mes que de realitat. La declaracio no estava profundament arrelada ni a la practica d'Occident ni tan sols a Franca en aquell moment. La declaracio va sorgir a finals del segle XVIII arran de la guerra i la revolucio. Va trobar oposicio, ja que la democracia i els drets individuals eren sovint considerats com a sinonims d' anarquia i subversio en aquell moment. Aquesta declaracio encarna ideals i aspiracions cap als quals Franca es va comprometre a lluitar en el futur. [23]

Substancia [ modifica ]

La Declaracio s'introdueix mitjancant un preambul que descriu les caracteristiques fonamentals dels drets, que es qualifiquen de "naturals, inalienables i sagrats" i de "principis simples i incontestables" sobre els quals els ciutadans podrien basar les seves reivindicacions. En el segon article, "els drets naturals i imprescriptibles de l'home" es defineixen com "llibertat, propietat, seguretat i resistencia a l'opressio ". Es demana la destruccio dels privilegis aristocratics proclamant la fi del feudalisme i les exempcions d'impostos, llibertat i igualtat de drets per a tots els "Homes" i l'acces a carrecs publics basats en el talent. La monarquia estava restringida, i tots els ciutadans tenien dret a participar en el proces legislatiu. Es va declarar la llibertat d'expressio i de premsa i es van prohibir les detencions arbitraries. [24]

La Declaracio tambe afirmava els principis de la sobirania popular , en contrast amb el dret divi dels reis que caracteritzava la monarquia francesa, i la igualtat social entre els ciutadans, ≪Tots els ciutadans, essent iguals als ulls de la llei, son igualment admissibles a tots els publics dignitats, llocs i ocupacions, segons la seva capacitat i sense cap altra distincio que la de les seves virtuts i dels seus talents", eliminant els drets especials de la noblesa i el clergat. [25]

Articles [ modifica ]

Article I - Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials nomes es poden basar en el be general.

Article II - L'objectiu de qualsevol associacio politica es la conservacio dels drets naturals i imprescriptibles de l'home. Aquests drets son la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l'opressio.

Article III - El principi de qualsevol sobirania resideix essencialment en la Nacio. Cap organisme, cap individu pot exercir cap autoritat que no provingui directament de la nacio.

Article IV ? La llibertat consisteix a fer qualsevol cosa que no perjudiqui els altres: per tant, l'exercici dels drets naturals de cadascu te nomes aquelles fronteres que asseguren als altres membres de la societat la fruicio d'aquests mateixos drets. Aquestes fronteres nomes es poden determinar per llei.

Article V ? La llei te el dret de prohibir nomes les accions lesives per a la societat. Qualsevol cosa que no estigui prohibida per la llei no es pot impedir, i ningu pot ser obligat a fer allo que no ordena.

Article VI - La llei es l'expressio de la voluntat general . Tots els ciutadans tenen dret a contribuir personalment o a traves dels seus representants a la seva formacio. Ha de ser igual per a tots, ja sigui que protegeixi, o que castigui. Tots els ciutadans, sent iguals als seus ulls, son igualment admissibles a totes les dignitats, llocs i ocupacions publiques, segons la seva capacitat i sense cap altra distincio que la de les seves virtuts i dels seus talents.

Article VII - Cap home no pot ser acusat, arrestat ni detingut sino en els casos que la llei determini i segons les formes que aquesta hagi establert. Han de ser castigats els qui sol·licitin, enviin, executin o facin executar ordres arbitraries; pero qualsevol ciutada cridat o detingut segons els termes de la llei ha d'obeir immediatament; es fa culpable per la resistencia.

Article VIII ? La llei nomes ha d'establir les sancions estrictament i evidentment necessaries, i ningu no pot ser castigat sino en virtut d'una llei establerta i promulgada abans del delicte i legalment aplicada.

Article IX - Es presumeix innocent qualsevol home fins que no sigui declarat culpable si es considera indispensable detenir-lo, qualsevol rigor que no sigui necessari per a la seguretat de la seva persona ha de ser severament amonestat per la llei.

Article X - Ningu no pot ser incomodat per les seves opinions, fins i tot les religioses, sempre que la seva manifestacio no pertorbi l'ordre public establert per la llei.

Article XI - La lliure comunicacio de pensaments i opinions es un dels drets mes preuats de l'home: aixi qualsevol ciutada pot parlar, escriure, imprimir lliurement, excepte per respondre a l'abus d'aquesta llibertat, en els casos que la llei determini.

Article XII ? La garantia dels drets de l'home i del ciutada requereix una forca publica: aquesta forca s'institueix aixi per a benefici de tots i no per a la utilitat particular d'aquells en qui es confia.

Article XIII ? Per al manteniment de la forca publica i per a les despeses d'administracio, es indispensable una contribucio comuna; s'ha de distribuir per igual entre tots els ciutadans, segons la seva capacitat de pagament.

Article XIV - Cada ciutada te dret a constatar, per si mateix o per mitja dels seus representants, la necessitat d'un impost public, a consentir-lo lliurement, a coneixer els usos als quals se'n destina i a determinar la proporcio, la base, la recaptacio, i durada.

Article XV ? La societat te el dret de passar comptes a qualsevol agent public de la seva administracio.

Article XVI - No te Constitucio cap societat en la qual no s'assegura la garantia dels drets ni es determina la separacio de poders.

Article XVII - La propietat es un dret inviolable i sagrat, ningu no pot ser privat del seu us, si no ho es quan la necessitat publica, legalment assenyalada, ho requereixi de manera evident, i amb la condicio d'una justa i previa indemnitzacio.

Vegeu tambe [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ The French title can also be translated in the modern era as "Declaration of Human and Civic Rights".
  2. ↑ Kopstein Kopstein . Comparative Politics: Interests, Identities, and Institutions in a Changing Global Order . Cambridge UP, 2000, p. 72. ISBN 978-0521633567 .  
  3. ↑ 3,0 3,1 Fremont-Barnes, 2007 , p. 190.
  4. ↑ Lefebvre , Georges. The Coming of the French Revolution . Princeton UP, 2005, p. 212. ISBN 0691121885 .  
  5. ↑ George Athan Billias. American Constitutionalism Heard Round the World, 1776?1989: A Global Perspective . NYU Press, 2009, p. 92. ISBN 978-0814791394 .  
  6. ↑ Susan Dunn, Sister Revolutions: French Lightning, American Light (1999) pp. 143?145
  7. ↑ Fremont-Barnes 2007, p. 190.
  8. ↑ Keith Baker, "The Idea of a Declaration of Rights" in Dale Van Kley, ed. The French Idea of Freedom: The Old Regime and the Declaration of Rights of 1789 (1997) pp. 154?196.
  9. ↑ The original draft is an annex to the 12 August report (Archives parlementaires, 1, e serie, tome VIII, debats du 12 aout 1789 , p. 431).
  10. ↑ Archives parlementaires, 1 e serie, tome VIII, debats du 19 aout 1789 , p. 459.
  11. ↑ Gregory Fremont-Barnes. Encyclopedia of the Age of Political Revolutions and New Ideologies, 1760?1815 . 1. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 159. ISBN 978-0313334450 .  
  12. ↑ Jourdan, 2007 , p. 184?185.
  13. ↑ Jourdan, 2007 , p. 187.
  14. ↑ Blanning, 1997 , p. 26.
  15. ↑ Schama, 1989 , p. 442?444.
  16. ↑ Ludwikowski, 1990 , p. 456?457.
  17. ↑ Baker, 1995 , p. 154?196.
  18. ↑ Ludwikowski, 1990 , p. 452?453.
  19. ↑ Lefebvre, 1962 , p. 146.
  20. ↑ Jefferson, 1903 , p. May 8, 1825.
  21. ↑ First Article, Declaration of the Rights of Man and of the Citizen.
  22. ↑ Merryman , John Henry. The civil law tradition: an introduction to the legal system of Europe and Latin America . Stanford University Press , 2007, p. 16. ISBN 978-0804755696 .  
  23. ↑ Lauren , Paul Gordon. The evolution of international human rights: visions seen . University of Pennsylvania Press , 2003, p. 32. ISBN 978-0812218541 .  
  24. ↑ Spielvogel , Jackson J. Western Civilization: 1300 to 1815 . Wadsworth Publishing, 2008, p. 580. ISBN 978-0-495-50289-0 .  
  25. ↑ von Guttner , Darius. The French Revolution . Nelson Cengage, 2015, p. 85?88.   Arxivat 2023-04-03 a Wayback Machine .

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites
Viquitexts
Viquitexts
Viquitexts
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Declaracio_dels_Drets_de_l%27Home_i_del_Ciutada&oldid=33307135 ≫